Cartes de Marènia/Ibèria

Joanjo Aguar Matoses. De Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria.

Arxiu de la categoria: Ibèria

Valencians. ¿Parlem de Veritat? (o Consciència Fosca) (2026-07-06)

Actualització: 2026-07-07. 20.41

 

Valencians. ¿Parlem de Veritat? (o Consciència Fosca) (2026-07-06)

.

( ¿Parlem de Veritat o quedem amb la Consciència Fosca? )

____

PUBLICAT COM A COMENTARI A L’EDITORIAL DE VILAWEB:

La prioritat nacional del PSOE i la nostra, poderosa, consciència fosca. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 05.07.2026).

++++https://www.vilaweb.cat/noticies/la-prioritat-nacional-del-psoe-i-la-nostra-poderosa-consciencia-fosca/

____

COMENTARI DE JOANJO AGUAR MATOSES. (06.07.2026. 05:27 hores).

Jo sóc un valencià de Sueca, però no m’agrada gens la ‘consciència fosca’ valenciana. I vull que conste en acta.
.
A mi m’agrada la gent que parla amb sinceritat i que actua amb coherència. No m’agrada la gent que amaga els sentiments i que mareja al personal, només per guanyar votants. Votants que després defraudarà, val a dir. Igual igual que ha passat a Catalunya amb Esquerra Republicana, xe!
.
Els independentistes valencians no podem parlar obertament, ni expressar-nos sense por al País Valencià, perquè no vivim en democràcia ni en llibertat.
.
Però això no ho hem d’amagar, xe! Això cal denunciar-ho als quatre vents. El “ME TOO!” valencià.
.
Patim una situació pareguda a les dones a l’Afganistan, o als homes gais a la lliga espanyola de futbol. Una presó en vida, xè.
.
Tots els que contribueixen a fer-nos creure que som lliures i que podem viure i expressar-nos com vulguem, ens estan enganyant i manipulant. Tots ells són còmplices dels amos esclavistes que ens tenen encadenats. Còmplices dels supremacistes castellans, disfressats de ‘demòcrates espanyols’.
.
Si voleu una demostració palpable de la nostra manca de llibertat, feu aquesta prova:
.
Que, durant una setmana, un espanyol diga a tots els llocs on vaja “Buenos días, yo soy un español de Sevilla y vivo en España”, vestint una samarreta que és una bandera espanyola.
.
I que, durant la mateixa setmana, un valencià diga als mateixos llocs: “Bon dia, jo sóc un independentista de València i visc als Països Catalans”, vestint una samarreta que és una estelada.
.
A veure quantes dificultats, conflictes, discussions i males cares o actituds s’hi troben cadascun d’ells al llarg d’eixa setmana.
.
.
COMPROMÍS, PSOE i el PP valencià podran tindre una ‘consciència fosca’ valenciana que els delata de tant en tant a ulls dels amos castellans. Però en la pràctica són sempre esclaus de Madrid i dels espanyolistes, i ajuden a perpetuar el seu esclavatge -i, en conseqüència, el nostre esclavatge- a tot arreu.
.
Jo no vull votar a esclaus ni esclavistes. Jo vull votar a persones lliures. I vull votar en llibertat.
.
No hi ha llibertat al PSOE, COMPROMÍS, PP, VOX, ESQUERRA, SUMAR, PODEM, COMUNS, etc….
.
Jo no puc votar a Diana Morant, Pilar Bernabé, mÓnica oltra, Joan Baldoví, Àgueda Micó, Enric Morera, Junqueras, Rufián, Tardà…… perquè tots ells són esclaus, ara mateix, de Pedro Sánchez, el president socialista del govern espanyol.
.
Per tant, ara hi torne a fer la pregunta de sempre: ¿A qui podem votar els independentistes valencians?
.
Si el PSOE i COMPROMÍS no ens solucionen res, i el PP i VOX ens volen exterminar, ¿què hem de fer, pegar-nos un tret al cap?
.
Jo ja estic fart de votar sempre al ‘menys roí’, perquè això vol dir que tots són molt roïns.
.
¿No hi haurà mai un líder bo d’un partit bo?
.
Si tots són mals, per deducció, ¿sempre ens governaran psicòpates criminals?
.
Si no, com s’explica que arribés al poder Carlos Mazón, el president valencià que es passà tres hores dinant i fotent un clau a un pàrquing de la capital del Túria, mentre s’ofegaven centenars de persones a pocs quilòmetres d’ell, per la DANA del 29 d’octubre del 2024. Que es burlés en acabat de les víctimes a la seua cara, que el mantinguessen durant un any més a la presidència de la Generalitat i que, quan per fi va dimitir, el recol.locassen a un altre càrrec i li pagassen encara més diners.
.
I, tot açò, molts valencians encara ho veuen com a ‘normal’ i tornaran a votar PP i VOX a les properes eleccions. I el pitjor és que, per a ells, els catalanistes valencians som ‘els traïdors’. Mai no ho seran els espanyolistes i castellanistes que bevien i reien sense complexos, mentre el fang i la torrentada s’enduia per davant els cotxes, les cases i les vides dels nostres companys.
.
El nostre país està fatal, i no l’arreglaran PSOE i COMPROMÍS, assegurat, perquè no ens feren avançar gaire al conjunt del País Valencià, durant els huit anys que ja ens van governar.
.
La situació dels independentistes valencians és desesperant, perquè no ens sentim reflectits per cap partit valencià. ¿Què podem fer, xè?
.
Jo vull votar, però vull votar algun partit que no em faça vomitar……..
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 6 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses.

____

L’ESCRIT ANTERIOR VA SER PUBLICAT COM A COMENTARI AL SEGÜENT EDITORIAL DE VILAWEB:

La prioritat nacional del PSOE i la nostra, poderosa, consciència fosca. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 05.07.2026).

El lapsus de Morant no és un error de comunicació, sinó un moment de sinceritat estructural. I l’inconvenient de fons és que un estat [espanyol] que es proclama nació -i que fa dos segles que vol ser nació- no ha aconseguit encara que una frase com la seua siga banal i no moga cap polèmica.

