Com riuria Nietzsche! O potser no, potser es posaria a plorar veient que no hem estat prou valents per atendre als ensenyaments de Zaratustra. Veient el ramat amuntegat en la cleda dels aeroports, ramat d’ eunucs, amb la potència crítica cauteritzada i el ventre botit de tanta por amb què els Grans Sacerdots no han
Ningú. Ningú no ens constitucionalitzarà! FARRERES, elPeriodico
La resposta al Constitucional? Riure-se’n. Això és el que toca. Deixeu de neguitejar-vos. Deixeu les males cares. Deixeu la ira o la perplexitat. És molt clar. La resposta és la mofa, el sarcasme, la paròdia, la burla. Ens ha de preocupar el que diguin? Si el tribunal està desprestigiat! Ens ha de preocupar una nova mossegada?
Des del Racó de l’Anna he rebut aquest premi. Estic sorprès, content i molt agraït a l’Anna. És un honor haver-lo rebut de la seva part perquè és una blocaire competent i incansable. Hi ha unes regles que s’han de seguir per a l’acceptació d’aquest premi. Aquí les teniu: 1- El premiat ha
Es veu que això del sentit de la vida atrau, sedueix. Quin millor prestigi per a la filosofia que presentar-la com allò que ens donarà el sentit de la vida. La gent va assedegada de sentit de la vida. I si l’hi donen, oli en un llum. Uf, quin descans! Però es veu que això
Estima amb passió coses, persones i projectes. Potser en sortiràs ferit, però no hi ha altra manera de viure plenament. lllllll Ets dels que creuen tot el que senten? Ets dels que diuen tot el que experimenten? Ets dels que gasten tot el que tenen? Ets del que dormen tot el que poden? Doncs, podries
4 coses que mai es recuperen: La pedra, un cop llançadaLa paraula, un cop ditaL’ocasió, un cop desaprofitadaEl temps, un cop deixat passar. No te’n riguis mai dels somnis dels altres;Qui no té somnis no té gaire res. Parla lentament, però pensa ràpid.Deixa les teves idees en repòs abans de deixar-les anar. Quan perdis, no
Sòcrates va ser molt admirat en vida i tots en coneixem els seus il.lustres deixebles: Xenofont, Alcibíades, Plató,Antístenes … Uns varen ocupar llocs de govern a Atenes i altres varen continuar la tasca filosòfica del seu mestre. També va tenir enemics que a més de difamar-lo el van perseguir fins aconseguir que fos condemnat a
Us vaig explicar la meva aventura de la cerca del “poema” de Joan Maragall, aquell que s’esmenta en el famós anunci on es destaquen les qualitats del Barça i el poble català. El final va ser doblement feliç. A més de trobar la font del “poema”, vaig poder gaudir de l’aigua que en rajava. Saborosa.
Hi havia una vegada un ancià que es passava el dia assegut a la vora del pou. Un dia se li va acostar un jove i li va preguntar:– Bon ancià, acabo d’arribar a aquest poble i m’agradaria saber com són els seus habitants. L’ancià en comptes de respondre li va adreçar una altra pregunta:–
S’acosta St. Jordi i ja és hora d’anar directes al “poema” de Joan Maragall. El “poema” del que se’n citen dues frases molt guapes en l’anunci de la Damm sobre el Barça. És que si hi ha algun col.lectiu al qui pot fer forat el missatge d’aquest anunci és el del adolescents. Si hi ha
El Sr. Montilla va afirmar a la Terribas que el temporal de neu va ser excepcional. Vaig quedar d’una peça. Mai no havia vist que la part perjudicada fornís d’arguments en contra seva a qui l’ha perjudicat. O potser Montilla no se sent perjudicat? És que Montilla no sent igual com la gent del seu
Sòcrates gaudia, en l’antiga Grècia, d’una gran reputació de persona sàvia. Un dia algú el va anar a trobar per dir-li: -Saps què acabo de sentir d’un amic teu? Es veu que… -Un moment, l’atura Sòcrates. No em diguis res sense haver passat abans per una proba, la dels tres sedassos. – Com, els tres sedassos?
M’acaben de dir que en Boada ha carregat contra tot bitxo donant les culpes a particulars, elèctriques, servei meteorològic i a no sé qui més. Qui m’ho diu m’ho transmet amb el mateix to de censura què ho ha sentit per la ràdio. Es dóna per cert que assenyalar com a culpables a elements de
En Xavier Sala i Martín va quedar atrapat en un restaurant. Això no li impedeix unir-se al cor que interpreta la peça “Hem de criticar el govern com sigui”. Altres integrants del cor: Vendrel del PP i el director de La Vanguardia. Sala d’audicions i emissió d’ones: RAC 1. Hora: quarts de nou del matí d’avui,