El burro va davant perquè no s’espanti, ens deien els pares i els mestres quan ens citàvem primer nosaltres mateixos. “Hi vam anar jo, la Marina i l’Oriol”. Incorrecte. Ens van ensenyar a dir: “Hi vam anar la Marina, l’Oriol i jo”. Ara, hi ha moments de comunicació en què el jo ha de prevaldre
La Diada del Periódico “Diada de la discòrdia”. “Diada de la divisió”. Què us ve al cap en llegir aquests titulars? Que els partits s’han llençat els plats pel cap, els uns contra els altres, sobre tot els dos que es disputen la presidència de la Generalitat. Doncs, llegim la resta de l’article encapçalat per
“Una tarda estava jo presentant un llibre, la Crònica de la Independència–que ho explica tot com si ja s’hagués produït- en un petit poble català. N’he fet desenes i desenes de presentacions i sempre em sorprèn de trobar-me davant d’un auditori moderat i sensat, que ni crida ni s’esvalota, que no vol fer cap revolució, però
Felicitats! La felicitat no existeix. les felicitats, sí. La felicitat es declina en plural. En singular és només una abstracció, res real. La felicitat d’ús són les felicitats viscudes, i són concretes i plurals. El que vivim són momentsde felicitat, no pas la felicitat. Desitjar felicitat, única i total, és emplaçar-se en la quimera, és una
“Pares contra professors” segons els diaris. Les sortides escolars Les sortides escolars, d’un o diversos dies, estan fora de l’obligació laboral del professor. En conseqüència es tracta d’un extra, un plus si voleu. Ni més ni menys que una oferta educativa totalment voluntària; allò que ningú fa en la seva feina, per entendre’ns. El
Aquest amor que fa un any em va prendre Aquest amor que fa un any em va prendre i mai no he dit i en silenci em prospera, pense sovint que ha de matar-me un dia. Car el secret, que gelosament guarde, arriba més enllà del sentiment, i el pensament l’ha habitat i poblat. No puc
Avui, en arribar a la feina després de les vacances, la conversa ha derivat aviat, entre els companys de bregues nacionalistes, vers la situació actual de l’independentisme. Primer de tot, hem quedat per anar a escoltar als tres tenors al Bartrina de Reus aquest vespre. Però immediatament ha sortit la cantarella de la unitat entre
Diumenge passat estava en La Flor Tropicana, un xiringuito al mig de la platja l’Arrabassada de Tarragona. Un grup cubà hi amenitzava el vespre com cada diumenge d’agost. Música i ritme a plaer. Vaig anar a la barra a demanar uns mojitos. La preparació del còctel demana el seu temps i el barman compagina la
LA CIUTAT LLUNYANA Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure
ATRIBUÏDES AWOODY ALLEN —————– El mag va fer un gest i va fer desaparèixer la gana, va fer un segon gest i va desaparèixer la injustícia, va fer un tercer gest i va desaparèixer la guerra. El polític va fer un gest i va desaparèixer el mag. Els cabells blancs abans eren respectats, ara
Segueixo amb les frases enginyoses que ben bé podrien tenir com a autor a Woody Allen. Faran més saboroses les converses de les vacances: hi posaran un punt d’intel.ligència, però només el suficient per no pertorbar el merescut descans mental… ————————– Quan el metge s’equivoca, la solució és llençar-hi terra al damunt. Quin animal, després
M’han passat unes frases enginyoses atribuïdes a Woody Allen. Segurament algunes ho siguin, d’altres en tinc dubtes. Sigui com sigui serviran per amanir intel.ligentment les converses de l’estiu. ——————— Morir és com dormir, però sense aixecar-se a orinar. La inactivitat sexual és una pràctica perillosa: fa sortir banyes. Els avantatges del nudisme? Salten a la
L’ARBRE Vius entre l’aire. De nit vas de la terra a les estrelles. Quan seràs mort, encara faràs créixer una flama. L’arbre simbolitza per al poeta la recerca dels ideals, representats per les estrelles i la flama. Una recerca que no ha de desarrelar de la realitat, de la terra. ¿Trobeu que es podien emprar millors
Centenari del poeta Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 1942), Cançó a Mahalta
Entre els amics i coneguts havia corregut com la pólvora. L’Alfons, l’ex de la Bea, s’havia embolicat amb l’amiga de tota la vida del seu fill. Aquest té 16 anys i la noia, ja major d’edat, 19. A hores d’ara ja porten un temps vivint junts. De seguida van sorgir les veus censuradores. Esgrimien l’