marginàlies

L’aiguada que ha devastat el llevant de Mallorca esborrona: són vuit les persones que hi han mort a l’hora d’escriure aquesta nota (el migdia de dia 10 d’octubre) i el nombre de desaparegudes no convida gens a l’optimisme. Des del capvespre d’ahir, que per les xarxes socials començaren a córrer noves inquietants i imatges aclaparadores de la tragèdia, el neguit no deixa i desactiva altres notícies d’aquests Països nostres que, sense aquest dol que com més va més es densifica, haurien ocupat els primers llocs en els capteniments i les converses. I tanmateix, hom s’alegra del clam valencià d’ahir per guanyar llibertats fent camí i s’enrabia per les baralles principatines entre els socis del seu Govern. Aquesta vegada, en el Parc de la Ciutadella, qui havia de donar llum ha donat fum. Com sigui, el poble -els nostres pobles- segueixen i la seva força no minva.

Davant calamitats com aquesta qui més qui menys voldria poder córrer cap a l’epicentre del daltabaix i oferir-se a qui sigui per fer el que calgués. És ben cert que la resposta solidària a catàstrofes com aquesta és immensa i que tots voldríem fer més del que es pot fer. Les imatges corprenedores de la desfeta que van arribant i la veu feta benes dels testimonis no fan més que apregonar la decisió de donar el que convingui per tal de restituir l’orde com més aviat millor i un cop aconseguit poder passar el dol.

Vuit morts, fins ara, excessius desapareguts, ferits de distint grau i tota una gernació afectada. Per les xarxes corr la imatge d’un llaç negre que diu «Tota Mallorca amb Sant Llorenç». La iniciativa anònima és excel·lent, sens dubte, perquè precisa l’epicentre del drama, però hi caldria afegir altres pobles i nuclis com Artà, Son Carrió i s’Illot, com a més immediats, sense oblidar Manacor o la Colònia de sant Pere. I ara mateix, per la gent d’aquests indrets, ho hem de donar tot.