Vaig sortir sense paraigua perquè un mà ja me l’ocupa el bastó i l’altra m’agrada lliure. Així que anava rebent sobre la cara alguns esquitxos d’aigua. Ai mi la pluja em molesta. Però em vaig aguantar i resistir tot i que el plovisqueig es va convertiren ruixat.
Pensava en la gent d’aquells països en els qual la pluja hi és habitual, per no dir diària. Les costes Atlàntiques. Aquella bona gent ja no en fan cas. S’han acostumat a viure sota la pluja. És a dir, s’han acostumat a sortir al carrer obviant que plou. Tenen les seves vestimentes adequades i pocs paraigües. I aleshores, ja ben mulladet, em vaig posar a cantar “Gora,gora Euskadi”. Aneu a saber perquè. Però la cosa va quedar molt ambientada.
De retorn a casa em vaig treure la roba mullada i les botes i mentre descansava i l’irredent fumador fumava, veint com plovia encara, vaig pensar que si l’aigua és tan bona per a tothom, per què no ho pot ser per a mi?
Em disculpo de no contestar individualment cadascun dels comentaris al meu post anterior. Ho faig ara col·lectivament. Victòria, Marieta, Salvador, tots, moltes gràcies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i entenc que et costi tot. Ho he passat. Saps què va molt bé?: Escoltar la radi. Primer ni la sents, però de mica en mica, no saps el per què, hi prestes atenció. Programes que xerrin i que siguin entretinguts. Que t’omplin el cap.
Cuina, mentre, escoltes com van parlant. Que et duguin els ingredients a casa, els que necessitis per fer un bon plat. Sobretot, no et preocupis… tot de mica en mica, s’arreclarà. Una abraçada i gràcies pel post!
Hi ha gent que gaudeix amb la pluja, de petit, tenia un veí que quan plovia, es posava unes botes, agafava un paraigua, i sortia al terrat. A mi m’agrada veure ploure, però ahir vaig haver de treballar sota la pluja, i hem vaig quedar ben xop, i es que quan es fa per obligació, ja es una altre cosa.
Salutacions
Me’n vaig a dormir contenta i això no té preu. Me n’alegro molt de la tossuderia de pedra picada i et pico l’ullet ;-P) per la cançó. Surt i explica’ns coses. A la catosfera ningú saps si vas amb bastó o has tornat banyat com un pop. Cuida’t, valent
Què trobes? comença a tocar un altre post? m”encantaria
i m’he aturat. Fa fred i el cel és gris. Et duc un poc de llum que resta encara i un desig de bonheur.