Avui és el dia internacional de la croqueta –hi ha dies internacionals per tot- i per celebrar-ho degudament la policia espanyola ha detingut sense ordre judicial i per decisió de l’agent instructor, 16 persones a Girona acusades de desordres públics pels talls a les vies de l’AVE de Girona el passat dia primer d’octubre. Entre
N’Ireneua, l’ovella negra de Can Gazà, l’única en quaranta anys, ha fet dos anyells, un de blanc i un de negre per fer content tothom i per demostrar que és en la diversitat que la vida fa el ple. Començam bé l’any a la granja. No l’ha començat igual el nostre telefonista, que fa deu
Segons el projecte de Pressuposts Generals de l’Estat, enguany s’invertiran a les Illes Balears i Pitiüses 152 milions d’euros, 19 milions menys que l’any passat. Un any més -i en fa una eternitat- la inversió estatal a l’arxipèlag se situa per sota de la mitjana. Per què? Pedro Sánchez no ho especifica, però dicta aquesta
Un temps, quan algú s’inventava contarelles que no tocaven vores de tan ben elaborades, o s’inventava maledicències només pel gust d’esvalotar els galliners del redol, la gent es demanava si s’ho havia tret del cap, com si del magí comú només se’n poguessin treure renecs com més gruixats millor i les oracions de la Santa
Mai no som on creim que feim peu ni allà on els altres ens situen. Sempre ens perdem i ens perden i la pèrdua constant ens marca la fita de la trencadissa dels mots i del temps que es desboca. Cada pèrdua traça un camí nou que sembra de cruïlles tots els camps que reclamen
Fa quatre hores que llegeix amb tensió radical. La novel·la no l’ha decebut gens, ans al contrari, l’ha atrapat des del començament i com més va, més enganxat s’hi sent. La recomanarà a tothom, es clar, i amb comentaris molt elogiosos, ell que és tan esquiterell pel que fa a les lectures. De les 526
Un professor de religió del batxillerat de fa moltíssims d’anys ens deia als seus alumnes de dotze o tretze anys que tres coses hi havia en el món que hom no es cansava de mirar: la mar, el foc de la xemeneia i els infants menuts quan juguen. No sé de quin manual s’ho va
La nuesa és essència i, per això mateix, esplendor. Quelcom així es desprèn de la lectura de “Paisatge en pèl”, de Joan Perelló, llibre de versos de l’obrador calongí d’Adia edicions. Així, el poeta se situa al límit de l’expressió que més s’abalcona a l’interior o al bessó de tot per apropar-se a l’essència que
No se sap amb certesa des de quan la fotografia és a Can Gazà. Sí que sabem que ja hi era el març de 1978 quan la finca, per decisió de la propietària dona Caterina Canyelles, es dedica a les persones més necessitades de Mallorca. Des d’aleshores, a punt de fer quaranta-un anys, és al
“Ja ets prou madur, fill, per declarar la guerra”, llegí en una plagueta mal conservada que aparentment havia escrit son pare, que mai no es distingí per ser acurat ni amb les paraules ni amb les expressions del que sentia. No la va fer, a la Guerra, son pare, fet que afegia més incomprensió a
L’aigua que raja irresponsablement a l’aigüera, unes tisores per fer net el peix que no tallen, la gana que no té espera, el telèfon que no deixa de sonar sense que ningú no respongui, l’ungla infectada de qui fa el dinar que es deixa sentir fins en el darrer racó del seu cervell, la taula
Avui és sant Simeó l’Estilita, sirià que passà 37 anys de la setantena que visqué, enfilat en una columna per allunyar-se de la temptació i dels vicis de la vida que l’allunyaven de la santedat que desitjava. Abans, havia provat de viure en un pou i en una cova, que abandonà perquè tenia massa visites
Es tapava la boca amb una mà per calibrar amb precisió la densitat de tot el que callava per estalviar-se espants i l’abast de l’aridesa dels seus pensaments en els que el dolor s’imposava amb claredat a la ràbia. De sempre ha volgut –sense aconseguir-ho- ficar les paraules en indrets i espais inexplorats, i dir
El meu preceptor major s’ha estrenat en els cotxes de xoc, avui, sense acompanyant, i li ha pres el gust, clar. No s’ha torbat gaire a descobrir com havia de fer anar aquell bòlit de joguina i parava tot l’esment a esquivar les topades, ves per on. En acabat, el fred començava a fer-se notar
El diari mallorquí “Última Hora” durant l’any passat celebrà el seus primers 125 anys, una fita per festejar, certament. Com a colofó als actes commemoratius, dia 16 de novembre va editar “Última Hora 1893-2018. Noticias y periodismo en Mallorca”, un recull de gran format, de 432 pàgines, que presenta les notícies més importants que publicà