No queda més remei que entendre’ns. O ofegar-nos en la guerra. Decididament estic, com la majoria, a favor de l’entesa i el diàleg. En un món globalitzat, amb les fronteres poroses, siguin polítiques, econòmiques, laborals, culturals o religioses, no ens queda més remei que entendre’ns. No hi ha reconquesta possible. Ni enemic a la vista;
Anem i tornem. Les notícies ens transporten constantment a Noruega i en tornem amb l’ànim inquiet a la recerca d’una explicació balsàmica i prou creïble. La immensitat del drama, les seves irracionals circumstàncies, aparentment si més no, urgeixen una reflexió. El dolor no desapareixerà, la consternació encara niarà un temps, però la serenor s’imposarà més
Estava comentant amb una mare les notes del seu fill i buscàvem la manera de reflotar una situació que se li escapava de les mans. Sense més ni més, se li humitegen els ulls i la veu se li esquerda. Diu que viu al límit. Té el seu pare malalt d’Alzheimer i tenir-ne cura li
“És natural”. Si és natural, és bo? Vés pel camp. Pren una planta qualsevol i menja-te-la. Aquí tindràs la resposta. La naturalesa sense civilització és salvatgisme. Una agregació humana es converteix en societat quan, per poder funcionar, s’inventa normes. La humanitat no és cap fet biològic. És un valor que s’adquireix per educació (Comte-Sponville) i, per tant,
Titular en portada de La Vanguardia encapçalant quatre columnes: “El fracàs escolar no és culpa dels professors però els cal millorar”. Els cal millorar. En un context escolar sabem què vol dir: no s’arriba als mínims. Un eufemisme que substitueix el malsonant suspès. Malsonant pels afectats de bonisme i bufonisme, no pas per a mi.
“Si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir” Per a mi, val. Ja em sembla bé. Jo, ni et vull deixar somiar ni vull que em deixis dormir. No et vull deixar somiar… massa. Cal que despertis. “Que no saps que els somnis només es compleixen en despertar, quan ja no hi ha somnis?”
Invitats a il·lustrar històries escrites per altres individus, uns estudiants novaiorquesos es van mostrar molt creatius, més que il.lustrant els seus propis relats. Aquí es fa un resum de la investigació. En un segon estudi relacionat amb l’anterior, els mateixos estudiants es van mostrar molt més imaginatius a l’hora de resoldre problemes que afectaven els seus companys,
Són molts els estudis que estableixen que ens enamorem de persones a qui ja els queiem bé. Tanmateix hi ha uns treballs de la Universitat de Virgínia als Estats Units que mostren que la incertesa té també el seu encant. Es va fer creure a unes estudiants que estaven participant a un grup de cites
“El que depèn de nosaltres, la voluntat, depèn de mil coses que no depenen d’ella.” (Comte-Sponville) Condensada, tota una exposició sobre la llibertat. La mateixa saviesa no depèn de nosaltres: la salut la condiciona i tenir-ne no sempre està a les nostres mans. Ni l’estoïcisme pot fer res contra l’esquizofrènia o l’Alzheimer. Justament, perquè
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit
Innat o adquirit? Per als psicoanalistes que segueixen a Freud no naixem pas amb l’inconscient. Es comença a formar, això sí, ben aviat, tan bon punt el nostre cervell reté empremtes mnèsiques, de memòria. La formació més consistent es realitza amb l’aparició del llenguatge. En un primer moment l’agressivitat lligada a les experiències frustrants de tipus
Desconegut i, per tant, torbador. Inquietant, l’inconscient atreu la nostra curiositat. Què hi fa aquest hoste imposat? Com ens influència? Com és que se’l qüestiona periòdicament? Qui és aquest altre que viu en nosaltres? Avui dia la idea d’un inconscient ja no sorprèn ningú. Si perdem les claus de casa dos dies seguits, pensem: “És
Lip dub per la llengua, enregistrat els dies 15 i 16 d’abril de 2011 en diversos espais de Barcelona. Ha comptat amb la participació de 1.500persones i de nombroses cares conegudes. El projecte l’organitzen la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de persones immigrades amb l’objectiu de reivindicar el paper del català com a
El poder corromp, veritat o mentida? Bona pregunta. Interessant pregunta avui dia quan els polítics estan desprestigiats i el seu sou crida a l’escàndol. Atractiva pregunta quan l’adrecem a un dels més prestigiosos polítics del nostre país, el senyor Jordi Pujol. Perquè del president sempre podem esperar-ne una resposta intel.ligent i honesta, tot i sentir-s’hi
El Toni té 23 anys. La seva mare explica que mai els ha donat cap problema, però que no té amics. Des que era petit preferia jugar sol. Per a la mare, es tracta d’un nen introvertit, una explicació, aquesta, que la deixa prou tranquil.la. Però en un moment de la conversa la seva cara