Cartes de Marènia/Ibèria

Llista de programes i aplicacions (apps) gratis per a Windows (2025-12-03).  FREE SOFTWARE LIST.  

(Actualització: 2026-01-13. 19.50)

____

Publicada llista en català de programes i aplicacions útils, totalment gratuïtes, per a Windows, MacOS i GNU-Linux.  FREE SOFTWARE LIST.

Alguns d’aquests programes us aprofitaran en el dia a dia, per a la casa, el treball, els estudis, la diversió, l’oci, l’art, la creativitat, la màgia…. o l’amor, ¿qui sap? Tot és provar. Res no es perd, perquè…. tots són debades, de franc, pel morro, per la cara, gratis, no payment, no taxes, no money…. All free, xè, all free!

NOTA: La llista és una miqueta llarga i exhaustiva, però val la pena. Hi trobareu un munt de programes amb un gran ventall de possibilitats. Podeu compartir la llista amb tothom, o només amb qui estimeu. Sou lliures…. com el programari lliure. FOSS = Free and Open Source code Software = Programari Lliure de Codi Font Obert. IMPRESSIONANT, XÈ!!

____

Enllaç a la llista de programes.

FREE SOFTWARE LIST.

++++https://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/windows10-llista-programes-i-aplicacions-apps-utils/

____

** ARXIU DE TEXT PUBLICAT EN INTERNET (INTERNET PUBLISHED TXT FILE):
“LLISTA PROGRAMES UTILS – WINDOWS 10 (DATA) -TXT.TXT”

FREE SOFTWARE LIST.

++++https://img.mesvilaweb.cat/wp-content/uploads/2025/12/PUBLIC-LLISTA-PROGRAMES-UTILS-WINDOWS-10-2025-12-09.-06.36.txt

____

( Sueca, País Valencià, Marènia \\*\\ //*// Dimecres 3 de desembre del 2025 )

( MARÈNIA = PAÏSOS CATALANS = TERRITORIS CATALANOPARLANTS )
( MARENIA = CATALAN COUNTRIES = CATALAN-SPEAKING TERRITORIES )

____
____

CONCEPTES RELACIONATS I ALTRES PARAULES D’INTERÉS. RELATED WORDS AND CONCEPTS.
(ETIQUETES. TAGS. LABELS).

llista, lista, list, llistat, listín, listin, menú, menu,
relació, relacio, relación, relacion, relation, relationship,
directori, directorio, directory,

“apps útils”, “apps útiles”, “aplicacions útils”, “aplicaciones útiles”, “useful apps”,
“useful applications”, “programes útils”, “programas útiles”, “programari útil”,
“software útil”, “useful software”, “useful computer programs”, “useful programs”,
“utility software”, utilitats, utilidades, utilities,

apps, útils, útiles, útil, useful,

aplicació, aplicacio, aplicacions, aplicación, aplicacion, aplicaciones,
application, applications, aplication, aplications,

software, programa, programes, programas, programari, programaris,
computer, program, programs, programme, programmes, utility,
“computer program”, “computer programs”, “computer programme”, “computer programmes”,

hardware, maquinari, màquina, máquina, maquina, machine, ferralla, quincalla,
“component físic”, “components físics”, “componente físico”, “componentes físicos”,
component, components, componente, componentes, físic, físics, físico, físicos,
fisic, fisics, fisico, fisicos,

“apps gratis”, “apps gratuïtes”, “apps gratuitas”, “aplicacions gratis”,
“aplicaciones gratis”, “aplicacions gratuïtes”, “aplicaciones gratuitas”, “free apps”,
“free applications”, “programes gratis”, “programas gratis”, “programari gratis”,
“software gratis”, “free software”, “utilitats gratis”, “utilidades gratis”,
“free utilities”, “free utility software”, “free useful software”,

“free computer program”, “free computer programs”, “free computer programme”,
“free computer programmes”, “free program”, “free programs”, “free programme”,
“free programmes”,

free, gratis,
gratuït, gratuïta, gratuïts, gratuïtes,
gratuit, gratuita, gratuits, gratuites,
gratuito, gratuita, gratuitos, gratuitas,
debades, “de bades”, de, bades, “de franc”, franc,
“sense pagar”, “sin pagar”, sense, sin, pagar, pago, pagament,
“no payment”, “no pay”, “no pays”, no, without, payment, pay, pays,
“without payment”, “without pay”, “without pays”,

free, lliure, libre,

“programari lliure de codi font obert i gratuït”,
“programari lliure codi font obert gratuït”,
“programari lliure codi font obert”,
“programari lliure codi obert gratuït”,
“programari lliure codi obert”,
“programari lliure obert gratuït”,
“programari lliure obert”,
“programari lliure gratuït”,
“programari lliure”,
“programari obert gratuït”, “programari obert”, “programari gratuït”,

“programari lliure de codi font obert i gratis”,
“programari lliure codi font obert gratis”,
“programari lliure codi obert gratis”,
“programari lliure obert gratis”,
“programari lliure gratis”,
“programari obert gratis”, “programari obert”, “programari gratis”,

“software libre de código fuente abierto y gratis”,
“software libre código fuente abierto gratis”,
“software libre código fuente abierto”,
“software libre código abierto gratis”,
“software libre código abierto”,
“software libre abierto gratis”,
“software libre abierto”,
“software libre gratis”,
“software abierto gratis”, “software abierto”, “software gratis”,

OS, OSS, FOSS, FLOSS, and, &, plus, +, or,
“Free Lliure Libre and Open Source code Software”,
“Free Lliure Libre and Open Source code Software (FLOSS)”,
“Free Lliure Libre and Open Source code Software FLOSS”,
“Free Lliure Open Source code Software”,
“Free Lliure Open Source code Software (FLOSS)”,
“Free Lliure Open Source code Software FLOSS”,
“Free Libre Open Source code Software”,
“Free Libre Open Source code Software (FLOSS)”,
“Free Libre Open Source code Software FLOSS”,
“Free and Open Source code Software”,
“Free and Open Source code Software (FOSS)”,
“Free and Open Source code Software FOSS”,
“Free Open Source code Software”,
“Free Open Source code Software (FOSS)”,
“Free Open Source code Software FOSS”,
“Free Open Source Software”,
“Free Open Source Software (FOSS)”,
“Free Open Source Software FOSS”,
“Free Open Software”,
“Free Source Software”,
“Open Source Software”,
“Open Software”,
“Free Software”,
“FOSS Software”, “FLOSS Software”,

“free software list”, “free apps list”, “free app list”,
“free computer program list”, “free computer programs list”,
“free PC program list”, “free PC programs list”,
“free program list”, “free programs list”,

“llista programes gratis”, “llista de programes gratis”,
“lista programas gratis”, “lista de programas gratis”,

“llista software gratis”, “llista de software gratis”,
“lista software gratis”, “lista de software gratis”,

“llista apps gratis”, “llista d’apps gratis”,
“lista apps gratis”, “lista de apps gratis”,

“llista aplicacions gratis”, “llista d’aplicacions gratis”,
“lista aplicaciones gratis”, “lista de aplicaciones gratis”,

“llista programes gratuïts”, “llista de programes gratuïts”,
“llista programes gratuits”, “llista de programes gratuits”,
“lista programas gratuitos”, “lista de programas gratuitos”,

“llista software gratuït”, “llista de software gratuït”,
“llista software gratuit”, “llista de software gratuit”,
“lista software gratuito”, “lista de software gratuito”,

“llista apps gratuïtes”, “llista d’apps gratuïtes”,
“llista apps gratuites”, “llista d’apps gratuites”,
“lista apps gratuitas”, “lista de apps gratuitas”,

