Un servidor, mesos enrere, quan va adonar-se que aquesta situació es perllongava va fer el que aconsella la prudència i el bon seny. Va acudir a la classe mèdica. A un servidor la classe mèdica sempre l’ha tractat molt bé i hi té alguns bons amics. Em van tenir ajaçat en una sala d’urgències d’un hospital i un grup de metges em van mirar atentament i em van practicar totes les analítiques i proves hagudes i per haver.
La conclusió diagnòstica va ser que un servidor no té cap malaltia, almenys greu o que justifiqui aquesta inapetència i debilitat general. A un servidor la inapetència li afecta la gastronomia,la qual cosa ha comportat la pèrdua d’uns quan quilos i un amic li va dir a un servidor, Veus, no hi ha mal que per bé no vingui. Un servidor no li va contestar malament perquè l’amic no ho digué amb ganes d’ofendre. Però un servidor es va cabrejar.
D’altres amics diuen, Això t’ho has de fer tu mateix. Distreu-te. En això un servidor hi està d’acord perquè les medicines que em van receptar produiexen un efecte molt morigerat però a un servidor, avui per avui, no el distreu res. I de coses per a fer, prou que en tinc! Podria posar-me a la cuina, que és una disciplina que vaig haver d’aprendre si us plau per força. Podria escriure, cuidar els meus néts, gestionar uns originals que tinc enllestits de fa temps, passejar, que era una activitat que li agradava molt a un servidor.
Per a res de tot això, tinc ànim ni força i un servidor procura passar els dies amb aquella filosofia popular que diu, Qui dia passa any empeny i també No hi ha mal que cent anys duri. Ja és ben trist viure d’aquesta filosofia, però és el què hi ha, ara per ara.
Un servidor no ha explicat aquestes coses perquè pensi que interessen a algú sinó per justificar les prolongades intermitències d’aquest bloc i sobretot davant dels amics que, malgrat tot, hi entren cada dia per a veure si ha res de nou.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No se, però m’agradaria dir, que a un servidor li agrada llegir el que hi ha en aquest bloc. Endavant i ànims.
A mi també em fa el pès el que ens expliques,m’interessa i em plau. A una servidora, és a dir a jo, li agrada que un servidor, és a dir tu, Moisés, obris el teu portal, millor si és després d’una nit tranquil·la i ens contis el que vulguis, perquè les orelles estan parades per rebre’t i si ha de ser el silenci, doncs no passa res, avui per a tu i demà per a mi.
No t’has de passar de ratlla amb el silenci. Que tinguis una bona nit suau.
i compartir alguna cosa per petita que sia. A mi m’agradaria i potser a tu també.