BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Hi ha un discurs “oficial” i
feminísticament correcte que escampa que els homes només pensem en el sexe. O
si més no que hi pensem molt més, però que molt i molt més, que les dones. No
esmento, per al seu descrèdit, aquella xifra per segons que alguna agosarada o
agosarat ha deixat anar per escrit. Doncs ara posarem tot aquest romanço en
solfa. El relativitzarem i el reduirem a escala científica.
Ens situem en el terreny del nombre de relacions sexuals. Sembla que els homes, a diferència de les dones, fan anar unes xifres estratosfèriques. La seva memòria és sempre aproximativa tirant cap amunt, no faltaria sinó. Bé, que són uns fanfarrons. I elles?
Al 2003 una investigació als EUA obria noves pistes d’interpretació. Varen interrogar jovenetes entre 18 i 25 anys. Les enquestes es van fer de tres maneres diferents. Un grup va respondre directament a enquestador, cara a cara. Un altre, per escrit i de forma anònima. I un tercer mentre estaven suposadament connectades a un detector de mentides; el detector no era tal, però se’ls hi va fer creure. Contestant cara a cara el promig de relacions confessades va ser de 2,6. De forma anònima, 3,4. I el promig de les que temien ser desemmascarades pel fals detector va arribar a 4,4. Queda clar, oi? En paraules de Terri D. Fischer, director de la investigació: “En matèria sexual, les dones són més sensibles a la pressió social. Donat el risc de passar per una dona fàcil, procuren contestar més aviat en funció del que s’espera d’elles.”
Si algun estudiant de psicologia o professor universitari m’està llegint, haurà descobert ja una nova i atractiva investigació: repetir l’experiment amb nois ¿Disminuiria el nombre de relacions confessades per part dels que tinguessin por de ser desemmascarats pel detector de mentides? En tal cas quedaria al descobert la fanfarroneria dels mascles. ¿Podríem concloure que també ells estan sotmesos a la pressió d’unes expectatives socials? Qui les vehicula, les dones? ¿Les expectatives es donen en doble direcció entre homes i dones i s’alimenten mútuament?
Per ara quedem-nos en l’experiment que hem explicat. En les dones hi ha més activitat sexual del que elles confessen. I si algú creu que a Catalunya el comportament de les noies és diferent al d’EUA, que es posi a investigar-ho.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo estic molt TIPA d’estereotips, com el de que els homes tenen més ganes de sexe que les dones. Dec estar casada amb l’excepció de la norma, i em sento molt “bitxu raru”. Jo si fos per ganes ho faria cada nit i més d’un cop seguit, però si respecto al meu company passo mesos – i anys! – de duríssima abstinència. Estaria bé noves investigacions, però sobretot crec que estaria bé deixar de genralitzar-ho tot, per damunt del sexes que tenim som persones individuals, amb la naturalesa hormonal, les habilitats emocionals i la piscologia individual…
El que en sembla una animalada per banda de les dones és no voler donar el pit als nadons, bescaviar-ho directament pels biberons.
Això denota un rebuig a la sexualitat o ignorància de no saber que donar el pit és el més natural i saludable per a protegir-se de malalties presents i futures.
En canvi el que si que podria semblar una bestiesa és el cardar per prenyar a la dona com un semental, quan la tecnològia pot permetre la inseminació artificial molt més higiènica i preserva a l’home d’esgotar-se i ser tractat i explotat com un semental animal per banda de les dones.
Ja ho diu la dita, digues de que presumeixes i et diré que el manca o de què pateixes.
que les dues intervencions anteriors són anònimes? Jo penso que segurament encara s’arrosseguen tabús i que les dones no són del tot sinceres. Malgrat tot, m’imagino que, de mica en mica, això va canviant.
Pel que fa a les diferències reals amb els homes, evidentment hi ha tòpics i totes les generalitzacions són poc recomanables. Ara bé, estic segura que “ells” tenen el sexe molt present, hi pensen molt. Això és innegable.
si els estereotips han funcionat mai, però ara segur que funcionen menys que mai. Hi ha de tot. Potser si que molt homes hi pensen molt, però t ambé n’hi ha que no.
I les dones se n’amaguen? Ja m’ho crec, també!
Crec que l’anònima no s’hauria de sentir gens “bitxu raru” ja que jo conec molts casos com el seu.
Anna M., Carme, Anònims tots. Com dieu, som persones per sobre de les diferències de sexe. Entro en fòrums de webs franceses, on hi ha molta sinceritat, i la varietat de casos és tan gran que realment no podem generalitzar. El cas del marit “absent” és més freqüent del que ens imaginem i també té la seva rèplica en dones. Però el que uns i altres expliciten i expliquen es deu sobre tot a la pressió social. Sobre els factors que incideixen en els esquemes socials hi hauria massa a dir i ara no és el moment ni aquest el lloc.