Nogensmenys, però, hi ha moltes persones que tenen una sensibilitat especial per les coses petites, senzilles, fútils si voleu. Jo mateix. I no sabria massa com explicar-ho, però m’emociona més que em regalin una fulla o una flor dissecada que no pas un regal de gran valor. Unes paraules senzilles (com aquell SMS que acabo de rebre i que diu simplement et trobo a faltar en el blog, fa una setmana que no escrius.
Semblen, simplement, unes breus paraules, però per als qui estem acostumats a que no ens trobin a faltar és molt. Bé, sigui com sigui, el Marçal m’ha fet pensar en les coses petites i en allò que sempre han significat per a mí. Algú que va llegir el meu llibre de poemes Quadern de Pierola va escriure:
Un dels aspectes que més m’atreu de la seva poesia és la seva capacitat per focalitzar l’atenció dels seus poemes en les coses petites de la naturalesa, en personatges poc llustrosos del circ humà.
Deu ser veritat. Els poetes posen al descobert en llurs poesies tota la seva sensibilitat, la manera de ser i la manera d’estimar. Mai he pogut reconciliar-me amb les coses i les persones magnificents. Amb tot allò que sigui de grans magnituts. Les gran aglomeracions humanes, el poder.
Què voleu que us digui. Jo hi puc fer res. M’agraden les coses petites i aquesta aversió al poder em deu venir de part del meu avi Bernadas, que de jove fou un anarquista recalcitrant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja saps que he escrit diversos post sota el genèric: els petit plaers de ma vida. Potser sigui això el que m’atrau del teu bloc. Enhorabona pel xic. M’han fet tia avia fa un mes i estic molt cofoia