Arriba un moment en la vida d’un home (o d’una dona) que determinades coses, que en la joventut no hi hem donat massa importància, es converteixen en un ritu d’obligat i agradable compliment. Que les fem com un veritable ritual, en solitari, sense que calgui la presència de ningú. Un d’aquests rituals és la cobertura
Aquesta setmana tenim lluna vella. El dilluns dia 17 comença el creixent i la nit del dia 24, nit màgica, serà lluna plena. Alguns anys per Nadal hi ha lluna plena. Per Pasqua sempre. Jo desitjo que aquest Nadal tinguem una nit de celístia clara, sense núvols, nit d’estels, si fa fred que en faci
Ahir a la tarda-vespre les carreteres de sortida de la capital estaven atapeïdes. Avui el meu poble era poc menys que un desert. I tants pobles i ciutats. On és la gent? No ho sé pas. Suposo que els qui atapeïren ahir les carreteres estan situats en aquest moment a les anomenades segones residències i
Fa uns dies feia saltar les alarmes un informe sobre l’ensenyament que situa Catalunya i Espanya en una posició mitjana baixa en el rànquing de països i referit al resultat que obtenen els alumnes d’ensenyament mitjà. I arran de l’informe alguns medis han qüestionat l’eficàcia del professorat apuntant la necessitat d’un "reciclatge". Em sembla que
Ahir vaig fer el pessebre. És una mica aviat, jo ho sé. Però ho tenia posat al cap. Per demés la setmana vinent, que dijous s’escau Santa Llúcia, estaré per altres afers. També volia que aquest cap de setmana quan em vingui a veure la Vinyet (tres anys i mig) ja hi hagués el pessebre
Fa pocs dies el crític d’art Joan Isart va pronunciar una conferència sobre el filòsof Francesc Pujols a la Biblioteca de la Torre de les Hores a Martorell. No vaig poder assistir-hi i me’n dolc perquè m’hauria agradat poder sentir el què deia el senyor Isart sobre un personatge tan controvertit Jo el vaig conèixer
Ahir titulava el meu article Els dos presidents i algú va pensar en bona lògica que parlaria dels Honorables Pujol i Maragall, ja que el tema que acaparà l’atenció d’una manera especial fou la manifestació pel dret a decidir i a la qual hi foren presents els dos expresidents de la Generalitat. Suposo que és
Dos actes multitudinaris acapararen ahir l’atenció dels catalans: la manifestació i el derby català Barça-Espanyol. El primer, naturalment, més multitudinari. Set-centes mil persones! Per bé que és ben curiós i trist que els ciutadans hàgim de dubtar sobre la veracitat d’aquesta dada en tant que la policia xifra els assistents en dos-cents mil. Sembla que
Ahir en parlàvem i expressava la relativitat dels paràmetres que hom empra per a establir el valor o importància de les persones. Per cert, que els personatges importants amb els quals m’havia de trobar van mostrar una actitud molt positiva, constructiva, en relació als temes que tractàrem i vam avançar força en direcció als objectius
Parlàvem ahir del silenci. I per partida doble! Ho sento. Malgrat estar allunyat d’afers laborals per raons de molt pes, per altra banda irreversibles, en arribar de viatge he constatat la dificultat en trobar una estona de calma i silenci. He posat en marxa les coses domèstiques que m’ha induit a retre, una vegada més,
Fa pocs dies, lluny de casa, donava voltes una vegada més sobre el tema del silenci i la seva incidència en les persones. En general donem poc valor al silenci, les hores de silenci que permeten i propicien la reflexió. No el trobem el silenci, no hi és el silenci en les grans ciutats i potser
Ara viatjaré en ferrocarril fins a Barcelona. Acabo d’arribar de viatge i ja tornbo a viatjar. I ho faré en ferrocarril per a estalviar-me les cues de les autopistes i autovies quan s’apropen a la ciutat. Viatjaré amb Renfe! I com moltes de les vegades que l’he utilitzat aquests darres mesos ja sarà força sort
He arribat aquesta nit a Catalunya. Ja sóc a casa i malgrat les poques hores que han passat m’adono que tot segueix igual. El gat i el gos són els mateixos que abans de marxar i estic segur que trobaré el país i la gent en la mateixa situació; si fa no fa igual. En
Enceto aquest bloc amb unes breus linies des de Kilbronogue. Les escric a tall de salutacio per aquells amics que tinguin, en el futur, la gentilesa de llegir-me les reflexions, textos i informacions de les meves activitats. Es una experiencia nova per a mi i si d´ella se´n deriven alguns intercanvis positius ja considerare que