++++https://www.vilaweb.cat/noticies/la-prioritat-nacional-del-psoe-i-la-nostra-poderosa-consciencia-fosca/

Diana Morant, ministra socialista a Madrid, ha dit -en la que se suposa que és la primera entrevista com a candidata a la presidència de la Generalitat- que ja decidirà ella quan el País Valencià serà la seua “prioritat exclusiva”.

La frase ha alçat una bona polseguera, i és comprensible. Però confesse que a mi la polèmica concreta desfermada per les paraules de Morant m’interessa menys que no allò que crec que revela. Perquè […] descobrirem una cosa molt més profunda i interessant que no solament un lapsus de campanya: descobrirem per què el projecte nacional espanyol fracassa una vegada i una altra -i ja fa 218 anys- al nostre país.

[…]

Josep Vicent Marqués -un dels pensadors valencians menys coneguts avui i més suggeridor- anomenava la “consciència fosca”. Marqués va observar i teoritzar que els valencians, malgrat segles de dimissió i de provincianisme, conservàvem i conservem una consciència obscura -és a dir, latent, no formulada- de constituir un subjecte col·lectiu propi amb uns interessos que no coincideixen automàticament amb els de l’estat [espanyol].

Una consciència que no gosa dir el seu nom, que sovint es disfressa de regionalisme folklòric o de simple greuge pressupostari, però que reapareix, indòcil, cada vegada que la realitat la convoca. I la realitat la convoca sovint: la va convocar la gota freda [del 29 d’octubre del 2024], quan mig país va comprendre que la seua vida valia menys que un dinar [del president valencià, Carlos Mazón] al reservat d’un restaurant [, “El Ventorro”]; la convoca el finançament; la convoquen les infraestructures eternament ajornades; i ara la convoca una candidata [socialista del PSPV-PSOE a la presidència de la Generalitat, Diana Morant,] que confessa -amb una franquesa que he de suposar que és involuntària- que la prioritat no és necessàriament la terra.

[…]

Dos segles de nacionalització [espanyolista] fallida -escola, lleves militars, selecció de futbol i bandera no han bastat- han produït aquest resultat paradoxal: un nacionalisme d’estat [, d’Estat espanyol,] tan i tan insegur, encara, que veu deslleialtat a tot arreu, i unes nacions perifèriques [com la valenciana, dins dels Països Catalans] que, fins i tot quan callen, fins i tot quan voten partits espanyols, conserven intacta la consciència fosca de ser una altra cosa.

Marqués confiava que eixa consciència, algun dia, es faria clara. De moment, si més no, cada polèmica com la d’aquest cap de setmana [amb Diana Morant, la candidata socialista a presidir la Generalitat valenciana, que encara no ha decidit quan el País Valencià serà la seua prioritat,] n’és un recordatori.

[…]

PS. Per si a algú li interessa aprofundir-hi: el concepte de “consciència fosca” és un dels més fèrtils del llibre “País perplex” [de Josep Vicent Marquès] (premi d’assaig “Joan Fuster” de l’any 1973 [als “Premis Octubre” de l’editorial “Tres i Quatre”]), i probablement el que ha envellit millor.

[Josep Vicent] Marquès escriu contra dues lectures simultàniament. Contra la lectura fusteriana ortodoxa, que tendia a veure el poble valencià com un cos sense consciència nacional, una mena de tabula rasa alienada. I contra la lectura regionalista, que veia en el folklore i el localisme una identitat suficient. La seua tesi és més subtil: els valencians sí que tenim consciència de la particularitat col·lectiva, però és una consciència fosca -no articulada, no política, deformada per la ideologia dominant.

No és absència de consciència: és consciència tèrbola, desviada cap a formes que no amenacen l’ordre establert. La ideologia de la taronja, l’agrarisme idíl·lic, el localisme de campanar i traca, el meninfotisme, el sucursalisme: tot això no serien, en la seua anàlisi, el buit d’una identitat, sinó les formes tergiversades en què aquesta identitat s’expressa quan no es pot expressar políticament.

D’ací ve la seua aproximació metodològica, que era la gran novetat del llibre. Marqués venia d’una sociologia marxista -diguem-ne irreverent-, de “Germania Socialista”, i allà on Fuster havia fet un diagnòstic moral -els valencians com a poble “anòmal”, fallit- ell proposava una anàlisi materialista de la ideologia. La consciència fosca no seria, a partir d’aquesta posició, un defecte de caràcter col·lectiu, sinó el producte d’unes estructures de classe concretes: una burgesia agrària exportadora que no necessitava projecte nacional propi i que va fabricar un regionalisme innocu, decoratiu, compatible amb l’espanyolisme.

La conseqüència més provocadora del concepte és la lectura tan sorprenent com suggeridora que aquesta visió permet fer del blaverisme [valencià]: si la catalanitat dels valencians existeix, però en forma fosca, aleshores fins i tot l’anticatalanisme [present en el blaverisme valencià] es pot llegir com una expressió invertida, negativa, d’aquesta mateixa consciència [nacional valenciana]. No odies allò que t’és indiferent, odies allò que et concerneix. De fet, [Josep Vicent] Marqués va explicar que el blaverisme [valencià], al capdavall, era una manera “fosca” de demostrar la catalanitat dels valencians -una idea que, tot siga dit, ha fet una certa fortuna i que encara circula en alguns dels debats sobre identitat valenciana.

