BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Aquesta
setmana Europa Press
publicava: “Un 20 per cent dels ocupats andalusos en el primer trimestre del
2010 és ocupat públic. Andalusia és la comunitat que posseeix el major nombre de
funcionaris, fins a 559.700 assalariats. A més, en un any, entre el primer trimestre del 2009 i el primer del 2010, els ha incrementat en un
4,5% passant dels 535.600 del 2009 als 559.700
actuals. Andalusia aglutina el 18,1% dels treballadors públics” de tot l’Estat.
És la fórmula andalusa i espanyola d’afrontar al crisi! Més gorra i menys producció. Que treballin els altres. I aprofitem-nos sobre tot dels ciutadans dels Països Catalans.
La segona, en números absoluts, és Madrid amb 481.100 treballadors públics. A Catalunya n’hi ha 416.500. L’agència de notícies no ens aporta el percentatge sobre el conjunt de la població activa catalana. Fem comptes: Andalusia manté 142.200 persones més que nosaltres menjant de les arques de l’Estat, arques que s’ alimenten del nostre dèficit fiscal.
Ja és gros haver d’aguantar aquest dèficit que ens tenalla i ens impedeix créixer segons les nostres potencialitats, ja és gros; però encara resulta més insuportable saber que els nostres diners serveixen per a una economia de subvenció, de gorreig i de manzanilla i palmas. Hem d’arrossegar una Espanya improductiva, de migdiada permanent, amb esperit de xucladora. Pitjor, ens veiem arrossegats per la incompetència espanyola en tots els àmbits, sobre tot en l’econòmic i judicial.
Individualment els espanyols són com tothom , n’hi ha per a tots els gustos, però col..lectivametn mantenen l’esperit rapinyaire de la Castella de la reina Isabel, dels Tercios de Flandes i de l’imperi de Felip II. Amb la nostra independència, deixats sols, aprendran a saber aprofitar els seus recursos sense refiar-se dels altres. Amb la nostra independència ells hi guanyaran. Però sobre tot hi guanyarem nosaltres que és l’únic que ens ha d’importar. L’únic. I, si us plau, aquells catalans malalts de culpa per no ser prou solidaris, que reflexionin, que sàpiguen que aquesta mala consciència els ha vingut imposada, que són víctimes de la persistència amb que els espanyols ens han parlat interessadament.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si el ser col·lectivament i nacional independents vol dir desenpallegar-se de parasits estranys, endevant. Però no hem d’oblidar altres parasits que ens xuclen diners i llibertats: polítics sobrepagats, l’Església catòlica, treballadors amb més d’un treball (o amb horaris que excedeixen de les 40 hores setmanals), exercit… Segur que estem per deixar de mantindre a tots aquests vampirs? Crec que no.
Bramar contra els funcionaris públics és molt senzill, fins i tot sembla l’esport nacional… Però hi ha funcionaris i funcionaris (com hi ha sindicats i sindicats). I no tots estàn tan ben pagats com ens volen fer creure. Vindria a ser una cosa semblant a la xenofòbia social: els funcionaris no poden fer vagues perquè hi ha gent a l’atur, i això podria ser un greuge comparatiu. El mateix passa amb la jubilació: ara és imprescindible jubilar-se als 75 anys, diuen els mateixos malcarats.
Atentament
No tinc dades, (Si algú les te li agrairia que les poses) i per tant, és una hipòtessi però “em jugaria un pesol” que si al dèficit públic català li restem el dèficit de la balança fiscal (tot expresat en % del PIB) sortiria que el tenim positiu. Si la meva sospita és certa, la nostra crisi (PIB negatiu) la genera l’expoli a que ens té sotmés “l’Imperi Castellà”
Cal que hi hagi funcionaris, evidentment. Però ni un més del que calgui. Cada cèntim gastat de més de l’erari públic és un frau, sigui o no legal.
Abans la classe obrera seria ignorant però tenia dignitat: Viure de subvecions és indigne i vergonyant.