Cartes de Marènia/Ibèria

Joanjo Aguar Matoses. De Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria.

Convivència entre un castellà i un valencià.

 

Convivència entre un castellà i un valencià.

Fa temps que hi treballe a Sueca amb un castellà natural de Zamora capital. Després d’anys de viure a València ciutat, encara es pensa que ell, com a digne i sobri castellà-lleonés, ens pot donar lliçons a tots nosaltres, els valencians, perquè som uns desastres i no tenim ni idea de res. El pitjor és que, si li plantes cara i no et mostres d’acord amb les seues sentències i consells pontificals, et fa la creu per sempre més i s’hi bolca en cor i fetge en atacar-te, enfonsar-te, arraconar-te i marginar-te socialment, manipulant el teu i el seu discurs, mentre s’aprofita d’altres companys de feina per assolir-hi els seus objectius.

Aparenta ser un sant però, per darrera, fa un ús abusiu i extensiu d’un grapat de males arts. És un dels tios més tòxics i verinosos que m’hi he topat mai…. ¡I això que ell viatja per mig món i diu que és dels més oberts i dialogants de la seua terra, de Castella! ¡No vull ni saber com serà la resta!!

En resum, aquest senyor és la prova vivent que els nacionalismes no es curen viatjant, i que el contacte entre individus i cultures diverses no sempre hi desemboca en l’afecte i convivència mútua, de bon grat. Ho sent molt, però m’ho ha demostrat ell mateix personalment, i amb escreix!

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 30-3-2016.
Joanjo Aguar Matoses.
Últims retocs:  2016-03-30.  19.11 h.

____

Logotips. Marenia. La Veu TV (03.E) 9-1-2016 (ESBOS-2) Emoticon Teatre_Q-11

____

 

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Ibèria: Alternativa al nom de Marènia o Països Catalans.

 

Ibèria: Alternativa al nom de Marènia o Països Catalans.

____

Comentari 37  –  Joan. València  –  30 de març del 2016. 12.07h.

República federal de Catalunya, València i Balears o Països Catalans o Països (T)arragonesos o Tarragònia o Ibèria el nom és nostrat seria Ibèria com ho és Lusitània pels de l’atlàntic: els Portuguesos que agafen el nom de la ciutat Porto. de fet la nostra capaital hauria de ser la tradicional romana: Tarragona.

____

Comentari 38  –  Joanjo Aguar Matoses. Sueca, País Valencià, Ibèria (abans Marènia)  –  30 de març del 2016. 14.11h.

#37 – Precisament, Joan de València. Ho has clavat i reblat!

IBÈRIA, del riu Iberus, l’estimat Ebre que ens nodreix, ens sadolla i ens transporta dels Pirineus a la Mediterrània. Un nom amb un solatge històric (aquest SÍ!) i potser igual de bonic -¡O MÉS!- que el meu terme inventat de ‘Marènia’.

T’assegure que ara mateix, ARA MATEIX, abandonaria la proposta de ‘Marènia’, si tots els catalanoparlants (valencians, illencs i catalans) adoptassen de bon grat i amb entusiasme aquesta nova i antiga denominació: ‘Ibèria’ en compte de ‘Països Catalans’.

Podeu difondre a tot arreu el meu vist i plau: ‘Ibèria’, el millor nom.

Segur que més d’un hi llençarà coets i us cridarà desesperat: “Digueu-li que sí, xe! Digueu-li IBÈRIA o com us rote per la figa, rehòòossstiaaeeaaa!, però feu que hi calle ja el pesat eixe de ‘Marènia’….”

Sueca, País Valencià, Ibèria (abans Marènia). Dimecres 30-3-2016.
Joanjo Aguar Matoses.
Últims retocs: 2016-03-30. 16:16 h.

____

PUBLICAT EN FORMA DE COMENTARIS A L’ARTICLE DE ‘LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ’:

I si anomenem Marènia als Països Catalans?, per Joanjo Aguar. (Dissabte 26-3-2016. 08:45h)

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6884/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

____
____

Pintada. Deixa't estimar, parla Catala. Andorra. 17-11-2013

____

 

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (15-3-2016)

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (Dimarts 15-3-2016).

Article publicat a LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ el dissabte 26-3-2016.

 

https://www.diarilaveu.com/veu/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

__

[ ENLLAÇ ANTIC ]

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6884/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

____

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans?

(Solució al conflicte dels noms)

– ¿Per què no, xe? ¿I si anomenem Marènia als Països Catalans?

– ¡¡¿¿QUUÈÈEE??!!

– Sí, home, sí, Marènia. ¿No et dóna picor el nom ‘Països Catalans’? ¡Doncs diguem-li ‘Marènia’ i ja està!

D’aquesta manera és com acabe la discussió amb molts ‘blavencians’, això és, amb els valencians que defensen el blau en la senyera i miren de reüll a Catalunya, com si ens volgués ‘furtar la paella’. Amb molts d’ells he comprovat que és impossible raonar. Si no els dius que sí a tot, t’estampen als morros que “ets un traïdor a València i un venut als catalans”. Et fan la creu i ja no hi traus trellat d’ells.

Ara bé, no tots els ‘blavencians’ són iguals. Entre ells hi ha una gran biodiversitat. Com també entre nosaltres, els ‘catalencians’ o catalanistes valencians. Al llarg de la meua vida he conviscut amb diferents tipus de valencianistes ‘blavers’ i de catalanistes valencians, i he descobert que la majoria no són ni tan tancats ni tan radicals com alguns pretenen fer-nos creure, ja siguen d’una banda o de l’altra. Només cal saber raonar de manera civilitzada, sense imposar nosaltres les nostres ‘doctrines nacionals’ ni ells els seus ‘dogmes regionals’. Això és, desmuntant-nos uns a altres els prejudicis que hi teníem sobre els respectius interlocutors.

Aquest text està dedicat a ells, a tots els valencians realment dialogants, aquells que estimen, parlen i escriuen en la nostra llengua, la llengua pròpia dels valencians, aquells que potser no se senten catalans, però que tampoc li llepen el cul als madrilenys, ni s’agenollen davant dels castellans. En definitiva, li ho dedique als valencians que trobarien viable una unió de la nostra terra amb Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, sempre que els valencians no hi quedem subordinats als catalans, ni que València hi esdevinga una delegació de Barcelona. Més o menys seria així, a grans trets.

EL CONFLICTE POLÍTIC.

Potser us resulte còmic o ridícul, però jo, com a valencià, ja n’estic fart de naufragar milers de voltes entre les dues corrents que hi entrexoquen i s’acarnissen a la nostra terra com el ‘Gran Defensor de la Pàtria’. M’hi referisc a la ‘Pàtria Valenciana’, és clar, no a la ‘Pàtria Espanyola’. Si sou aferrissats defensors d’Espanya, ¡compte!, aquest text no és per vosaltres i us demane que el deixeu ara mateix.

Per una banda m’increpen, personalment, els de la meua família de Sueca, valencianistes blavers quasi tots ells: “Xe, ¿com t’hi ajuntes amb els catalans, si volen envair València i furtar-nos la nostra llengua?”

¡Què curiós! Mai no s’hi queixen de la invasió i colonització castellana, que ens oprimeix des de fa més de tres-cents anys. Hipòcrites addictes al sadomasoquisme: “¡Ohh, dame más….! ¡Dame, dame… en castellàààaa….!”

Per altra banda estan els meus amics, de Sueca i voltants, catalanistes valencians amb els seus eterns consells: “Xe, deixa de calfar-te el cap, xe. No hi faces cas als ‘blaveros’. ¿No veus que són feixistes espanyols?. Nosaltres som valencians, però valencians dels Països Catalans. ¡Ja n’aprendran, xe! Temps al temps….”

Recontrafotre, ¡quina paella mental! Si continue fent cas a tothom, acabaré tornant-me boig.

Doncs bé, com jo segur que n’hi ha milers i milers de valencians. Valencians que hi bracegem desesperats entre els dos pols o remolins que ens intenten fagocitar. O entre els tres pols, millor dit, si incloem també els espanyolistes radicals que s’hi caguen tant en Catalunya com en València i sobretot en la nostra pròpia llengua, que no és, certament, la seua.

Diuen que els extrems s’hi ajunten -i possiblement siga així- però, a aquells que ens toca viure enmig de dues o tres voràgines sense fi, només fan que amargar-nos la vida i privar-nos d’un bocí de llibertat. Si alguns ja s’hi consideren discriminats per Espanya, tu imagina’t sentir-te discriminat pels mateixos discriminats. ¡Refotre, tu! ¡Quina flipada! ¡Nosaltres som els marginals dels marginals!

EL CONFLICTE DELS NOMS.

A veure, deixem clara una cosa. Jo sé que l’idioma que parle i que escric a Sueca, tot i dir-li ‘valencià’, forma part del conjunt de la llengua catalana, igual que l’idioma que es parla a Vinaròs, a Reus, a Fraga, a Lleida, a Vic, a Andorra, a Prada de Conflent, a Girona, a Tarragona, a Sagunt, a Alcoi, a Elx, a Eivissa, a Palma o a la Ciutadella de Menorca. Si algú de la meua família s’hi rebolca en llegir açò, que agafe el llegó i se’n vaja a cavar hort, a veure si allibera tensió.

No pots dir que estimes la teua llengua si negues la seua unitat. És incompatible una cosa amb l’altra. Si aquells que estimen Espanya hi defensen a mort la unitat territorial de l’actual Estat, els valencians que estimem la nostra llengua també hauríem de defensar, per tant i amb totes les nostres forces, la unitat de la llengua catalana, ¡xe!

La unitat de la llengua és un fet. Que m’ho diguen a mi, que ho he comprovat parlant igual que a la gent de Sueca, però al nord dels Pirineus: a Prada, a Salses i a Perpinyà, allà pel territori francés (francés, de moment). Per tant, no hi perdré en aquest tema ni un segon més. Tant se val si ets un valencià blaver anticatalà o un valencià compromés amb la llengua però acagallonat per la premsa espanyola. Vosaltres continueu dient-li valencià, que jo li diré català. Us assegure, no obstant, que tots tres parlem el mateix.

Bo, tots no, clar. No hi parlem igual que el típic salva pàtries que ens espeta, com una fuetada: “Yo soy más valenciano que nadie y defiendo el valenciano contra vosotros, los imperialistas catalanes”. Amb aquest, però, no cal ni discutir. Deixeu que amolle una o dues brofegades més i es descobrirà sol.

Aclarit el tema de la llengua, passaré a l’assumpte delicat, la qüestió nacional. Perquè una cosa és reconéixer que jo hi parle català i una altra, de ben diferent, és dir que jo sóc català. Fa temps que hi pregone als quatre vents que sóc un valencià catalanista, i ho sóc des de farà quinze anys, encoratjat per José María Aznar, l’expresident espanyol, un ultranacionalista castellà que ha fomentat més l’independentisme català que el propi Artur Mas. Ara bé, el que no puc afirmar és que jo siga català, atès que no he nascut ni visc a Catalunya. I, per tant, si no sóc català, em costa Déu i ajuda anomenar la meua terra ‘Països Catalans’. Sent defraudar-vos a molts, però és així.

De vegades l’anomene, és cert, ‘Territoris Catalanoparlants’, i amb això sí que hi estic d’acord, però aquest nom m’hi resulta tan llarg i farragós que acabe descartant-lo, malauradament, en repetides -massa- ocasions.

EL RENTAT DE CERVELL.

Abans de seguir avant, necessite confessar-vos una cosa: No hi tinc clar si la meua objecció al nom ‘Països Catalans’ obeeix del tot a la lògica o si és fruit d’un reflex visceral, involuntari i vergonyant. Un reflex provinent de la catalanofòbia que m’imprimiren a foc lent, quan jo era menut, els meus pares i tios de part de mare, tots ells suecans catalanoparlants però amb una inflexible educació franquista i radicalment anticatalanista.

Si és així, cal dir que em resulta impossible erradicar del tot la meua llacor anticatalana, insuflada abans de prendre-hi jo consciència de l’adoctrinament. Han clavat unes falques tan profundes a dins la meua ment que, malgrat declarar-m’hi catalanista ara mateix, encara em sorprenc -quan baixe una mica la guàrdia- sentint una lleugera aversió envers la paraula ‘català’ o ‘catalana’. Sé que és fort tot això, i em dol de tot cor, però, ¿què voleu? ¡Això són els rentats de cervell!

És clar que no ens ho inculquen directament: “Has d’odiar als catalans, has d’odiar als catalans, has d’odiar als catalans….” Això seria descarat i contraproduent. El que fan és emprar mètodes subtils, barrejant consignes repetitives amb ganyotes i un agre to de menyspreu, mentre hi relacionen contínuament Catalunya amb l’arrogància, la intransigència, la insolidaritat, la malícia, la perversitat, la discriminació, el racisme, la xenofòbia, la dictadura, el totalitarisme, el nazisme, etc.

I després tenen la barra de dir que els catalanistes adoctrinen als seus fills…. ¡¿I l’adoctrinament espanyolista que ens injecten els nostres pares, tios i altres familiars? ¿I el continu bombardeig anticatalà que ens plou des de fa anys des dels mitjans de comunicació espanyols? ¡Un altre rentat de cervell! ¡Tindran poca vergonya! ¡Fills d’Una, Grande y Libre Mòmia Corrupta!

L’ALTRA CARA DEL CONFLICTE.

Fart de veure-hi urpes i dents a la meua família i considerat per ells com un traïdor a València, m’hi acoste als meus amics de Sueca per consolar-m’hi una mica. És quan m’hi tope, de sobte, amb l’altre mur del calabós valencià.

No us ho creureu, però jo, per als catalanistes més puristes, els resulte un tant ambigu i moderat, per no dir-ne massa ‘sospitós’ o ‘ablaverat’.

– Res de ‘Marènia’ o ‘Territoris Catalanoparlants’. ¡Es diu ‘Països Catalans’ i punt!- m’amollen sense contemplacions.

– Xe, ¿que no veieu que a molts valencians no els ajoca bé? ¿Per què no hi cerquem entre tots un altre nom, un substitut viable que esdevinga còmode per tothom?”

– Ni pensar-ho, xe. Som Països Catalans i amb els anys ho acceptaran. Temps al temps….

Sí, sí… Temps al temps, temps al temps…. Fa més de setze anys que escolte la mateixa cançoneta, des que m’apuntí -a les acaballes de 1999- a l’aleshores Casal Jaume I de Sueca, d’Acció Cultural del País Valencià. I ara cada cop hi ha menys gent al meu voltant que hi defensa el nom i la idea de ‘Països Catalans’. Temps al temps, temps al temps…. Sí. I ara em veig polítics valencianistes, abans catalanistes abraonats, que no gosen ni parlar en públic de ‘País Valencià’. “¿I els Països Catalans, mante? ¿On te’ls has deixat?” “Eii, xee, era una forma de parlar….” En resum: que ni estan, ni se’ls espera ja.

I jo em pregunte una cosa. Si la batalla pel nom de ‘País Valencià’ fa anys que estem perdent-la; si a més d’un castellonenc i de dos alacantins els costa anomenar-se ‘valencians’ arran del centralisme de València; si passaran encara dècades abans que hi siga normal dir-li ‘català’ a la llengua dels valencians, ¡¿a qui dimonis se l’acudeix mantindre encés un altre front amb l’espinós mot de ‘Països Catalans’?!

UN GRAN ESCLAFIT.

¡Recollons xe, així no anem bé! Enviem els feixistes espanyols al blau de la mar, si voleu. Només saben que insultar-nos i humiliar-nos, és cert. Però, per favor, tinguem en compte la resta de valencians, els valencians que sí reconeixen la unitat lingüística del català però els costa definir-se com a integrants dels ‘Països Catalans’.

¿Per què recollona no inventem un terme neutral i equidistant, amb una clara finalitat: que acoste els valencians als catalans i als illencs, unint-nos com a germans? Obrim un diàleg de concòrdia amb la gent del nord i de l’est, xe. Si ens esperen amb els braços oberts i no amb un Kalàixnikov sota el braç.

Altrament, ¿què hi preteneu, seguir embotint el nom ‘Països Catalans’ fins que hi desapareguem del mapa els catalanoparlants? Si cada vegada hi ha més valencians, catalanistes fins i tot, que se’n desmarquen públicament d’aquest mot? ¿A què aspireu, a convertir en enemics els nostres possibles aliats? Si ens girem d’esquena a gran part dels valencians, ¿amb quanta gent creieu que redreçarem el nostre arruïnat, enfonsat i dividit país, amb fileres d’herois espectrals?

LA MEUA PROPOSTA: ‘MARÈNIA’ EN COMPTE DE ‘PAÏSOS CATALANS’.

És ara quan, dotze anys després de remoure terra i cel, us plantege de nou el meu repte personal: Adoptem el nom de ‘Marènia’ com a substitut del terme ‘Països Catalans’.