[…]

____

RESPOSTA DE JOANJO AGUAR MATOSES AL DIRECTOR DEL DIARI “VILAWEB”, VICENT PARTAL MONTESINOS (7-7-2026): Sobre la teoria de Josep Vicent Marqués i el blaverisme valencià anticatalà.
.
Açò és digne d’un guió de “MARVEL contra DC”: “ValÈnciaman contra ValÉnciaman”. La È oberta contra la É tancada. ¡mÒnica oltra contra mÓnica ultrón! Proper llançament…… 23 de maig del 2027. “ELECTION DAY”.
.
Fent un paral·lelisme, el blaverisme anticatalanista que exterioritzen alguns valencians seria com l’homofòbia antinatural que manifesten alguns homosexuals. Autoodi, automenyspreu i autonegació. Tot per integrar-se en el col·lectiu imperant, com l’Espanya Castellanista o el Masclisme Heterosexual.
.
En principi, el col·lectiu supremacista els resulta hostil i vomitiu de manera visceral, però ha assolit tant de poder i influència en la societat que els envolta, que prefereixen viure a l’ombra d’aquest poder, negar-se a ells mateixos, amagar la seua condició i perseguir a tots aquells que són iguals com ells. Estaríem parlant, ni més ni menys, que d’esclaus esclavistes. Esclaus traïdors i esclavitzadors. Els pitjors esclaus que hi ha.
.
Per altra banda, l’anticatalanisme ancestral que demostren la majoria de castellans a la Meseta Central, sí que seria anticatalanisme pur i dur. Dominació supremacista de l’amo castellà (amb substrat o cultura celta, romana i visigoda) sobre nosaltres, els vassalls catalanoparlants (amb substrat o cultura ibera, romana, visigoda i musulmana).
.
Si de cas, si també fos autoodi el que senten els castellans, seria autoodi pel mateix substrat romà i visigot. I odi contra el nostre substrat iber i musulmà, que no tenen ells en gran quantitat. També cap aquesta possibilitat. Recordeu que els castellans sempre es vantaven de la seua “limpieza de sangre”. “¡Ni una gota de sangre mora!”, hi proclamaven. I encara hi ha molts castellans, del segle XXI, que pensen així, ¡compte!
.
A l’Anglaterra medieval no paraven de preguntar: “¿Normand o saxó?” Els celtes havien sigut ja arraconats cap a Escòcia, Gal·les, Irlanda i Cornualla. De fet, la llengua anglesa no prové de les tribus autòctones de les illes britàniques. Prové de les tribus germàniques invasores, provinents del continent, que també eren parents dels nostres invasors visigots.
.
Per tant, a la Península Ibèrica, en aquelles èpoques també hi podrien preguntar: “¿Celta o iber? ¿Romà o visigot?” Supose que “cristià o musulmà” saltaria a la vista. No caldria preguntar. ¿O sí………?
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 7 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses.

____
____

LA RESPOSTA ANTERIOR DE JOANJO AGUAR MATOSES TAMBÉ HI VA SER PUBLICADA COM A COMENTARI AL SEGÜENT EDITORIAL DE VILAWEB:

El foc comença a cremar molt abans de veure’n el fum. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 06.07.2026).

El foc no comença quan en veiem les flames, quan algú albira una columna de fum alarmant. Perquè el foc, en realitat, comença molt abans, comença quan deixem d’escoltar la gent que viu a les terres que un dia es cremaran, quan ens oblidem, literalment, de la terra.

++++https://www.vilaweb.cat/noticies/el-foc-comenca-a-cremar-molt-abans-de-veure-el-fum/

____

COMENTARI DE JOANJO AGUAR MATOSES. (07.07.2026. 06:25 hores).

M’encanten els comentaris de: Ramon Perera (06.07.2026. 23:49 hores), Joan Font (06.07.2026. 23:32 hores), Xavier Grifell (06.07.2026. 22:54 hores), Maria Rosa Camps (06.07.2026. 22:32 hores), Josep Usó (06.07.2026. 22:09 hores) i Fermi Garriga (06.07.2026. 22:04 hores).
.
Sobre el comentari de Joan Benet (06.07.2026. 23:12 hores), trobe que en ell hi sobra la paraula despectiva “subnormal”. Podria haver posat, tranquil·lament: “crearan uns quants Powerpoints per marejar al personal”.
.
I ARA EL MEU COMENTARI.
.
La falta de previsió amb el foc a tot arreu dels Territoris Catalanoparlants és igual, igual, que la falta de previsió amb la DANA i la riuada a l’Horta de València, la del 29 d’octubre del 2024. Vivim d’esquena a la natura i, quan aquesta es farta, ens colpeja en la cara.
.
Massa llenya seca al bosc i massa calor pel canvi climàtic humà origina incendis apocalíptics, monumentals.
.
Massa ciment, massa asfalt i massa polígons industrials o centres comercials impedeixen que la terra absorbisca l’aigua de pluja, la llança riera avall i la converteix en torrentades que s’enduen per davant tot el que troben al seu pas: arbres cremats, matolls socarrats, pedres calcinades, cotxes, cases, naus, comerços, ferrocarrils, carreteres, vegetació, vides humanes i vides animals.
.
Ara que hi pense, tot allò del foc i de la nostra terra també podríem enllaçar-ho amb l’article Editorial d’ahir de VILAWEB, del director Vicent Partal, sobre Diana Morant i la seua prioritat: ¿ministra socialista o candidata a presidir la Generalitat valenciana?
.
Diana, ¿quina és la teua diana?
.
¿La terra o la cartera? ¿La Generalitat o el Ministeri? ¿València o Madrid? ¿País Valencià o Comunidad Valenciana? ¿Països Catalans o Països Castellans? ¿Marènia o Espanya? ¿Dignitat o submissió? ¿Llibertat o esclavitud?
.
També, sobre l’article Editorial d’ahir, voldria afegir un apunt més a Vicent Partal, que podria ser interessant. Se m’ha acudit aquesta nit, així que no m’és possible incloure’l al meu comentari de l’Editorial d’ahir, perquè no el puc editar.
.
Cite l’article de Vicent Partal. Sobre Josep Vicent Marqués i la seua atrevida, i potser encertada, teoria respecte el blaverisme valencià anticatalà.
.
EDITORIAL: “La conseqüència més provocadora del concepte és la lectura tan sorprenent com suggeridora que aquesta visió permet fer del blaverisme [valencià]: si la catalanitat dels valencians existeix, però en forma fosca, aleshores fins i tot l’anticatalanisme [present en el blaverisme valencià] es pot llegir com una expressió invertida, negativa, d’aquesta mateixa consciència [nacional valenciana]. No odies allò que t’és indiferent, odies allò que et concerneix. De fet, [Josep Vicent] Marqués va explicar que el blaverisme [valencià], al capdavall, era una manera “fosca” de demostrar la catalanitat dels valencians -una idea que, tot siga dit, ha fet una certa fortuna i que encara circula en alguns dels debats sobre identitat valenciana.”
.
.
RESPOSTA DE JOANJO AGUAR MATOSES AL DIRECTOR DEL DIARI “VILAWEB”, VICENT PARTAL MONTESINOS (7-7-2026): Sobre la teoria de Josep Vicent Marqués i el blaverisme valencià anticatalà.
.
Açò és digne d’un guió de “MARVEL contra DC”: “ValÈnciaman contra ValÉnciaman”. La È oberta contra la É tancada. ¡mÒnica oltra contra mÓnica ultrón! Proper llançament…… 23 de maig del 2027. “ELECTION DAY”.
.
[…]
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 7 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses.