“llista aplicacions gratuïtes”, “llista d’aplicacions gratuïtes”,
“llista aplicacions gratuites”, “llista d’aplicacions gratuites”,
“lista aplicaciones gratuitas”, “lista de aplicaciones gratuitas”,

GNU, “GNU GPL”, GPL,
“GNU General Public License”, “General Public License”, General, Public, License,
“General Public”, “General License”, “Public License”, “Public General”,
“License Public”, “License General”,
“Public General License”, “Public License General”,
“License Public General”, “License General Public”,

“GNU-Linux”, “GNU/Linux”, “GNU Linux”, “GNU_Linux”, “GNU+Linux”,
“GNU:Linux”, “GNU.Linux”, “GNU,Linux”, “GNU;Linux”, “GNU*Linux”,
gnulinux, nyulínux, ñulínux, nyulinux, ñulinux, ganulinux, “ganu linux”,
newlinux, niulinux, “new linux”, “news linux”, “niu linux”, “nius linux”,
Linux, Linus, UNIX, UNIS,

Windows, Microsoft, “Microsoft Windows”,
Win, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 20, 50, 100, 1000, X, Y, Z,
més, mes, más, mas, mass, more, further, furthermore,

Mac, MacOS, “Mac OS”, “Mac Operating System”,
“Mc Operating System”, “Mc OperatingSystem”, McOperatingSystem, MacOperatingSystem,
“My Operating System”, “My OperatingSystem”, MyOperatingSystem, MayOperatingSystem,
“Mac Macintosh”, “Apple Macintosh”, “Macintosh Apple”,
“Macintosh d’Apple”, “Macintosh de Apple”,
“Macintosh by Apple”, “Macintosh of Apple”, “Macintosh from Apple”,
Apple, Macintosh, MacIntosh, “Mac Intosh”, McIntosh, “Mc Intosh”,

OS, “Operating System”, Operating, System, OperatingSystem,
SO, “Sistema Operatiu”, “Sistema Operativo”, Sistema, Operatiu, Operativo,
kernel, core, nucli, núcleo, nucleo, nucleon, nuclear, nucular,

“títol breu”, títol, titol, breu, “título breve”, título, titulo, breve,
“short title”, short, title,
“win 10 app”, “win 10 apps”, “win 10 prog”, “win 10 progs”,
“win10 app”, “win10 apps”, “win10 prog”, “win10 progs”,
“win10app”, “win10apps”, “win10prog”, “win10progs”,

web, webs, site, website, websites, “webs site”, “webs sites”,
“pàgina web”, “página web”, “pagina web”,
“pàgines web”, “pagines web”, “páginas web”, “paginas web”,

“enllaç web”, “enllaços web”, enllaç, enllaços,
“enlace web”, “enlaces web”, enlace, enlaces,
“web link”, “web links”, “link web”, “links web”, “link webs”, “links webs”, link, links,
like, likes, agrada, “m’agrada”, me, gusta, “me gusta”,

“enllaç descàrrega”, “enllaços descàrrega”, “enllaç descàrregues”, “enllaços descàrregues”,
“enlace descarga”, “enlaces descarga”, “enlace descargas”, “enlaces descargas”,
“download link”, “download links”, “downloads link”, “downloads links”,
“link download”, “links download”, “link downloads”, “links downloads”,

descàrrega, descàrregues, descarga, descargas, càrrega, càrregues, carga, cargas,
download, downloads, down, load, loads, upload, uploads, up,
baixar, baixat, baixada, baixats, baixades, bajar, bajado, bajada, bajados, bajadas,

ordinador, ordenador, computadora, computador, PC, “Personal Computer”,
informàtica, informática, computing, “computing science”, “computer science”,
IT, “Information Technology”, “Tecnologia de la Informació”, “Tecnología de la Información”,

Sueca, 2025, 2026, “\\*\\”, “//*//”,

“País Valencià”, “Pais Valencia”, “País Valenciano”, “Pais Valenciano”,
“Valencian Country”, país, valencià, pais, valencia, valenciano, valencian, country,

Marènia, Marenia, Marenian, Catalunya, Cataluña, Catalonia,

“Països Catalans”, “Paisos Catalans”, “Paises Catalanes”, “Catalan Countries”,
països, paisos, paises, countries,
català, catala, catalana, catalans, catalanes, catalán, catalan,

“Territoris Catalanoparlants”, “Territorios Catalanohablantes”, “Territorios Catalanoparlantes”,
“Catalan-speaking Territories”, “Catalan speaking Territories”,
territoris, territorios, territories, catalanoparlants,
“catalan-speaking”, “catalan speaking”, speak, speaking, chat, chatting,

“llengua catalana”, “lengua catalana”, “parla catalana”, “habla catalana”,
“idioma català”, “idioma catalán”, “catalan language”,
llengua, lengua, parla, habla, idioma, language, idiom,

important, importante, main, mainful, capital,
principal, relevant, significant,

“per a”, per, a, para, for,
“per a WINDOWS”, “per WINDOWS”, “para WINDOWS”, “for WINDOWS”,

“per a WINDOWS 10”, “per WINDOWS 10”, “para WINDOWS 10”, “for WINDOWS 10”,
“per a WINDOWS 11”, “per WINDOWS 11”, “para WINDOWS 11”, “for WINDOWS 11”,
“per a WINDOWS 12”, “per WINDOWS 12”, “para WINDOWS 12”, “for WINDOWS 12”,
“per a WINDOWS 13”, “per WINDOWS 13”, “para WINDOWS 13”, “for WINDOWS 13”,
“per a WINDOWS 14”, “per WINDOWS 14”, “para WINDOWS 14”, “for WINDOWS 14”,
“per a WINDOWS 15”, “per WINDOWS 15”, “para WINDOWS 15”, “for WINDOWS 15”,
“per a WINDOWS 20”, “per WINDOWS 20”, “para WINDOWS 20”, “for WINDOWS 20”,
“per a WINDOWS 50”, “per WINDOWS 50”, “para WINDOWS 50”, “for WINDOWS 50”,
“per a WINDOWS 100”, “per WINDOWS 100”, “para WINDOWS 100”, “for WINDOWS 100”,
“per a WINDOWS 1000”, “per WINDOWS 1000”, “para WINDOWS 1000”, “for WINDOWS 1000”,

“per a WINDOWS X”, “per WINDOWS X”, “para WINDOWS X”, “for WINDOWS X”,
“per a WINDOWS Y”, “per WINDOWS Y”, “para WINDOWS Y”, “for WINDOWS Y”,
“per a WINDOWS Z”, “per WINDOWS Z”, “para WINDOWS Z”, “for WINDOWS Z”,

“per a WINDOWS 10 i més”, “per WINDOWS 10 i més”, “para WINDOWS 10 y más”,
“per a WINDOWS 10 i mes”, “per WINDOWS 10 i mes”, “para WINDOWS 10 y mas”,
“for WINDOWS 10 and more”, “for WINDOWS 10 & more”,
“para WINDOWS 10 i más”, “para WINDOWS 10 i mas”,
“i llatina”, “i latina”, “latin i”, “latin ai”, “latin AI”, “latin ia”, “latin IA”,

