A Mónica Oltra i més polítics acomplexats: El clam dels valencians. Elegia dels catalanoparlants.
Actualització: 2016-04-18. 10.51
____
A MÒ_Ónica Oltra i més polítics acomplexats:
El clam dels valencians.
Ho sent, però haig de cridar-ho als quatre vents. Em trobe a punt de rebentar……..
Ja n’estic fart de veure com, des de multitud de partits, ens utilitzeu als valencians i a la nostra llengua per pegar-hi el salt a la política i, des d’allí, enfilar-vos-hi als càrrecs de la Generalitat.
Quan us convé empreu el valencià o català, que és el mateix, fins que engrapeu el poder. Un cop instal·lats a la poltrona -que hi paguem entre tots, per cert- va i li doneu cada vegada menys pes a la nostra llengua, fins que, passat un temps prudencial, després de les eleccions, va i trobeu que ja no us fa paper, que us molesta, i un dia definitivament la tireu al porró del fem i se’n desenteneu per complet.
El valencià us pesa com un llast que cal soltar. ¿Per què? Perquè ara us enlaireu en globus i ascendiu a la Meseta central. Cal agafar altura i llençar-vos a un trampolí que us catapulte a Madrid. En aquest estrat de l’enrarida atmosfera política ja no és la llengua, som els propis valencians els qui no us importem una merda. És clar, ara aspireu a un càrrec ministerial i, la gestió d’una pobra ‘comunitat’, ja siga de veïns, de regants o d’indigents valencians, us crostaria les fines i delicades mans.
¡Vosaltres sabreu! Feu el que vulgueu per sadollar la vostra avarícia. Ara bé, amb mi no compteu mai més. Ja n’estic fart que, lluny de servir als ciutadans, us serviu de nosaltres per inflar la vostra egolatria, la vostra ambició personal. Ja n’estic fart que us moqueu en la nostra esquena -com si fossem un drap- cada cop que esteu refredats. Ja n’estic fart, en summa, de ser tractat com un pària per un Madrid fagocitador i prepotent, o com una estoreta velleta pels polítics valencians de la falla de Sant Josep, aquells que no paren de llepar les faldes d’una encartonada i despòtica Meseta Central. La mateixa mola de roca, troglodita i cavernària, per cert, que ens escup, ens trepitja i ens asfíxia dia a dia a tots els de la perifèria de la Península Ibèrica.
Però jo no estic sol, no. Cada cop hi som més, valencianes i valencians, que n’estem fins els collons de polítics covards, de polítics que no hi planten cara al govern central. Ja n’estem fins la figa que ens engalipeu i capteu el nostre vot cada quatre anys, o menys, potser menys…. per fer-nos fora tot seguit com si fossem empestats, o com una rebregada esclava sexual, de les d’usar i llençar.
Aneu amb compte amb nosaltres, les merdetes valencianes, que estem fermentant i us empudegarem el nas.
Compte amb els empestats, que hi tossirem i acabareu contagiats.
Compte, en summa, amb les putetes de la Mediterrània Occidental, que ja hi tenim la figa escaldada.
Un sospir més i ens agruparem en un gremi de exsubmises insubmises. Un sospir més i us enviarem a tots, xulos castellans i macarres valencians, a fer-vos la mà i xuclar-vos-la uns a altres. Aquesta vegada i per sempre, ja sense nosaltres, els catalanoparlants.
Bon vent i barca nova, xe, polítics acomplexats! Ens veiem al blau de la mar!
____
Oda final…. O elegia dels catalanoparlants.
Que ens ningunegen els espanyolistes del PP, passe.
Que ens ningunegen els espanyolistes del PSOE, passe també..
Que ens ningunegen els espanyolistes de Ciudadanos, passe, passe, però….
Que ens ningunegen els espanyolistes de Podemos, uhmmm.. ja anem malament……..
Que ens ningunegen els espanyolistes d’Esquerra Unida, fatal, fatal, però fatal…………….
Ara bé, que ens ningunegen els valencianistes de Compromís, açò ja no hi té perdó de Déu.
Valencians que estimeu la vostra llengua, aixequeu-vos i crideu fort.
Han ultrapassat els límits. S’ha engegat el compte enrere.
Territoris catalanoparlants…. Independència ja!
____
Recordem una cita clau d’Estellés, gran poeta de Burjassot:
“Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”.
Doncs això.
____
Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dimecres 6-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.
(Últims retocs: 2016-04-18. 10.51)
____
____
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
Mónica Oltra i l’accent obert o tancat.
_______________________________________________________________________________
Abril 2013. Cartell preelectoral com a ‘Mònica Oltra’, amb accent obert, això és, en català o valencià, que és el mateix. Abans de tindre el càrrec de vicepresidenta de la Generalitat valenciana. (Xiva. 20-4-2013).
http://comarcasdelinterior.compromis.net/files/2013/04/cartel-monica-oltra-para-comarcas.jpg
_______________________________________________________________________________
Abril 2016. Cartell postelectoral com a ‘Mónica Oltra’, amb accent tancat, això és, en castellà o espanyol, que és el mateix. Ostentant el càrrec de vicepresidenta de la Generalitat valenciana. (València. 1-4-2016).