¡Xe, que sí! Escolteu, si volem acostar postures entre el País Valencià, Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, caldrà encetar de veritat un debat obert, seré i raonat sobre la qüestió dels noms, tan llargament dilatat. Crec que ha arribat el moment -ara, ¡ja!- de cercar un consens entre multitud de forces polítiques, socials i culturals valencianes, catalanes, illenques i de més territoris catalanoparlants.

Una alternativa moderna a ‘Països Catalans’ la teniu sobre la taula: ‘Marènia’. L’alternativa antiga, ‘Bacàvia’, d’un altre fill de Sueca, l’il·lustre Nicolau Primitiu, també la teníeu fa temps. Propostes individuals no us en falten, el que ens manca és voluntat col·lectiva, generositat i ganes de treballar tots plegats.

Jo demane que hi presenteu més noms alternatius, que hi barallem en comú els pros i contres de cadascun i que arribem per fi a un mot definitiu, acceptat per tothom, malgrat que no ens satisfaça per complet a ningú. Un cop acordat el nom unitari per als territoris catalanoparlants, us demane que en fem d’ell un ús extensiu i intensiu, de tot cor i amb tot el seny. Només així crearem la base necessària per unir la majoria de catalanoparlants, que és el que hi combat Castella ¡o Espanya! des de fa segles. L’Espanya que ens separa, l’Espanya que ens asfixia, l’Espanya que ens escanya….

‘MARÈNIA’ VERSUS ‘ESPANYA’.

És curiós, però he comprovat que hi causa més efecte el nom de ‘Marènia’ entre els espanyolistes que entre els catalanistes que conec. ¡Bona senyal! Si als espanyolistes el nom d’una Marènia catalanoparlant, en contraposició amb el d’una Espanya castellanoparlant, els causa tant de respecte i temor, potser en el fons no hi vaig tan malament encaminat.

Tinguem-ho en compte: si els castellans s’inventaren el nom d’Espanya per expandir veladament la seua dominació i la imposició lingüística arreu de la Península Ibèrica, ¿per què no adoptem nosaltres el nom de Marènia per interconnectar-nos millor els territoris catalanoparlants, atès que ja ens uneix la llengua?

L’ORIGEN DE ‘MARÈNIA’.

Per a qui li interesse, ‘Marènia’ és una paraula de nova creació que se m’acudí entre l’abril i el maig del 2004, mentre hi treballava d’operador de càmera a la productora World Films, ubicada a Castelló de la Plana, vora la delegació de Canal 9.

El divendres 7 de maig del 2004 redactí el primer text on hi plantejava substituir el terme de ‘Països Catalans’. Tres dies més tard, el dilluns 10 de maig, ja amb connexió a Internet, envií l’atrevida proposta de ‘Marènia’ per correu electrònic a diverses persones i entitats de la cultura, la política i l’activisme dels territoris catalanoparlants.

Durant els mesos i anys subsegüents la presentaria també a les xarxes socials, tant a la web de Relatsencatalà, [ ENLLAÇ 1 ] com la de Racó Català [ ENLLAÇ 2 ], fins a crear recentment una pàgina exclusiva en Facebook anomenada ‘Marènia – Territoris Catalanoparlants’ [ ENLLAÇ 3 ] i un bloc personal en Mesvilaweb intitulat ‘Cartes de Marènia’. [ ENLLAÇ 4 ]

[ ENLLAÇ 1 ]

http://relatsencatala.cat/relat/paisos-marencs-o-paisos-catalans/10466

[ ENLLAÇ 2 ]

http://www.racocatala.cat/forums/fil/27226/paisos-marencs-marenia-paisos-catalans

[ ENLLAÇ 3 ]

https://www.facebook.com/Marenia.Cat

[ ENLLAÇ 4 ]

http://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/

A més a més, a partir de la idea inicial he redactat més cartes [ ENLLAÇ 5 ] al voltant de la proposta de ‘Marènia’, per explicar-la a fons a aquells que hi demostraven un mínim interés i em feien arribar els seus dubtes i objeccions. Passats els anys i autoexigint-me una major concisió, també vaig decidir exposar-la de manera més amena i resumida [ ENLLAÇ 6 ], per fer-la atraient i entenedora a qualsevol tipus de lector.

[ ENLLAÇ 5 ]

http://relatsencatala.cat/relat/la-recerca-de-marenia-mes-sobre-el-noms-dels-paisos-catalans-carta-a-cris/223140

[ ENLLAÇ 6 ]

http://relatsencatala.cat/relat/de-marenia-a-compromis-final-de-la-guerra-11-11-2011/1043319

Fins i tot vaig redactar un guió humorístic [ ENLLAÇ 7 ], que acabaria convertint-se en un esquetx del programa MAEMEUA, realitzat pel bonàs Josep Lledó i emès en juny del 2006 a Sueca Televisió. En ell, el conegut cantant, actor i figura mundial de l’Alcúdia (¡la de Crespins NO, la de Carlet!), el gran senyor Lluís -famós ara com a ‘Toni de l’Hostal’- interpretava a un hipotètic Joan Fuster i em sotmetia a un cruel interrogatori per debatre -¡i combatre!- la meua alternativa al nom de Països Catalans. Fou la millor manera, o la més divertida almenys, d’arribar a un públic més ampli i heterogeni, adreçant la meua proposta a totes les llars del meu poble i d’arreu dels territoris catalanoparlants, gràcies a la posterior publicació i difusió del vídeo [ ENLLAÇ 8 ] en YouTube, l’any 2007.

[ ENLLAÇ 7 ]

http://relatsencatala.cat/relat/entrevista-joan-fuster-marenia-vs-paisos-catalans-esquetx-maemeua/494203

[ ENLLAÇ 8 ]

http://www.youtube.com/watch?v=c0-SbpSl0XU

L’OBJECTIU.

El meu propòsit era i continua sent, com he explicat, superar d’una vegada per totes el maleït conflicte dels noms i ajudar a unir i cohesionar, com ja hi foren antigament, el País Valencià, Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, així com també el Carxe, la Franja de Ponent, Andorra, la Catalunya Nord i la ciutat sarda de l’Alguer. En resum, tots ells territoris catalanoparlants, formant en aquest ordre una marca mmm…. espiral, cada cop més gran.

En definitiva, el nom de ‘Marènia’ no hi suposa cap atac al concepte de ‘Països Catalans’. De fet, el concepte és el mateix. Només canvia una cosa: que el nom és diferent.

El que pretén ‘Marènia’, en el fons, és que els anomenats ‘Països Catalans’ esdevinguen, per fi, una realitat política i social, ben cohesionada i potent. La realitat lingüística i cultural ja la tenim, per descomptat. Ja fa segles que existeix, de fet, per molt que intenten dinamitar-la periòdicament els poders fàctics castellanistes, o espanyolistes, que són el mateix.

Ara bé, si el nom ‘Països Catalans’ impedeix la construcció efectiva de la realitat política i social a què aspirem, ¿no serà el temps de provar-hi un nom alternatiu, per intentar assolir un idèntic objectiu?

Si el nom de ‘Marènia’, per exemple, redueix les discrepàncies entre valencians i catalans, ¿per què no provem adoptar-lo -aquest nom o un de diferent- per escapar del pantà en què agonitzem des de fa anys? ¿Què volem, continuar embarrancats per sempre i podrir-nos en aquest pestilent fangar?

Una mica d’imaginació, ¡xe! Crec que és el que ens cal per capgirar la situació. Peguem-hi la volta i agafem desprevinguts els nostres perseguidors. Sé que el meu plantejament no esdevé ni ortodox ni convencional, però està demostrat que l’ortodòxia i el convencionalisme ens han conduït a l’actual atzucac en què ens tenen acorralats. Si no hi furguem sota el mur per obrir-hi una escletxa, un túnel cap a la llibertat, acabaran exterminant-nos com a rates en una ratera.

EL GENTILICI, EL SIGNIFICAT I MÉS ENLLÀ.

Finalment, algú ens preguntarà: Si el nom del país és Marènia ¿com us anomeneu els habitants?

Respecte al gentilici de Marènia, em sembla que esdevenen acceptables aquestes dues variants: mareni/marènia i marenienc/marenienca. Totes elles em resulten prou agradables com per ser àmpliament reconegudes. Posats a inventar paraules, inventa-les tan boniques com pugues.

De fet, parlant de bellesa, l’evocador nom de ‘Marènia’ me l’inspirà la mar Mediterrània, el Mare Nostrum, la immensitat d’aigua que ens uneix a valencians, catalans i illencs de Ses Pitiüses i Balears, o de l’Alguer. En definitiva, ‘Marènia’ entroncaria amb el ‘Pont de Mar Blava’, al qual hi cantaria Lluís Llach sobre un poema de Miquel i Martí i Pol, i també amb la cançó de la Mediterrània, glorificada fins a l’infinit pel grandíssim Joan Manuel Serrat.

Si deixem volar encara més el pensament -i ara ja estic somiant- podem superar qualsevol frontera. La sonoritat de ‘Marènia’ ens eleva llavors amb lleugeresa i ens transporta a l’altra banda del planeta, a la germana ‘Oceania’ i les remotes illes de la Polinèsia. Us recomane de tot cor que hi llegiu el llibre ‘Els Papalagi’, del gran home, pensador i honorable cap de tribu Tuiavii de Tiavea, natural de l’arxipèlag de Samoa. Un descobriment vital, [ ENLLAÇ 9 ] ¡amb un segle d’antiguitat!

[ ENLLAÇ 9 ]

http://relatsencatala.cat/relat/estudi-doccident-des-del-pacific-els-papalagi/560092

En el fons, adoptar el nom de Marènia esdevé una forma d’eixamplar els nostres horitzons, de connectar espiritualment amb altres pobles i cultures, amb altres paratges i éssers humans, de recordar que no estem sols al món, sinó que hi formem part d’una comunitat. Però no de la ‘Comunitat Valenciana’, sinó de la ‘Comunitat de l’Espècie Humana’.

Ja em podeu dir si no n’és de suggerent i engrescador aquest nou mot que aspira al retrobament de valencians amb illencs i catalans, tots nosaltres catalanoparlants. Un terme nou de trinca, tan artificial com funcional, tan sintètic com adorable, tan menudet com valent, tan infravalorat com valuós, tan enigmàtic com meravellós. El llegendari nom de…. ‘Marènia’.

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 15 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

(Últims retocs:  2016-03-25. 13.30 h)

____

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (Dimarts 15-3-2016).

Article publicat a LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ el dissabte 26-3-2016.

 

https://www.diarilaveu.com/veu/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

__

[ENLLAÇ ANTIC]

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6884/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

____
____

____

____

____

VIOLACIÓ I REBEL·LIÓ. CASTELLA I VALÈNCIA.

VIOLACIÓ I REBEL·LIÓ. CASTELLA I VALÈNCIA.

Fent un exercici d’imaginació -avise, una miqueta barroer i exagerat- podríem dir que molts castellans i espanyols tenen gravat a foc a dintre del seu cervell: “La madre patria es Castilla y le debéis obediencia todas sus hijas”. Això, clar, els més cultes i refinats. La resta, autèntics i francs com ells sols, hi pensaran: “¡Qué macarras somos los de la Meseta, todas las putillas de la costa venís a chuparnos la seta!”

No sé què els passa a aquests pinxos prepotents. O estan cecs, o gaudeixen amargant-li la vida a la gent. Per molt que nosaltres, les putetes valencianes, protestem, ells hi fan oïts sords i ens escridassen ben fort: “¡Cállate, guarra cochina, amórrate al pilón y sigue comiendo minga!” No s’adonen que nosaltres, les putetes valencianes, esclaves sexuals de l’oest de la Mediterrània, tant submises durant segles, fa uns anys que hem començat a canviar, que ja n’estem fartes de tot, que ja ens reboten les seus galtades i humiliacions, i que ja ens reglota el seu semen de mascle dominant, ja siga per la figa, per la boca, per les orelles o pel nas.

Si continuen així els nostres sàdics maltractadors, si ens obliguen a seguir llepant-los la baldufa, potser que algun dia, algun dia, no molt llunyà, en un rampell d’ira, en compte de mamar-los-la amb els nostres carnosos llavis protectors, els hi retirarem i traurem -com urpes- les nostres dents, uns incisius ben lluents. Passarem de xuclar-los-la sensualment a rosegar-los-la amb força punyent. S’hi haurà acabat llavors, per ells, l’escalfor i la humitat de la nostra acollidora gola i passaran a experimentar la més insuportable fiblada, mentre els incrustem amb ràbia en la seua dura molla les nostres pales, claus i queixals.

Serà llavors quan, potser, hi caiguen de genolls, avergonyits, i ens demanen perdó per les nespres i mortificacions que ens han etzibat durant anys. Potser per fi ens proposen una reconciliació -sincera o no, ¿qui sap?-, però nosaltres ja n’estarem fins a la figa -ben endins, fins la darrera estria- d’aquests salvatges i torturadors castellans. No voldrem veure’ls ni entre la boira, ni en reflex, ni en pintura. Serà llavors quan tots junts, illencs, valencians i catalans, això és, catalanistes i catalanoparlants, agafarem el muntant, els denunciarem als tribunals internacionals i els enviarem a la merda, allà al blau de la mar. Xe, home, xe, ¡a fer la mà!

Sueca, País Valencià/Valèntia/Règnia, Marènia/Territoris Catalanoparlants/Països Catalans.
Dimecres 9 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

( Últims retocs: 2016-03-15. 05.11 h. )

_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________

NOTA: El text anterior forma part d’un article més extens escrit com a resposta al senyor Torrente i publicat en forma de 6 comentaris consecutius (del 47 al 52) en aquesta notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ:

Encetada la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’.

[ NOTA: Campanya encetada el dimecres 2-3-2016. Notícia publicada el dijous 3-3-2016. ]

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

_______________________________________________________________________________

Comentaris 47, 48, 49, 50, 51 i 52. [NOTA: He desglossat l’article en 6 comentaris, per temes, amb tal de publicar-ho a la notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ. En cas contrari no em deixava. El text era massa llarg.]

Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia  (28 de març del 2016. 22.23h)

#38 – Torrente. Tres nacionalitats. Violació i Rebel·lió. Ara bé…. el Futur. Marènia i Oceania, el Gentilici. Valèntia. Casalers. (9-3-2016)

____

Resposta i aclariments al senyor Torrente. [….]

____
____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

 

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -COMPLET

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Torrente. Tres nacionalitats. Violació i Rebel·lió. Ara bé…. el Futur. Marènia i Oceania, el Gentilici. Valèntia. Casalers. (9-3-2016)

Torrente. Tres nacionalitats. Violació i Rebel·lió. Ara bé…. el Futur.
Marènia i Oceania, el Gentilici. Valèntia. Casalers.   (9-3-2016)
_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________

VIOLACIÓ I REBEL·LIÓ. CASTELLA I VALÈNCIA.

Fent un exercici d’imaginació -avise, una miqueta barroer i exagerat- podríem dir que molts castellans i espanyols tenen gravat a foc a dintre del seu cervell: “La madre patria es Castilla y le debéis obediencia todas sus hijas”. Això, clar, els més cultes i refinats. La resta, autèntics i francs com ells sols, hi pensaran: “¡Qué macarras somos los de la Meseta, todas las putillas de la costa venís a chuparnos la seta!”

No sé què els passa a aquests pinxos prepotents. O estan cecs, o gaudeixen amargant-li la vida a la gent. Per molt que nosaltres, les putetes valencianes, protestem, ells hi fan oïts sords i ens escridassen ben fort: “¡Cállate, guarra cochina, amórrate al pilón y sigue comiendo minga!” No s’adonen que nosaltres, les putetes valencianes, esclaves sexuals de l’oest de la Mediterrània, tant submises durant segles, fa uns anys que hem començat a canviar, que ja n’estem fartes de tot, que ja ens reboten les seus galtades i humiliacions, i que ja ens reglota el seu semen de mascle dominant, ja siga per la figa, per la boca, per les orelles o pel nas.

Si continuen així els nostres sàdics maltractadors, si ens obliguen a seguir llepant-los la baldufa, potser que algun dia, algun dia, no molt llunyà, en un rampell d’ira, en compte de mamar-los-la amb els nostres carnosos llavis protectors, els hi retirarem i traurem -com urpes- les nostres dents, uns incisius ben lluents. Passarem de xuclar-los-la sensualment a rosegar-los-la amb força punyent. S’hi haurà acabat llavors, per ells, l’escalfor i la humitat de la nostra acollidora gola i passaran a experimentar la més insuportable fiblada, mentre els incrustem amb ràbia en la seua dura molla les nostres pales, claus i queixals.