____
____

Crítiques contra Diana Morant per haver dit que el País Valencià no és la seua “prioritat exclusiva”. (Redacció. VILAWEB. 05.07.2026).

El president [valencià] Juanfran Pérez Llorca [del Partit Popular] i dirigents [valencianistes] de Compromís qüestionen les declaracions de Morant.

++++https://www.vilaweb.cat/noticies/critiques-contra-diana-morant-pais-valencia-no-es-prioritat-exclusiva/

Diana Morant, candidata del PSPV [-PSOE] a la presidència de la Generalitat [valenciana], ha aixecat polseguera en la primera entrevista concedida a un diari valencià, a Levante.

Hi ha malestar a les xarxes per la declaració del titular, que diu: “Jo decidiré quan la meva prioritat exclusiva és la Comunitat Valenciana”. Dirigents polítics i usuaris han interpretat com una admissió que el País Valencià encara no és la seua dedicació principal.

[…]

____
____

____

____

____
____

CONCEPTES RELACIONATS I ALTRES PARAULES D’INTERÉS.

valencians, independentistes, mediterranis, València, Valéncia, Valencia, català, catala, valencià, valencia, 2026, 2027, eleccions, vota, votar, votacions, iber, ibers, ibèria, iberia,
parlem, Veritat, quedem, Consciència, Consciencia, Fosca,

Pedro, Sánchez,
____
____

 

Desmuntem Tabàrnia! Construïm Marènia!! (4-3-2018)

Desmuntem Tabàrnia! Construïm Marènia!! (4-3-2018).

 

Ja està bé de Tabàrnia!

Marènia, xe, Marènia (o Països Catalans)!!

 

Sueca, País Valencià, Marènia. Diumenge 4 de març del 2018.
Joanjo Aguar Matoses.

 

Llegiu als enllaços la proposta alternativa per rebatejar el nostre Estat: MARÈNIA (Territoris Catalanoparlants o Països Catalans).

 

https://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/2016/03/30/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-solucio-al-conflicte-dels-noms-15-3-2016/

 

https://www.diarilaveu.com/veu/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

 

https://www.google.es/search?client=firefox-b&dcr=0&ei=lJGcWsqxIIWvU6ycsOAE&q=i+si+anomenem+mar%C3%A8nia+als+pa%C3%AFsos+catalans&oq=i+si+anomenem+mar%C3%A8nia+als+pa%C3%AFsos+catalans&gs_l=psy-ab.3…6709.11587.0.12111.20.20.0.0.0.0.209.1858.2j13j1.16.0….0…1.1.64.psy-ab..4.11.1241…33i160k1j33i21k1.0.vCP6or5y3ew

____

Desmuntem Tabàrnia! Construïm Marènia!!

Des de Sueca, el vídeo de Maemeua…..

https://www.youtube.com/watch?v=c0-SbpSl0XU

.

 

____

CONCEPTES RELACIONATS I ALTRES PARAULES D’INTERÉS.

“Marènia No a Tabàrnia”, “Marènia No Tabàrnia”, “Marènia xe!”, “No a Tabàrnia”, “No Tabàrnia”, “Països Catalans”, acceptar, Alternativa, canvi, català, conflicte, convivència, debat, diàleg, esKKaÑÑa, Espanya, gent, iber, Ibèria, ibers, Marènia, nom, noms, oberta, ofega, proposta, públic, solució, Tabàrnia, transigir, valencià,

____

____

____

____

____

____

____

____

Ibèria: Alternativa al nom de Marènia o Països Catalans.

 

Ibèria: Alternativa al nom de Marènia o Països Catalans.

____

Comentari 37  –  Joan. València  –  30 de març del 2016. 12.07h.

República federal de Catalunya, València i Balears o Països Catalans o Països (T)arragonesos o Tarragònia o Ibèria el nom és nostrat seria Ibèria com ho és Lusitània pels de l’atlàntic: els Portuguesos que agafen el nom de la ciutat Porto. de fet la nostra capaital hauria de ser la tradicional romana: Tarragona.

____

Comentari 38  –  Joanjo Aguar Matoses. Sueca, País Valencià, Ibèria (abans Marènia)  –  30 de març del 2016. 14.11h.

#37 – Precisament, Joan de València. Ho has clavat i reblat!

IBÈRIA, del riu Iberus, l’estimat Ebre que ens nodreix, ens sadolla i ens transporta dels Pirineus a la Mediterrània. Un nom amb un solatge històric (aquest SÍ!) i potser igual de bonic -¡O MÉS!- que el meu terme inventat de ‘Marènia’.

T’assegure que ara mateix, ARA MATEIX, abandonaria la proposta de ‘Marènia’, si tots els catalanoparlants (valencians, illencs i catalans) adoptassen de bon grat i amb entusiasme aquesta nova i antiga denominació: ‘Ibèria’ en compte de ‘Països Catalans’.

Podeu difondre a tot arreu el meu vist i plau: ‘Ibèria’, el millor nom.

Segur que més d’un hi llençarà coets i us cridarà desesperat: “Digueu-li que sí, xe! Digueu-li IBÈRIA o com us rote per la figa, rehòòossstiaaeeaaa!, però feu que hi calle ja el pesat eixe de ‘Marènia’….”

Sueca, País Valencià, Ibèria (abans Marènia). Dimecres 30-3-2016.
Joanjo Aguar Matoses.
Últims retocs: 2016-03-30. 16:16 h.

