Ahir visitaren el Taller Marginàlia, de Can Gazà, Bernat Picornell Grenzner, senador designat pel Parlament de Catalunya i membre d’Esquerra Republicana de Catalunya; Mateu Matas, Xurí, president d’ERC Mallorca i Lluís Segura, conseller nacional del mateix partit. El síndic general de Can Gazà, Jaume Santandreu els mostrà les instal·lacions i els explicà el programa de
En tornar a veure la criatura més sàvia del món, tres anys i set mesos, li hauré de demanar que m’expliqui què és això de la intel·ligència artificial. Dissabte m’explicà què significava empatar en futbol: -Tu fas un gol i l’altre te’n fa un a tu. Això és empatar, ho entens? Clar com aquests dies
La compra d’un llimoner i el millor lloc per rebre’l ha generat un engrescador i espontani intercanvi de referències musicals i literàries entre la compradora i servidor, i que ha tingut com a centre el llimoner i la jardineria. D’entrada, un i altra hem recordat la cançó “El llimoner”, de Blaumut: “Quan la llum del
Quan es desertà parsimoniosament, sense estrèpit, tenia la mà esquerra blava, d’un blau intens, inequívoc. En mirar-la detingudament per assegurar que era la seva mà, recordà que havia somniat que un unicorn encenia la nit del cementiri on en caure el dia s’hi concentrava una bona colla de deambulants en cerca de pau. I s’adonà
Si cantem un déu, aquest déu ens torna el seu silenci. Ho diu Rilke en un dels poemes del recull “Vergers”, que va escriure, en francès, a Muzot, al Valais suís, el 1924. Allí hi arribà el 1921 i hi morí, víctima d’una leucèmia, el 29 de desembre de 1926. Dos mesos abans, el mes
L’Obra Cultural Balear celebra enguany el seu 55è aniversari i ho brufarà amb una campanya que ben aviat estarà cuita. El lema escollit és ben explícit: “De cada dia, una diada”. Arrancarà d’aquí a poc amb un acte ben festiu a Palma i arribarem per tot amb la clara intenció de renovar el compromís en
Dir que hi ha textos que necessàriament s’han d’editar i, conseqüentment, llegir, és una batallonada, ja ho sé, però no és sobrer recordar-ho. Si, a més a més, aquests treballs fan de bon llegir i hom hi passa un guster, llegint-lo, estam davant d’una meravella. L’obra “Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta”, de Pere
La fidelitat de la llum sorprèn els mots que se subjecten als arbres tristos del bosc de les intempèries A la solitud forçada no l’escorten els braços dels mots. La nit mai no es desatén de qui tasta l’abandó Que es faci l’amor en eixa terra fèrtil; que es fertilitzi aquest atroç silenci que viola
Convocats per l’entitat Palma XXI (www.palmaXXI.com), un grup important de professionals de distintes disciplines pertanyents a les principals i més actives associacions illenques, estan pensant Ciutat o, si es vol i atenent l’enunciat proposat per Palma XXI, treballen en “La Ciutat de futur”. A partir de les reflexions profundes del que està passant a Palma
Dia de la Mare, diuen que és avui. I sembla que no basta donar els molts d’anys a qui ens va parir, sinó que li hem de fer un present, ni que sigui una flor. De fet, el gremi de floristes preveu fer bon calaix, avui, com han fet, també, els grans, mitjans i petits
Al Taller Marginàlia de Can Gazà avui hi hem celebrat el segon aniversari i a la festa hi ha comparegut una colla ben notable de benefactors, adjectiu que no hem de desdenyar en temps tan tumultuosos i desorbitats com els actuals, ans al contrari, l’hem de revalorar, com als objectes que aquí es tracten. Els
Seu al balancí amb tot el pes del cansament damunt els genolls. Mira en terra per no haver de mirar enlloc. No el fa anar, al balancí, com si temés marejar-se amb el balanceig. Segueix fumant a l’antiga, això és poc a poc, gens de pressa, maldant perquè la cendra no caigui fins que la
El menut, 3 anys i 7 mesos, vol veure l’ecografia que faran a sa mare, que està embarassada de 13 setmanes. Està inquiet per veure la seva germana, o el seu germà. Tafaner intrèpid, no fa més que demanar com és, o millor com què és allò que està dins la panxa de sa mare.
Calla l’oratge per sentir els rocs i els somnis que omplen la plaça. Els moixos en el pedrís, el bon temps que sospita. Els llangardaixos estrenen primavera lluint esquena i esgarrifant el mirar nou de l’infant que observa. El tren de les sis de l’horabaixa passa parsimoniós. Fa cent-deu anys que espera algú que mai
Dissabte vinent, dia 6 i a partir de les 10 hores, els amics, cooperants i residents de Can Gazà celebrarem el segon aniversari de l’obertura del “Taller Marginàlia” al polígon Can Valero de Palma, en el carrer d’Asival. Hi prendran part “Balls i Tonades de Mallorca”, que donaran la benvinguda als participants, i la coral