“SI ENS DONEM PER VENÇUTS”. Sobre Valtònyc a VILAWEB (14-04-2026)
Actualització: 2026-04-17. 03.17 (CODIFICACIÓ CARÀCTERS: UTF-8 with BOM (BOM = Byte Order Mark: EF BB BF))
___________________
“SI ENS DONEM PER VENÇUTS”. Sobre Valtònyc a VILAWEB (14-04-2026)
____
PUBLICAT A RACOCATALA.CAT: Sobre l’article de Valtònyc: “La seva victòria més subtil: fer-nos creure derrotats” (14-04-2026).
____
PUBLICAT A VILAWEB.CAT: Sobre l’article de Josep Miquel Arenas (Valtònyc): “La seva victòria més subtil: fer-nos creure derrotats”. (Diari VILAWEB. 14.04.2026).
++++https://www.vilaweb.cat/noticies/seva-victoria-subtil-creure-derrotats/
____
** NOTA: Substituïts caràcters: “ ” ‘ ’ … per ” ‘ …
____
“Per molts anys, Avui” (Editorial del diari VILAWEB. Vicent Partal. 14.04.2026).
.
++++https://www.vilaweb.cat/noticies/per-molts-anys-avui/
.
.
“SI ENS DONEM PER VENÇUTS”. Sobre Valtònyc a VILAWEB (14-04-2026).
.
Comentari de Joanjo Aguar Matoses a l’Editorial de Vicent Partal, director del diari VILAWEB. (15.04.2026. 02:48 hores).
.
Sobre el PS1. Sobre l’article de Josep Miquel Arenas (Valtònyc): “La seva victòria més subtil: fer-nos creure derrotats”. (Diari VILAWEB. 14.04.2026).
.
El missatge de Valtònyc és tan encoratjador que mereix ser publicat com a Editorial de VILAWEB i que tothom puga llegir els comentaris dels subscriptors. No només els propis subscriptors de VILAWEB, en versió privada, sinó tothom, el públic general. Per això escric el meu comentari ací, perquè el puga llegir tot el món.
.
Té raó Valtònyc. No sé què ens passa els darrers anys als independentistes catalanoparlants, però se’ns ha inoculat artificialment la falsa impressió que hem perdut la guerra per la Independència catalana i que no la podrem guanyar mai. Realment, açò és un guerra. No una guerra amb violència, ni amb morts, com la d’Iran, ¡molt millor!, però sí que estem lluitant amb totes les nostres forces contra un gegant opressor: l’Estat espanyol. I estem lluitant per la nostra supervivència com a poble: el poble catalanoparlant.
.
Tothom sap que, per guanyar una guerra, a banda dels recursos humans, econòmics, les comunicacions, l’abastiment, la logística, la tàctica i la estratègia; nosaltres, els combatents, els lluitadors, els treballadors per la Independència, hem de tindre moral i ganes de lluitar. Ganes de guanyar i ganes de seguir lluitant, per no perdre tot allò que hem guanyat.
.
L’Estat espanyol ha remogut cel i terra per esclafar-nos i per humiliar-nos davant del món. Ens ha perseguit, amenaçat, denigrat, espiat, empresonat, condemnat, indultat i, en acabat, ha sotmès psicològicament o amb diners els nostres líders, per fer que aquests mateixos, els nostres propis líders, ens convencen que ja hem perdut la guerra, que no cal seguir lluitant perquè és inútil enfrontar-se a un Estat tan poderós com l’espanyol. Aquesta és una de les tàctiques que més li ha funcionat a l’Estat opressor.
.
Mentre Espanya ens perseguia a nosaltres mateixos, individualment, ens apallissava, ens empresonava, ens perseguia, ens amenaçava, ens espiava i ens asfixiava -econòmicament i mentalment- amb tot el seu aparell polític, mediàtic, militar, policial i judicial, nosaltres hi continuàvem lluitant, segurs de nosaltres mateixos, perquè ens sentíem forts i amb ganes de seguir avant, malgrat totes les dificultats.
.
Però, des del moment que Espanya hi condemnà els nostres líders polítics i després els indultà i els deixà lliures entre nosaltres, ben alliçonats i adoctrinats per tal que ens convenceren d’abandonar la nostra lluita, poc a poc, gota malaia a gota malaia, el verí o el virus del desànim ha anat encomanant-se d’uns independentistes a altres, a tot arreu dels Territoris Catalanoparlants, i ara ja no ens reconeix ni Déu. De fet, molts independentistes catalanoparlants que havien vingut de l’estranger per unir-se a nosaltres i donar-nos suport, estan tan farts dels nostres plors i laments, del nostre caïnisme canibalista, de veure’ns estripar-nos les vestidures, clamant contra la traïció dels líders catalans, sense fer res més que rebolcar-nos en el fang, que em sembla que deuen començar a sentir fàstic de la nostra desídia i depressió actual. Un empantanament total.