____

PUBLICAT EN FORMA DE COMENTARIS A L’ARTICLE DE ‘LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ’:

I si anomenem Marènia als Països Catalans?, per Joanjo Aguar. (Dissabte 26-3-2016. 08:45h)

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6884/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

____
____

Pintada. Deixa't estimar, parla Catala. Andorra. 17-11-2013

____

 

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (15-3-2016)

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (Dimarts 15-3-2016).

Article publicat a LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ el dissabte 26-3-2016.

 

https://www.diarilaveu.cat/cartes-dels-lectors/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar-289572/

 

__

[ ENLLAÇOS  ANTICS ]

 

https://www.diarilaveu.com/noticia/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

 

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6884/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

 

https://www.diarilaveu.com/veu/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

____

 

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans?

(Solució al conflicte dels noms)

– ¿Per què no, xe? ¿I si anomenem Marènia als Països Catalans?

– ¡¡¿¿QUUÈÈEE??!!

– Sí, home, sí, Marènia. ¿No et dóna picor el nom ‘Països Catalans’? ¡Doncs diguem-li ‘Marènia’ i ja està!

D’aquesta manera és com acabe la discussió amb molts ‘blavencians’, això és, amb els valencians que defensen el blau en la senyera i miren de reüll a Catalunya, com si ens volgués ‘furtar la paella’. Amb molts d’ells he comprovat que és impossible raonar. Si no els dius que sí a tot, t’estampen als morros que “ets un traïdor a València i un venut als catalans”. Et fan la creu i ja no hi traus trellat d’ells.

Ara bé, no tots els ‘blavencians’ són iguals. Entre ells hi ha una gran biodiversitat. Com també entre nosaltres, els ‘catalencians’ o catalanistes valencians. Al llarg de la meua vida he conviscut amb diferents tipus de valencianistes ‘blavers’ i de catalanistes valencians, i he descobert que la majoria no són ni tan tancats ni tan radicals com alguns pretenen fer-nos creure, ja siguen d’una banda o de l’altra. Només cal saber raonar de manera civilitzada, sense imposar nosaltres les nostres ‘doctrines nacionals’ ni ells els seus ‘dogmes regionals’. Això és, desmuntant-nos uns a altres els prejudicis que hi teníem sobre els respectius interlocutors.

Aquest text està dedicat a ells, a tots els valencians realment dialogants, aquells que estimen, parlen i escriuen en la nostra llengua, la llengua pròpia dels valencians, aquells que potser no se senten catalans, però que tampoc li llepen el cul als madrilenys, ni s’agenollen davant dels castellans. En definitiva, li ho dedique als valencians que trobarien viable una unió de la nostra terra amb Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, sempre que els valencians no hi quedem subordinats als catalans, ni que València hi esdevinga una delegació de Barcelona. Més o menys seria així, a grans trets.

EL CONFLICTE POLÍTIC.

Potser us resulte còmic o ridícul, però jo, com a valencià, ja n’estic fart de naufragar milers de voltes entre les dues corrents que hi entrexoquen i s’acarnissen a la nostra terra com el ‘Gran Defensor de la Pàtria’. M’hi referisc a la ‘Pàtria Valenciana’, és clar, no a la ‘Pàtria Espanyola’. Si sou aferrissats defensors d’Espanya, ¡compte!, aquest text no és per vosaltres i us demane que el deixeu ara mateix.

Per una banda m’increpen, personalment, els de la meua família de Sueca, valencianistes blavers quasi tots ells: “Xe, ¿com t’hi ajuntes amb els catalans, si volen envair València i furtar-nos la nostra llengua?”

¡Què curiós! Mai no s’hi queixen de la invasió i colonització castellana, que ens oprimeix des de fa més de tres-cents anys. Hipòcrites addictes al sadomasoquisme: “¡Ohh, dame más….! ¡Dame, dame… en castellàààaa….!”

Per altra banda estan els meus amics, de Sueca i voltants, catalanistes valencians amb els seus eterns consells: “Xe, deixa de calfar-te el cap, xe. No hi faces cas als ‘blaveros’. ¿No veus que són feixistes espanyols?. Nosaltres som valencians, però valencians dels Països Catalans. ¡Ja n’aprendran, xe! Temps al temps….”

Recontrafotre, ¡quina paella mental! Si continue fent cas a tothom, acabaré tornant-me boig.

Doncs bé, com jo segur que n’hi ha milers i milers de valencians. Valencians que hi bracegem desesperats entre els dos pols o remolins que ens intenten fagocitar. O entre els tres pols, millor dit, si incloem també els espanyolistes radicals que s’hi caguen tant en Catalunya com en València i sobretot en la nostra pròpia llengua, que no és, certament, la seua.

Diuen que els extrems s’hi ajunten -i possiblement siga així- però, a aquells que ens toca viure enmig de dues o tres voràgines sense fi, només fan que amargar-nos la vida i privar-nos d’un bocí de llibertat. Si alguns ja s’hi consideren discriminats per Espanya, tu imagina’t sentir-te discriminat pels mateixos discriminats. ¡Refotre, tu! ¡Quina flipada! ¡Nosaltres som els marginals dels marginals!

EL CONFLICTE DELS NOMS.

A veure, deixem clara una cosa. Jo sé que l’idioma que parle i que escric a Sueca, tot i dir-li ‘valencià’, forma part del conjunt de la llengua catalana, igual que l’idioma que es parla a Vinaròs, a Reus, a Fraga, a Lleida, a Vic, a Andorra, a Prada de Conflent, a Girona, a Tarragona, a Sagunt, a Alcoi, a Elx, a Eivissa, a Palma o a la Ciutadella de Menorca. Si algú de la meua família s’hi rebolca en llegir açò, que agafe el llegó i se’n vaja a cavar hort, a veure si allibera tensió.

No pots dir que estimes la teua llengua si negues la seua unitat. És incompatible una cosa amb l’altra. Si aquells que estimen Espanya hi defensen a mort la unitat territorial de l’actual Estat, els valencians que estimem la nostra llengua també hauríem de defensar, per tant i amb totes les nostres forces, la unitat de la llengua catalana, ¡xe!

