Ja fa unes quantes hores que havia escrit un post sobre l’atac perpetrat contra soldats a pocs kilòmetres de Belfast. Al clickar per penjar-lo ha desaparegut i nol’he volgut repetir de tan emprenyat que estava. Ara,si tinc sort, repetiré només la idea principal de l’escrit que consistia en reflexionar en els llargs anys del conflicte
Ahir caminant per un camí estret de bosc se’m va embolicar a la cara una teranyina que l’aranyeta nocturna, laboriosament, havia texiit. Vaig anar mirant rcoses.Violes. Algún lliri de primavera. Els espàrrecs de marge, que ja apunten. En uns roquissars elevats per sobre d’aquest modest caminet de muntanya van alçar el vol dues parelles de
Així. Amb tota la força de la paraula aguda i accentuada perquè no hi hagi equívocs gramaticals. A nosaltres no ens caldria l’accent, però com que ell li posa i més val que en sobri que en falti…. Garzón! Amb tota la contundència. Perquè no em negareu que dóna tota la sensació d’home contundent i
Seu en un banc del passeig marítim, sota palmeres. La platja al davant. Un llibre tancat sobre la falda. És al caient de la tarda i des de fa una temporada els vianants habituals la veuen cada dia asseguda al mateix lloc. La gent del poble la coneix. Als matins treballa de caixera en un
Avui mirava l’estadística d’aquest bloc i he vist que en poc més d’un any hi he penjat més de 200 apunts, amb una quantitat d’entrades (lectors) que m’ha semblat impressionant, si no impossible.Quantes tonteries o intrascendències no haurem escrit en aquests 204 posts que han provocat (Oh casualitat) 204 comentaris?Ja em sembla haver explicat que
No pot pa ser d’altra manera. Oh, sí? Els propers dies ho anirem veient. Perquè, escoltin, si vostès demanen en un establiment de prestigi un plat de lluç a la vasca i els el serveixen fregit, bé que faràn una protesta. Semblantment els vascos (He dit vascos) que són els clients d’una nació molt antiga,
O diumenge negre, com volgueu. Aquest matí m’ho mirava tot serenament a les emissiones de TV i em preguntava d’entrada què és el que el PP els dóna als gallecs. No hi ha manera de que pugui escatir le causes dels èxits dels hereus franquistes i cacics a A Terra, A Nosa Terra,com digué sempre
L’hem encetat. No hi ha hivern sense març ni primavera tampoc. Malgrat les excepcions l’hivern es bat en retirada al març. No trigarem que les temperaturespujaran lleugerament, tindrem dies de vent i els núvols, blancs com el cotó aniran d’un costat a l’ altre. Manca poc temps. No he dit res de calor. Aquests primers
El dia 24, fa cinc dies, en el post que vaig penjar titulat Plaques commemoratives i en el qual en relacionava algunes de les que es poden veure a les parets de les cases vaig ometre la que correspon a un personatge artístic del màxim prestigi en els seu tremps i un dels més grans
De Vilanova i la Geltrú. S’entén. I encara que avui és ja el segon dia de quaresma no vindrà d’aquí que ara faci un repàs en la memòria dels actes que se celebren a Vilanova en el transcurs de tota la setmana de Carnaval. No em veig en cor d’enumerar-los tots. Són molts i der
Passant pel carrer d’Anoia a mig matí dues persones del poble s’ho explicaven. Jo vaig captar unes frases perquè el meu caminar (vostès saben el què és la marxa atlètica?), doncs el meu caminar n’és exactament el contrari. L’un li deia a l’altre: Està fet que no ho coneixeries.Muntanyes de terra, sots, pedra, maquinària…Es referia
No sé. El primer prové, generalment, del segon. Si un hom veu com està el món, en general, jo no m’atreviria a parlar d’hecatombe per més que n’hi ha alguna de local.Però sí que donaria via lliure als pessimismes. Potser que siguien massa coses per a un home sol, però ja anem sobrats de doloroses
No aribaré a saber mai si és major felicitat el tenir molta feina i fer-la o estar tranquil·let i quiet, amb els braços plegats. Plegar els braços em fa una mica de ressistència, car a l’escola quan et castigaven anaves dret a la paret amb els braços creuats. Així, quan estic tranquil·let i quiet per
Si em cerques i no em trobes és que no et vull, veure, ni parlar-te,… Si em cerques i no em trobes és que no em crides prou fort. Si em cerques i no contesto és que penso que és una broma que em necessitis. Si em cerques i no em trobes és que, amb
Sentim alguna vegada l’expressió “la roda del temps” i la considerem ben adequada per expressar en un sentit o altre que la vida és igual sempre. Idefectiblement, dividits el anys en dies i nits, van passant, un hom diria davant nostre, sempre igual, mostrant-nos els mateixos panorames i paisatges. Els amors, els dolors, les morts,