“per a GNU-LINUX”, “per GNU-LINUX”, “para GNU-LINUX”, “for GNU-LINUX”,
“per a GNU/LINUX”, “per GNU/LINUX”, “para GNU/LINUX”, “for GNU/LINUX”,
“per a GNU LINUX”, “per GNU LINUX”, “para GNU LINUX”, “for GNU LINUX”,
“per a GNU_LINUX”, “per GNU_LINUX”, “para GNU_LINUX”, “for GNU_LINUX”,
“per a GNU+LINUX”, “per GNU+LINUX”, “para GNU+LINUX”, “for GNU+LINUX”,
“per a GNULINUX”, “per GNULINUX”, “para GNULINUX”, “for GNULINUX”,
“per a GANULINUX”, “per GANULINUX”, “para GANULINUX”, “for GANULINUX”,
“per a GANU LINUX”, “per GANU LINUX”, “para GANU LINUX”, “for GANU LINUX”,
“per a New LINUX”, “per New LINUX”, “para New LINUX”, “for New LINUX”,
“per a News LINUX”, “per News LINUX”, “para News LINUX”, “for News LINUX”,
“per a Niu LINUX”, “per Niu LINUX”, “para Niu LINUX”, “for Niu LINUX”,
“per a Nius LINUX”, “per Nius LINUX”, “para Nius LINUX”, “for Nius LINUX”,
“per a Nou LINUX”, “per Nou LINUX”, “para Nuevo LINUX”,
“per a Nous LINUX”, “per Nous LINUX”, “para Nuevos LINUX”,

“per a GNU”, “per GNU”, “para GNU”, “for GNU”,
“per a GANU”, “per GANU”, “para GANU”, “for GANU”,
“per a LINUX”, “per LINUX”, “para LINUX”, “for LINUX”,
“per a LINUS”, “per LINUS”, “para LINUS”, “for LINUS”,

“per a Apple”, “per Apple”, “para Apple”, “for Apple”,
“per a MacOS”, “per MacOS”, “para MacOS”, “for MacOS”,
“per a Mac OS”, “per Mac OS”, “para Mac OS”, “for Mac OS”,
“per a Mac”, “per Mac”, “para Mac”, “for Mac”,

“per a Macintosh”, “per Macintosh”, “para Macintosh”, “for Macintosh”,
“per a MacIntosh”, “per MacIntosh”, “para MacIntosh”, “for MacIntosh”,
“per a Mac Intosh”, “per Mac Intosh”, “para Mac Intosh”, “for Mac Intosh”,
“per a McIntosh”, “per McIntosh”, “para McIntosh”, “for McIntosh”,
“per a Mc Intosh”, “per Mc Intosh”, “para Mc Intosh”, “for Mc Intosh”,

multisistema, multisistem, multisystem, multysystem,
“multi-sistema”, “multi-sistem”, “multi-system”, “multy-system”,
“multi sistema”, “multi sistem”, “multi system”, “multy system”,

multiplataforma, multiplatform, multyplatform,
“multi-plataforma”, “multi-platform”, “multy-platform”,
“multi plataforma”, “multi platform”, “multy platform”,

“cross-platform”, “cross platform”, crossplatform, cross, platform,

“per a multisistema”, “per multisistema”, “para multisistema”, “for multisystem”,
“per a multi-sistema”, “per multi-sistema”, “para multi-sistema”, “for multi-system”,
“per a multi sistema”, “per multi sistema”, “para multi sistema”, “for multi system”,

“per a molts sistemes”, “per molts sistemes”, “para muchos sistemas”,
“for lot of systems”, “for lots of systems”,

“per a molts sistemes operatius”, “per molts sistemes operatius”,
“para muchos sistemas operativos”,
“for lot of Operating Systems”, “for lots of Operating Systems”,
“for lot of OperatingSystems”, “for lots of OperatingSystems”,
“for lot of OS”, “for lots of OS”,

“per a multiplataforma”, “per multiplataforma”, “para multiplataforma”, “for multiplatform”,
“per a multi-plataforma”, “per multi-plataforma”, “para multi-plataforma”, “for multi-platform”,
“per a multi plataforma”, “per multi plataforma”, “para multi plataforma”, “for multi platform”,

“per a cross-platform”, “per cross-platform”, “para cross-platform”, “for cross-platform”,
“per a cross platform”, “per cross platform”, “para cross platform”, “for cross platform”,
“per a crossplatform”, “per crossplatform”, “para crossplatform”, “for crossplatform”,

“per a moltes plataformes”, “per moltes plataformes”, “para muchas plataformas”,
“for lot of platforms”, “for lots of platforms”, “for lot of platform”, “for lots of platform”,
“for lot platforms”, “for lots platforms”, “for lot platform”, “for lots platform”,

“per a totes les plataformes”, “per totes les plataformes”, “para todas las plataformas”,
“per a totes plataformes”, “per totes plataformes”, “para todas plataformas”,
“per a tota plataforma”, “per tota plataforma”, “para toda plataforma”,
“per a cada plataforma”, “per cada plataforma”, “para cada plataforma”,
“for all platforms”, “for all of platforms”, “for all platform”, “for all of platform”,
“for every platform”, “for every platforms”,

“per a tot sistema”, “per tot sistema”, “para todo sistema”,
“per a tots sistemes”, “per tots sistemes”, “para todos sistemas”,
“per a cada sistema”, “per cada sistema”, “para cada sistema”,
“for all systems”, “for all of systems”, “for all system”, “for all of system”,
“for every system”, “for every systems”,

“per a tot sistema operatiu”, “per tot sistema operatiu”, “para todo sistema operativo”,
“per a tots sistemes operatius”, “per tots sistemes operatius”, “para todos sistemas operativos”,
“per a tots els sistemes operatius”, “per tots els sistemes operatius”, “para todos los sistemas operativos”,
“per a cada sistema operatiu”, “per cada sistema operatiu”, “para cada sistema operativo”,
“for all Operating Systems”, “for all of Operating Systems”,
“for all Operating System”, “for all of Operating System”,
“for every Operating System”, “for every Operating Systems”,

“per a tot SO”, “per tot SO”, “para todo SO”,
“per a tots SO”, “per tots SO”, “para todos SO”,
“per a tots els SO”, “per tots els SO”, “para todos los SO”,
“per a cada SO”, “per cada SO”, “para cada SO”,
“for all OS”, “for all of OS”, “for all OS’s”, “for all of OS’s”, “for all OSs”, “for all of OSs”,
“for every OS”, “for every OS’s”, “for every OSs”,

____
____

____

____

Richard Stallman contra Linus Torvalds. GNU contra LINUX.  //  INFO – DiffMerge 4.2 – Compara Arxius i Carpetes.

_____________________________________________________________________________________

http://relatsencatala.cat/relat/info-diffmerge-4-2-compara-arxius-sistema-operatiu-gnu-linux-24-8-2015/1054987
_____________________________________________________________________________________

Actualització:  2015-09-07.  06.36

INFO – DiffMerge 4.2 – Compara Arxius i Carpetes.

MÉS INFORMACIONS:  NUCLI ‘LINUX’. SISTEMA OPERATIU ‘GNU-LINUX’. PROJECTE ‘GNU’.

(Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 24-8-2015. Joanjo Aguar Matoses)
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

‘DiffMerge’ és un programa gratuït que compara arxius i carpetes,
per trobar-hi diferències entre elles.

[ NOTA: ‘Merge’ és un mot anglés que significa ‘fusionar’. ]

El programa ‘DiffMerge’ esdevé tremendament útil, totalment equivalent
a ‘Windiff’ i a ‘WinMerge’.

Aquesta aplicació permet, així mateix, comparar visualment -línia a línia-
el contingut de dos arxius, i editar-ne els fragments que vulguem.

________________________________________

IMPORTANT

‘DiffMerge’ funciona en:

· Windows.
· Mac OS X (versió 10.6 o superior).
· GNU-Linux (Ubuntu 12.04 LTS “Precise” o superior // Fedora 17 o superior).
________________________________________

NOTES:   LLICÈNCIA ‘LTS’  //  NUCLI: ‘LINUX’  //  SISTEMA OPERATIU: ‘GNU-LINUX’.

