Eva: “Em trobo en una casa desconeguda amb moltes escales, portes i passadissos amples. La casa està gairebé a les fosques i no puc distingir l’aspecte de l’home amb qui estic tractant de fer l’amor dempeus contra una paret. Emocionalment la situació és molt forta entre altres raons perquè tinc por que algú obri la porta
Adrià: “Estic en una platja. Darrera meu hi veig una escala llarga, obsoleta i fosca. Està envoltada per una cornisa de pedra que condueix al poble. Per ella hi circula molta gent, cosa que m’inspira confiança. Estic nu i acaricio el meu sexe obertament procurant-me plaer. Com levitant, em trasllado amunt i avall dels escalons
Adela: “Somio que camino en un carreró fosc. De sobte dos homes m’atrapen i em llencen en una camioneta. M’embenen els ulls, però jo ni crido ni m’hi oposo. Tot i la por, mantinc la sang freda! En el trajecte els sento parlar amb veu ronca, i riure. Un comença a palpar-me les cuixes mentre
Somnis de zoofília, de violació, d’incest… Alguns somnis posen en escena situacions que mai gosaríem imaginar desperts. Empipadors, ens interpel·len: és que som més perversos que no pensàvem? Ens desperten d’un sobresalt. Els acompanyen una sensació estranya de plaer i disgust, i durant el dia no paren d’envair la imaginació. Per què hem somiat que
Estem en un gran moment. Són temps de grans reptes per a Catalunya. El camí de la independència se’ns obre més clar, més carregat d’il.lusió i més energitzant que mai. Altres projectes de gran calat ens condueixen també pel camí de l’afirmació nacional. Aquí tenim la Llei del Cinema. En cada un d’aquests grans passos
Programa de Josep Cuní. Dimecres, 30/06. Ple debat sobre l’ estocada del Constitucional. Parla López Burniol, abanderat federalista, i el recolzen José Antich, director de La Vanguardia, i Juan Tapia. Ens estavella contra la cara una veritat més que incòmoda, dolorosa. Tota aquesta patacada del Constitucional ens la podíem haver estalviat si haguéssim estat més previsors. Ens l’hem buscat nosaltres, emportats per
El psicòleg observa i atén. Els supervivents a la catàstrofe ferroviària han visitat l’infern i n’estan tornant. Visita llampec i retorn lentíssim. No saben si creure-s’ho. Apagats, suspesos, enduts per un vendaval emocional, no saben on dirigir els seus passos. Uns comencen a deambular per les runes i les restes humanes, atònics, com buscant algun
Miquel, la carta que m’has escrit no és pas la teva. Porta tots els senyals d’un adult. Sens dubte ha estat dictada per la teva mare. Si ara em disposo a contestar-la, és perquè estic preocupat de debò per tu. Els teus pares estan divorciats des que tenies 8 anys i ara n’has complert 12.
Manel Fuentes pregunta al senyor García-Bragado sobre les seves presumptes responsabilitats en l’afer de l’Hotel del Palau. La resposta del Tinent d’alcalde d’urbanisme és que Millet ens ha enganyat a tots. Home, sí i no. Ens ha enganyat a tots però no a tots de la mateixa manera. Ras i curt, un regidor d’urbanisme no
Montilla no defensa Castells en allò que l’hauria de defensar. Per això no afirma en cap moment que Castells hagi actuat conforme a les seves obligacions. Això sí, defensa les bones intencions del conseller. Tanmateix, el que la jutgessa mirarà d’esbrinar és si Castells va desistir o no de les seves obligacions. Ni més ni
Vaig tenir el meu fill de només sis mesos després d’un embaràs “patològic”. La mala sort va voler que al cap de ben poc em tornés a quedar embarassada. Estava horroritzada. I vaig voler avortar. Però al final no vaig acabar de fer el pas. Va néixer el meu segon fill ara fa 4 mesos.
“Des que va amb l’Andrea, la meva Núria no para de fer tonteries, les mateixes que la seva amiga. Recordo que quan va començar a anar a l’escola es va posar a dir paraulotes que mai no li havíem sentit. Veig que la meva filla és molt influenciable.” No ens precipitem. Abans de retreure-li que
Una investigació recent explica millor el comportament del qui beu alcohol. Tots coneixem la relació entre alcohol i agressivitat. Doncs bé, ara sabem com funciona aquesta relació. No només és deguda a l’afebliment de la capacitat de control. L’alcohol també distorsiona el funcionament cognitiu. Quatre gotes d’alcohol i el món canvia de color. Quin? El
“L’amistat és una ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues ànimes” La frase s’atribueix a Aristòtil. Per a la majoria de nosaltres aquesta afirmació encara seria més adient referida a l’amor. Viure a l’uníson propulsats pel mateix foc de tendresa i passió. Junts en les coses bones i junts en les dolentes.
El plaer masculí segueix sent encara ara, al 2010, un tema tabú. Fins i tot prohibit si més no pel que fa a la seva reivindicació. Si és veritat que els homes ens vantem del nombre de relacions, comentar les diferents formes i facetes del nostre plaer ens està prohibit. El diktat social ho considera