La unitat de la llengua és un fet. Que m’ho diguen a mi, que ho he comprovat parlant igual que a la gent de Sueca, però al nord dels Pirineus: a Prada, a Salses i a Perpinyà, allà pel territori francés (francés, de moment). Per tant, no hi perdré en aquest tema ni un segon més. Tant se val si ets un valencià blaver anticatalà o un valencià compromés amb la llengua però acagallonat per la premsa espanyola. Vosaltres continueu dient-li valencià, que jo li diré català. Us assegure, no obstant, que tots tres parlem el mateix.

Bo, tots no, clar. No hi parlem igual que el típic salva pàtries que ens espeta, com una fuetada: “Yo soy más valenciano que nadie y defiendo el valenciano contra vosotros, los imperialistas catalanes”. Amb aquest, però, no cal ni discutir. Deixeu que amolle una o dues brofegades més i es descobrirà sol.

Aclarit el tema de la llengua, passaré a l’assumpte delicat, la qüestió nacional. Perquè una cosa és reconéixer que jo hi parle català i una altra, de ben diferent, és dir que jo sóc català. Fa temps que hi pregone als quatre vents que sóc un valencià catalanista, i ho sóc des de farà quinze anys, encoratjat per José María Aznar, l’expresident espanyol, un ultranacionalista castellà que ha fomentat més l’independentisme català que el propi Artur Mas. Ara bé, el que no puc afirmar és que jo siga català, atès que no he nascut ni visc a Catalunya. I, per tant, si no sóc català, em costa Déu i ajuda anomenar la meua terra ‘Països Catalans’. Sent defraudar-vos a molts, però és així.

De vegades l’anomene, és cert, ‘Territoris Catalanoparlants’, i amb això sí que hi estic d’acord, però aquest nom m’hi resulta tan llarg i farragós que acabe descartant-lo, malauradament, en repetides -massa- ocasions.

EL RENTAT DE CERVELL.

Abans de seguir avant, necessite confessar-vos una cosa: No hi tinc clar si la meua objecció al nom ‘Països Catalans’ obeeix del tot a la lògica o si és fruit d’un reflex visceral, involuntari i vergonyant. Un reflex provinent de la catalanofòbia que m’imprimiren a foc lent, quan jo era menut, els meus pares i tios de part de mare, tots ells suecans catalanoparlants però amb una inflexible educació franquista i radicalment anticatalanista.

Si és així, cal dir que em resulta impossible erradicar del tot la meua llacor anticatalana, insuflada abans de prendre-hi jo consciència de l’adoctrinament. Han clavat unes falques tan profundes a dins la meua ment que, malgrat declarar-m’hi catalanista ara mateix, encara em sorprenc -quan baixe una mica la guàrdia- sentint una lleugera aversió envers la paraula ‘català’ o ‘catalana’. Sé que és fort tot això, i em dol de tot cor, però, ¿què voleu? ¡Això són els rentats de cervell!

És clar que no ens ho inculquen directament: “Has d’odiar als catalans, has d’odiar als catalans, has d’odiar als catalans….” Això seria descarat i contraproduent. El que fan és emprar mètodes subtils, barrejant consignes repetitives amb ganyotes i un agre to de menyspreu, mentre hi relacionen contínuament Catalunya amb l’arrogància, la intransigència, la insolidaritat, la malícia, la perversitat, la discriminació, el racisme, la xenofòbia, la dictadura, el totalitarisme, el nazisme, etc.

I després tenen la barra de dir que els catalanistes adoctrinen als seus fills…. ¡¿I l’adoctrinament espanyolista que ens injecten els nostres pares, tios i altres familiars? ¿I el continu bombardeig anticatalà que ens plou des de fa anys des dels mitjans de comunicació espanyols? ¡Un altre rentat de cervell! ¡Tindran poca vergonya! ¡Fills d’Una, Grande y Libre Mòmia Corrupta!

L’ALTRA CARA DEL CONFLICTE.

Fart de veure-hi urpes i dents a la meua família i considerat per ells com un traïdor a València, m’hi acoste als meus amics de Sueca per consolar-m’hi una mica. És quan m’hi tope, de sobte, amb l’altre mur del calabós valencià.

No us ho creureu, però jo, per als catalanistes més puristes, els resulte un tant ambigu i moderat, per no dir-ne massa ‘sospitós’ o ‘ablaverat’.

– Res de ‘Marènia’ o ‘Territoris Catalanoparlants’. ¡Es diu ‘Països Catalans’ i punt!- m’amollen sense contemplacions.

– Xe, ¿que no veieu que a molts valencians no els ajoca bé? ¿Per què no hi cerquem entre tots un altre nom, un substitut viable que esdevinga còmode per tothom?”

– Ni pensar-ho, xe. Som Països Catalans i amb els anys ho acceptaran. Temps al temps….

Sí, sí… Temps al temps, temps al temps…. Fa més de setze anys que escolte la mateixa cançoneta, des que m’apuntí -a les acaballes de 1999- a l’aleshores Casal Jaume I de Sueca, d’Acció Cultural del País Valencià. I ara cada cop hi ha menys gent al meu voltant que hi defensa el nom i la idea de ‘Països Catalans’. Temps al temps, temps al temps…. Sí. I ara em veig polítics valencianistes, abans catalanistes abraonats, que no gosen ni parlar en públic de ‘País Valencià’. “¿I els Països Catalans, mante? ¿On te’ls has deixat?” “Eii, xee, era una forma de parlar….” En resum: que ni estan, ni se’ls espera ja.

I jo em pregunte una cosa. Si la batalla pel nom de ‘País Valencià’ fa anys que estem perdent-la; si a més d’un castellonenc i de dos alacantins els costa anomenar-se ‘valencians’ arran del centralisme de València; si passaran encara dècades abans que hi siga normal dir-li ‘català’ a la llengua dels valencians, ¡¿a qui dimonis se l’acudeix mantindre encés un altre front amb l’espinós mot de ‘Països Catalans’?!

UN GRAN ESCLAFIT.

¡Recollons xe, així no anem bé! Enviem els feixistes espanyols al blau de la mar, si voleu. Només saben que insultar-nos i humiliar-nos, és cert. Però, per favor, tinguem en compte la resta de valencians, els valencians que sí reconeixen la unitat lingüística del català però els costa definir-se com a integrants dels ‘Països Catalans’.