___________________

LTS = Long Term Support.
La versió LTS és la versió o distribució (‘distro’) d’un programa o sistema operatiu,
amb un suport de manteniment i actualització a llarg termini, generalment de dos
a cinc anys.
___________________

En el cas del sistema ‘GNU-Linux’, les diferent versions o distribucions d’aquest sistema
operatiu, basades en un determinat nucli (o ‘kernel’, en anglés) anomenat ‘Linux’
junt amb el conjunt d’aplicacions desenvolupades pel ‘Projecte GNU’ de programari lliure,
reben el nom oficial de ‘distribucions GNU/Linux’ (o GNU-Linux), tot i que molta gent
ho simplifica en excés i les anomena solament ‘Linux’.

NOTA: GNU (pronunciat en català ‘nyu’) és un acrònim recursiu de “GNU’s Not Unix”
(en català, “GNU No és Unix”).
___________________

Al final d’aquest document adjuntem més informació sobre el Projecte GNU,
el Sistema Operatiu GNU i les distribucions (o ‘distros’) GNU/Linux.

NOTA: GNU/Linux també pot escriure’s GNU-Linux, amb un guionet en compte de barra diagonal.

GNU-Linux en català es pronuncia ‘nyulínux’, amb tres síl·labes.
No convé lletrejar les sigles una per una, pronunciant ‘ge ena u línux’, per tal
d’evitar un nom massa llarg. Afegint, simplement, el so ‘nyu’ al davant de ‘línux’
aconseguirem el reconeixement immediat del ‘Projecte GNU’ de programari lliure,
igual que també fem amb la contribució de Linus Torvalds, el creador del nucli Linux.

Per qualsevol dubte amb la denominació ‘GNU-Linux’ o ‘GNU/Linux’, consultem:

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whyslash

________________________________________

Preguntes freqüents sobre GNU-Linux, per Richard Stallman.

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html
________________________________________

MÉS INFO SOBRE GNU-Linux.

https://www.gnu.org/gnu/gnu.ca.html
________________________________________

Distribucions completament lliures de GNU-Linux ( “Distribuciones libres de GNU/Linux” )

https://www.gnu.org/distros/free-distros.html
________________________________________

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

PER DESCARREGAR EL PROGRAMA ‘DIFFMERGE’, EN DIFERENTS VERSIONS D’INSTAL·LACIÓ.

http://www.sourcegear.com/diffmerge/downloads.php
_______________________________________________________________________________

Download DiffMerge 4.2.0

Visually compare and merge files on Windows, OS X, and Linux.

· Windows Installer (64bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN WINDOWS
· Windows Installer (32bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN WINDOWS

· Windows zip (64bit) – VERSIÓ PORTABLE EN WINDOWS (ZIP = Arxiu comprimit en Windows)
· Windows zip (32bit) – VERSIÓ PORTABLE EN WINDOWS (ZIP = Arxiu comprimit en Windows)

· OS X 10.6+ Installer (Intel) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN MAC OS X

· OS X 10.6+ DMG (Intel) – VERSIÓ PORTABLE EN MAC OS X (DMG = Arxiu comprimit en Mac OS X)

· Ubuntu 12.04 LTS (“Precise”) and newer (64bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN LINUX UBUNTU (Debian)
· Ubuntu 12.04 LTS (“Precise”) and newer (32bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN LINUX UBUNTU (Debian)

· Fedora 17 and newer (64bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN LINUX FEDORA (RPM [Red Hat])
· Fedora 17 and newer (32bit) – VERSIÓ INSTAL·LAR EN LINUX FEDORA (RPM [Red Hat])

_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________

NOTES I INFORMACIONS SOBRE DISTRIBUCIONS (O ‘DISTROS’) GNU-LINUX
(UN NOM QUE ALGUNS ABREVIEN MASSA HABITUALMENT NOMÉS COM A ‘LINUX’).

________________________________________

GNU-LINUX UBUNTU (Basat en Debian) està dissenyat per a usuaris bàsics, d’escriptori.

Ubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian.
Té per objectiu ser un sistema operatiu d’escriptori enfocat a l’usuari mitjà
amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat
gratuïtament (normalment cada dia apareixen noves actualitzacions).

A més, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortirà una nova versió del sistema.

Els guanys econòmics sols provenen del suport tècnic, cosa que la diferencia de
la resta de les altres distribucions comercials.

Ubuntu és desenvolupat per l’empresa Canonical Ltd., propietat de l’emprenedor
sud-africà Mark Shuttleworth.

+ MÉS INFO:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ubuntu

___________________

GNU-LINUX FEDORA (Basat en RPM [Red Hat Package Manager]), està dissenyat
per a usuaris avançats, programadors.

Fedora (‘Fedora Core’ fins a la versió 6) és una distribució de GNU/Linux basada
en un sistema de paquets RPM [Red Hat Package Manager], desenvolupada per la
comunitat Fedora que és patrocinada per l’empresa RedHat. El nom Fedora deriva
del nom donat en anglès al barret borsalino, utilitzat al logo de RedHat.
A partir de la versió 9 de RedHat el projecte es va bifurcar en dos:
RedHat Enterprise va esdevenir un producte comercial, que s’obté per subscripció
i utilitza versions estables de les aplicacions; mentre que Fedora representa
la branca no comercial, incorporant les darreres versions i la darrera tecnologia,
mantenint les versions gratuïtes. Eventualment, els dos projectes es beneficien mútuament.

Durant les seves primeres 6 versions es va anomenar Fedora Core, a causa que solament
incloïa els paquets més importants del sistema operatiu. Des de Fedora 7, els repositoris
Core i Extres han estat fusionats, des que la distribució va abandonar el terme
‘Core’ del seu nom.

Pel nom Fedora Core es coneix el nucli d’aplicacions base, a les quals cal afegir
les aplicacions extres, que es mantenen en repositoris.

El projecte no busca només incloure programari lliure i de codi obert, sinó ser
el líder en aquest àmbit tecnològic.

Alguna cosa que cal destacar és que els desenvolupadors de Fedora prefereixen fer canvis
en les fonts originals en lloc d’aplicar els pegats específics en la seva distribució,
d’aquesta forma s’assegura que les actualitzacions estiguin disponibles per a totes
les variants de GNU/Linux.

Max Spevack en una entrevista va afirmar que: “Parlar de Fedora és parlar del ràpid
progrés del programari lliure i de Codi Obert.”

D’acord a Distrowatch, Fedora és la segona distribució de GNU/Linux més usada,
per darrere de Ubuntu.

+ MÉS INFO:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fedora_%28distribuci%C3%B3_Linux%29
___________________
___________________

GNU-LINUX WIFISLAX (Basat en SLAX – Slackware)

WIFISLAX està basat principalment en SLAX (el qual s’hi basa en la distribució Slackware Linux).

_________

GNU-LINUX SLACKWARE (Basat en ell mateix, autènticament original),
està dissenyat per a usuaris mitjans i avançats, no bàsics.

[ VIQUIPÈDIA EN CASTELLÀ/ESPANYOL:
Slackware Linux es la distribución Linux más antigua que tiene vigencia actualmente [24-8-2015].
En su versión 14.00, Slackware incluye la versión del núcleo Linux 3.2.29 y Glibc 2.15.
Contiene un programa de instalación sencillo de utilizar aunque puede ser complejo para
los nuevos en sistemas Linux, extensa documentación -aunque poca en español-,
y un sistema de gestión de paquetes basado en menús. ]

Slackware Linux és una Distribució Linux d’un complet sistema multitasca de 32 bits.
Actualment, en la seva última versió 14.1 està basada en el kernel Linux 3.10.17
i la llibreria C del GNU (glibc) versió 2.17.