Serà llavors quan, potser, hi caiguen de genolls, avergonyits, i ens demanen perdó per les nespres i mortificacions que ens han etzibat durant anys. Potser per fi ens proposen una reconciliació -sincera o no, ¿qui sap?-, però nosaltres ja n’estarem fins a la figa -ben endins, fins la darrera estria- d’aquests salvatges i torturadors castellans. No voldrem veure’ls ni entre la boira, ni en reflex, ni en pintura. Serà llavors quan tots junts, illencs, valencians i catalans, això és, catalanistes i catalanoparlants, agafarem el muntant, els denunciarem als tribunals internacionals i els enviarem a la merda, allà al blau de la mar. Xe, home, xe, ¡a fer la mà!

Sueca, País Valencià/Valèntia/Règnia, Marènia/Territoris Catalanoparlants/Països Catalans.
Dimecres 9 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

( Últims retocs: 2016-03-15. 05.11 h. )

_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________

NOTA: El text anterior forma part d’un article més extens, que adjunte a continuació, escrit com a resposta al senyor Torrente i publicat en forma de 6 comentaris consecutius (del 47 al 52) en aquesta notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ:

Encetada la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’.

[ NOTA: Campanya encetada el dimecres 2-3-2016. Notícia publicada el dijous 3-3-2016. ]

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

_______________________________________________________________________________

Comentaris 47, 48, 49, 50, 51 i 52. [NOTA: He desglossat l’article en 6 comentaris, per temes, amb tal de publicar-ho a la notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ. En cas contrari no em deixava. El text era massa llarg.]

Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia  (28 de març del 2016. 22.23h)

#38 – Torrente. Tres nacionalitats. Violació i Rebel·lió. Ara bé…. el Futur. Marènia i Oceania, el Gentilici. Valèntia. Casalers. (9-3-2016)

____

Resposta i aclariments al senyor Torrente.

Torrente, moltes gràcies a tu, ¡xe!, per parar-te a llegir les meues propostes i per tindre-les en consideració, malgrat que algunes no t’agraden. La teua actitud és més valuosa que la de milers de valencians catalanistes, valencianistes, blavers, castellanistes, espanyolistes o mesinfotistes que s’aferren com una caparra a les seues pròpies idees o ideals, consignes o mantres, i d’ahí no els traus ni amb una palanca. Pitjor encara, menyspreen les teues propostes sense ni tan sols haver-les estudiades, almenys per extraure el suc que hi puguen tindre, abans d’escopir fora l’estopa.

SOBRE LA DOBLE O TRIPLE NACIONALITAT: Valencians / catalans / espanyols.

La teua proposta, Torrente:

“Acceptar que al País Valencià es feren tractats amb Espanya(Castella) i amb Catalunya per tal de poder oferir eixes nacionalitats als valencians que les volgueren. Alguns serien soles valencians, altres valencians i castellans(espanyols) i altres valencians i catalans.”

Vist així, com tu ho expliques, no ho trobe malament. En base a això, cadascú de nosaltres podríem triar la nostra única, doble o triple nacionalitat (valenciana/catalana/espanyola). D’aquesta forma sí que hi seríem ciutadans completament lliures, adults, madurs i responsables. No com ara mateix, que des de Madrid i Castella ens tenen lligats de mans i peus als valencians, als catalans i als illencs. De fet, quan no ens tracten com a esclaus o ‘ciutadans menors’, erigint-se ells -per descomptat- com a ‘germans grans’, ens tracten com a idiotes o ens titllen de bojos en amunt.

Dis-me, per exemple, si no has escoltat desenes de vegades als mitjans de comunicació castellans i espanyols, quan parlen dels dos milions de catalans que han votat sense embulls per la Independència: “la LOCURA independentista”, “la deriva DEMENCIAL de los catalanes”, “la SINRAZÓN del separatismo”, “apelamos al SENTIDO COMÚN”, “aplicaremos toda la FUERZA de la LEY”…. Desenes de vegades, o centenars….

Això significa que, per als castellanistes i espanyolistes, tot aquell que no hi pensa com ells, o està grillat o està tocat de l’ala o li falta una saó. Tal com s’expressen, sembla que tinguen connexió directa amb Déu i que aquesta figura mitològica els haja encomanat custodiar gelosament les ‘Taules de la Llei’. Els castellanistes van de Moisés, salvador del ‘poble escollit’, però en versió peninsular i mesetària, una mica més coenta i esperpèntica que el gran personatge bíblic.

Aquest exemple d’aversió contra els catalanoparlants no és l’únic que hi podem trobar. Ha quedat clar que els castellanistes i espanyolistes també hi menyspreen -igual o més- altres pobles insulars i peninsulars de cultures igual d’ancestrals o més que la nostra: als gallecs, als asturians, als bascos, als aragonesos, als andalusos i als canaris. Això és, a totes les nacions perifèriques del sud-oest europeu que no siguen d’arrel estrictament castellana. Només s’hi salven -¡pels pèls!- els portuguesos. Però fins i tot aquest poble -¡amb un Estat propi!- encara hi perilla, atés que no està ben mirat per la Meseta Central.

Fixa-t’hi quan, des dels mitjans de comunicació espanyols, esmenten sempre a “nuestro país vecino”. Jo m’hi pregunte sovint: “¿a quin dels dos s’hi refereixen, a França o a Portugal?”, perquè tots dos són adjacents a l’Estat espanyol. Però els espanyols sempre s’hi refereixen, invariablement, a França. ¿I Portugal, què se n’ha fet d’ell? ¿No és també un ‘país veí’ al seu? Doncs no, sembla que els espanyols hi viuen d’esquena als portuguesos, com si els fessen nosa. Com si Portugal li destorbés una mica a Espanya, com si fos una espineta clavada en l’orgull patri mesetari, per no controlar ja des de Madrid la península sencera, per no haver mantingut el domini de tota la façana atlàntica, com sí el conserva -¡de moment!- en la vessant mediterrània.

Si grates una mica a la pell de la meseta castellana -¡i fins i tot a la pell de la vega valenciana!- no et costarà de trobar espanyolistes que encara aspiren a annexionar-se Portugal, “por completar el mapa de España, claro”, hi diuen. Per això mai no consideren Portugal com “el país vecino”, sinó com “una parte escindida de España, que deberíamos recuperar”. ¡I mira que els regnes de Portugal i d’España només s’hi mantingueren units durant 60 anys, ¡fa més de tres segles!, del 1580 al 1640. En acabat esclatà la guerra de la independència portuguesa, que durà fins el 1668, i finalitzà amb el reconeixement de Portugal com a regne sobirà, independent de la Monarquia Hispànica. No obstant això, tres segles després, encara hi ha espanyols que consideren Portugal com un membre amputat, que caldria cosir i ajuntar.

En el fons, els castellanistes actuals són gairebé igual d’expansionistes com poden ser-ho els islamistes que encara aspiren a recuperar al-Àndalus, cinc segles després de perdre el bastió del regne nassarita de Granada. Malauradament, la pugna entre moros i cristians actuals no es diferencia massa de la dels nostres avantpassats. Com tampoc no es diferencien les lluites entre moros, que es maten entre ells, i entre cristians, que fan el mateix. De fet, l’evolució tecnològica avança a la velocitat de la llum, mentre que la cultural ho fa a pas de caragol i la genètica sembla un fòssil marí.

VIOLACIÓ I REBEL·LIÓ. CASTELLA I VALÈNCIA.

Fent un exercici d’imaginació -avise, una miqueta barroer i exagerat- podríem dir que molts castellans i espanyols tenen gravat a foc a dintre del seu cervell: “La madre patria es Castilla y le debéis obediencia todas sus hijas”. Això, clar, els més cultes i refinats. La resta, autèntics i francs com ells sols, hi pensaran: “¡Qué macarras somos los de la Meseta, todas las putillas de la costa venís a chuparnos la seta!”

No sé què els passa a aquests pinxos prepotents. O estan cecs, o gaudeixen amargant-li la vida a la gent. Per molt que nosaltres, les putetes valencianes, protestem, ells hi fan oïts sords i ens escridassen ben fort: “¡Cállate, guarra cochina, amórrate al pilón y sigue comiendo minga!” No s’adonen que nosaltres, les putetes valencianes, esclaves sexuals de l’oest de la Mediterrània, tant submises durant segles, fa uns anys que hem començat a canviar, que ja n’estem fartes de tot, que ja ens reboten les seus galtades i humiliacions, i que ja ens reglota el seu semen de mascle dominant, ja siga per la figa, per la boca, per les orelles o pel nas.

Si continuen així els nostres sàdics maltractadors, si ens obliguen a seguir llepant-los la baldufa, potser que algun dia, algun dia, no molt llunyà, en un rampell d’ira, en compte de mamar-los-la amb els nostres carnosos llavis protectors, els hi retirarem i traurem -com urpes- les nostres dents, uns incisius ben lluents. Passarem de xuclar-los-la sensualment a rosegar-los-la amb força punyent. S’hi haurà acabat llavors, per ells, l’escalfor i la humitat de la nostra acollidora gola i passaran a experimentar la més insuportable fiblada, mentre els incrustem amb ràbia en la seua dura molla les nostres pales, claus i queixals.

Serà llavors quan, potser, hi caiguen de genolls, avergonyits, i ens demanen perdó per les nespres i mortificacions que ens han etzibat durant anys. Potser per fi ens proposen una reconciliació -sincera o no, ¿qui sap?-, però nosaltres ja n’estarem fins a la figa -ben endins, fins la darrera estria- d’aquests salvatges i torturadors castellans. No voldrem veure’ls ni entre la boira, ni en reflex, ni en pintura. Serà llavors quan tots junts, illencs, valencians i catalans, això és, catalanistes i catalanoparlants, agafarem el muntant, els denunciarem als tribunals internacionals i els enviarem a la merda, allà al blau de la mar. Xe, home, xe, ¡a fer la mà!

ARA BÉ…. EL FUTUR.

Quan Catalunya esdevinga independent, i espere que siga pel bé de tots més prompte que tard, supose que molts catalans de la facció espanyolista radical reclamaran a crit pelat la seua única nacionalitat (l’espanyola) o una doble nacionalitat (catalana i espanyola). És a dir, continuaran donant-nos pel sac, per tal que Catalunya hi torne a ser conquerida i reabsorbida per Espanya.

¿Què en pensen alguns independentistes catalans, que serà proclamar la Independència i au, s’ha acabat el maldecap? ¡Què va! Serà aleshores quan començarà el nostre malson. Els castellanistes espanyols són tòxics i verinosos amb avarícia i ens en donaran per a salar tot el que puguen i més. Més encara, ¡imagina’t!, del que ja estan fent.

Ara bé, en aquest futur i hipotètic cas, com a contrapartida, molts valencians i illencs catalanistes, que malauradament seguirem sent espanyols a la força, de manera oficial, demanarem la nacionalitat catalana, o la doble nacionalitat valenciana i catalana, i plantarem cara a l’Estat espanyol, tal i com fan ara mateix, però en sentit contrari, els espanyolistes que habiten a Catalunya.

Potser una futura Catalunya independent ho tinga magre per acontentar els seus dissidents interns, insufladors d’un castellanisme i un espanyolisme a ultrança, però tampoc no ho tindrà gaire més fàcil una Espanya en què hi brotem valencians, pitiüsencs i balears catalanistes i independentistes com a bolets.

D’aquesta manera s’equilibraran les balances. O es tensaran més encara, ¿qui sap? Amb catalans espanyolistes que voldran tornar a veure Catalunya sota el peu acerat de Castella, i amb valencians que hi lluitarem a favor d’un País Valencià independent i vinculat a Catalunya.

Si tot va bé, si és d’ací poc, en qüestió de mesos o d’anys tu i jo, Torrente, ho veurem. Assistirem a un epopeia històrica, la Independència de Catalunya. I, potser també, de més territoris catalanoparlants. ¡Això sí que serà un gran ball! ¡No la múrria pantomima a què ens han acostumat, anestesiats, els candidats a president espanyol!

Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera. PP, PSOE, PODEMOS i Ciutadans. ¡Fills de putes! No saben ni guanyar-se el sou de diputats. Gairebé tres mesos passades les eleccions i continuen sense formar un nou govern a Espanya. “Estamos ante una reunión histórica”, estampen als morros dels mitjans. I això és cada cop que s’hi truquen per xerrar. Si continuem així, acabaran dient-li ‘històric’ al moment que hi vagen al bany, a cagar, o s’hi traguen la xufa per pixar….

Després venen els envits i replegaments, declaracions i contradeclaracions. I sempre amb la mateixa cançoneta: “queremos sentarnos a la mesa”, “queremos dialogar”, “estamos abiertos al diálogo”…. I mai no arriben a cap lloc. Només pensen en conservar les poltrones i les quotes de poder, sense preocupar-los l’angúnia que ens fan patir als ciutadans. Tanta frustració i depressió col·lectiva no hi pot conduir a res bo. ¡Poca vergonyes! ¡Insensats! ¡Aneu-vos-en a pastar fang!

SOBRE MARÈNIA I OCEANIA, EL GENTILICI.

Senyor Torrente, a mi també m’encanta el terme ‘Marènia’. I no és perquè l’haja parit jo, sinó perquè em captiva la mar Mediterrània. Aquest nom, ‘Marènia’, hi fa referència a ella. A més a més, ‘Marènia’ esdevé tan poètic com ‘Oceania’. Així, el meu estimat mot m’hi enllaça espiritualment amb les illes de l’altra banda del planeta i amb la seua veïna Indonèsia: Java, Sumatra, Austràlia, Nova Zelanda, Samoa, Tahití, Hawaii, l’illa de Pasqua….. D’aquesta forma recorde que els meus i jo no estem sols al món, sinó que hi formem part d’una comunitat, però no de la ‘Comunitat Valenciana’, sinó de la ‘Comunitat de l’Espècie Humana’. Llegeix el llibre ‘Els Papalagi’, del gran home, pensador i honorable cap de tribu Tuiavii de Tiavea, natural de l’extrem oriental de l’arxipèlag samoà. ¡Veuràs quina passada!

Per llegir una introducció meua a aquest llibre, segueix l’enllaç:

http://relatsencatala.cat/relat/estudi-doccident-des-del-pacific-els-papalagi/560092

Ja em pots dir tu si no és de ben evocador i suggerent aquest infravalorat i valuós nom, aquest terme tan artificial com funcional, tan sintètic com adorable, i tan menudet com valent. El nom de…. Marènia.

Respecte als seus habitants, podríem anomenar-los -¡anomenar-nos!- ‘marenià’ o ‘marenienc’ els homes, i ‘mareniana’ o ‘marenienca’ les dones, com preferisques. Totes dues variants em fan paper i resulten suficientment belles i agradables a l’oïda com perquè les hi puga acceptar la gent. La gent que hi tinga ganes d’arribar a un punt de concòrdia, per acabar d’una vegada per totes amb el conflicte dels noms ací al País Valencià, clar. ¿I la resta de personal? La resta hi seguirà com sempre, barallant-se entre ells i fent mala sang durant mil infinitats d’eternitats.

SOBRE ‘VALENTINA’ O ‘VALÈNTIA’.

Sincerament t’ho dic, Torrente, a mi no em fa massa goig anomenar ‘Valentina’ al País Valencià, ni tampoc dir-me ‘valentí’ en compte de valencià.

Posats a acceptar la denominació ‘Valentina’, jo la modificaria lleugerament i la rebatejaria com a ‘Valèntia’. És a dir, ‘València’ seria la Ciutat de València (com des de ja fa segles) i, el que abans era ‘Regne de València’ i ara ‘País Valencià’, en el futur rebria el nom de ‘Valèntia’. No hi suposaria cap grinyol per als nostres oïts, atés que sonaria semblant a ‘València’, però la transmutació de la ‘c’ per la ‘t’ introduiria el factor determinant que esvairia tota confusió entre el conjunt del país (‘Valèntia’) i la seua capital (‘València’).

Veges tu si són de llestos els barcelonins, que ja ens han pres la mà. Els paios i paies de Barcelona ciutat n’aprofiten la distinció fonètica i morfològica entre la ‘ç’ i la ‘n’ per diferenciar entre ‘Barça’ (el seu equip de futbol) i ‘Barna’ (l’abreviatura de la capital).

Per tant -i retornant-hi al sud- d’acord amb la proposta diferenciadora entre ‘València’ i ‘Valèntia’, els habitants del nostre Cap i Casal serien valencianes i valencians, mentre que els del conjunt del país seríem valentianes i valentians. Arran la diferència fonètica entre la sibilant ‘ce’ i l’oclusiva ‘te’, seria difícil caure en les terribles ambigüitats, malentesos i susceptibilitats a les quals ja hi estem, malauradament, massa acostumats.