.
Eixa ha sigut la tàctica més efectiva de l’Estat espanyol, per desactivar i neutralitzar l’independentisme català. No pegar-nos cops de porra a nosaltres, el poble, la gent del carrer, sinó sotmetre, fer xantatge i comprar a tots els nostres líders, per tal que aquests siguen els que desactiven, ‘pacifiquen’ i facen ‘baixar el suflé’ de l’independentisme català, com diuen ells.
.
I eixe ha sigut el nostre major problema: haver confiat massa en els nostres propis líders, i no haver-los forçat quan tocava a un relleu generacional. En el moment en què els nostres líders començaven a desmoralitzar-nos, hauríem d’haver-los fet fora immediatament i hauríem d’haver posat un altre líder més competent i amb més carisma, que ens insuflés valor i ens encomanés les seues ganes de lluitar i de seguir avançant. En una guerra, sobre el terreny de batalla, quan maten un general i capturen un coronel, el substitueix d’immediat un comandant. Quan fereixen al comandant, el reemplaça un capità. Quan cau el capità, agafa les regnes un tinent. En acabat, l’alferes, el subtinent, el brigada, el sergent primer, el sergent, el caporal i, finalment, quan ja no hi queda més remei, el soldat més veterà i experimentat.
.
A nosaltres, ens han segrestat tots els generals i han abduït mentalment els nostres coronels, i, en compte d’enviar-los al blau de la mar, i continuar la lluita nosaltres mateixos, els soldats d’infanteria, junt amb els nostres sergents i capitans, ens hem tornat tots a casa i ens hem llençat a sobre del matalàs, vinga el plor, perquè crèiem que sense els generals i els coronels no podíem guanyar la guerra. Però els generals i coronels no són imprescindibles en una guerra, els imprescindibles som nosaltres, la gent del carrer, els lluitadors de base, els que no cobrem un sou per ocupar una poltrona al Parlament. Els imprescindibles som aquells que ens trenquem les banyes dia a dia per tirar endavant la lluita per la Independència, i per fer que el català, la nostra estimada llengua, hi continue viva un dia més, malgrat totes les adversitats, hagudes i per haver.
.
A la guerra de l’Iran ho hem vist, ara mateix, en directe, aquestes darreres setmanes. L’exèrcit nord-americà, sota les ordres de Donald Trump, ha assassinat multitud de generals i comandants de l’Iran, ha escapçat repetidament les diferents cúpules militars de l’exercit iranià, a mesura que se succeïen en el temps, reemplaçant-se unes a altres. I el poble iranià no s’ha rendit, de cap manera, sinó que ha continuat lluitant contra l’exèrcit d’Estats Units, l’exèrcit imperial que domina el món actual. ¿Per què? Perquè el poble iranià sap que l’important no són els seus generals i comandants, l’important és el poble mateix, la gent del carrer i la lluita per la supervivència. Si et maten un general, et sap greu, però continues lluitant. Si et maten un coronel, igual. Si et maten un capità, igual. Un sergent, un caporal, el teu batalló, una munió de soldats…. Igual, igual, igual…..
.
Nosaltres, en canvi, a Catalunya i als Territoris Catalanoparlants, hem vist com les generacions més velles, potser les més engrescades i il·lusionades, perquè havien lluitat tota la vida i ja veien la Independència a tocar dels dits, en veure la traïció dels nostres líders polítics, han perdut tota esperança i fe en la nostra lluita. Poc a poc, les generacions més majors han anat encomanant el seu desànim a les generacions mitjanes i als estrats més joves. Així, així, amb el pas dels anys, des del 2017 i 2019 ençà, el desànim, la desafecció, les enveges, la rancor i les lluites intestines s’han anat instal·lant en l’ànima de molts catalans, fins el punt que en les passades eleccions al Parlament de Catalunya hi van deixar de votar moltíssims independentistes i, fins i tot, van promoure l’abstencionisme entre molts sectors de la població. Açò i el resultat humiliant de l’independentisme en aquelles eleccions, amplificà i multiplicà per mil el nostre desànim i sentiment de derrota, aquesta vegada, ¡això sí!, insuflat per nosaltres mateixos. ¡Allò va ser el súmmum, xè! Si el nostre jo anterior al 2017 ens veiés ara mateix, es pegaria un tret al cap l’any 2016, per no haver de convertir-se en aquesta bèstia deforme que ens mostra l’espill, cada matí, quan ens aixequem i ens pentinem, deu anys després, en 2026.
.