Conté un programa d’instal·lació relativament fàcil d’usar, una extensa documentació
i un sistema de gestió de paquets basat en menús. Una instal·lació completa que inclou
el X Window System, l’entorn d’escriptori KDE i Gnome (aquest últim només fins a
la versió 10.1 de Slackware), XFCE, entorns de desenvolupament de C, C++, Perl, Python,
Java, utilitats de xarxa, servidor de correu, servidor de notícies, servidor web,
servidor FTP, el GIMP, navegadors web… entre altres programes i compatibilitat
amb processadors Intel 486 en endavant

El creador d’aquesta aplicació, Patrick Volkerding, la descriu com una distribució
de Linux avançada, dissenyada amb dos objectius: la facilitat i l’estabilitat com a
meta prioritària. Inclou el programari més popular mentre guarda un sentit de tradició
proporcionant simplicitat i facilitat d’ús junt al poder i la flexibilitat.

Tot i amb això, la realitat és una mica diferent: és un sistema molt personalitzable
però ni de bon tros orientat a l’usuari final.

Des del seu primer llançament l’abril de 1993 el Projecte Slackware Linux s’ha esforçat
a produir la distribució de Linux més professional possible obeint els estàndards
de Linux publicats, com el Linux File System Standard.

La distribució de paquets de Slackware es fa principalment amb fitxers Tgz,
tot i que també es pot usar RPM.

La interfície d’instal·lació és en mode text, el qual necessita un major coneixement
de Linux que en la majoria de distribucions. Això pot representar un inconvenient
per als usuaris principiants, però no representa una major dificultat per als usuaris
mitjans o avançats de Linux.

+ MÉS INFO:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Slackware
________________________________________

________________________________________

MÉS INFO SOBRE GNU-Linux.

https://www.gnu.org/gnu/gnu.ca.html
________________________________________

Distribucions completament lliures de GNU-Linux ( “Distribuciones libres de GNU/Linux” )

https://www.gnu.org/distros/free-distros.html
________________________________________

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

DIFFMERGE  –  INFO DETALLADA

http://www.sourcegear.com/diffmerge/
_______________________________________________________________________________

DiffMerge  –  Product Features

DiffMerge is an application to visually compare and merge files
on Windows, Mac OS X and Linux.

· Diff:  Graphically shows the changes between two files.
Includes intra-line highlighting and full support for editing.

· Merge:  Graphically shows the changes between 3 files.
Allows automatic merging (when safe to do so) and full control
over editing the resulting file.

· Folder Diff:  Performs a side-by-side comparison of 2 folders, showing which
files are only present in one file or the other, as well as file
pairs which are identical or different.

Windows Explorer Integration:
Right-click on any two files in Windows Explorer to diff them immediately.

Configurable:
Rulesets and options provide for customized appearance and behavior.

Cross-platform:
Identical feature set on Windows, Mac OS X and Linux.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

DIFFMERGE  –  INFO GENERAL

http://www.dreamingbytes.com/diffmerge-compara-archivos-y-carpetas-en-windows-mac-y-linux/
_______________________________________________________________________________

DiffMerge, compara archivos y carpetas en Windows, Mac y Linux.

Publicado el 11 mayo, 2010. Dreaming Bytes – Pensamientos sobre desarrollo y tecnología.

___________________

Actualizado:

Si lo que buscas es hacerlo desde línea de comandos en Linux o Mac, revisa esta entrada.
Publicado el 5 julio, 2013.

Cómo comparar archivos y carpetas con el comando ‘diff’ de Unix (Mac, Linux).

http://www.dreamingbytes.com/como-comparar-archivos-y-carpetas-con-el-comando-diff-de-unix-mac-linux/
___________________

Hace poco estuve buscando un programa para Mac que permitiese comparar dos archivos
de texto (o de código fuente, o de…. vamos, whatever que tenga letras).
Hasta ahora utilizaba WinMerge, “la referencia” (digo yo) de Windows, pero necesitaba
algo similar para el ordenador de la manzanita [Macintosh de APPLE].

Así fue como descubrí DiffMerge, estupendo programa que no solamente existe para Mac,
sino también para Linux. ¡Ah! Y para Windows también, claro.

Pero el programa no se limita a comparar dos ficheros, sino que también puede comparar,
si así lo quieres, ¡tres! ficheros a la vez. O incluso dos carpetas, mostrando qué
ficheros están en una y no en la otra, y la diferencia de los archivos que comparten ambas.

También nos permite juntar dos o tres archivos.

Además, si seleccionamos dos archivos en el Explorador (o Finder, o Nautilus….),
nos da la opción de abrir el programa para compararlos inmediatamente.

En fin, un gran descubrimiento que vale la pena compartir.

________________________________________

Esta entrada fue publicada por ‘javi’ en:

Aplicaciones, Linux, Mac, Windows.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

PROJECTE I SISTEMA OPERATIU ‘GNU’  [ DISTRIBUCIONS GNU-LINUX (o GNU/LINUX) ]

NOTA:  “GNU” és un acrònim recursiu de “GNU’s Not Unix.” (En català, “GNU No és Unix”).

_______________________________________________________________________________

https://www.gnu.org/home.ca.html
_______________________________________________________________________________
________________________________________

MÉS INFO SOBRE GNU-Linux.

https://www.gnu.org/gnu/gnu.ca.html
________________________________________

Distribucions completament lliures de GNU-Linux ( “Distribuciones libres de GNU/Linux” )

https://www.gnu.org/distros/free-distros.html
________________________________________
_______________________________________________________________________________

El Sistema Operatiu GNU – Patrocinat per la Free Software Foundation [FSF] ( http://www.fsf.org/ )

Què és GNU?

GNU és un sistema operatiu de caràcter lliure, és a dir, que respecta les
llibertats de l’usuari. El desenvolupament de GNU va fer possible utilitzar
un ordinador sense que el programari trepitge les vostres llibertats.

Recomanem les versions instal·lables de GNU (més exactament, les distribucions
[o ‘distros’] GNU/Linux) que són completament lliures.

https://www.gnu.org/distros/free-distros.ca.html

Què és el Moviment del Programari Lliure?

El moviment del programari lliure fa campanyes per tal d’obtindre, per als usuaris
d’ordinadors, la llibertat que prové del programari lliure. El programari lliure posa
sota el control dels usuaris la seua activitat informàtica. El programari no lliure
posa els usuaris sota el poder del desenvolupador del programa.

Vegeu l’explicació en vídeo.

Richard Stallman’s TEDx video:

“Introduction to Free Software and the Liberation of Cyberspace”

https://www.fsf.org/blogs/rms/20140407-geneva-tedx-talk-free-software-free-society

http://audio-video.gnu.org/video/TEDxGE2014_Stallman05_LQ.webm

http://tedxtalks.ted.com/video/Free-software-free-society-Rich

Què és el programari lliure?

Programari lliure significa que els usuaris tenen la llibertat d’executar, copiar,
distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari.

L’essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Per entendre
el concepte, heu de pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”,
i no pas a “barra lliure” [ni a “cervesa gratis”].

Més exactament, el programari lliure garanteix que els usuaris d’un programa
tenen les quatre llibertats essencials:

a) La llibertat d’executar el programa com desitgeu i per a qualsevol
propòsit (llibertat 0).

b) La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les vostres
necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari
per poder exercir aquesta llibertat.

c) La llibertat de distribuir còpies, de manera que podeu ajudar els altres
usuaris (llibertat 2).

d) La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera
que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font
és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.

El creixement tecnològic i l’ús de xarxes han fet que aquestes llibertats siguin
encara més importants del que ho eren el 1983.

Actualment el moviment del programari lliure va molt més enllà del desenvolupament
del sistema GNU. Al web de la Free Software Foundation trobareu més informació sobre
el que fem, i una llista de maneres d’ajudar.

https://www.fsf.org/

https://www.gnu.org/help/

Més sobre GNU.

GNU és un sistema operatiu a l’estil d’Unix [Unix-like]. Això vol dir que és una col·lecció
de molts programes: aplicacions, biblioteques, eines de programació i fins i tot jocs.