Respecte a ‘Valentina’, com tu hi proposes, aquest nom també té una ‘te’, però l’inconvenient rau en què ‘Valentina’ i ‘Valentí’ ja són dos noms propis de persona, i no m’agradaria anomenar-me ‘valentí’ quan ja sóc Joan Josep. En canvi, no hi ha cap nom propi d’ésser humà que siga ‘Valentià’ o ‘Valentiana’.

Si tot aquest discurs li sembla a algú una bajanada, que se’n riga de nosaltres per pegar-li voltes al nano, però t’assegure, Torrente (o com t’anomenes en realitat), que nosaltres dos, ara mateix, estem fent més feina pel país, procurant dialogar obertament, escoltant-nos l’un a l’altre sense suspicàcies ni males paraules, i intentant arribar a un consens i a un mutu enteniment, que tots aquells que s’omplin la boca de país, País, PAÍS, PAAAÍÍÍÍÍSSSSSSSS…. sense parar-se ni un segon a sospesar les diferents veus i sensibilitats que alberga aquest maleït, ingrat i angoixant territori que és el País Valencià, Valentina o Valèntia, com vulgues dir-li.

Segur que estan befant-se de nosaltres dos, en llegir aquest text. A més d’un li haurà guaitat un somriure sorneguer i prepotent, fins arribar a aquest punt i seguit. Malgrat això t’assegure que, si fos per ells i per la seua intransigència, el sectarisme i les seues ‘capelletes’, personalistes i envejoses, el nostre país, digues País Valencià, Valentina o Valèntia (en definitiva, el territori catalanoparlant al sud del Sénia), es quedaria ancorat en el passat i agonitzaria de fàstic i d’avorriment pels segles dels segles…. AMEN.

FINALMENT, CASALERS, UNA MICA DE DISTENSIÓ.

Aprofitant les anteriors divagacions o elucubracions, aquesta vegada sí que amollaré alguna barbaritat -o ‘barberitat’- per trencar amb tanta pompa i seriositat. Aprofitant que la Ciutat de València s’hi anomena també ‘Cap i Casal’, podríem rebatejar -entre nosaltres- els seus habitants i, en compte de ‘valencians’, podríem anomenar-los ‘casalers’. O, millor encara, ‘casalers’ als més fallers i ‘capcasalers’ als que odien la festa fallera i surten corrent de la ciutat en acostar-se Sant Josep.

És clar que més d’un s’ho agafarà malament i adduirà que, de ‘casalera i cassallera’, només n’hi hagut i n’hi haurà una en tota la Història de València: Rita la Bàrbara Cantaora, l’enyorada exalcaldessa, la reina del ‘caloret’ i l’escalfor de la festa fallera. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà…. Visca València!! Ja esteem en FAALLLEEESSSSS!!!!

Ens veiem, xe!

Sueca, País Valencià/Valèntia/Règnia, Marènia/Territoris Catalanoparlants/Països Catalans.
Dimecres 9 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

( Últims retocs: 2016-03-15. 05.11 h. )

____
____

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

COMENTARIS PRECEDENTS, PUBLICATS TAMBÉ AL FINAL DE LA NOTÍCIA DE ‘LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ’:

Encetada la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’.

[ NOTA: Campanya encetada el dimecres 2-3-2016. Notícia publicada el dijous 3-3-2016. ]

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________

Comentari 46  –  Joan / Valencia  (23 de març del 2016. 10.17h)

#43 ignorant

_______________________________________________________________________________

Comentari 45  –  Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia  (19 de març del 2016. 01.36h)

#43 – Perdonen vostés, però voldria fer un preguntat: ¿Per què els castellanistes i espanyolistes sempre hi dictaminen sobre la bogeria o sensatesa dels catalanistes? ¿Tenen tots un doctorat en psiquiatria? ¿Podrien mostrar-me el seu diploma, si us plau…..?

_______________________________________________________________________________

Comentari 44  –  Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia  (19 de març del 2016. 01.34h)

#43 – Perdonen vostés, però voldria fer un preguntat: ¿Per què els castellanistes i espanyolistes sempre hi dictaminen sobre la bogeria dels catalanistes? ¿Tenen tots un doctorat en psiquiatria? ¿Podrien mostrar-me el seu diploma, si us plau…..?

_______________________________________________________________________________

Comentari 43  –  Hola catalanes  (16 de març del 2016. 16.46h)

Hitler antes de ostentar el cargo de todas las fuerzas militares alemanas decía que quien hablaba alemán era alemán, referiéndose así a los austriacos.

Cuando llegó al poder Austria fue anexionada a la Alemania nazi.

Aceptar el nombre de País Valencia es aceptar la anexión con el régimen catalán.

Como comprenderéis sólo los afines y adeptos al régimen catalán aceptan esa locura.

_______________________________________________________________________________

Comentari 42  –  AMARCORD / OLIVA  (11 de març del 2016. 19.57h)

#41 Precisament per a diferenciar la resta del territori de l’antic Regne de València del de la ciutat Cap i Casal. La denominació de País, que ja ve de lluny (del XVIII – Real Societat Económica de Amigos del País), l’emprem com definició territorial, i la Comunitat som els ciutadans que hi vivim en ell. Evidentment, ja fa anys que no som un regne; i per a la resta de l’Estat som una Región Autonoma.

Queda clar que qualsevol ciutadà del País Valencià, de quelcom comarca o població (incloent els més aferrissats cantonalistes del Sureste), superades llurs reticències topònimes, és reconeixen com a valencians. Quan ixen del país no diuen, soc de la Regió – Regne – Comunitat – Nació, s’anomenen com valencians, i poden ser-ho de la ciutat o del país.

Sobre el provincianisme, no cal discutir, deixem-ho per a tararots.

_______________________________________________________________________________

Comentari 41  –  Mireia  (11 de març del 2016. 18.23h)

Hauria de ser VALÈNCIA, a seques.

Tant el País Valencià, com el Regne de València, com la Comunitat Valenciana, fan referència al nom de la terra: València. El país de València, el regne de València i la comunitat de València.

Les valencianes i valencians som de València. I pel nostre bé, farem que este país que va ser regne, siga una nació lliure.

_______________________________________________________________________________

Comentari 40  –  Torrente  (8 de març del 2016. 20.52h)

#37

Molt bo¡¡ El Fuster et parava els peus, jaja¡

La veritat es que crear un nom nou es complicat, i damunt trobar un que el puguen sentir tots com a propi, mes.

Jo vaig tindre la mateixa etapa que tu de buscar noms per als paisos catalans, pero em vaig adonar que abans de fer-ho, el que es necessitava tindre clar era el tipus de sobirania i relacions que volien tindre tant Catalunya, el País Valencià, com les Illes Balears, entre ells.

Catalunya ho te molt clar, son una nació propia e independent.

Per tant, Les Illes Balears i el País Valencià, es debaten entre ser nacions propies e independents, entre ser regions d´Espanya (castellanoparlants), o entre ser regions de Catalunya (per molt que se li vullga dir Paisos catalans o Marenia), perque per molt que vullgam el que es quede en Espanya acabarà sent una regió castellanoparlant mes, i si ferem uns paisos catalans polítics seriem catalans.

Un altra cosa es el que per a mi son els paisos catalans hui per hui, una associació de paisos amb vincles culturals que no volen perdre, a l´estil de la Commonwealth Británica o la Francofonia francesa.

La meua elecció es evident, València, País Valencià o Valentina, deu ser una nació propia e independent.

Ara, també crec que els valencians podem tindre mes d´una nacionalitat. Eixa es la meua aposta i crec que la meua gran innovació (a vore que opines)

El concepte de doble nacionalitat no es estrany per a ningú (veiem esportistes tots els dies amb doble nacionalitat), i per aixó, no tindria problemes en acceptar que al País Valencià es feren tractats amb Espanya(Castella) i amb Catalunya per tal de poder oferir eixes nacionalitats als valencians que les volgueren.

Alguns serien soles valencians, altres valencians i castellans(espanyols) i altres valencians i catalans.

Que anem a fer, m´agrada sumar, no restar.

_______________________________________________________________________________

Comentari 39  –  Torrente  (8 de març del 2016. 14.58h)

#37

O un altra opció seria que tots forem valentins, i el País Valencià s´anomenara Valentina (com Argentina).

Jo em trobaria igual de be sentint-me valencià que valentí.

Encara no li he pegat una ullada al que m´has comentat, quan tinga un poc mes de temps et donaré la meua opinió.

Gràcies per aportar algo més que crítiques.

_______________________________________________________________________________

Comentari 38  –  Torrente  (8 de març del 2016. 14.31h)

#37

Estic d´acord amb tu, i el terme Marènia m´agrada molt, encara que el gentilici no tinc clar quin seria.

En quant a la divisió territorial, crec que les comarques es queden xicotetes per a moltes coses i la creació de les provincies millora la prestació de serveis públics. Encara que com en totes les coses també n´hi han desavantges.

Per la meua part, la provincia de València deuria canviar-se el nom per el de Valentina, així els de Sueca seríeu de Sueca, valentins i valencians. I els d´Alcoi, alacantins i valencians.

Evidentment els de Valéncia seríen doblement valencians, com son doblement alacantins els de la ciutat d´Alacant, pero tots en un moment donat acceptaríen ser algo mes que el que son (els de la ciutat de València acceptarien dir-se valentins a part de valencians, i no deuria costar-los molt d´acceptar perque vaja son sinonims).

M´agradaría veure quan canviem de provincia que entre a la provincia de Valentina i no a la de València, perque valencians som tots, i dona la sensació que si entres a un lloc al qual pensaves que ja estaves, es perque el lloc d´on vens no es el mateix.

_______________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

CONTEXT

Els anteriors comentaris foren publicats a la notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ:

Encetada la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’.

[ NOTA: Campanya encetada el dimecres 2-3-2016. Notícia publicada el dijous 3-3-2016. ]

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

_______________________________________________________________________________

LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ. Dijous, 3 de març de 2016 a les 09:15h.

Més de 4.000 signatures donen suport a la petició de País Valencià com a nom oficial.

Ahir s’encetava la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià‘ a la plataforma Change.org la qual ara per ara intenta assolir les 5.000 signatures.

La petició està adreçada a les Corts, la Generalitat i al president per recollir signatures i donar impuls a la petició de denominar el nostre territori pel seu nom.

RedactaVeu / València

Joanjo Aguar encetà una campanya a la plataforma Change.org adreçada a les Corts Valencianes, la Generalitat i al president Ximo Puig per impulsar la nomenclatura que ha de rebre el nostre territori.

Sota el títol ‘Demanem el nom oficial de País Valencià‘ la petició explica que “demanem a les Corts Valencianes, a la Generalitat Valenciana i al president Valencià que el nostre país s’anomene oficialment País Valencià.

Moltes gràcies per escoltar el clamor de milers de valencians, que durant dècades hem sigut proscrits i silenciats a la nostra pròpia terra, el País Valencià”.

Ara per ara, després de 24hores de campanya, ja compta amb més de 2.500 signatures i s’estableix així un nou objectiu, abastir les 5.000 adhesions. Per això mateix el promotor de la petició prega que “continueu difonent aquesta iniciativa. Quanta més gent ens hi afegim a la petició, més força hi tindrem davant del parlament”, resa la campanya.

“Crec que, després de 34 anys (arran de l’Estatut de 1982, que relegà el nom del nostre país a un segon pla), ja hi va sent hora que les Corts valencianes ens facen cas a aquells que estimem de veritat el País Valencià i la nostra pròpia llengua, el valencià o català, com vulgueu dir-li, xe! Recordeu que, en el fons, el més important per una llengua és parlar-la, escriure-la i estimar-la, com fem molts, cada vegada més….

Amunt i endavant!”

Podeu signar la petició punxant ací.

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -COMPLET

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Richard Stallman contra Linus Torvalds. GNU contra LINUX. // INFO – DiffMerge 4.2 – Compara Arxius i Carpetes.

Logotips. Marenia. La Veu TV (01.F) 7 i 9-1-2016 (RETALL-01.2.2)_Q-11

Richard Stallman contra Linus Torvalds. GNU contra LINUX.  //  INFO – DiffMerge 4.2 – Compara Arxius i Carpetes.

_____________________________________________________________________________________

http://relatsencatala.cat/relat/info-diffmerge-4-2-compara-arxius-sistema-operatiu-gnu-linux-24-8-2015/1054987
_____________________________________________________________________________________

Actualització:  2015-09-07.  06.36

INFO – DiffMerge 4.2 – Compara Arxius i Carpetes.

MÉS INFORMACIONS:  NUCLI ‘LINUX’. SISTEMA OPERATIU ‘GNU-LINUX’. PROJECTE ‘GNU’.

(Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 24-8-2015. Joanjo Aguar Matoses)
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

‘DiffMerge’ és un programa gratuït que compara arxius i carpetes,
per trobar-hi diferències entre elles.

[ NOTA: ‘Merge’ és un mot anglés que significa ‘fusionar’. ]

El programa ‘DiffMerge’ esdevé tremendament útil, totalment equivalent
a ‘Windiff’ i a ‘WinMerge’.

Aquesta aplicació permet, així mateix, comparar visualment -línia a línia-
el contingut de dos arxius, i editar-ne els fragments que vulguem.

________________________________________

IMPORTANT

‘DiffMerge’ funciona en:

· Windows.
· Mac OS X (versió 10.6 o superior).
· GNU-Linux (Ubuntu 12.04 LTS “Precise” o superior // Fedora 17 o superior).
________________________________________

NOTES:   LLICÈNCIA ‘LTS’  //  NUCLI: ‘LINUX’  //  SISTEMA OPERATIU: ‘GNU-LINUX’.

___________________

LTS = Long Term Support.
La versió LTS és la versió o distribució (‘distro’) d’un programa o sistema operatiu,
amb un suport de manteniment i actualització a llarg termini, generalment de dos
a cinc anys.
___________________

En el cas del sistema ‘GNU-Linux’, les diferent versions o distribucions d’aquest sistema
operatiu, basades en un determinat nucli (o ‘kernel’, en anglés) anomenat ‘Linux’
junt amb el conjunt d’aplicacions desenvolupades pel ‘Projecte GNU’ de programari lliure,
reben el nom oficial de ‘distribucions GNU/Linux’ (o GNU-Linux), tot i que molta gent
ho simplifica en excés i les anomena solament ‘Linux’.

NOTA: GNU (pronunciat en català ‘nyu’) és un acrònim recursiu de “GNU’s Not Unix”
(en català, “GNU No és Unix”).
___________________

Al final d’aquest document adjuntem més informació sobre el Projecte GNU,
el Sistema Operatiu GNU i les distribucions (o ‘distros’) GNU/Linux.

NOTA: GNU/Linux també pot escriure’s GNU-Linux, amb un guionet en compte de barra diagonal.

GNU-Linux en català es pronuncia ‘nyulínux’, amb tres síl·labes.
No convé lletrejar les sigles una per una, pronunciant ‘ge ena u línux’, per tal
d’evitar un nom massa llarg. Afegint, simplement, el so ‘nyu’ al davant de ‘línux’
aconseguirem el reconeixement immediat del ‘Projecte GNU’ de programari lliure,
igual que també fem amb la contribució de Linus Torvalds, el creador del nucli Linux.

Per qualsevol dubte amb la denominació ‘GNU-Linux’ o ‘GNU/Linux’, consultem:

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whyslash

________________________________________

Preguntes freqüents sobre GNU-Linux, per Richard Stallman.

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html
________________________________________

MÉS INFO SOBRE GNU-Linux.

https://www.gnu.org/gnu/gnu.ca.html
________________________________________

Distribucions completament lliures de GNU-Linux ( “Distribuciones libres de GNU/Linux” )

https://www.gnu.org/distros/free-distros.html
________________________________________

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

PER DESCARREGAR EL PROGRAMA ‘DIFFMERGE’, EN DIFERENTS VERSIONS D’INSTAL·LACIÓ.

http://www.sourcegear.com/diffmerge/downloads.php
_______________________________________________________________________________

Download DiffMerge 4.2.0

Visually compare and merge files on Windows, OS X, and Linux.

· Windows Installer (64bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN WINDOWS
· Windows Installer (32bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN WINDOWS

· Windows zip (64bit) – VERSIÓ PORTABLE EN WINDOWS (ZIP = Arxiu comprimit en Windows)
· Windows zip (32bit) – VERSIÓ PORTABLE EN WINDOWS (ZIP = Arxiu comprimit en Windows)

· OS X 10.6+ Installer (Intel) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN MAC OS X

· OS X 10.6+ DMG (Intel) – VERSIÓ PORTABLE EN MAC OS X (DMG = Arxiu comprimit en Mac OS X)

· Ubuntu 12.04 LTS (“Precise”) and newer (64bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN LINUX UBUNTU (Debian)
· Ubuntu 12.04 LTS (“Precise”) and newer (32bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN LINUX UBUNTU (Debian)

· Fedora 17 and newer (64bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN LINUX FEDORA (RPM [Red Hat])
· Fedora 17 and newer (32bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN LINUX FEDORA (RPM [Red Hat])

_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________

NOTES I INFORMACIONS SOBRE DISTRIBUCIONS (O ‘DISTROS’) GNU-LINUX
(UN NOM QUE ALGUNS ABREVIEN MASSA HABITUALMENT NOMÉS COM A ‘LINUX’).

