Tinc retallat un cor de cartró. Vull dir que tinc un cor retallat sobre cartró. És de color de rosa. No té cap valor però jo el tinc posat entre els lloms de dos volumns d’uns vella enciclopèdia. Molt probablement sigui l’etiqueta externa d’una capsa que contenia alguna peça per a vestir. Ho dic perquè ho he vist alguna vegada. No se’m confongui en coneixements.
Estava davant de l’Ajuntament, a la Plaça dela Vila, contemplant una vegada més com en el gravat de’n Serra ajunten l’Anoia i el Llogregat, molt ben representat per cert. Una obra d’art.
Per allà hi rondava una dona molt vella que ja m’havia adonat que feia una estoneta que anava circumvalant molt a l’aprop meu. S’apropà una mica més i em digué, textual,
Té, fa dies que el guardo. És per a tu. Guarda’l que et donarà sort i ara bona falta et fa.
Collons!!, vaig dir (amb el pensament). En veu alta em penso que només vaig dir gràcies i encara no sé si es va sentir gaire.
I ara resulta que tinc un cor de factura comercial retallat en cartró rosa enmig dels lloms de dos llibres. Vaig deixar-los-hi per recordar de parlar-ne un moment o altre.
Sí seyors, em va cridar l’atenció la vehemència de les paraules d’entrega.Són excessives. Té, es per a tu. Fa dies que te’l guardo. Et donarà sort. Que bona falta et fa.
Vosaltres podeu creure-us-ho o no. El sescriptors fotem cada mentida que treu foc, encara que afirmo que no dic mai cap mentida que no tingui una mínima re lació amb alguna reralitat.
Del que sí estic segur és que aquella dona m’hauria seguit tot el vespre fins a poder entregar-me el cor de cartró. I en tot cas d’on va treure i ara bona falta et fa?
Faig els articles una mica curtets perquè em dóna molta feina escriure sobre teclat.
Crec que ella ben de gust t’haguera donat el cor de bon de veres, un boci, al menys, i ben mirat ho va fer. Sempre ens fa falta un somriure o un poc d’amor. No anem pas tan sobrats
I les dones, si alguna cosa tenen, és aquesta, molta intuició. Només amb la mirada, poden saber perfectament el que et fa falta. La va encertar.
Les paraules escrites poden dir mentides i moltes, però les paraules dites, si et mires als ulls de la persona que te les diu, mai et diran mentida sinó sempre veritat. O almenys, ho sabràs desxifrar. Tot depèn de com son dites… però la mirada mai pot enganyar. Saber observar, ha estat sempre una bona qualitat.
M’alegra que escriguis i que tinguis aquest cor a la mà.