¿Per què recollona no inventem un terme neutral i equidistant, amb una clara finalitat: que acoste els valencians als catalans i als illencs, unint-nos com a germans? Obrim un diàleg de concòrdia amb la gent del nord i de l’est, xe. Si ens esperen amb els braços oberts i no amb un Kalàixnikov sota el braç.

Altrament, ¿què hi preteneu, seguir embotint el nom ‘Països Catalans’ fins que hi desapareguem del mapa els catalanoparlants? Si cada vegada hi ha més valencians, catalanistes fins i tot, que se’n desmarquen públicament d’aquest mot? ¿A què aspireu, a convertir en enemics els nostres possibles aliats? Si ens girem d’esquena a gran part dels valencians, ¿amb quanta gent creieu que redreçarem el nostre arruïnat, enfonsat i dividit país, amb fileres d’herois espectrals?

LA MEUA PROPOSTA: ‘MARÈNIA’ EN COMPTE DE ‘PAÏSOS CATALANS’.

És ara quan, dotze anys després de remoure terra i cel, us plantege de nou el meu repte personal: Adoptem el nom de ‘Marènia’ com a substitut del terme ‘Països Catalans’.

¡Xe, que sí! Escolteu, si volem acostar postures entre el País Valencià, Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, caldrà encetar de veritat un debat obert, seré i raonat sobre la qüestió dels noms, tan llargament dilatat. Crec que ha arribat el moment -ara, ¡ja!- de cercar un consens entre multitud de forces polítiques, socials i culturals valencianes, catalanes, illenques i de més territoris catalanoparlants.

Una alternativa moderna a ‘Països Catalans’ la teniu sobre la taula: ‘Marènia’. L’alternativa antiga, ‘Bacàvia’, d’un altre fill de Sueca, l’il·lustre Nicolau Primitiu, també la teníeu fa temps. Propostes individuals no us en falten, el que ens manca és voluntat col·lectiva, generositat i ganes de treballar tots plegats.

Jo demane que hi presenteu més noms alternatius, que hi barallem en comú els pros i contres de cadascun i que arribem per fi a un mot definitiu, acceptat per tothom, malgrat que no ens satisfaça per complet a ningú. Un cop acordat el nom unitari per als territoris catalanoparlants, us demane que en fem d’ell un ús extensiu i intensiu, de tot cor i amb tot el seny. Només així crearem la base necessària per unir la majoria de catalanoparlants, que és el que hi combat Castella ¡o Espanya! des de fa segles. L’Espanya que ens separa, l’Espanya que ens asfixia, l’Espanya que ens escanya….

‘MARÈNIA’ VERSUS ‘ESPANYA’.

És curiós, però he comprovat que hi causa més efecte el nom de ‘Marènia’ entre els espanyolistes que entre els catalanistes que conec. ¡Bona senyal! Si als espanyolistes el nom d’una Marènia catalanoparlant, en contraposició amb el d’una Espanya castellanoparlant, els causa tant de respecte i temor, potser en el fons no hi vaig tan malament encaminat.

Tinguem-ho en compte: si els castellans s’inventaren el nom d’Espanya per expandir veladament la seua dominació i la imposició lingüística arreu de la Península Ibèrica, ¿per què no adoptem nosaltres el nom de Marènia per interconnectar-nos millor els territoris catalanoparlants, atès que ja ens uneix la llengua?

L’ORIGEN DE ‘MARÈNIA’.

Per a qui li interesse, ‘Marènia’ és una paraula de nova creació que se m’acudí entre l’abril i el maig del 2004, mentre hi treballava d’operador de càmera a la productora World Films, ubicada a Castelló de la Plana, vora la delegació de Canal 9.

El divendres 7 de maig del 2004 redactí el primer text on hi plantejava substituir el terme de ‘Països Catalans’. Tres dies més tard, el dilluns 10 de maig, ja amb connexió a Internet, envií l’atrevida proposta de ‘Marènia’ per correu electrònic a diverses persones i entitats de la cultura, la política i l’activisme dels territoris catalanoparlants.

Durant els mesos i anys subsegüents la presentaria també a les xarxes socials, tant a la web de Relatsencatalà, [ ENLLAÇ 1 ] com la de Racó Català [ ENLLAÇ 2 ], fins a crear recentment una pàgina exclusiva en Facebook anomenada ‘Marènia – Territoris Catalanoparlants’ [ ENLLAÇ 3 ] i un bloc personal en Mesvilaweb intitulat ‘Cartes de Marènia’. [ ENLLAÇ 4 ]

[ ENLLAÇ 1 ]

http://relatsencatala.cat/relat/paisos-marencs-o-paisos-catalans/10466

[ ENLLAÇ 2 ]

http://www.racocatala.cat/forums/fil/27226/paisos-marencs-marenia-paisos-catalans

[ ENLLAÇ 3 ]

https://www.facebook.com/Marenia.Cat

[ ENLLAÇ 4 ]

http://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/

A més a més, a partir de la idea inicial he redactat més cartes [ ENLLAÇ 5 ] al voltant de la proposta de ‘Marènia’, per explicar-la a fons a aquells que hi demostraven un mínim interés i em feien arribar els seus dubtes i objeccions. Passats els anys i autoexigint-me una major concisió, també vaig decidir exposar-la de manera més amena i resumida [ ENLLAÇ 6 ], per fer-la atraient i entenedora a qualsevol tipus de lector.