________________________________________

GNU-LINUX UBUNTU (Basat en Debian) està dissenyat per a usuaris bàsics, d’escriptori.

Ubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian.
Té per objectiu ser un sistema operatiu d’escriptori enfocat a l’usuari mitjà
amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat
gratuïtament (normalment cada dia apareixen noves actualitzacions).

A més, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortirà una nova versió del sistema.

Els guanys econòmics sols provenen del suport tècnic, cosa que la diferencia de
la resta de les altres distribucions comercials.

Ubuntu és desenvolupat per l’empresa Canonical Ltd., propietat de l’emprenedor
sud-africà Mark Shuttleworth.

+ MÉS INFO:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ubuntu

___________________

GNU-LINUX FEDORA (Basat en RPM [Red Hat Package Manager]), està dissenyat
per a usuaris avançats, programadors.

Fedora (‘Fedora Core’ fins a la versió 6) és una distribució de GNU/Linux basada
en un sistema de paquets RPM [Red Hat Package Manager], desenvolupada per la
comunitat Fedora que és patrocinada per l’empresa RedHat. El nom Fedora deriva
del nom donat en anglès al barret borsalino, utilitzat al logo de RedHat.
A partir de la versió 9 de RedHat el projecte es va bifurcar en dos:
RedHat Enterprise va esdevenir un producte comercial, que s’obté per subscripció
i utilitza versions estables de les aplicacions; mentre que Fedora representa
la branca no comercial, incorporant les darreres versions i la darrera tecnologia,
mantenint les versions gratuïtes. Eventualment, els dos projectes es beneficien mútuament.

Durant les seves primeres 6 versions es va anomenar Fedora Core, a causa que solament
incloïa els paquets més importants del sistema operatiu. Des de Fedora 7, els repositoris
Core i Extres han estat fusionats, des que la distribució va abandonar el terme
‘Core’ del seu nom.

Pel nom Fedora Core es coneix el nucli d’aplicacions base, a les quals cal afegir
les aplicacions extres, que es mantenen en repositoris.

El projecte no busca només incloure programari lliure i de codi obert, sinó ser
el líder en aquest àmbit tecnològic.

Alguna cosa que cal destacar és que els desenvolupadors de Fedora prefereixen fer canvis
en les fonts originals en lloc d’aplicar els pegats específics en la seva distribució,
d’aquesta forma s’assegura que les actualitzacions estiguin disponibles per a totes
les variants de GNU/Linux.

Max Spevack en una entrevista va afirmar que: “Parlar de Fedora és parlar del ràpid
progrés del programari lliure i de Codi Obert.”

D’acord a Distrowatch, Fedora és la segona distribució de GNU/Linux més usada,
per darrere de Ubuntu.

+ MÉS INFO:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fedora_%28distribuci%C3%B3_Linux%29
___________________
___________________

GNU-LINUX WIFISLAX (Basat en SLAX – Slackware)

WIFISLAX està basat principalment en SLAX (el qual s’hi basa en la distribució Slackware Linux).

_________

GNU-LINUX SLACKWARE (Basat en ell mateix, autènticament original),
està dissenyat per a usuaris mitjans i avançats, no bàsics.

[ VIQUIPÈDIA EN CASTELLÀ/ESPANYOL:
Slackware Linux es la distribución Linux más antigua que tiene vigencia actualmente [24-8-2015].
En su versión 14.00, Slackware incluye la versión del núcleo Linux 3.2.29 y Glibc 2.15.
Contiene un programa de instalación sencillo de utilizar aunque puede ser complejo para
los nuevos en sistemas Linux, extensa documentación -aunque poca en español-,
y un sistema de gestión de paquetes basado en menús. ]

Slackware Linux és una Distribució Linux d’un complet sistema multitasca de 32 bits.
Actualment, en la seva última versió 14.1 està basada en el kernel Linux 3.10.17
i la llibreria C del GNU (glibc) versió 2.17.

Conté un programa d’instal·lació relativament fàcil d’usar, una extensa documentació
i un sistema de gestió de paquets basat en menús. Una instal·lació completa que inclou
el X Window System, l’entorn d’escriptori KDE i Gnome (aquest últim només fins a
la versió 10.1 de Slackware), XFCE, entorns de desenvolupament de C, C++, Perl, Python,
Java, utilitats de xarxa, servidor de correu, servidor de notícies, servidor web,
servidor FTP, el GIMP, navegadors web… entre altres programes i compatibilitat
amb processadors Intel 486 en endavant

El creador d’aquesta aplicació, Patrick Volkerding, la descriu com una distribució
de Linux avançada, dissenyada amb dos objectius: la facilitat i l’estabilitat com a
meta prioritària. Inclou el programari més popular mentre guarda un sentit de tradició
proporcionant simplicitat i facilitat d’ús junt al poder i la flexibilitat.

Tot i amb això, la realitat és una mica diferent: és un sistema molt personalitzable
però ni de bon tros orientat a l’usuari final.

Des del seu primer llançament l’abril de 1993 el Projecte Slackware Linux s’ha esforçat
a produir la distribució de Linux més professional possible obeint els estàndards
de Linux publicats, com el Linux File System Standard.

La distribució de paquets de Slackware es fa principalment amb fitxers Tgz,
tot i que també es pot usar RPM.

La interfície d’instal·lació és en mode text, el qual necessita un major coneixement
de Linux que en la majoria de distribucions. Això pot representar un inconvenient
per als usuaris principiants, però no representa una major dificultat per als usuaris
mitjans o avançats de Linux.

+ MÉS INFO:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Slackware
________________________________________

________________________________________

MÉS INFO SOBRE GNU-Linux.

https://www.gnu.org/gnu/gnu.ca.html
________________________________________

Distribucions completament lliures de GNU-Linux ( “Distribuciones libres de GNU/Linux” )

https://www.gnu.org/distros/free-distros.html
________________________________________

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

DIFFMERGE  –  INFO DETALLADA

http://www.sourcegear.com/diffmerge/
_______________________________________________________________________________

DiffMerge  –  Product Features

DiffMerge is an application to visually compare and merge files
on Windows, Mac OS X and Linux.

· Diff:  Graphically shows the changes between two files.
Includes intra-line highlighting and full support for editing.

· Merge:  Graphically shows the changes between 3 files.
Allows automatic merging (when safe to do so) and full control
over editing the resulting file.

· Folder Diff:  Performs a side-by-side comparison of 2 folders, showing which
files are only present in one file or the other, as well as file
pairs which are identical or different.

Windows Explorer Integration:
Right-click on any two files in Windows Explorer to diff them immediately.

Configurable:
Rulesets and options provide for customized appearance and behavior.

Cross-platform:
Identical feature set on Windows, Mac OS X and Linux.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

DIFFMERGE  –  INFO GENERAL

http://www.dreamingbytes.com/diffmerge-compara-archivos-y-carpetas-en-windows-mac-y-linux/
_______________________________________________________________________________

DiffMerge, compara archivos y carpetas en Windows, Mac y Linux.

Publicado el 11 mayo, 2010. Dreaming Bytes – Pensamientos sobre desarrollo y tecnología.

___________________

Actualizado:

Si lo que buscas es hacerlo desde línea de comandos en Linux o Mac, revisa esta entrada.
Publicado el 5 julio, 2013.

Cómo comparar archivos y carpetas con el comando ‘diff’ de Unix (Mac, Linux).

http://www.dreamingbytes.com/como-comparar-archivos-y-carpetas-con-el-comando-diff-de-unix-mac-linux/
___________________

Hace poco estuve buscando un programa para Mac que permitiese comparar dos archivos
de texto (o de código fuente, o de…. vamos, whatever que tenga letras).
Hasta ahora utilizaba WinMerge, “la referencia” (digo yo) de Windows, pero necesitaba
algo similar para el ordenador de la manzanita [Macintosh de APPLE].

Así fue como descubrí DiffMerge, estupendo programa que no solamente existe para Mac,
sino también para Linux. ¡Ah! Y para Windows también, claro.

Pero el programa no se limita a comparar dos ficheros, sino que también puede comparar,
si así lo quieres, ¡tres! ficheros a la vez. O incluso dos carpetas, mostrando qué
ficheros están en una y no en la otra, y la diferencia de los archivos que comparten ambas.

También nos permite juntar dos o tres archivos.

Además, si seleccionamos dos archivos en el Explorador (o Finder, o Nautilus….),
nos da la opción de abrir el programa para compararlos inmediatamente.

En fin, un gran descubrimiento que vale la pena compartir.

________________________________________

Esta entrada fue publicada por ‘javi’ en:

Aplicaciones, Linux, Mac, Windows.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

PROJECTE I SISTEMA OPERATIU ‘GNU’  [ DISTRIBUCIONS GNU-LINUX (o GNU/LINUX) ]

NOTA:  “GNU” és un acrònim recursiu de “GNU’s Not Unix.” (En català, “GNU No és Unix”).

_______________________________________________________________________________

https://www.gnu.org/home.ca.html
_______________________________________________________________________________
________________________________________

MÉS INFO SOBRE GNU-Linux.

https://www.gnu.org/gnu/gnu.ca.html
________________________________________

Distribucions completament lliures de GNU-Linux ( “Distribuciones libres de GNU/Linux” )

https://www.gnu.org/distros/free-distros.html
________________________________________
_______________________________________________________________________________

El Sistema Operatiu GNU – Patrocinat per la Free Software Foundation [FSF] ( http://www.fsf.org/ )

Què és GNU?

GNU és un sistema operatiu de caràcter lliure, és a dir, que respecta les
llibertats de l’usuari. El desenvolupament de GNU va fer possible utilitzar
un ordinador sense que el programari trepitge les vostres llibertats.

Recomanem les versions instal·lables de GNU (més exactament, les distribucions
[o ‘distros’] GNU/Linux) que són completament lliures.

https://www.gnu.org/distros/free-distros.ca.html

Què és el Moviment del Programari Lliure?

El moviment del programari lliure fa campanyes per tal d’obtindre, per als usuaris
d’ordinadors, la llibertat que prové del programari lliure. El programari lliure posa
sota el control dels usuaris la seua activitat informàtica. El programari no lliure
posa els usuaris sota el poder del desenvolupador del programa.

Vegeu l’explicació en vídeo.

Richard Stallman’s TEDx video:

“Introduction to Free Software and the Liberation of Cyberspace”

https://www.fsf.org/blogs/rms/20140407-geneva-tedx-talk-free-software-free-society

http://audio-video.gnu.org/video/TEDxGE2014_Stallman05_LQ.webm

http://tedxtalks.ted.com/video/Free-software-free-society-Rich

Què és el programari lliure?

Programari lliure significa que els usuaris tenen la llibertat d’executar, copiar,
distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari.

L’essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Per entendre
el concepte, heu de pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”,
i no pas a “barra lliure” [ni a “cervesa gratis”].

Més exactament, el programari lliure garanteix que els usuaris d’un programa
tenen les quatre llibertats essencials:

a) La llibertat d’executar el programa com desitgeu i per a qualsevol
propòsit (llibertat 0).

b) La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les vostres
necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari
per poder exercir aquesta llibertat.

c) La llibertat de distribuir còpies, de manera que podeu ajudar els altres
usuaris (llibertat 2).

d) La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera
que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font
és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.

El creixement tecnològic i l’ús de xarxes han fet que aquestes llibertats siguin
encara més importants del que ho eren el 1983.

Actualment el moviment del programari lliure va molt més enllà del desenvolupament
del sistema GNU. Al web de la Free Software Foundation trobareu més informació sobre
el que fem, i una llista de maneres d’ajudar.

https://www.fsf.org/

https://www.gnu.org/help/

Més sobre GNU.

GNU és un sistema operatiu a l’estil d’Unix [Unix-like]. Això vol dir que és una col·lecció
de molts programes: aplicacions, biblioteques, eines de programació i fins i tot jocs.

El desenvolupament de GNU, que va començar el juny de 1984, és conegut com
el Projecte GNU. Molts dels programes de GNU s’han publicat sota els auspicis de GNU;
a aquests els anomenem paquets GNU.

___________________

https://www.gnu.org/software/software.ca.html

Programari GNU.

GNU és un sistema operatiu cent per cent lliure. Va ser publicat el 1983 per
Richard Stallman (rms) i ha seguit sent desenvolupat per moltes persones treballant
conjuntament amb l’objectiu de donar la llibertat a tots els usuaris de programari
per controlar la seua activitat. Tècnicament, GNU és en general semblant a Unix
[sistema operatiu predecessor i inspirador del GNU]. Però, a diferència d’Unix,
GNU dóna llibertat als seus usuaris.

___________________

https://www.gnu.org/home.ca.html

“GNU” és un acrònim recursiu de “GNU’s Not Unix.” (En català, “GNU No és Unix”).

“GNU” es pronuncia “g’noo”, en una sola síl·laba, com dient “grew” [en anglés],
però canviant la ‘r’ per la ‘n’.

[ En català, GNU es pronuncia ‘nyu’ ].

NUCLI O ‘KERNEL’.

El programa específic d’un sistema a l’estil d’Unix [Unix-like] que assigna
els recursos de la màquina [això és, l’ordinador] i es comunica amb el
maquinari o hardware [o siga, tota la varietat de components i dispositius],
s’anomena “nucli” [o “kernel”].

GNU s’utilitza habitualment amb un nucli anomenat Linux. Aquesta combinació és
el sistema operatiu GNU/Linux.

Milions d’usuaris utilitzen GNU/Linux, tot i que molts l’anomenen per error
solament “Linux”.

https://www.gnu.org/gnu/linux-and-gnu.ca.html

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whycare

El desenvolupament del nucli propi de GNU, anomenat ‘Hurd’, va començar el 1990
(abans que comencés el del propi Linux). Hi ha voluntaris que continuen desenvolupant
‘Hurd’, ja que és un interessant projecte tècnic.

https://www.gnu.org/software/hurd/hurd.html

___________________
___________________

RESPOSTA A MOLTES PREGUNTES SOBRE EL NOM ‘GNU/LINUX’ (O ‘GNU-LINUX’)

Preguntes freqüents sobre GNU/Linux, per Richard Stallman.

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html

___________________

NOTA SOBRE RICHARD STALLMAN.

Richard Matthew Stallman (de nom en clau ‘RMS’), nascut el dilluns
16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York (USA), és un conegut activista
del programari lliure i un dels principals promotors del Projecte GNU.
___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#osvskernel

Quina és la diferència entre un sistema operatiu i un nucli? (#osvskernel)

Un sistema operatiu, de la forma en que emprem el terme, significa una col·lecció
de programes que són suficients per utilitzar l’ordinador per fer una àmplia varietat
de tasques. Un sistema operatiu de propòsit general, per ser complet, deuria poder
ocupar-se de totes les tasques que la gran majoria d’usuaris volguessin fer.

El nucli és un dels programes en un sistema operatiu, el programa que assigna els
recursos de la màquina als altres programes que s’estan executant. El nucli també
ha d’encarregar-se d’arrancar i aturar els altres programes.

Degut a la confusió, molta gent usa el terme “sistema operatiu” per referir-se al
“nucli”. Ambdós usos del terme es remunten enrere molts anys.

L’ús de “sistema operatiu” per referir-se al “nucli” es troba en nombrosos llibres
de text de disseny de sistemes, remuntant-se als anys 80 [1980]. Al mateix temps,
als 80, el “sistema operatiu Unix” era conegut per incloure tots els programes
del sistema, i les versions de l’Unix de Berkeley també incloïen videojocs.
Des que intentàrem que el GNU fos un sistema operatiu semblant a l’Unix, empràrem
el terme “sistema operatiu” de la mateixa manera.

La majoria de vegades que la gent parla del “sistema operatiu Linux” estan utilitzant
“sistema operatiu” de la mateixa forma que nosaltres l’utilitzem: es refereixen a
la col·lecció completa de programes. Si a això és al que us esteu referint, si us
plau anomeneu-lo “GNU/Linux”. Si us esteu referint únicament al nucli, llavors
“Linux” és el nom correcte, però per favor dieu “nucli” també per evitar l’ambigüitat
sobre el programari al que us referiu.

