Per què tres condemnats a mort que no es coneixien, reclusos en presons diferents, al saber la sentència de ràpida execució es van posar tots tres a escriure la seva autobiografia? No ho sabem. Bé la seva autobiografia… El què van poder, car van tenir molt poc temps. Un vuit dies, l’altre set i el tercer cinc.
No reportem aquesta història per seguir les curtes vides de llurs protagonistes.Un insisteix amb la nòvia amb la qual s’hauria casat. L’altre, segur que de més volada intel·lectual intenta,sense aconseguir-ho, demostrar que la vida i la mort són el mateix. El tercer només escriu sobre el seu poble i la seva família.
Bé, tot plegat no tindria una excessiva importànciadn en el marc de les barbaritats que es va cometre aleshores. Són tres llibres d’un dramatisme espaordidor. Però m’han cridat l’atenció dues circumstàncias:
-Cap dels executats havia complert vint anys.
-Tots tres en un moment o altre del seu llibre escriuen una frase textual: Quanta bona gent devia matar en el front.
TEXTUAL !!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
es podria trobar més sovint si no hagueren fanàtics i mala gent que escampa verí i/o fanatisme.