_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________
Abril 2016. El acento cerrado de Oltra: ¿Un paso más para la irrupción en política española?
Valencia Plaza. VP Confidencial. València. Viernes 1 abril 2016.
http://valenciaplaza.com/el-acento-cerrado-de-oltra-un-paso-mas-para-la-irrupcion-en-politica-espanola
_______________________________________________________________________________
El acento cerrado de Oltra: ¿Un paso más para la irrupción en política española?
Sorpresa en el pleno del consell [valencià].
La anécdota de la rueda de prensa, el cartel con el nombre de la vicepresidenta.
Valencia Plaza. VP Confidencial. València. Viernes 1 abril 2016.
La vicepresidenta y portavoz del Consell, Mónica Oltra, volvió a sorprender este viernes a los medios de comunicación en la tradicional rueda de prensa celebrada en el Palau de Castellfort. Así, la número dos del Gobierno valenciano y coportavoz de Compromís atendió a los periodistas con una particularidad: un cartel situado en el panel frontal en el que aparecía su nombre con el acento cerrado en la letra O. Es decir, escrito en castellano.
Fuentes del entorno de la vicepresidenta calificaron de “anécdota” la iniciativa, destinada a resolver una duda que, aseguran, les es preguntada de forma continuada: “¿Mónica es con acento abierto o cerrado?”. O lo que es lo mismo, conocer si Oltra escribe su nombre de pila en castellano o en valenciano.
Ayer quedó claro y así lo explicó la vicepresidenta. “Me expreso en valenciano, pero mi nombre se escribe en castellano”, afirmó, calificando el cartelito pegado con celo como una “medida pedagógica”. “Soy Mónica Oltra, con ‘o’ cerrada y agradecería que se pusiese mi nombre correctamente. Me llamo Mónica aquí y en la China Popular”, afirmó distendidamente imitando las palabras utilizadas en su día por Josep Lluís Carod-Rovira en un programa televisivo.
[ ‘Yo me llamo como me llamo aquí y en la China Popular‘ – Actualizado el 17 octubre 2007. Un joven vallisoletano molestó a Josep Lluís Carod Rovira al llamarle José Luis. Ésta fue la reacción del líder republicano catalán. ]
[ https://www.youtube.com/watch?v=YswGMK-JF60 ]
Pese a que desde el entorno de Oltra rechazaron cualquier tipo de connotación política o estratégica sobre la presencia del citado cartel, más de un cargo de Compromís -especialmente del Bloc- y varios del PSPV, tenía su propia opinión sobre el simbolismo del acento plasmado por la vicepresidenta del Consell en la citada rueda de prensa.
Durante la campaña y tras el resultado de las elecciones generales, donde la confluencia Compromís-Podemos fue la segunda fuerza más votada en la Comunitat, se ha visto un creciente protagonismo de Oltra en el escenario político nacional. De hecho, este se ha visto aumentado después de que la formación valenciana prefiriera seguir su propio camino en el Grupo Mixto con sus cuatro diputados en vez diluirse en Podemos.
Desde entonces, Oltra ha sido protagonista en reuniones con el socialista Pedro Sánchez en la capital, además de ser mencionada por el líder de Podemos, Pablo Iglesias, como su “referente” para la negociación. Y no solo eso, el concepto utilizado por la formación morada para animar a Sánchez al acuerdo está siendo el denominado “pacto a la valenciana”. Un axioma que se ha colado en los medios nacionales y que, para algunos, también lleva la firma de Oltra.
Por citar otro caso llamativo, la visita en Fallas del líder del PSOE, Pedro Sánchez, incluyó un encuentro en el Ayuntamiento de Valencia en el que el alcalde, Joan Ribó, de Compromís, hizo de cicerone y Oltra de máxima protagonista -por invitación de Sánchez- dejando al mismísimo presidente de la Generalitat, Ximo Puig, en segundo plano.
[ http://valenciaplaza.com/sanchez-desplaza-a-puig-a-rango-de-espectador-para-codearse-con-oltra ]
Estos solo son algunos ejemplos del cada vez más relevante grado de repercusión que la vicepresidenta del Consell y coportavoz de Compromís está adquiriendo en la política nacional, algo que viene de la mano a los contactos cada vez más continuados con los referentes estatales.
Así, y aunque la escenificación del acento cerrado en su nombre fuera solo una anécdota en la rueda de prensa, varios estrategas políticos -tanto compañeros de coalición como de otras formaciones- vieron en este gesto simbólico un pequeño paso más en la proyección estatal de Mónica.
_______________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
____
____