Si preferiu utilitzar un altre terme com ara “distribució del sistema” per a la
col·lecció completa de programes, en lloc de “sistema operatiu”, és correcte.
Llavors també deuríeu parlar de “distribucions del sistema GNU/Linux”.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#why

Per què l’anomeneu GNU/Linux i no Linux? (#why)

La majoria de les distribucions basades en Linux com a nucli són bàsicament versions
modificades del sistema operatiu GNU. Començàrem a desenvolupar el GNU en 1984,
anys abans que Linus Torvalds comencés a escriure el seu nucli [Linux]. El nostre objectiu
era desenvolupar un sistema operatiu complet i lliure. Per descomptat, no desenvolupàrem
totes les parts per nosaltres mateixos, però sí mostràrem el camí. Nosaltres desenvolupàrem
la major part dels components centrals, que formen la major contribució al conjunt
del sistema. La idea bàsica era nostra també.

Per ser justos, deuríem tenir almenys igual reconeixement [que Linus Torvalds].

Veieu, per més explicacions:

· Linux i el Projecte GNU.

https://www.gnu.org/gnu/linux-and-gnu.ca.html

· Usuaris del GNU que mai no han sentit parlar del GNU.

https://www.gnu.org/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.ca.html

· El Projecte GNU per conèixer la història.

https://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.ca.html

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whycare

Per què és important el nom? (#whycare)

Malgrat que els desenvolupadors de Linux, el nucli, estan contribuint a la comunitat
del programari lliure, molts d’ells no mostren preocupació per la llibertat.

La gent que pensa que el sistema en conjunt és Linux tendeix a confondre’s i assigna
a aquests desenvolupadors un paper en la història de la nostra comunitat que realment
no han interpretat. Llavors aquesta gent dóna un pes desproporcionat al punt de vista
dels desenvolupadors.

Anomenant GNU/Linux al sistema reconeixeu el paper que el nostre idealisme ha jugat
en construir la nostra comunitat, i ajuda al públic a reconèixer la importància
pràctica d’aquests ideals.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#howerror

Com s’ha arribat a què la majoria de la gent anomeni “Linux” al sistema?(#howerror)

Anomenar “Linux” al sistema és una confusió que s’ha difós més ràpid que
la informació correcta.

La gent que combinà el Linux amb el sistema GNU no s’imaginava fins on arribaria
la seva activitat. Centraren la seva atenció en Linux i no se n’adonaren que la major
part de la combinació era GNU. Començaren a anomenar-lo “Linux” pensant que el nom
no tindria importància. Ens va dur alguns anys adonar-nos que el problema era aquest
i demanar a la gent de corregir-lo. Per aquells temps, la confusió ja s’havia estès.

Gran part de la gent que anomena “Linux” al sistema mai ha sentit parlar de per què
aquest no és el nom correcte. Ells veuen a altres utilitzant aquest nom i assumeixen
que ha de ser correcte. El nom “Linux” també difon una falsa visió dels orígens del
sistema, perquè la gent tendeix a suposar que la història del sistema fou la del nom.

Per exemple, solen creure que el desenvolupament començà amb Linus Torvalds el 1991.
Aquesta falsa visió tendeix a reforçar la idea de què el sistema ha d’anomenar-se “Linux”.

Moltes de les qüestions en aquest arxiu [de text] representen l’intent de la gent
per justificar el nom que estan acostumats a utilitzar.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#linuxalone

Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense GNU? (#linuxalone)

En aquest món alternatiu, no hi tindríem res paregut als sistemes GNU/Linux,
i probablement cap sistema operatiu lliure. Ningú intentà desenvolupar un sistema
operatiu lliure als 80 excepte el Projecte GNU i (més tard) Berkeley CSRG, que havia
començat a alliberar el codi per una petició del Projecte GNU.

Linus Torvalds va ser influenciat parcialment per una xerrada sobre el GNU a Finlàndia
l’any 1990. És possible que sense aquesta influència hagués escrit un nucli semblant
al de l’Unix, però segurament no hagués sigut programari lliure. [El nucli] Linux
fou lliure l’any 1992, quan Linus el publicà sota la llicència GNU GPL.
(Veieu les notes de llançament de la versió 0.12.)

Encara que Torvalds hagués publicat el Linux sota alguna altra llicència de programari
lliure, un nucli lliure sol no hauria suposat cap diferència significativa al món.

La importància de Linux vingué d’ajustar-lo en un marc més ampli, en un sistema operatiu
completament lliure: el GNU/Linux.

___________________

https://ca.wikipedia.org/wiki/GNU_General_Public_License

Llicència GNU GPL (GNU General Public License).

La Llicència Pública General GNU (GNU GPL, de l’anglès ‘GNU General Public License’)
és un tipus de llicència per a programari que permet la còpia, distribució (comercial o no)
i modificació del codi, sempre que qualsevol modificació es continuï distribuint amb
la mateixa llicència GPL.

La llicència GPL no permet la distribució de programes executables sense el codi font
corresponent o sense una oferta de com obtenir-lo gratuïtament. És la llicència lliure
de programari més utilitzada.

Aquesta llicència va ser dissenyada originalment per Richard Stallman i el grup GNU,
principalment Eben Moglen, com a alternativa al model de programari propietari predominant.
Actualment, [en nucli] Linux és el programa sota llicència GPL amb més difusió [mundial].

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#justgnu

Atès que Linux és una contribució secundària, seria faltar a la veritat anomenar
al sistema simplement “GNU”? (#justgnu)

No seria faltar als fets, però no és la millor opció. Ací estan les raons per les que
anomenem “GNU/Linux” al sistema en lloc de “GNU” solament:

· El sistema no és el GNU exactament, té un nucli diferent (el Linux).
Diferenciar ‘GNU/Linux’ de solament ‘GNU’ esdevé molt útil.

· Seria molt groller demanar a la gent que deixés de reconèixer la tasca de Linus Torvalds.
Ell escrigué un component important del sistema. Nosaltres volem ser reconeguts
per llançar i mantenir el desenvolupament del sistema, però això no significa que
deguem tractar a Linus de la mateixa manera que els que anomenen “Linux” al sistema
ens tracten a nosaltres. Estem totalment desacord amb les seves idees polítiques,
però duem aquest desacord de forma honorable i oberta, en lloc d’intentar arrabassar-li
el reconeixement per la seva contribució al sistema.

· Atès que molta gent coneix al sistema amb el nom de “Linux”, si nosaltres diem
solament “GNU”, molts usuaris poden, simplement, confondre’s i no reconèixer que parlem
del mateix sistema operatiu. Si diem “GNU/Linux”, en canvi, aquests usuaris poden
establir una connexió mental amb el nom, Linux, que han sentit des de fa molt de temps.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whyslash

Per què escriviu “GNU/Linux” en lloc de “GNU Linux”? (#whyslash)

Seguint les regles de l’anglès, en al construcció “GNU Linux” la paraula “GNU” modifica
a “Linux”. Pot significar també “la versió Linux de GNU” o “Linux, que és un paquet del GNU.”
Cap d’aquests significats s’ajusta a la situació real.

Linux no és un paquet del GNU; ja que no va ser desenvolupat baix el els auspicis
del Projecte GNU o va contribuir específicament al Projecte GNU. Linus Torvalds escrigué
Linux independentment, com un projecte personal. Així que el significat que s’extreu
de “Linux, que és un paquet del GNU” no és cert.

No parlem d’una versió GNU del Linux, el nucli. Les distribucions lliures GNU/Linux tenen
una versió pròpia de Linux, ja que la versió estàndard conté firmware no lliure.
Si formés part del Projecte GNU, podria considerar-se “GNU Linux”, però no volem
anomenar-lo així perquè crearia confusió.

Nosaltres parlem sobre una versió del GNU, el sistema operatiu, que es distingeix per tenir
el Linux com a nucli. La barra està per donar-li un significat correcte ja que significa
“combinació.” (Penseu en “Entrada/Sortida”.) Aquest sistema és la combinació del GNU
i el Linux; d’ací, “GNU/Linux”.

No hi ha altres maneres d’expressar “combinació”.

Si penseu que el signe de la suma (+) és clar, si us plau utilitzeu-lo. [“GNU+Linux”]
En francès [i en català], un guió és clarificador: “GNU-Linux”.
En castellà, de vegades diem [o diuen els castellanoparlants]: “GNU con Linux”.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#allgpled

Hauria d’aplicar-se la convenció GNU/[nom] a tots els programes que estan llicenciats
amb la GPL? (#allgpled)

[ NOTA:  GPL = Llicència GNU GPL (GNU General Public License) ]

Mai ens referim a un programa individual com “GNU/[nom]”. Quan un programa és un paquet
del GNU, acostumem a anomenar-lo “GNU [nom]”.

El GNU, el sistema operatiu, està fet de molts tipus de programes. Alguns dels programes
del GNU foren escrits com a part del Projecte GNU o hi contribuïren específicament;
aquests són els paquets GNU i acostumem a emprar el mot “GNU” en els seus noms.

És cosa dels desenvolupadors d’un programa decidir si volen contribuir i fer el programa
un paquet del GNU. Si desenvolupeu un programa i us agradaria que fos una part del GNU,
per favor, escriviu a < gnu@gnu.org >, així el podrem avaluar i decidir si l’incloem
com a paquet.

No seria apropiat posar el nom GNU a tots els programes individuals que han estat
publicats amb la llicència GPL. Si escriviu un programa publicat amb la llicència GPL
no significa que el Projecte GNU l’haja escrit o l’hagueu escrit per a nosaltres.

Per exemple, el nucli, el Linux, està publicat sota la GNU GPL, però Linus no l’escrigué
com a part del Projecte GNU, va fer el treball independentment. Si quelcom no és un paquet
del GNU, el Projecte GNU no pot respondre per ell, i posar “GNU” en el seu nom seria impropi.

En contrast, reclamem el reconeixement global del sistema operatiu GNU en conjunt, encara
que no per a tots i cadascun dels programes que hi ha en ell. El sistema existeix com a tal
gràcies a la nostra determinació i persistència des de l’any 1984, molts anys abans de que
el Linux es comencés a desenvolupar.

El sistema operatiu en el que es popularitzà el Linux fou bàsicament el mateix que
el sistema operatiu GNU. No era exactament el mateix, perquè tenia un nucli distint,
però era de forma majoritària el mateix sistema. Era una variant del GNU.
Era el sistema GNU/Linux.

El Linux continua sent utilitzat principalment en les variacions d’aquest sistema,
en les versions d’avui del sistema GNU/Linux. El que dóna a aquests sistemes la seva
identitat és que el GNU i el Linux estan al seu centre, no el Linux en solitari.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#helplinus

Per què no anomenar als sistemes “Linux” de totes maneres i així reforcen el paper
de Linus Torvalds com a “posterboy” (com a imatge [insígnia o figura estelar])
de la nostra comunitat? (#helplinus)

Linus Torvalds és el “posterboy” (és altra gent la que ha elegit la paraula, no nosaltres)
per als seus objectius, no per als nostres. El seu objectiu és fer al sistema més popular
i creu que la seva aportació a la societat és simplement pràctica: la seva potència,
fiabilitat i facilitat d’obtenció. Mai ha defès la llibertat de cooperar com un principi
ètic, i és per això que la gent no relaciona el nom “Linux” amb aquest principi.

Linus manifesta públicament el seu desacord amb els ideals del moviment pel programari
lliure. Ha desenvolupat programari privatiu en el seu treball durant anys (i així
ho manifestà davant d’una gran audiència en una conferència de la “Linux” World),
i convida públicament als desenvolupadors del Linux, el nucli, a emprar programari
privatiu per treballar amb ell. I encara va més enllà, ens retreu als qui suggerim
que els enginyers i científics devem tenir en compte les conseqüències socials del
nostre treball, menyspreant d’aquesta manera les lliçons que la societat aprengué
del desenvolupament de la bomba atòmica.

No hi ha res dolent amb escriure un programa lliure per aprendre i divertir-se;
el nucli que Linus va escriure per els seus propis motius fou una important contribució
a la nostra comunitat. Però aquestes motivacions no són la raó per la qual un sistema
lliure i complet, el GNU/Linux, existeix, i aquestes tampoc mantindran fora de perill
la nostra llibertat en el futur. El públic necessita saber això. Linus té el dret
de promoure les seves idees; no obstant això, la gent, les persones, deuen ser conscients
que el sistema operatiu en qüestió prové de l’ideal de la llibertat, no de les
idees de Linus.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#claimlinux

No és un error per la nostra part etiquetar l’obra de Linus Torvalds com a GNU? (#claimlinux)

Seria erroni, i per això no ho fem. L’obra de Torvalds és Linux, el nucli; nosaltres
tenim cura de no atribuir aquesta obra al Projecte GNU i no la qualifiquem de “GNU”.
Nosaltres parlem del sistema complet; el nom “GNU/Linux” reconeix la seva tasca.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#linusagreed

Linus Torvalds està d’acord en el fet que Linux només és el nucli? (#linusagreed)

Ho reconegué al començament. En les notes de les primeres publicacions del Linux escrigué,
“La majoria de les ferramentes utilitzades amb el linux són programari del GNU i tenen
la llicència copyleft del GNU. Aquestes ferramentes no estan en la distribució
– pregunteu-me (a mi o a GNU) per més informació”.

CONSULTEU:

http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01

_________

EXTRACTE

Notes for linux release 0.01

1. Short intro

This is a free minix-like kernel for i386(+) based AT-machines. Full
source is included, and this source has been used to produce a running
kernel on two different machines.

2. Copyrights etc

This kernel is (C) 1991 Linus Torvalds, but all or part of it may be
redistributed provided you do the following:

– Full source must be available (and free), if not with the
distribution then at least on asking for it.

– Copyright notices must be intact. (In fact, if you distribute
only parts of it you may have to add copyrights, as there aren’t
(C)’s in all files.) Small partial excerpts may be copied
without bothering with copyrights.

– You may not distibute this for a fee, not even “handling” costs.

Sadly, a kernel by itself gets you nowhere. To get a working system you
need a shell, compilers, a library etc. These are separate parts and may
be under a stricter (or even looser) copyright. Most of the tools used
with linux are GNU software and are under the GNU copyleft. These tools
aren’t in the distribution – ask me (or GNU) for more info.

Linus Torvalds  ( torvalds@kruuna.helsinki.fi )
Petersgatan 2 A 2
00140 Helsingfors 14
FINLAND
_________

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#lost

La batalla ja està perduda, la societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la,
així que per què seguir pensant amb això? (#lost)

No ens trobem en una batalla, és un campanya d’educació. Com anomenar al sistema
no és una decisió unipersonal, presa en un moment per “la societat”: cada persona,
cada organització, pot decidir quin nom prefereix utilitzar. No podeu fer que la resta
usen el nom “GNU/Linux”, però podeu decidir anomenar-lo “GNU/Linux” vosaltres mateixa,
i fent-ho, estareu ajudant-nos.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whatgood

La societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la, per tant què té de bo
anomenar al sistema “GNU/Linux”? (#whatgood)

No ens trobem en una situació de tot o res: Les imatges de correcte i incorrecte
són idees que han sigut difoses, més o menys, per vàries persones. Si anomeneu
al sistema “GNU/Linux”, estareu ajudant als altres a aprendre l’autèntica història
del sistema, el seu origen, i la raó per la qual va ser creat. No podeu corregir
els malentesos a tots els llocs vosaltres sols, no més que nosaltres, però podeu
ajudar. Si sols un pocs centenars de personen us veuen utilitzar el terme “GNU/Linux”,
haureu educat a un substancial número de persones amb molt poc treball.
I alguns d’ells ensenyaran el nom correcte a altres.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#treatment

Molta gent es riu de vostès quan els demaneu que anomenen al sistema GNU/Linux.
Per què us sotmeteu a aquest tracte? (#treatment)

Anomenar “Linux” al sistema indueix a la gent a idees equivocades sobre la seva
història i la raó de la seva existència. La gent que es riu de la nostra demanda
segurament s’haja fet amb aquesta idea equivocada, ells pensen que el nostre treball
el va fer Linus, així que es riuen quan els demanem reconeixement per aquest.
Si ells saberen la veritat, probablement no se’n riurien.

Perquè hem de córrer el risc de fer una petició de la qual a vegades se’ns riuran?
Perquè sovint ha sigut profitós per ajudar al Projecte GNU. Correrem aquest risc
de sofrir abusos immerescuts per tal d’aconseguir els nostres objectius.

Si us trobeu amb una situació d’aquest tipus, no us quedeu de braços creuats.
Si us plau, ensenyeu a la gent que se’n riu l’autèntica història. Quan vegen com
es justifica la petició, tot aquell amb una mica de seny deixarà de riure-se’n.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#contradict

No seria millor no contradir el que molta gent creu? (#contradict)

No creiem que hem de seguir un gran nombre de persones perquè han sigut enganyats.
Esperem que també us decidiu per la veritat, que és l’important.

