Encara que els dies siguin molt embollats; complicats i antipàtics, vull dir. Com aquell que vol dir, a l’ensems, que tot el que li ha succeït fós meganegatiu; aquestes coses passen i aquell home, el nom del qual hem omès de forma molt picardiosa, pensariem que s’ajauria al llit i no podria tancar l’ull de tants destrets que té a la ment.
Doncs no. Aquell hom té un carret i un burro amb el qual transporta el fenc que li demanen els ramaders de la comarca. Aquest bon home, que no sé pas si tindrem ocasió de tenir-hi relació gaire llarga atesa l’estranyesa dels fets, resulta que tansporta el fenc durant tot el dia perquè pugui dormir a la sit.
Sí. Ho diu amb tota claretat. No necessito cap dels cèntims que em donen pel transport però sí que necessito tenir tota la nit els pulmons plens de la sentor del fenc. Em fan com de llençol de seda.
Heu olorat mat el fenc acabat de moldre?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla molt, estimat Moisès, que som molts els que necessitem l’olor del fenc de tot el dia per descansar tranquils i serens a la nit. Qui diu el fenc diu família, lectura,amics…fins i tot la mateixa rutina de cada dia que fa sentir-nos segurs…
M’has deixat pensativa amb la pregunta final. El fenc es mol? El farratge no es dona al bestiar tal i com es cull, un cop s’ha deixat assecar?
L’herba molla, el farratge, l’olor de vida nova. de terra fèrtil, com un llençol de seda…bellíssim i autèntic…omple els pulmons