El desenvolupament de GNU, que va començar el juny de 1984, és conegut com
el Projecte GNU. Molts dels programes de GNU s’han publicat sota els auspicis de GNU;
a aquests els anomenem paquets GNU.

___________________

https://www.gnu.org/software/software.ca.html

Programari GNU.

GNU és un sistema operatiu cent per cent lliure. Va ser publicat el 1983 per
Richard Stallman (rms) i ha seguit sent desenvolupat per moltes persones treballant
conjuntament amb l’objectiu de donar la llibertat a tots els usuaris de programari
per controlar la seua activitat. Tècnicament, GNU és en general semblant a Unix
[sistema operatiu predecessor i inspirador del GNU]. Però, a diferència d’Unix,
GNU dóna llibertat als seus usuaris.

___________________

https://www.gnu.org/home.ca.html

“GNU” és un acrònim recursiu de “GNU’s Not Unix.” (En català, “GNU No és Unix”).

“GNU” es pronuncia “g’noo”, en una sola síl·laba, com dient “grew” [en anglés],
però canviant la ‘r’ per la ‘n’.

[ En català, GNU es pronuncia ‘nyu’ ].

NUCLI O ‘KERNEL’.

El programa específic d’un sistema a l’estil d’Unix [Unix-like] que assigna
els recursos de la màquina [això és, l’ordinador] i es comunica amb el
maquinari o hardware [o siga, tota la varietat de components i dispositius],
s’anomena “nucli” [o “kernel”].

GNU s’utilitza habitualment amb un nucli anomenat Linux. Aquesta combinació és
el sistema operatiu GNU/Linux.

Milions d’usuaris utilitzen GNU/Linux, tot i que molts l’anomenen per error
solament “Linux”.

https://www.gnu.org/gnu/linux-and-gnu.ca.html

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whycare

El desenvolupament del nucli propi de GNU, anomenat ‘Hurd’, va començar el 1990
(abans que comencés el del propi Linux). Hi ha voluntaris que continuen desenvolupant
‘Hurd’, ja que és un interessant projecte tècnic.

https://www.gnu.org/software/hurd/hurd.html

___________________
___________________

RESPOSTA A MOLTES PREGUNTES SOBRE EL NOM ‘GNU/LINUX’ (O ‘GNU-LINUX’)

Preguntes freqüents sobre GNU/Linux, per Richard Stallman.

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html

___________________

NOTA SOBRE RICHARD STALLMAN.

Richard Matthew Stallman (de nom en clau ‘RMS’), nascut el dilluns
16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York (USA), és un conegut activista
del programari lliure i un dels principals promotors del Projecte GNU.
___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#osvskernel

Quina és la diferència entre un sistema operatiu i un nucli? (#osvskernel)

Un sistema operatiu, de la forma en que emprem el terme, significa una col·lecció
de programes que són suficients per utilitzar l’ordinador per fer una àmplia varietat
de tasques. Un sistema operatiu de propòsit general, per ser complet, deuria poder
ocupar-se de totes les tasques que la gran majoria d’usuaris volguessin fer.

El nucli és un dels programes en un sistema operatiu, el programa que assigna els
recursos de la màquina als altres programes que s’estan executant. El nucli també
ha d’encarregar-se d’arrancar i aturar els altres programes.

Degut a la confusió, molta gent usa el terme “sistema operatiu” per referir-se al
“nucli”. Ambdós usos del terme es remunten enrere molts anys.

L’ús de “sistema operatiu” per referir-se al “nucli” es troba en nombrosos llibres
de text de disseny de sistemes, remuntant-se als anys 80 [1980]. Al mateix temps,
als 80, el “sistema operatiu Unix” era conegut per incloure tots els programes
del sistema, i les versions de l’Unix de Berkeley també incloïen videojocs.
Des que intentàrem que el GNU fos un sistema operatiu semblant a l’Unix, empràrem
el terme “sistema operatiu” de la mateixa manera.

La majoria de vegades que la gent parla del “sistema operatiu Linux” estan utilitzant
“sistema operatiu” de la mateixa forma que nosaltres l’utilitzem: es refereixen a
la col·lecció completa de programes. Si a això és al que us esteu referint, si us
plau anomeneu-lo “GNU/Linux”. Si us esteu referint únicament al nucli, llavors
“Linux” és el nom correcte, però per favor dieu “nucli” també per evitar l’ambigüitat
sobre el programari al que us referiu.

Si preferiu utilitzar un altre terme com ara “distribució del sistema” per a la
col·lecció completa de programes, en lloc de “sistema operatiu”, és correcte.
Llavors també deuríeu parlar de “distribucions del sistema GNU/Linux”.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#why

Per què l’anomeneu GNU/Linux i no Linux? (#why)

La majoria de les distribucions basades en Linux com a nucli són bàsicament versions
modificades del sistema operatiu GNU. Començàrem a desenvolupar el GNU en 1984,
anys abans que Linus Torvalds comencés a escriure el seu nucli [Linux]. El nostre objectiu
era desenvolupar un sistema operatiu complet i lliure. Per descomptat, no desenvolupàrem
totes les parts per nosaltres mateixos, però sí mostràrem el camí. Nosaltres desenvolupàrem
la major part dels components centrals, que formen la major contribució al conjunt
del sistema. La idea bàsica era nostra també.

Per ser justos, deuríem tenir almenys igual reconeixement [que Linus Torvalds].

Veieu, per més explicacions:

· Linux i el Projecte GNU.

https://www.gnu.org/gnu/linux-and-gnu.ca.html

· Usuaris del GNU que mai no han sentit parlar del GNU.

https://www.gnu.org/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.ca.html

· El Projecte GNU per conèixer la història.

https://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.ca.html

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whycare

Per què és important el nom? (#whycare)

Malgrat que els desenvolupadors de Linux, el nucli, estan contribuint a la comunitat
del programari lliure, molts d’ells no mostren preocupació per la llibertat.

La gent que pensa que el sistema en conjunt és Linux tendeix a confondre’s i assigna
a aquests desenvolupadors un paper en la història de la nostra comunitat que realment
no han interpretat. Llavors aquesta gent dóna un pes desproporcionat al punt de vista
dels desenvolupadors.

Anomenant GNU/Linux al sistema reconeixeu el paper que el nostre idealisme ha jugat
en construir la nostra comunitat, i ajuda al públic a reconèixer la importància
pràctica d’aquests ideals.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#howerror

Com s’ha arribat a què la majoria de la gent anomeni “Linux” al sistema?(#howerror)

Anomenar “Linux” al sistema és una confusió que s’ha difós més ràpid que
la informació correcta.

La gent que combinà el Linux amb el sistema GNU no s’imaginava fins on arribaria
la seva activitat. Centraren la seva atenció en Linux i no se n’adonaren que la major
part de la combinació era GNU. Començaren a anomenar-lo “Linux” pensant que el nom
no tindria importància. Ens va dur alguns anys adonar-nos que el problema era aquest
i demanar a la gent de corregir-lo. Per aquells temps, la confusió ja s’havia estès.

Gran part de la gent que anomena “Linux” al sistema mai ha sentit parlar de per què
aquest no és el nom correcte. Ells veuen a altres utilitzant aquest nom i assumeixen
que ha de ser correcte. El nom “Linux” també difon una falsa visió dels orígens del
sistema, perquè la gent tendeix a suposar que la història del sistema fou la del nom.

Per exemple, solen creure que el desenvolupament començà amb Linus Torvalds el 1991.
Aquesta falsa visió tendeix a reforçar la idea de què el sistema ha d’anomenar-se “Linux”.