Mai haguéssim pogut desenvolupar un sistema operatiu lliure sense negar la creença,
que era acceptada per la majoria de la gent, de que el programari privatiu
era legítim i acceptable.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#somanyright

Atès que molta gent l’anomena “Linux”, no el converteix en el nom correcte? (#somanyright)

No creiem que un error acceptat per la majoria el faça cert.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#knownname

No és millor anomenar el sistema amb el nom amb què la majoria dels usuaris
ja el coneixen? (#knownname)

Els usuaris no són incapaços d’aprendre. Ja que “GNU/Linux” inclou “Linux”,
entendran el que esteu dient. Si afegiu una vegada “(sovint designat erròniament
com a ‘Linux’)”, ho entendran tot.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#winning

Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o de qui surt guanyant i no es fixa
en els arguments sobre el que està bé i el que està mal. No creieu que obtindríeu
més suport de la seva part per un altre camí? (#winning)

Preocupar-se sols d’allò que és més beneficiós o de qui surt guanyant és una forma
immoral de viure. El programari no lliure és un exemple d’aquesta visió immoral
i es nodreix d’aquesta. Així que a la llarga és contraproduent per a nosaltres
sotmetre’ns a aquesta visió. Continuarem parlant sobre allò que està bé i el que
està malament.

Esperem que sigueu dels qui us importa [saber] el que està bé i el que és dolent.

___________________
___________________

________________________________________

MÉS INFO SOBRE GNU-Linux.

https://www.gnu.org/gnu/gnu.ca.html
________________________________________

Distribucions completament lliures de GNU-Linux ( “Distribuciones libres de GNU/Linux” )

https://www.gnu.org/distros/free-distros.html
________________________________________

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

Logotips. Marenia. La Veu TV (01.K) 7 i 9-1-2016 (RETALL-02.4)_Q-11

 

Logotips. Marenia. La Veu TV (03.D) 9-1-2016 (ESBOS-2) Emoticon Teatre_Q-11

 

Logotips. Marenia. La Veu TV (01.F) 7 i 9-1-2016 (RETALL-01.2.2)_Q-11

 

____

____

 

 

 

 

¿Per què no veiem TV3 al País Valencià si ja no ens governa el Partit Popular?

 

¿Per què no veiem TV3 al País Valencià si ja no ens governa el Partit Popular?

 

 

Per que no veiem TV3 al Pais Valencia (8-3-2016) -PNG

 

 

____

 

¿Per què el nom País Valencià no és oficial si ja no ens governa el Partit Popular?

 

Per que nom Pais Valencia no es Oficial (8-3-2016) -PNG

 

 

____

Sueca, País Valencià, Marènia. 8-3-2016. Joanjo Aguar Matoses.

____

Demanem el nom oficial de País Valencià.

Doneu el vostre suport i signeu a:

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0?recruiter=18497954

____

La Veu del País Valencià. Article relacionat.

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

____

Per que no veiem TV3 al Pais Valencia (8-3-2016) -PNG

____

Per que nom Pais Valencia no es Oficial (8-3-2016) -PNG

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Règnia i Marènia versus País Valencià i Països Catalans. (7-3-2016)

 

Règnia i Marènia versus País Valencià i Països Catalans. (7-3-2016)
____

37  –  Joanjo Aguar Matoses. Sueca, País Valencià/Règnia, Marenia  (8 de març del 2016. 02.36h)

Règnia i Marènia versus País Valencià i Països Catalans.

Comentari número 37 en resposta a Torrente [comentari 36], publicat [per Joanjo Aguar Matoses, el 8-3-2016. 02.36 h] a:

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

Senyor Torrente, no intente ridiculitzar-vos, xe. Només posava en evidència aquesta obvietat, com tu dius, de la ‘triple valencianitat’ (ciutat-província-país/comunitat), que a alguns alacantins o castellonencs hi sembla grinyolar-vos tant. A mi, personalment, la divisió provincial em dóna aversió, ja que ens va ser imposada des de Madrizz, sense preguntar-nos el nostre parer. Així que, per mi, només hi hauria una ‘doble confusió’ (ciutat-país).

I sí, jo també, natural del poble de Sueca, no de la Ciutat de València, podria sentir-me (i de vegades em sent) discriminat pels valencians de la capital, atès que ells ostentarien (i ostenten) el títol de ‘doble valencians’ i jo només de ‘simple valencià’ (compte, que no de ‘ximple valencià’, o també, qui sap….)

Arran la maleïda ‘doble’ o ‘triple confusió’, alguns s’acaloren i rebutgen de pla el nom ‘País Valencià’ però, veges per on, els mateixos ‘reticents’ hi callen com a tombes davant del terme ‘Comunitat Valenciana’, que introdueix la mateixa, idèntica, ¡IDÈNTICA!, ‘doble’ o ‘triple ambigüitat’. ¿Per què serà….?

De tota manera, em sembla que jo, personalment, hi sóc més sensible al tema de la discriminació nominativa del que tu creus. De fet, jo sóc el creador i promotor del terme ‘Marènia’, per denominar els ‘Països Catalans’ sense que ningun valencià ni illenc s’hi senta discriminat ni subordinat als catalans.

Ara bé, a poca gent, ben poca gent, ni tan sols valencians, ni illencs, els convenç aquest terme inventat ‘de nova planta’, que aspira a trobar un consens i una millor convivència entre els catalanoparlants, de nord a sud i d’est a oest.

Podria inventar-me ara mateix, si vols, un nom alternatiu a ‘País Valencià’, com per exemple ‘Règnia’, provinent de ‘Regne de València’. Llavors, els seus habitants ja no serien ‘valencians’, sinó ‘regnencs’ i, aleshores, els alacantins i castellonencs ja no us sentiríeu humiliats ni marginats pels ‘valencians’ del Cap i Casal. Si t’agrada ‘Règnia’ en compte de ‘País Valencià’, sent-te amb plena llibertat per divulgar i promocionar aquesta nova denominació. Et desitge, sincerament, més sort que la que he tingut jo amb la meu estimada -i malaguanyada- invenció de…. ‘Marènia’.

Per cert, de vegades em sembla que hi causa més efecte el nom de ‘Marènia’ entre els castellanistes i espanyolistes que conec, que entre els valencianistes i catalanistes als quals intente convèncer. ¡Bona senyal! Si als espanyolistes aquest nom unificador d’una Marènia catalanoparlant, en contrast amb el nom uniformitzador d’una Espanya castellanoparlant, els causa tant de respecte i el senten com una amenaça major, fins i tot, que el nom -en excés evident i aclaparador- de ‘Països Catalans’, potser en el fons no hi vaig tan desencaminat…. Si els castellans s’inventaren el nom d’Espanya, per no dir el seu nom real, que seria ‘Dominación Castellana’, el qual provocaria certa aversió i malestar, ¿per què nosaltres no podem inventar-nos i emprar el nom de Marènia per referir-nos als ‘Territoris Catalanoparlants’?

Entra a l’enllaç que t’hi adjunte i llegeix el diàleg fictici amb Joan Fuster que vaig escriure l’any 2006, com a guió per al programa ‘MAEMEUA‘ de Josep Lledó i Lluís Toni de l’Hostal, de la televisió local de Sueca, al voltant del següent dilema vital: Marènia versus Països Catalans.

http://relatsencatala.cat/relat/entrevista-joan-fuster-marenia-vs-paisos-catalans-esquetx-maemeua/494203

http://www.maemeua.com/

https://www.facebook.com/maemeua

https://es-es.facebook.com/tonidelhostal/

Almenys, jo sí que propose alternatives i solucions. Si la gent d’aquest país -bastant ingrat i envitricollat- no les accepta ni debat o, pitjor encara, se’m burla d’elles a la cara, sense ni tan sols haver-les pres en consideració, llavors ja no és culpa meua. Demaneu-li explicacions a milers i milers de valencians que diuen que lluiten i treballen per aquest país, però que, en el fons, només fan que protestar i renegar a la poca substància, mentre que, a l’hora d’acostar postures i d’arribar a un mutu enteniment, cedint cadascú una part, no mouen ni un sol dit per resoldre la qüestió nacional.

(¡Refotre! Llegit amb perspectiva, sembla que hi parle, més bé, de la conformació gairebé irresoluble del proper govern i desgovern del nostre país veí: esKKaÑÑÑa!!!)

Sueca, País Valencià/Règnia, Marènia.
Dilluns 7 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

____

36  –  Torrente  (7 de març del 2016. 11.20h)

#30

De tant obvi que es tu mateix t´has contestat. Torne al que deia, els de Sueca ben pegadets a València cap i casal vos trobeu en una situació identitaria molt mes còmoda i fàcil que els de la provincia d´Alacant, pero perque tu es trobes a gust en eixa situació no canvia el que li passa a la resta de valencians que no son de la provincia de València.

Estàs en la postura rajoniana i que jo critique, Rajoy es troba molt a gust identitariament en esta Espanya i el que senten els demes li importa ben poc. El que vol que sempre siguen els “altres” els que es “convertisquen” a la seua identitat acaba quedant-se mes sol que la una. Temps al temps que s´inicie un moviment d´independència alacantí per eixir del País Valencià, i després la gent es preguntarà per que ha passat. A veure si ens llevem la bena dels ulls, i quan escoltem que hi ha gent que denunciem que les coses no van pel bon camí, no els ridiculitzem.

____

30  –  Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia  (7 de març del 2016. 00.50h)

#25 – ¿I, els de la Ciutat de València, triple valencians, per ciutat, província i país…..? ¿No ho són ja, per ciutat, província i comunitat….?

____

25  –  Torrente  (4 de març del 2016. 20.48h)

#24

jajaja¡¡ Be, un poc si que pot ser, pero molts dels conceptes que vull explicar crec que han quedat clars, encara que puga portar-se a l´extrem.

A mi m´agrada el nom de País Valencià, l´unic matís que he volgut expressar es que pareix que els de la provincia de València siguen doblement valencians (per provincia i per País) i per tant, algú pot creure que ells es pensen que son mes valencians que els d´Alacant, o al revés que els d´Alacant pensen que son menys valencians que els de la provincia de València.

Vull trobar solucions no quedarme parat com Rajoy i esperar a que les coses es solucionen per sí soles. Aixó no passa mai. Si no treballem nosaltres per millorar les coses i les deixem com están els problemes no es solucionen, sempre empitjoren.

____

24  –  Francesc de Cocentaina  (4 de març del 2016. 20.06h)

#23 Si això no és marejar la perdiu, que baixe el nostres senyor i que ho veja.

____

23  –  Torrente  (4 de març del 2016. 16.30h)

#21

Francesc no es marejar la perdiu, cada poble te una història i resulta que la del poble valencià ha d´enfrontarse a unes divisions territorials com qualsevol país. Si una d´aquestes divisions vol que la resta també prenguen el seu nom mal anem.

I es que a la Comunitat Valenciana no aprenem, sempre des de la reconquesta jaumina ens han batejat com han volgut, i hem hagut d´identificar la nostra identitat amb altres territoris.

Un exemple del que dic: Els de la ciutat d´Ibi, resulta que a mes d´Iberuts resulta que “tenen que ser” de la foia de Castalla subcomarca de la comarca de l´alcoià, provincia d´Alacant, del País Valencià, dels Paisos Catalans, de la Corona d´Aragó, de Espanya i de Europa. Que jo sapia Ibi no es Castalla, Alcoi, Alacant, Valencia, Catalunya o Aragó. Els únics noms que no porten a confusió son Espanya i Europa, perque que jo sapia a Espanya no hi ha una regió o ciutat que es diga Espanya i a Europa tampoc.

Els castellans van ser rapids i per no tindre els problemes que tenim nosaltres es van apresurar a dir-se Espanya i deixar de banda Castella (els andalusos o asturians no estarien per la labor de dir-se castellans)

Fent una ullada solament a l´estat espanyol veiem que Galicia no es diu País Corunyés o Santiagués, Asturies no es diu País Oventese, Cantabría no es diu País Santanderí, Aragó no es diu País Saragossà, Catalunya no es diu País Barceloní, La Rioja no es diu País Logronyés, Navarra no es diu País Pamplonés, Euskadi no es diu País Alavés o Vitorià, Castella i Lleó no es diu País Val.lisoletà, Castella la Manxa no es diu País Toledà, Madrid no es diu País Madrileny, Extremadura no es diu País Pacense o Emeritense, Andalucia no es diu País Sevillà, Murcia no es diu País Murcià, les Illles Balears no es diu País Mallorquí o Palmesà, les Canaries no es diu País Tinerfeny o Chicharrero.

¿Qué ens passa valencians? Com no tingam un poc d´imaginació i trobem un nom que ens identifique a tots per igual i no a uns mes que als altres o no anem a cap lloc.

____

22  –  dofí  (4 de març del 2016. 12.48h)

No m’agrada el nom de País Valencià, preferiria que tota la Comunitat s’anomenara Valencia, des de Castelló fins a Alacant. Però eixa denominació no seria acceptada ni per Alacant, ni per Castelló. El nom de País Valencià s’associa amb la idea utópica de Països Catalans, i es rebutjada per bona part dels habitants de la Comunitat Valenciana. No crec que mai es produïsca una Federació Política entre Catalunya, les Balears i la Comunitat, però és un fet que existix comerç entre Catalunya i Valencia.
I és evident que a la Comunitat Valenciana no l’hi ananat massa bé, ofrenant noves glòries a Espanya. La Comunitat Valenciana no és més que Cantabria, però tampoc menys.

____

21 –  Francesc de Cocentaina  (4 de març del 2016. 12.46h)

#20 Collons Torrente, quina manera d’embolicar la perdiu. No crec que la cosa siga tant complicada. País Valencià és tot el territori valencià, i el gentilici de tots el que viuen i treballen en aquest País és valencià. Tant complicat és? Altra cosa és el gentilici local de cada poble i ciutat.

____

20  –  Torrente  (3 de març del 2016. 22.15h)

La denominació Comunitat Valenciana la descarte perque a ningú se li ocorrería canviar-li el nom a Andalucia per el de Comunidad Andaluza o a Extremadura per el de Comunidad Extremeña, pero es que de la denominació de País Valencià (que a mí m´agrada) algú podría dir el mateix.

A Mèxic no se li diu País Mexicà, a Luxemburg no se li diu País Luxemburgués, els del País Vasc, s´han canviat el nom i son Euskadi, i dels Països Baixos ningú parla perque diem Holanda.

El que m´estranya es que a algú que ha comentat que València sempre ha sigut reconeguda soles per Valéncia (si Regne de Valencia, pero es que tots diem Espanya i Portugal, i no Regne d´Espanya o Republica Portuguesa que son els seus noms oficials) no se l´ha valorat molt positivament.

Supose que l´opinió d´eixa persona estava basada en l´exemple de Mèxic on per a diferenciar el nom del país del de la ciutat, a aquesta última se li diu Ciutat de Mèxic o Mèxic D.F.

Pero el que importa es que en aquestos moments la nació valenciana es debat entre la vida i la mort i supose que la denominació de País Valencià es la que millor expressa el desig de reconeiximent del que som, un País, una nació, i no una regió, ni una comunitat ni una colonia.

El problema sent realistes es que a la Comunitat Valenciana, molts dels seus habitants es senten “comunitaris espanyols” i no es consideren ni es senten “nacionals valencians”.

Si a aixó li afegim que molts alacantins es senten soles alacantins i no valencians, ens trobem en una difícil situació. Perque ho vulgam o no a ningú de la provincia de València li agradaría que li digueren que es alacantí, ¿Perque llavors no entenen algúns que al revés passa el mateix?

Crec que ací els que tenen que donar un pas endavant per a salvar el País son els de la ciutat de València. Es a dir, si decideixen continuar sent la capital d´una provincia que es diga València i per tant valencians soles seríen els de la seua provincia, el nom del País deuría ser un altre (a mi m´agrada Valentina i tots seríem Valentins), en canvi si decideixen ser la capital del País i que totes les provincies siguen valencianes deuríen canviar el nom de la provincia de València per un altre (també podría ser el mateix i que fora Valentina).

O som alacantins i valentins, valencians i valentins, i castellonencs i valentins, o som alacantins i valencians, valentins i valencians, i castellonencs i valencians.

Si no, mes prompte que tard, ens passarà com al regne de Murcia, on no van tindre millor idea que la de dividir el regne en dues provincies en la que una d´elles era Murcia i l´altra Albacete. Al final els d´Albacete van preferir ser castellans abans que murcians. Aprengam dels errors dels altres per a no repetir-los nosaltres.

Crec que als valencians ens falta valor per a renovar-nos, o morir.
____
____

CONTEXT

Els comentaris anteriors van ser publicats a la següent notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ.

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

____

LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ. Dijous, 3 de març de 2016 a les 09:15h.

Més de 4.000 signatures donen suport a la petició de País Valencià com a nom oficial.

Ahir s’encetava la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’ a la plataforma Change.org la qual ara per ara intenta assolir les 5.000 signatures.

