L’evasió fiscal dessagna Àfrica.

La evasió fiscal i els paradisos fiscals constitueixen una de les majors xacres de la societat actual. Els diners que se sostreuen als recursos públics com a conseqüència d’aquestes pràctiques criminals, condicionen enormement les polítiques socials dels estats i repercuteixen significativament en una baixada de la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Si especialment greu és aquesta pràctica en els països occidentals més avançats, molt més ho és en països pobres, on la manca de recursos públics té una incidència directa en la vida o la mort de moltíssimes persones.

Fa unes setmanes l’ONG Oxfam va fer públic un informe propi en què denunciava que les empreses i inversors amb seu al G-7, els països més rics del món, li van robar a l’Àfrica uns 6.000 milions de dòlars en un any en concepte d’evasió fiscal.
Segons aquest informe, al qual han anomenat “Els diners parlen: Àfrica al G-7“, aquesta xifra equival, per exemple, a tres vegades més del que necessiten els sistemes sanitaris dels països africans afectats per l’Ebola: Serra Lleona, Libèria, Guinea i Guinea Bissau. En un informe anterior, Oxfam havia calculat que aquests països necessitarien 1.700 milions de dòlars per millorar els seus molt deficients sistemes de salut. Aquesta xifra es basava en els 86 dòlars per habitant que recomana l’Organització Mundial de la Salut per cobrir un paquet mínim de serveis sanitaris bàsics i essencials.

A Gran Bretanya, Oxfam integra una aliança de la societat civil que va sol·licitar a l’últim govern britànic eixit de les darreres eleccions que presentara un projecte de llei contra l’evasió fiscal, què dificultaria l’evasió de les empreses britàniques en els països on operen. Amb aquesta finalitat, aquesta aliança, que a més d’Oxfam inclou a les organitzacions Action Aid i Christian Aid, duu a terme una campanya anomenada “Projecte de Llei d’Evasió Fiscal”.

Oxfam sosté que una llei ben ideada contra l’evasió fiscal també evitaria que les grans empreses deixen de pagar els seus imposts a Gran Bretanya, la qual cosa generaria al fisc britànic un mínim de 5.400 milions de dòlars per any, xifra equivalent a 910 $ per cada llar que viu per sota del llindar de la pobresa en aquest país.

Malauradament les mesures internacionals existents a hores d’ara per fer front a l’evasió fiscal de les empreses, com ara el Procés d’erosió de la base imposable i el Trasllat de Beneficis, dirigit per l’OCDE per al grup que engloba les 20 majors economies del món, deixen la possibilitat de recórrer a llacunes legals per evitar el pagament d’imposts. De fet les grans transnacionals aprofiten aquestes llacunes en les operacions que realitzen en els països en desenvolupament per poder evadir “alegalment” enormes sumes de diners.

El 2010, l’últim any del qual Oxfam disposa de dades, les empreses i els inversors amb seu als països del G-7 van evadir el pagament d’imposts sobre 20.000 milions de dòlars d’ingressos mitjançant una pràctica coneguda com “facturació fraudulenta”, per la qual una empresa fixa artificialment els preus dels productes o serveis venuts entre les seues filials per evitar els imposts. Els imposts sobre els beneficis empresarials a l’Àfrica tenen una mitjana d’un 28 per cent, què equival a quasi 6.000 milions de dòlars perduts. A aquesta xifra caldria sumar els 100.000 milions de dòlars anuals que els països en desenvolupament en el seu conjunt perden a causa de l’evasió fiscal que es produeix cap als paradisos fiscals, segons dades de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament.

Al remat, el que es demostra amb totes aquestes xifres es com les pràctiques criminals de les grans corporacions emparades pel entramat jurídic-financer propi del capitalisme de lliure mercat globalitzat és responsable de manera directa de la manca de recursos que manté els països en desenvolupament ancorats en la situació d’extrema pobresa que afecta a amplis sectors de la seua població, els més vulnerables i necessitats d’ajuda i justícia social. És per això que es fa imprescindible la reforma de les normes internacionals que regeixen els impostos empresarials perquè els governs africans poden reclamar els diners que se’ls deu. Això és vital per combatre la pobresa extrema i la desigualtat i fomentar el creixement econòmic de tots aquests països.

Potser un somni si considerem de quina part estan els que deurien de fer-ho possible.

València, a 3 d’agost de 2015.