marginàlies

La compra d’un llimoner i el millor lloc per rebre’l ha generat un engrescador i espontani intercanvi de referències musicals i literàries entre la compradora i servidor, i que ha tingut com a centre el llimoner i la jardineria.

D’entrada, un i altra hem recordat la cançó “El llimoner”, de Blaumut: “Quan la llum del meu carrer / il·lumina el llimoner, / Les paraules àcides / Fan història ràpides…”. I immediatament hem recordat “The Constant Gardener”, de John le Carré, traduït al català com “El jardiner constant”; i, naturalment, “La mà del jardiner”, d’Antoni Vidal Ferrando. N’hi ha moltíssimes més, és clar, però la memòria, els diumenges, no en fot ni brot.

I tanmateix notava que em faltava una obra capital, referida a la jardineria, i que de jovençà m’espavilà molt. Han bastat uns instants per trobar-lo: “El jardiner”, de Rabindranath Tagore.
Era al lloc de la biblioteca que li correspon i no he pogut evitar mirar-lo un altre cop per fer volar els fulls. Els anys l’han esgrogueït molt però encara es poden llegir les anotacions fetes a llapis. I les crides de lectura com aquesta que, remarcada en el seu moment, ara passaria de llis:

Un home es volia fer asceta.
Era una nit bella i va dir:
“Ha arribat l’hora que abandoni ma casa i cerqui Déu. Qui em retingué tant de temps amb aquestes enganyoses il·lusions?”
Déu mormolà: “Jo”. Però l’home no ho comprengué.
Va dir: “On ets, tu que tant de temps et vas amagar de mi?”
Al seu costat, la seva dona dormia plàcidament, amb un infant entre els braços.
La veu contestà: “Déu és aquí”.
Però l’home no ho comprengué.
L’infant plorà en somnis i s’aferrà a sa mare.
Déu ordenà: “Atura´t, insensat, no abandonis ta casa”. Però ell tampoc no ho comprengué.
Déu sospirà i murmurà tristament: “Per què creurà el meu servent que em cerca quan s’allunya de mi?”.

No li servirà de res, aquesta referència, a qui ha comprat el llimoner per decidir on el col·loca, sobretot perquè és descreguda de mena, però el seu llimoner nou ja ha donat bons fruits.