La petició està adreçada a les Corts, la Generalitat i al president per recollir signatures i donar impuls a la petició de denominar el nostre territori pel seu nom.

RedactaVeu / València

Joanjo Aguar encetà una campanya a la plataforma Change.org adreçada a les Corts Valencianes, la Generalitat i al president Ximo Puig per impulsar la nomenclatura que ha de rebre el nostre territori.

Sota el títol ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’ la petició explica que “demanem a les Corts Valencianes, a la Generalitat Valenciana i al president Valencià que el nostre país s’anomene oficialment País Valencià.

Moltes gràcies per escoltar el clamor de milers de valencians, que durant dècades hem sigut proscrits i silenciats a la nostra pròpia terra, el País Valencià”.

Ara per ara, després de 24hores de campanya, ja compta amb més de 2.500 signatures i s’estableix així un nou objectiu, abastir les 5.000 adhesions. Per això mateix el promotor de la petició prega que “continueu difonent aquesta iniciativa. Quanta més gent ens hi afegim a la petició, més força hi tindrem davant del parlament”, resa la campanya.

“Crec que, després de 34 anys (arran de l’Estatut de 1982, que relegà el nom del nostre país a un segon pla), ja hi va sent hora que les Corts valencianes ens facen cas a aquells que estimem de veritat el País Valencià i la nostra pròpia llengua, el valencià o català, com vulgueu dir-li, xe! Recordeu que, en el fons, el més important per una llengua és parlar-la, escriure-la i estimar-la, com fem molts, cada vegada més….

Amunt i endavant!”

Podeu signar la petició punxant ací.

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____
____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -COMPLET

____

 

En 4 dies, més de 4000 signatures pel País Valencià. [Rectificat!]

 

En 4 dies, més de 4000 signatures pel País Valencià. [Rectificat!]

 
En 4 dies hem reunit més de 4000 signatures pel reconeixement oficial del nom de País Valencià.

Moltes gràcies a tothom per sumar-vos-hi. Per favor, continueu compartint aquesta iniciativa amb els vostres familiars, amics i companys de feina, d’estudis, de lleure, d’excursions, amb la gent de la colla, de la banda, de l’orquestra, de la xaranga, de la muixeranga, dels balls, de la confraria, de la falla, de la gaiata, de la foguera, de la filada, del motoclub, del bar, del café, del pub, del restaurant, de la petanca, del patinatge, del futbol, del triatló, de la piscina, del gimnàs….

Cadascú des del seu àmbit, tots seguirem demanant l’oficialitat del terme País Valencià i reivindicant la nostra llengua i dignitat com a poble, fins que el govern valencià i el govern espanyol ens facen cas.

Sueca, País Valencià, Marènia. Diumenge 6-3-2016 (Ja estem en Falles!!!!) Joanjo Aguar Matoses. [Rectificat!]

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0/u/15735005

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -COMPLET

____

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ja som 3780. El Laberint Valencià.

 

Ja som 3780. El Laberint Valencià.

____

Ja som 3780 persones les signants en CHANGE.ORG pel nom oficial de País Valencià, i continuem sumant…. (Dissabte 5-3-2016. 19:36 hores. Sueca, País Valencià, Marènia. Joanjo Aguar Matoses).

____

El Laberint Valencià.

La veritat és que, després d’engegar -fa dos dies- la campanya a favor del nom oficial de ‘País Valencià’ i d’aparèixer en alguns mitjans, com LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, he començat a llegir comentaris personals de gent a favor o en contra d’aquesta denominació i m’ha quedat diàfanament clar que, a la terra dels valencians, li poses el nom que li poses, trobaràs algú que no estiga gens conforme amb la resta de conciutadans, ni amb la denominació de País Valencià, ni de Regne de València, ni Antic Regne, ni República Valenciana, ni Nació Valenciana, ni Regió Valenciana, ni Comunitat Valenciana, ni Comuñidaz PPalenciana, ni Llevant Peninsular, ni Levante Feliz, ni Levante PPodrido de CorruPPción, ni València Vice (emulant a ‘Miami Vice – Corrupció a Miami’), ni com collons vulgues dir-li, xe! Sempre hi trobaràs algú que et dirà que no, que de cap manera pensa anomenar-la com tu proposes. No sé com seran els altres països o estats, però, en aquest maleït país de l’oest del mediterrani cada cop ens resulta més difícil entendre’ns uns amb altres.

He comprovat que l’única denominació que actualment no hi troba ‘tantes’ reticències com les altres a nivell del poble pla, això és, de la gent poc o gens polititzada (si és que n’hi ha alguna, clar, i cada cop ho dubte més, perquè els ‘apolítics’ de sempre no deixen de votar al PP) és la d’anomenar ‘València’ a tot el conjunt del País Valencià i ‘Ciutat de València’ només al Cap i Casal, això és, a la Capital del Túria o Guadalaviar.

De fet, sense adonar-me, a mi també se m’escapa aquest mot, ‘València’, quan parle de manera informal i vull referir-me a tot el País Valencià. Però, com a mi, he comprovat que també li succeeix a infinitat de persones, i ho fem de manera inconscient, quan deixem de pensar políticament i parlem amb la llengua d’anar per casa. Supose que serà per l’economia del llenguatge, igual que esdevé més fàcil dir ‘Argentina’ que ‘República Argentina’, ‘Xina’ que ‘República Popular Xina’ o ‘DF’ que ‘Districte Federal’ o que ‘Ciutat de Mèxic’. És més fàcil per tothom dir ‘València’ que ‘País Valencià’, ‘Regne de València’ o ‘Comunitat Valenciana’. Fins i tot, als acèrrims defensors de ‘Comunitat Valenciana’, espanyolistes i anticatalanistes a ultrança, també els requereix un sobreesforç mental pronunciar el nom compost, amb l’afegitó artificial de ‘Comunitat’ o l’històric de ‘Regne’, evocador de velles glòries, que ja no tornaran. Ho sé perquè, quan parles amb ells de manera col·loquial a tothom se li cola sense voler -¡i també se’m cola a mi!- el nom de València per al·ludir a tota l’àrea geogràfica que va de Vinaròs a Torrevella i d’Ademús a Xàbia.

Ara bé, fins i tot amb aquesta de ‘València’, la més còmoda, econòmica i estesa de les possibles denominacions, alternatives a l’oficial de ‘Comunitat Valenciana’, encara t’hi topes amb grapats de gent reticent. Alguns diuen que amb ella seria difícil diferenciar a un ‘valencià’ de la capital, de la ‘província’ o de tot el país. I jo els conteste: “¡però si eixa ambigüitat ja la tenim ara mateix!, ¿que no ho veieu, xe?”

Els més refractaris a denominar ‘València’ a tot el país provenen, sobretot, de Castelló de la Plana i d’Alacant. Molta gent d’aquestes dues ciutats s’hi oposen de pla (¡també amb el vigent terme oficial de ‘Comunitat Valenciana’!) a què s’associe únicament el nom de València a tot el nostre País, per evitar una excessiva preponderància de la capital central, en detriment de les altres dues respectives ‘capitals provincials’. És com l’aversió que provoca en alguns el terme de ‘Països Catalans’, perquè “no volen subordinar-se a Catalunya”, però en versió de guerra intestina o de rancúnia i enveja domèstica al si mateix del ‘País Valencià’.

Com t’he dit: UN FER LA MÀ, XE! Gestionar Catalunya podrà ser complicat, però gestionar el País Valencià i tindre contents a la majoria de ciutadans esdevé………. UNA COSA INFERNAAAL!!!!

De moment, el nom oficial que encara ostenten alguns -i que patim altres- és el de ‘Comunitat Valenciana’ (no ‘Comunidad Valenciana’, en castellà), però aquesta paraula, ‘Comunitat’, tan manida, gastada i desgastada pel PP, per eixe puto Partit Popular que ha associat tantes vegades València a les trames de corrupció, ens dóna gairebé agonia pronunciar-la. I no és gens banal, el simple fet d’escoltar el nom de ‘Comunitat Valenciana’, perpètuament present als informatius de Canal 9 i radiotelevisió espanyola, cada vegada ens provoca més oix i angoixa a tots aquells valencians catalanistes que hem sigut sistemàticament discriminats i anorreats per eixos mateixos mitjans, així com pel govern totalitari, castellanista i anticatalanista del PP valencià, teledirigit -com sempre- des de Madrid.

Però el pitjor no és això. Si ja era depriment que els espanyolistes del PP no ens fessen ni puto cas als catalanistes valencians durant els vint anys que han governat la nostra Generalitat, encara ho és més que, ara que s’hi ha capgirat la truita i han entrat en el govern, junt amb el PSOE, els valencianistes de la Coalició Compromís (entre ells, antics promotors del catalanisme valencià), gent a la qual durant anys havíem votat ferventment i en la qual hi confiàvem bastant (no cegament, això sí, però sí bastant), resulta que ara passen de nosaltres com de la merda seca, igual que ho feia abans el Partit Popular. Al cap i a la fi, en alguns aspectes, els actuals governants valencianistes de Compromís no es diferencien massa dels indignes predecessors castellanistes del Partit Popular, i això, per la gent que els havíem votat i que els havíem donat el nostre suport moral durant la llarga travessa en el desert, ens dol molt, però que molt….. Sembla gairebé una traïció, però no ja a nosaltres, com a antics companys de lluita, sinó a ells mateixos, ¡a les seues pròpies conviccions!

Sempre havia sentit dir que el poder corromp, i em resistia a pensar que no sempre havia de ser així, almenys no en tots els casos, però cada vegada hi veig més clar que, és tocar la poltrona del govern i, la gent que havies conegut abans jovial, enèrgica, impol·luta i moralment sana, es transforma poc a poc i comença a degenerar i a renegar del seu passat…. ¡Tu imagina’t què pot arribar a fer, el poder, amb aquells que presenten un caràcter sàdic, pervers o aprofitós de manera natural!

Sent molt traslladar-te aquests pensaments tan amargs, però em feia falta bolcar a fora tota la fel i la rancúnia que em roseguen el fetge i m’esgarrapen els budells.

Atentament i tristament,

Joanjo Aguar Matoses.
Sueca, País Valencià, Marènia. Divendres 4 de març del 2016.

(Pots publicar açò, si vols, amb el títol ‘EL LABERINT VALENCIÀ’. I, si no vols publicar-ho, tampoc no importa, xe, tant se val….)

[ Carta adreçada a Miquel Molina i Diez, gestor de la web de difusió cultural Polseguera.com ]

____

Campanya pel nom oficial de País Valencià.

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____

Bloc de Joanjo Aguar Matoses.

http://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/

____

Web de Polseguera.com (Miquel Molina i Diez).

http://www.polseguera.com/

____

Notícies sobre la campanya.

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

http://www.racocatala.cat/forums/fil/199910/demanem-nom-oficial-pais-valencia

http://www.presspeople.com/nota/demanem-nom-oficial-pais-valencia

http://es.makemefeed.com/2016/03/04/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia-1390798.html

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -COMPLET

____

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Nom País Valencià. Primer dia: 2250 signatures. Proper objectiu: les 3000!

 

Nom País Valencià. Primer dia: 2250 signatures. Proper objectiu: les 3000!

Engegàrem ahir la campanya [a CHANGE.ORG] pel nom oficial de País Valencià i, en un sol dia, hem recollit més de 2250 signatures. Moltes gràcies a tots per signar i compartir-ho a les xarxes socials.

Per favor, continueu difonent aquesta iniciativa i arribarem demà a les 3000 signatures. Quanta més gent ens hi afegim a la petició, més força hi tindrem davant del parlament.

Crec que, després de 34 anys (arran de l’Estatut de 1982, que relegà el nom del nostre país a un segon pla), ja hi va sent hora que les Corts valencianes ens facen cas a aquells que estimem de veritat el País Valencià i la nostra pròpia llengua, el valencià o català, com vulgueu dir-li, xe! Recordeu que, en el fons, el més important per una llengua és parlar-la, escriure-la i estimar-la, com fem molts, cada vegada més….

Amunt i endavant!

Sueca, País Valencià, Marènia. Dijous 3-3-2016. 23:21h.
Joanjo Aguar Matoses.

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0/u/15702359

____

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____

http://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/2016/03/04/nom-pais-valencia-primer-dia-2250-signatures-proper-objectiu-les-3000/

____
https://www.facebook.com/Acabem.Discriminacio.Valencia

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -COMPLET

____

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Demanem el nom oficial de País Valencià.

Demanem el nom oficial de País Valencià.

Petició en CHANGE.ORG

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____

PETICIÓ:  Demanem el nom oficial de País Valencià.

DIRIGIDA A:  Corts Valencianes, Generalitat Valenciana i President Valencià.

E-CORREU DE LA GENERALITAT:  cartaciudadano@gva.es

____

TEXT DE LA CARTA.

Demanem el nom oficial de País Valencià.

Li demanem a les Corts Valencianes, a la Generalitat Valenciana i al President Valencià que el nostre país s’anomene oficialment País Valencià.

Moltes gràcies per escoltar el clamor de milers de valencians, que durant dècades hem sigut proscrits i silenciats a la nostra pròpia terra, el País Valencià.

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____

Primera Petició de Joanjo en CHANGE.ORG.

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 2 de març del 2016. Joanjo Aguar Matoses.

____

FOTO ADJUNTADA:  “Festa Pais Valencia (031) 4 Pilars. Andrea, Jordi, Joanjo. Pl.Ajunt. Sueca. 9-10-2014-RETALL.JPG

AUTOR DE LA FOTO:  Adrià González Vercher, de Sueca.

FOTO COMPLETA DISPONIBLE A:

https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/15334498319/in/photostream/

____
____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -COMPLET

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Sóc valencià. Parle català.

 

Sóc valencià. Parle català.

Sóc valencià. Parle, escric i estime el català tant com la gent de Fraga, Andorra, Perpinyà, Tarragona, Alacant, el Carxe, l’Alguer o Menorca.

Visca la República Catalanoparlant, lliure, sobirana, democràtica, pacífica i oberta als pobles d’arreu del món.

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 2 de març del 2016. Joanjo Aguar Matoses.

__

BLOC:  http://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/

ESCRITS:  http://relatsencatala.cat/veure-tots-relats/Joanjo%20Aguar%20Matoses/4356

FOTOS:  https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/albums

PÀGINA FACE:  https://ca-es.facebook.com/Acabem.Discriminacio.Valencia

Perfil meu en la plataforma social i activista CHANGE.ORG.

https://www.change.org/u/joanjo-de-marenia

__

____
____

DESCRIPCIÓ LLARGA SOBRE MI  (NO CABIA TOTA AL PERFIL DE CHANGE.ORG)

Sóc un valencià de Sueca, a la Ribera del Xúquer, vora l’Albufera de València. Parle, escric i estime el català tant com pot fer-ho algú de les muntanyes del Pirineu d’Andorra, de la Cerdanya, del centre urbà de Tarragona, del Fondo d’Elx o del port d’un poble de Menorca.

Benvinguts tots aquells que també hi parleu, escriviu i estimeu la nostra llengua, la llengua pròpia que uneix el País Valencià, Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, això és, la llengua catalana, el català.

Salut i Independència! Visca la República Catalanoparlant, lliure, sobirana, democràtica, pacífica i oberta als pobles d’arreu del món.

Sueca, País Valencià, Marènia.
Dimecres 2 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

____

01- Soc Valencia i Parle Catala (Joanjo) 19-6-2012 -JPG

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

Llengua, Llengua, Language, Llenguatge, Lenguaje, Idioma, Idiom, Idiomes, Idiomas, Idioms, Parlants, Hablantes, Speakers,

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Imatges: Molts Parlants i una sola Llengua.

 

Imatges: Molts Parlants i una sola Llengua.

 

01- Soc Valencia i Parle Catala (Joanjo) 19-6-2012 -JPG

____

02- Soc de Franja i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 03- Soc d'Arago i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 04- Soc Cat Nord i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 05- Soc Frances i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 06- Soc d'Alguer i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 07- Soc Sard i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 08- Soc Italia i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 09- Soc del Carxe i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 10- Soc Murcia i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 11- Soc Mallorqui i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 12- Soc Menorqui i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 13- Soc Eivissenc i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 14- Soc de Ses Illes i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 15- Soc del Principat i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 16- Soc Catala i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 17- Soc Marenienc i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 18- Soc de Marenia i Parle Catala (Joanjo) 20-6-2012 -JPG 19- Soc Andorra i Parle Catala (Joanjo) 25-6-2012 -JPG 20- Soc de l'ALDEA i Parle Catala (Joanjo) 25-6-2015 -JPG 21- Soc de l'ALDEA Global. No de CIUDADANOS. 28-6-2015 -JPG

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

Llengua, Llengua, Language, Llenguatge, Lenguaje, Idioma, Idiom, Idiomes, Idiomas, Idioms, Parlants, Hablantes, Speakers,

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari