Avui fa un any que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, dues persones de bé i de pau, estan tancats injustament. I hi estan per tots els qui compartim amb ells les seves causes i també les seves pràctiques. Fa un any que pateixen la venjança d’un estat en descomposició i, per això, al·lèrgic a la
I es despert en un camp encatifat de mans que llegeixen incontinentment i paraules penjades dels arbres com si fossin figues amb lletrada esmussant que cerca molt lentament les rieres. Tot són pomes-paraula vermelles sense cap cop, paradisíaques, lluentes, àcides, a la recerca de pecadors, a prova de dents sanes, de polpa generosa per poder
Ara sembla que hem d’anar vius a una llevantada forta provocada per l’huracà Leslie. No som terres d’huracans, però com que tot es globalitza, ja en tenim aquí; que mai no es pugui dir que no estam prou oberts a tot. No parlaré del canvi climàtic, ara, perquè Trump, el Boig, el nega categòricament i
Clavar la mirada en el llunyà blau esblanqueït que ennobleix la ciutat avorrida no és garantia de cap resposta ferma i mantinguda ni tampoc implica cap requeriment dens i pertorbador. En tot cas hom hi pot entreveure la malastrugança, el temor i el fàstic atribuït a algunes aus mitjanes com ara el corb, l’òliba o
Vessa la ràbia perquè el dolor s’imposi. El mal s’amaga per fer-ne més encara, per fendir la ferida. El mot s’endinsa per rutes ignorades i és mal d’entendre que digui tan llegible que l’odi mai descansa. La terra magra, com la llengua assecada talment mussola, també fa confidències a la mar anostrada.
Carmen Calvo Poyato (Cabra, Còrdova, 7 juny 1957), advocada, doctora en dret constitucional i actual vicepresidenta del Govern espanyol, ha dit clar i en castellà que “a Escòcia no hi va haver un referèndum pactat”. D’aquesta manera, segons aquesta llumenera que cobra com a ministra, dia 18 de setembre de 2014 a Escòcia no s’hi
L’aiguada que ha devastat el llevant de Mallorca esborrona: són vuit les persones que hi han mort a l’hora d’escriure aquesta nota (el migdia de dia 10 d’octubre) i el nombre de desaparegudes no convida gens a l’optimisme. Des del capvespre d’ahir, que per les xarxes socials començaren a córrer noves inquietants i imatges aclaparadores
Seguim anant més de gambirot que amb decòrum fins a l’infinit de tot plegat amb una caterva de ganxos lligats a la cintura per si trobam auxiliadors en els moments més crítics. Acabarem morts, ningú no ho dubta, i són molts els que flocarien de veure cadàvers dansant com les ombres que s’alliberen dels cossos
No ens importa gens la regeneració dels sistemes dunars perquè no donen res a guanyar i l’arena té poca gràcia. Ens agrada molt més impedir-ho sembrant xibius poc aguts a dos dits de l’aigua, hotels a tres pams i habitatges de tota mena a uns metres amb zones àmplies sembrades de gespa que criden l’enveja.
La fam de la sargantana sorprèn els ociosos atrets per la imponència dels penya-segats. Tothom deixa que sigui el vent bonifaci qui descrigui la benvolença del dissabte que s’afarta de llum i de cel estirat, i quan apareix el ciclista fent anar la màquina pel rocam estès tot és un murmuri de desaprovació, de la
La barca es crema lentament sobre l’aigua. El foc imposa el ritme de la dansa I el compàs del capvespre. Les pells cremades que mai no claudicaren fan de llitera Al mar i als seus desitjos de ser tempesta encesa.
El meu preceptor major fa cinc anys, avui, plens de saviesa i transparència. S’ha aixecat amb més cara de son que mai, però satisfet de veure que entre les galetes que mulla cada dia amb la llet hi havia un nombre cinc vermell de cera que li indicava que, per ell, avui és un dia
De què és temps, ara, si no ho és de quimeres? De les lluernes, podria ser, però no són ambicioses. Perdem paraules i se’n beneficien el gruny i la cridòria. La llum i tot ho nota i es dissol, furoneja. I calla l’arbre asfaltat i tot l’aire de l’avinguda per complaure l’imperi dels motors i
S’ha mort Pedro Núñez Porro a 53 anys, jove tanmateix. Havia nascut a Barcelona i als trenta anys s’instal·là a Palma per eixamplar horitzons, segons deia. Pedro, per a molts era “Pedrito”, no tenia ofici perquè no anava gens sobrat de formació encara que durant un temps es dedicà a fer de manobre de picapedrer.
«Yo he visto muchísimos vídeos de las intervenciones de la guardia civil en Cataluña. He visto una conducta más o menos firme, pero yo no he visto ninguna conducta delictiva. De hecho, a día de hoy sigue sin estar imputado un solo guardia civil por esas manifestaciones. Y no es casual.Yo hablé con mandos de