Tot això, sense comptar aquells milers de joves independentistes catalans que se sentiren completament abandonats per nosaltres, els seu majors, durant la Batalla d’Urquinaona del 18 d’octubre del 2019 i en dies posteriors. Açò també hi contribuí a un desànim generalitzat, una esquerda incurable en l’anima catalana, perquè introduí un trencament i un desencís brutal per part de molts joves independentistes envers nosaltres, els independentistes de més edat. Pareixia que els joves i els majors estàvem lluitaven en dues guerres diferents, aquells dies, i, arran d’aquesta divergència i distanciament, la majoria dels joves catalans ens enviaren als majors a pastar fang. Fins farà un o dos anys…. Ara estan incorporant-se a la nostra lluita milers de nous joves, joves recents que, durant la Batalla d’Urquinaona del 2019, encara eren uns xiquets i no visqueren tot allò en carn pròpia, ni estan traumatitzats com aquells joves lluitadors del 2019 a la mítica plaça de Barcelona. Els joves d’Urquinaona ara són gent de mitjana edat, bastant desencisats i ressentits amb el món, sobretot amb els seus majors. Esperem que, més endavant, ens perdonen i s’unisquen a la lluita de nou, malgrat la seua desconfiança envers nosaltres, totalment justificada, per altra banda.
.
En resum, ara que noves generacions de joves independentistes estan agafant el relleu i s’incorporen a la nostra lluita, per favor, no els abandonem, com férem amb els joves del 2019. Aquests ja no ens miren a la cara, i ho mereixem. A veure si aprenem la lliçó.
.
I, sobretot, enviem a pastar fang a tots aquells líders, influenciadors d’Internet, companys de feina, veïns, cunyats, germans o amics que intenten convèncer-nos que la lluita per la Independència catalana està perduda, que ja no cal fer res, perquè ja estem derrotats i que sempre serem uns fracassats. Enviem-los a pastar fang. No hi perdem ni un minut amb ells. És energia malbaratada. Recursos que se’ns escolen entre els dits. Apartem els líders traïdors, triem-ne de nous i continuem avançant.
.
Recordeu sempre aquest lema: “NOMÉS ENS VENCERAN, QUAN ENS DONEM PER VENÇUTS”.
.
.
Article de Josep Miquel Arenas (Valtònyc): “La seva victòria més subtil: fer-nos creure derrotats”. (Diari VILAWEB. 14.04.2026).
.
++++https://www.vilaweb.cat/noticies/seva-victoria-subtil-creure-derrotats/
.
.
Sobre el PS3: És normal que l’Illa de Tabarca hi vulga més autonomia pròpia, perquè no vol ser discriminada per la gran capital, Elx. Ai! Perdó! Alacant.
.
Això de demanar “la Independència tabarquiana” deu haver-ho inventat algun diari espanyolista que ja no hi ven cap exemplar, després d’esclafar-nos a base de bé a tots els independentistes catalans. Hi deuen pensar: “¡Qué tiempos aquellos…! ¿Os acordáis cuanto nos forrábamos linchando mediáticamente a los catalanes…? ¡Qué bueno, eh….! Espera, espera…. y esto de Tabarca… ¿no podría colar….? ¿Lo probamos con ellos, a ver qué tal….?”
.
.
PS propi (meu). Encara em pica la curiositat, per saber què escrigué Josep Blesa (de València) en el seu comentari a l’Editorial de VILAWEB de farà uns dies. Un comentari posteriorment eliminat. ¿Quin exabrupte degué amollar? De vegades, quan ens prohibeixen saber alguna cosa, més ganes tenim de saber-la. Blesa, si no estàs massa emprenyat, ¿podries explicar-nos en algun comentari posterior, amb una major elegància, el que vas intentar comunicar aquell dia, però sense insultar a ningú i sense amollar cap barrabassada?
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 15 d’abril del 2026. Joanjo Aguar Matoses.
.
(NOTA: Aquest comentari és tant llarg, que no em dóna temps a revisar-lo moltes i moltes vegades, com sempre faig abans de publicar un text. Us demane disculpes si hi trobeu errors o redundàncies, però haig de publicar-lo ja, perquè crec que és important que hi conegueu la meua opinió. Alguna cosa aportarà a la nostra lluita, crec jo).
____
____
____
____
____
____
CONCEPTES RELACIONATS I ALTRES PARAULES D’INTERÉS.
SI, ENS, DONEM, PER, VENÇUTS, VENCUTS, sobre, article, Valtònyc, Valtonyc, Josep, Miquel, Arenas, seva, victòria, victoria, més, mes, subtil, “fer-nos”, fer, nos, creure, derrotats, diari, VILAWEB, NOMÉS, NOMES, ENS, VENCERAN, QUAN, DONEM, PER, VENÇUTS, VENCUTS, “14.04.2026”, “14-04-2026”, “2026-04-14”,
Nou, Nuevo, Nous, Nuevos, New, Líder, Líders, Líderes, Lider, Liders, Lideres, Leader, Leaders, Espera, Esperem, Esperamos, Esperemos, Wait, Esperança, Esperanza, Hope, Dream, Somni, Sueño, Sueno,
Batalla, Battle, Almansa, “Batalla Almansa”, “Batalla d’Almansa”, “Batalla de Almansa”, “Almansa Battle”, guerra, war, warship,
1707, 1714, 2007, 2017, 2019, 2025, 25, Abril, “25 d’Abril”, “25 de Abril”, “25 Abril”, “25 Abril 1707”, “April 25 – 1707”,
Llengua, Llengua, Language, Llenguatge, Lenguaje, Idioma, Idiom, Idiomes, Idiomas, Idioms, Parlants, Hablantes, Speakers,
aiguats, DANA, Gota, Freda, “Gota Freda”, Torrent, Madrid, València, Valencia, Sueca, Cullera, Algemesí, Alginet, Riola, Alcúdia, Alcudia, Alfafar, Paiporta, Picanya, Montserrat, Godelleta, Xiva, Utiel, Requena,
aigua, agua, water, fang, barro, fango, lodo, llot, tarquim, cieno, mud, fangar, pantà, pantano, ciénaga, cienaga, swamp, marsh, bog, aiguamoll, mareny, marisma, Albufera, llac, llacuna, planura, planícia, planicia, llanura, fluvial, “al·luvió”, aluvión, aluvion, riuada, riada, inundació, inundación, flood, pluja, pluges, lluvia, lluvias, temporal, tempesta, tempestad, tornado, vent, viento, aire, air, wind, gota, freda, fría, fria, “gota freda”, “gota fría”, “gota fria”, Mediterrània, Mediterrania, Mediterrani, Mediterranian, Mediterráneo, Mediterraneo, mar, sea, oceà, ocea, océano, oceano, ocean,
“2024-10-29”, “29-10-2024”, “2024-11-07”, “07-11-2024”,
País, Pais, Country, Valencià, Valencia, “País Valencià”, “Pais Valencia”, “Valencian Country”, Marènia, Marenia,
“Triangle Utiel-València-Cullera”, “Triangle Utiel-Valencia-Cullera”, “Triángulo Utiel-Valencia-Cullera”, “Triangulo Utiel-Valencia-Cullera”,
Triangle, Triangulo, “Utiel-València-Cullera”, “Utiel-Valencia-Cullera”,
Llibertat, Libertad, Freedom, Free,
Govern, català, Gobierno, español, espanyol, esPPaÑÑol, Espanya, España, esPPaÑÑa, esKKaÑÑa, esKKaÑÑÑa, escanya, ofega, asfixia, Catalunya, Cataluña, Catalonia, catalans, catalana, catalanes,
Europa, Europe, european, auditoria, auditoría, supervisió, supervisión, control, férreo, comptes, cuentas, dinero, públic, público, Independència, independencia, independentista, llibertat, libertad, freedom, free, nació, nación, nation, nacionalisme, nacionalismo, nationalism, espanyolista, españolista, esKKaÑÑolista, esKKaÑÑol, esKKaÑÑador, escanyador, estrangulador, throttle, estrangular, strangle, asfixiar, asfixiant, totalitarisme, totalitarismo, puta, “Puta Espanya”, “Puta España”, censura, “Tribunal Constricticional”,
Franco, Hitler, llengua, murs, parets, vigilancia, “Joanjo Aguar Matoses”, “Joanjo Aguar”, Joanjo, Aguar, Matoses, Sueca, País, Valencià, “País Valencià”, València, Valencia, Marènia, Marénia, Marenia, “Territoris Catalanoparlants”, “Països Catalans”, “Paises Catalanes”, antifascista, antifeixista, “anti-fascist”, antisistema, “anti-establishment”, antisystem, dictadura, dicta, dura, dictablanda, dictatorship, establishment, anti-establishment, fascism, fascismo, fascist, fascista, feixisme, feixista, fatxa, facha, fatxes, fachas, fought, lluitaven, luchaban, lluita, lucha, fight, struggle, Marènia, Marénia, Marenia, nazi, nazis, Nazism, nazisme, nazismo, País, Països, Paises,
sistema, system, temps, tiempo, tiempos, època, época, age, time, day, days, totalitarianism, totalitarisme, totalitarismo, valencià, València, Castella, castellanisme, castellanismo, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Lleó, “No Castella”, Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Estat, Estado, opressor, opresor, opressió, opresión, opressiu, opresivo,
valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,
centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,
Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,
repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,
asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,
____
____