[ ENLLAÇ 5 ]

http://relatsencatala.cat/relat/la-recerca-de-marenia-mes-sobre-el-noms-dels-paisos-catalans-carta-a-cris/223140

[ ENLLAÇ 6 ]

http://relatsencatala.cat/relat/de-marenia-a-compromis-final-de-la-guerra-11-11-2011/1043319

Fins i tot vaig redactar un guió humorístic [ ENLLAÇ 7 ], que acabaria convertint-se en un esquetx del programa MAEMEUA, realitzat pel bonàs Josep Lledó i emès en juny del 2006 a Sueca Televisió. En ell, el conegut cantant, actor i figura mundial de l’Alcúdia (¡la de Crespins NO, la de Carlet!), el gran senyor Lluís -famós ara com a ‘Toni de l’Hostal’- interpretava a un hipotètic Joan Fuster i em sotmetia a un cruel interrogatori per debatre -¡i combatre!- la meua alternativa al nom de Països Catalans. Fou la millor manera, o la més divertida almenys, d’arribar a un públic més ampli i heterogeni, adreçant la meua proposta a totes les llars del meu poble i d’arreu dels territoris catalanoparlants, gràcies a la posterior publicació i difusió del vídeo [ ENLLAÇ 8 ] en YouTube, l’any 2007.

[ ENLLAÇ 7 ]

http://relatsencatala.cat/relat/entrevista-joan-fuster-marenia-vs-paisos-catalans-esquetx-maemeua/494203

[ ENLLAÇ 8 ]

http://www.youtube.com/watch?v=c0-SbpSl0XU

L’OBJECTIU.

El meu propòsit era i continua sent, com he explicat, superar d’una vegada per totes el maleït conflicte dels noms i ajudar a unir i cohesionar, com ja hi foren antigament, el País Valencià, Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, així com també el Carxe, la Franja de Ponent, Andorra, la Catalunya Nord i la ciutat sarda de l’Alguer. En resum, tots ells territoris catalanoparlants, formant en aquest ordre una marca mmm…. espiral, cada cop més gran.

En definitiva, el nom de ‘Marènia’ no hi suposa cap atac al concepte de ‘Països Catalans’. De fet, el concepte és el mateix. Només canvia una cosa: que el nom és diferent.

El que pretén ‘Marènia’, en el fons, és que els anomenats ‘Països Catalans’ esdevinguen, per fi, una realitat política i social, ben cohesionada i potent. La realitat lingüística i cultural ja la tenim, per descomptat. Ja fa segles que existeix, de fet, per molt que intenten dinamitar-la periòdicament els poders fàctics castellanistes, o espanyolistes, que són el mateix.

Ara bé, si el nom ‘Països Catalans’ impedeix la construcció efectiva de la realitat política i social a què aspirem, ¿no serà el temps de provar-hi un nom alternatiu, per intentar assolir un idèntic objectiu?

Si el nom de ‘Marènia’, per exemple, redueix les discrepàncies entre valencians i catalans, ¿per què no provem adoptar-lo -aquest nom o un de diferent- per escapar del pantà en què agonitzem des de fa anys? ¿Què volem, continuar embarrancats per sempre i podrir-nos en aquest pestilent fangar?

Una mica d’imaginació, ¡xe! Crec que és el que ens cal per capgirar la situació. Peguem-hi la volta i agafem desprevinguts els nostres perseguidors. Sé que el meu plantejament no esdevé ni ortodox ni convencional, però està demostrat que l’ortodòxia i el convencionalisme ens han conduït a l’actual atzucac en què ens tenen acorralats. Si no hi furguem sota el mur per obrir-hi una escletxa, un túnel cap a la llibertat, acabaran exterminant-nos com a rates en una ratera.

EL GENTILICI, EL SIGNIFICAT I MÉS ENLLÀ.

Finalment, algú ens preguntarà: Si el nom del país és Marènia ¿com us anomeneu els habitants?

Respecte al gentilici de Marènia, em sembla que esdevenen acceptables aquestes dues variants: mareni/marènia i marenienc/marenienca. Totes elles em resulten prou agradables com per ser àmpliament reconegudes. Posats a inventar paraules, inventa-les tan boniques com pugues.

De fet, parlant de bellesa, l’evocador nom de ‘Marènia’ me l’inspirà la mar Mediterrània, el Mare Nostrum, la immensitat d’aigua que ens uneix a valencians, catalans i illencs de Ses Pitiüses i Balears, o de l’Alguer. En definitiva, ‘Marènia’ entroncaria amb el ‘Pont de Mar Blava’, al qual hi cantaria Lluís Llach sobre un poema de Miquel i Martí i Pol, i també amb la cançó de la Mediterrània, glorificada fins a l’infinit pel grandíssim Joan Manuel Serrat.

Si deixem volar encara més el pensament -i ara ja estic somiant- podem superar qualsevol frontera. La sonoritat de ‘Marènia’ ens eleva llavors amb lleugeresa i ens transporta a l’altra banda del planeta, a la germana ‘Oceania’ i les remotes illes de la Polinèsia. Us recomane de tot cor que hi llegiu el llibre ‘Els Papalagi’, del gran home, pensador i honorable cap de tribu Tuiavii de Tiavea, natural de l’arxipèlag de Samoa. Un descobriment vital, [ ENLLAÇ 9 ] ¡amb un segle d’antiguitat!

[ ENLLAÇ 9 ]

http://relatsencatala.cat/relat/estudi-doccident-des-del-pacific-els-papalagi/560092

En el fons, adoptar el nom de Marènia esdevé una forma d’eixamplar els nostres horitzons, de connectar espiritualment amb altres pobles i cultures, amb altres paratges i éssers humans, de recordar que no estem sols al món, sinó que hi formem part d’una comunitat. Però no de la ‘Comunitat Valenciana’, sinó de la ‘Comunitat de l’Espècie Humana’.

Ja em podeu dir si no n’és de suggerent i engrescador aquest nou mot que aspira al retrobament de valencians amb illencs i catalans, tots nosaltres catalanoparlants. Un terme nou de trinca, tan artificial com funcional, tan sintètic com adorable, tan menudet com valent, tan infravalorat com valuós, tan enigmàtic com meravellós. El llegendari nom de…. ‘Marènia’.

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 15 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

(Últims retocs:  2016-03-25. 13.30 h)

____

____

 

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (Dimarts 15-3-2016).

 

Article publicat a LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ el dissabte 26-3-2016.

 

https://www.diarilaveu.cat/cartes-dels-lectors/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar-289572/

 

__

[ ENLLAÇOS  ANTICS ]

 

https://www.diarilaveu.com/noticia/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

 

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6884/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

 

https://www.diarilaveu.com/veu/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

____

____

 

____

____

____