BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Poesia post sant Jordi
ÍDOLS
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d’oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l’estiu
ha badat violent,i que s’omple
d’aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per a la submisa fe del després.
Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l’únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l’únic camí cert,
el camí de l’amor,
el difícil camí d’amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos…
Raimon, 1965
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
escoltant la cançó, que sempre m’ha agradat, és una versió bonica, diferent de l’original…
No coneixia el poema que ha posa t de Gabriel Ferrater i el trobo molt maco… toca molt endins.
Gràcies, Llaudal, bona setmana, una abraçada.