Moltes de les qüestions en aquest arxiu [de text] representen l’intent de la gent
per justificar el nom que estan acostumats a utilitzar.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#linuxalone

Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense GNU? (#linuxalone)

En aquest món alternatiu, no hi tindríem res paregut als sistemes GNU/Linux,
i probablement cap sistema operatiu lliure. Ningú intentà desenvolupar un sistema
operatiu lliure als 80 excepte el Projecte GNU i (més tard) Berkeley CSRG, que havia
començat a alliberar el codi per una petició del Projecte GNU.

Linus Torvalds va ser influenciat parcialment per una xerrada sobre el GNU a Finlàndia
l’any 1990. És possible que sense aquesta influència hagués escrit un nucli semblant
al de l’Unix, però segurament no hagués sigut programari lliure. [El nucli] Linux
fou lliure l’any 1992, quan Linus el publicà sota la llicència GNU GPL.
(Veieu les notes de llançament de la versió 0.12.)

Encara que Torvalds hagués publicat el Linux sota alguna altra llicència de programari
lliure, un nucli lliure sol no hauria suposat cap diferència significativa al món.

La importància de Linux vingué d’ajustar-lo en un marc més ampli, en un sistema operatiu
completament lliure: el GNU/Linux.

___________________

https://ca.wikipedia.org/wiki/GNU_General_Public_License

Llicència GNU GPL (GNU General Public License).

La Llicència Pública General GNU (GNU GPL, de l’anglès ‘GNU General Public License’)
és un tipus de llicència per a programari que permet la còpia, distribució (comercial o no)
i modificació del codi, sempre que qualsevol modificació es continuï distribuint amb
la mateixa llicència GPL.

La llicència GPL no permet la distribució de programes executables sense el codi font
corresponent o sense una oferta de com obtenir-lo gratuïtament. És la llicència lliure
de programari més utilitzada.

Aquesta llicència va ser dissenyada originalment per Richard Stallman i el grup GNU,
principalment Eben Moglen, com a alternativa al model de programari propietari predominant.
Actualment, [en nucli] Linux és el programa sota llicència GPL amb més difusió [mundial].

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#justgnu

Atès que Linux és una contribució secundària, seria faltar a la veritat anomenar
al sistema simplement “GNU”? (#justgnu)

No seria faltar als fets, però no és la millor opció. Ací estan les raons per les que
anomenem “GNU/Linux” al sistema en lloc de “GNU” solament:

· El sistema no és el GNU exactament, té un nucli diferent (el Linux).
Diferenciar ‘GNU/Linux’ de solament ‘GNU’ esdevé molt útil.

· Seria molt groller demanar a la gent que deixés de reconèixer la tasca de Linus Torvalds.
Ell escrigué un component important del sistema. Nosaltres volem ser reconeguts
per llançar i mantenir el desenvolupament del sistema, però això no significa que
deguem tractar a Linus de la mateixa manera que els que anomenen “Linux” al sistema
ens tracten a nosaltres. Estem totalment desacord amb les seves idees polítiques,
però duem aquest desacord de forma honorable i oberta, en lloc d’intentar arrabassar-li
el reconeixement per la seva contribució al sistema.

· Atès que molta gent coneix al sistema amb el nom de “Linux”, si nosaltres diem
solament “GNU”, molts usuaris poden, simplement, confondre’s i no reconèixer que parlem
del mateix sistema operatiu. Si diem “GNU/Linux”, en canvi, aquests usuaris poden
establir una connexió mental amb el nom, Linux, que han sentit des de fa molt de temps.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whyslash

Per què escriviu “GNU/Linux” en lloc de “GNU Linux”? (#whyslash)

Seguint les regles de l’anglès, en al construcció “GNU Linux” la paraula “GNU” modifica
a “Linux”. Pot significar també “la versió Linux de GNU” o “Linux, que és un paquet del GNU.”
Cap d’aquests significats s’ajusta a la situació real.

Linux no és un paquet del GNU; ja que no va ser desenvolupat baix el els auspicis
del Projecte GNU o va contribuir específicament al Projecte GNU. Linus Torvalds escrigué
Linux independentment, com un projecte personal. Així que el significat que s’extreu
de “Linux, que és un paquet del GNU” no és cert.

No parlem d’una versió GNU del Linux, el nucli. Les distribucions lliures GNU/Linux tenen
una versió pròpia de Linux, ja que la versió estàndard conté firmware no lliure.
Si formés part del Projecte GNU, podria considerar-se “GNU Linux”, però no volem
anomenar-lo així perquè crearia confusió.

Nosaltres parlem sobre una versió del GNU, el sistema operatiu, que es distingeix per tenir
el Linux com a nucli. La barra està per donar-li un significat correcte ja que significa
“combinació.” (Penseu en “Entrada/Sortida”.) Aquest sistema és la combinació del GNU
i el Linux; d’ací, “GNU/Linux”.

No hi ha altres maneres d’expressar “combinació”.

Si penseu que el signe de la suma (+) és clar, si us plau utilitzeu-lo. [“GNU+Linux”]
En francès [i en català], un guió és clarificador: “GNU-Linux”.
En castellà, de vegades diem [o diuen els castellanoparlants]: “GNU con Linux”.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#allgpled

Hauria d’aplicar-se la convenció GNU/[nom] a tots els programes que estan llicenciats
amb la GPL? (#allgpled)

[ NOTA:  GPL = Llicència GNU GPL (GNU General Public License) ]

Mai ens referim a un programa individual com “GNU/[nom]”. Quan un programa és un paquet
del GNU, acostumem a anomenar-lo “GNU [nom]”.

El GNU, el sistema operatiu, està fet de molts tipus de programes. Alguns dels programes
del GNU foren escrits com a part del Projecte GNU o hi contribuïren específicament;
aquests són els paquets GNU i acostumem a emprar el mot “GNU” en els seus noms.

És cosa dels desenvolupadors d’un programa decidir si volen contribuir i fer el programa
un paquet del GNU. Si desenvolupeu un programa i us agradaria que fos una part del GNU,
per favor, escriviu a < gnu@gnu.org >, així el podrem avaluar i decidir si l’incloem
com a paquet.

No seria apropiat posar el nom GNU a tots els programes individuals que han estat
publicats amb la llicència GPL. Si escriviu un programa publicat amb la llicència GPL
no significa que el Projecte GNU l’haja escrit o l’hagueu escrit per a nosaltres.

Per exemple, el nucli, el Linux, està publicat sota la GNU GPL, però Linus no l’escrigué
com a part del Projecte GNU, va fer el treball independentment. Si quelcom no és un paquet
del GNU, el Projecte GNU no pot respondre per ell, i posar “GNU” en el seu nom seria impropi.

En contrast, reclamem el reconeixement global del sistema operatiu GNU en conjunt, encara
que no per a tots i cadascun dels programes que hi ha en ell. El sistema existeix com a tal
gràcies a la nostra determinació i persistència des de l’any 1984, molts anys abans de que
el Linux es comencés a desenvolupar.

El sistema operatiu en el que es popularitzà el Linux fou bàsicament el mateix que
el sistema operatiu GNU. No era exactament el mateix, perquè tenia un nucli distint,
però era de forma majoritària el mateix sistema. Era una variant del GNU.
Era el sistema GNU/Linux.

El Linux continua sent utilitzat principalment en les variacions d’aquest sistema,
en les versions d’avui del sistema GNU/Linux. El que dóna a aquests sistemes la seva
identitat és que el GNU i el Linux estan al seu centre, no el Linux en solitari.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#helplinus

Per què no anomenar als sistemes “Linux” de totes maneres i així reforcen el paper
de Linus Torvalds com a “posterboy” (com a imatge [insígnia o figura estelar])
de la nostra comunitat? (#helplinus)

Linus Torvalds és el “posterboy” (és altra gent la que ha elegit la paraula, no nosaltres)
per als seus objectius, no per als nostres. El seu objectiu és fer al sistema més popular
i creu que la seva aportació a la societat és simplement pràctica: la seva potència,
fiabilitat i facilitat d’obtenció. Mai ha defès la llibertat de cooperar com un principi
ètic, i és per això que la gent no relaciona el nom “Linux” amb aquest principi.

