Moises Queralt Bernadas, Bloc

La nena enyora les coses dels seus primers quatre anys de vida. I les persones. I sap perfectament que aquí l’enyorem molt. Molt. Pregunta per mi sovint i pel seu cosinet. I a la vista d’això aquest cap de setmana van fer el llarg viatge per a venir a veure’ns. Dos dies.

Jo la vaig veure feliç. Espero que s’adapti a la seva nova vida, l’escola, els amiguets. Parla perfectament la llengua del país on viu, que és molt diferent de la nostra. Però aquests primers temps troba a faltar algunes coses i persones.

Tant es així que la seva mare em va explicar aquest cap de setmana que quan treuen el correu de la bústia veïnal li diu, Mare, a mi ningú m’escriu cap carta.

Vaig sorprende’m. Tan joveneta! Vaig sorprende’m perquè és el mateix desig que jo experimento quan recullo el correu que, quasi sempre, es tracta de publicitat i factures a pagar.

Doncs ara ja tinc un encàrrec. Quan acabi aquest post agafaré paper i llapis i li escriuré qualque cosa. Evidentment li diré que vaig estar molt content que em vingués a veure i que vingui  un altre dia. Haig d’escriure el sobre en majúscules perquè així ella ja identifica el seu nom.

Després la seva mare li llegirà i sabrà que penso en ella i que la tinc en el cor constantment.