Titot i la seva banda tornen a bramar. Durant una bona temporada recorreran els Països Catalans recollint el crit de llibertat de la nostra gent i elevant-lo a la màxima potència decibèlica. Llibertat econòmica i política. Les classes populars estem sotmeses a la voracitat sense escrúpols dels qui ens porten de crisi en crisi, i
– Mare, encara no m’has fet el sopar?, exigeix el Francis a la Maria, la seva mare i cosina meva. Fa dos anys que el Francis, i amb ell la seva dona embarassada, va tornar per viure a casa la seva mare. S’havia quedat a l’atur. Al cap de pocs mesos van tenir la petita Édith i
Retorn a casa els pares. Els joves adults d’avui no els costa gaire tornar. Després d’haver perdut la feina o perquè han engegat obres a casa o a resultes d’un divorci, demanen als seus pares un allotjament provisional. Una novetat dels temps actuals. Una experiència amb moltes textures emocionals. Intensa. Se’n pot sortir enfortit a
Hi ha un discurs “oficial” i feminísticament correcte que escampa que els homes només pensem en el sexe. O si més no que hi pensem molt més, però que molt i molt més, que les dones. No esmento, per al seu descrèdit, aquella xifra per segons que alguna agosarada o agosarat ha deixat anar per
Els de la Plataforma Tarragona Decideix volem fer-nos visibles en els instituts de secundària. El Martí i Franquès és el primer que ens ha obert les portes. De les sis classes de 4art. d’ESO n’hi havia una que ens l’havien pintada com a molt difícil. Amb paraules d’alumnes del mateix centre, allà hi havien col.locat els
Del fútbol a la construcció nacional. Vull rescatar per la seva actualitat una entrevista amb Xavi Hernàndez. Caràcter guanyador, el seu, que ràpidament anem incorporant tots en els nostres afers. Ara Madrid ens planteja nous reptes. N’hem de sortir enfortits. Com el Xavi, com el Barça. Del futbol a la consecució de la independència. UNA
Aquesta setmana Europa Press publicava: “Un 20 per cent dels ocupats andalusos en el primer trimestre del 2010 és ocupat públic. Andalusia és la comunitat que posseeix el major nombre de funcionaris, fins a 559.700 assalariats. A més, en un any, entre el primer trimestre del 2009 i el primer del 2010, els ha incrementat
Als 10 anys un tiet, germà del meu pare, va abusar de mi. No vaig poder explicar-ho als pares. Va ser de més gran, després d’una llarga teràpia, que vaig trobar forces per fer-ho. No gaire temps més tard, el meu tiet es suïcidava i el meu pare feia un càncer. Abans de morir no
El psicòleg interromp la conversa amb en Tom posant davant seu una “nube” (n’hauríem de dir un malví). En Tom té quatre anys. Mentre es mira la llaminadura, sent com aquell senyor li diu que se n’anirà uns minuts i que, si mentre ell està sol, no se la menja, després, en tornar, li’n donarà
La meva germana em retreu que sigui la preferida de la meva mare. Què he de fer? Té raó en part. Ella és la gran. La mare l’ha tractada amb brusquedat i no ha parat de de criticar-la. Amb mi, en canvi, tot són bones paraules. Avui dia, les preferències continuen. La meva germana m’ho
El que tu ets, jo ho he estat. El que ara sóc, tu ho seràs. Un vell estava travessant el bosc quan, en el seu camí, de darrera una soca, en va sorgir una granota que li va adreçar aquestes paraules: – Hola, ancià! Sóc una jove i bella princesa embruixada. Fes-me un petó perquè
ÍDOLS Gabriel Ferrater Aleshores, quan jèiem abraçats davant la finestra oberta al pendís d’oliveres (dues llavors nues dins un fruit que l’estiu ha badat violent,i que s’omple d’aire) no teníem records. Érem el record que tenim ara. Érem aquesta imatge. Els ídols de nosaltres, per a la submisa fe del després.
MESTER D’AMOR -Joan Salvat-Papasseit- Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa’t besar -sacrifici fervent- com més
Camine incert pels camins. Pels camins camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny de la teva pell tibant, lluny del teu cos tebi. Vine, vine encara. Torna, torna sempre. Vine! Porta’m dins d’aquell món que només
Pallassada superlativa! Sainet de togats! Guinyolada supina! Bufonada magistral! Esguerro imponderable! Estripada constitucional! Astracanada espanyolera! ESPANYOLADA JUDICIAL! Avís per a navegants Mingote, l’autor de l’acudit, és un nacionalista espanyol com correspon a un col.la borador del diari ABC que és on l’ha publicat. En conseqüència ha fet molts acudits contra l’Estatut de Catalunya.