Linus manifesta públicament el seu desacord amb els ideals del moviment pel programari
lliure. Ha desenvolupat programari privatiu en el seu treball durant anys (i així
ho manifestà davant d’una gran audiència en una conferència de la “Linux” World),
i convida públicament als desenvolupadors del Linux, el nucli, a emprar programari
privatiu per treballar amb ell. I encara va més enllà, ens retreu als qui suggerim
que els enginyers i científics devem tenir en compte les conseqüències socials del
nostre treball, menyspreant d’aquesta manera les lliçons que la societat aprengué
del desenvolupament de la bomba atòmica.

No hi ha res dolent amb escriure un programa lliure per aprendre i divertir-se;
el nucli que Linus va escriure per els seus propis motius fou una important contribució
a la nostra comunitat. Però aquestes motivacions no són la raó per la qual un sistema
lliure i complet, el GNU/Linux, existeix, i aquestes tampoc mantindran fora de perill
la nostra llibertat en el futur. El públic necessita saber això. Linus té el dret
de promoure les seves idees; no obstant això, la gent, les persones, deuen ser conscients
que el sistema operatiu en qüestió prové de l’ideal de la llibertat, no de les
idees de Linus.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#claimlinux

No és un error per la nostra part etiquetar l’obra de Linus Torvalds com a GNU? (#claimlinux)

Seria erroni, i per això no ho fem. L’obra de Torvalds és Linux, el nucli; nosaltres
tenim cura de no atribuir aquesta obra al Projecte GNU i no la qualifiquem de “GNU”.
Nosaltres parlem del sistema complet; el nom “GNU/Linux” reconeix la seva tasca.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#linusagreed

Linus Torvalds està d’acord en el fet que Linux només és el nucli? (#linusagreed)

Ho reconegué al començament. En les notes de les primeres publicacions del Linux escrigué,
“La majoria de les ferramentes utilitzades amb el linux són programari del GNU i tenen
la llicència copyleft del GNU. Aquestes ferramentes no estan en la distribució
– pregunteu-me (a mi o a GNU) per més informació”.

CONSULTEU:

http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01

_________

EXTRACTE

Notes for linux release 0.01

1. Short intro

This is a free minix-like kernel for i386(+) based AT-machines. Full
source is included, and this source has been used to produce a running
kernel on two different machines.

2. Copyrights etc

This kernel is (C) 1991 Linus Torvalds, but all or part of it may be
redistributed provided you do the following:

– Full source must be available (and free), if not with the
distribution then at least on asking for it.

– Copyright notices must be intact. (In fact, if you distribute
only parts of it you may have to add copyrights, as there aren’t
(C)’s in all files.) Small partial excerpts may be copied
without bothering with copyrights.

– You may not distibute this for a fee, not even “handling” costs.

Sadly, a kernel by itself gets you nowhere. To get a working system you
need a shell, compilers, a library etc. These are separate parts and may
be under a stricter (or even looser) copyright. Most of the tools used
with linux are GNU software and are under the GNU copyleft. These tools
aren’t in the distribution – ask me (or GNU) for more info.

Linus Torvalds  ( torvalds@kruuna.helsinki.fi )
Petersgatan 2 A 2
00140 Helsingfors 14
FINLAND
_________

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#lost

La batalla ja està perduda, la societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la,
així que per què seguir pensant amb això? (#lost)

No ens trobem en una batalla, és un campanya d’educació. Com anomenar al sistema
no és una decisió unipersonal, presa en un moment per “la societat”: cada persona,
cada organització, pot decidir quin nom prefereix utilitzar. No podeu fer que la resta
usen el nom “GNU/Linux”, però podeu decidir anomenar-lo “GNU/Linux” vosaltres mateixa,
i fent-ho, estareu ajudant-nos.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#whatgood

La societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la, per tant què té de bo
anomenar al sistema “GNU/Linux”? (#whatgood)

No ens trobem en una situació de tot o res: Les imatges de correcte i incorrecte
són idees que han sigut difoses, més o menys, per vàries persones. Si anomeneu
al sistema “GNU/Linux”, estareu ajudant als altres a aprendre l’autèntica història
del sistema, el seu origen, i la raó per la qual va ser creat. No podeu corregir
els malentesos a tots els llocs vosaltres sols, no més que nosaltres, però podeu
ajudar. Si sols un pocs centenars de personen us veuen utilitzar el terme “GNU/Linux”,
haureu educat a un substancial número de persones amb molt poc treball.
I alguns d’ells ensenyaran el nom correcte a altres.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#treatment

Molta gent es riu de vostès quan els demaneu que anomenen al sistema GNU/Linux.
Per què us sotmeteu a aquest tracte? (#treatment)

Anomenar “Linux” al sistema indueix a la gent a idees equivocades sobre la seva
història i la raó de la seva existència. La gent que es riu de la nostra demanda
segurament s’haja fet amb aquesta idea equivocada, ells pensen que el nostre treball
el va fer Linus, així que es riuen quan els demanem reconeixement per aquest.
Si ells saberen la veritat, probablement no se’n riurien.

Perquè hem de córrer el risc de fer una petició de la qual a vegades se’ns riuran?
Perquè sovint ha sigut profitós per ajudar al Projecte GNU. Correrem aquest risc
de sofrir abusos immerescuts per tal d’aconseguir els nostres objectius.

Si us trobeu amb una situació d’aquest tipus, no us quedeu de braços creuats.
Si us plau, ensenyeu a la gent que se’n riu l’autèntica història. Quan vegen com
es justifica la petició, tot aquell amb una mica de seny deixarà de riure-se’n.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#contradict

No seria millor no contradir el que molta gent creu? (#contradict)

No creiem que hem de seguir un gran nombre de persones perquè han sigut enganyats.
Esperem que també us decidiu per la veritat, que és l’important.

Mai haguéssim pogut desenvolupar un sistema operatiu lliure sense negar la creença,
que era acceptada per la majoria de la gent, de que el programari privatiu
era legítim i acceptable.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#somanyright

Atès que molta gent l’anomena “Linux”, no el converteix en el nom correcte? (#somanyright)

No creiem que un error acceptat per la majoria el faça cert.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#knownname

No és millor anomenar el sistema amb el nom amb què la majoria dels usuaris
ja el coneixen? (#knownname)

Els usuaris no són incapaços d’aprendre. Ja que “GNU/Linux” inclou “Linux”,
entendran el que esteu dient. Si afegiu una vegada “(sovint designat erròniament
com a ‘Linux’)”, ho entendran tot.

___________________

https://www.gnu.org/gnu/gnu-linux-faq.ca.html#winning

Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o de qui surt guanyant i no es fixa
en els arguments sobre el que està bé i el que està mal. No creieu que obtindríeu
més suport de la seva part per un altre camí? (#winning)

Preocupar-se sols d’allò que és més beneficiós o de qui surt guanyant és una forma
immoral de viure. El programari no lliure és un exemple d’aquesta visió immoral
i es nodreix d’aquesta. Així que a la llarga és contraproduent per a nosaltres
sotmetre’ns a aquesta visió. Continuarem parlant sobre allò que està bé i el que
està malament.

Esperem que sigueu dels qui us importa [saber] el que està bé i el que és dolent.

___________________
___________________

________________________________________

MÉS INFO SOBRE GNU-Linux.

https://www.gnu.org/gnu/gnu.ca.html
________________________________________

Distribucions completament lliures de GNU-Linux ( “Distribuciones libres de GNU/Linux” )

https://www.gnu.org/distros/free-distros.html
________________________________________

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

____

____