Heroi RIZAL — UNAMUNO versus MILLÁN-ASTRAY. Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12 d’Octubre de 1936. “Día de la Raza”.
____
IMATGE:
Unamuno. Manuscrit (Paraninf Universitat Salamanca. 12-10-1936)
https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/16198483935/in/album-72157619030704837/
____
Heroi RIZAL — UNAMUNO versus MILLÁN-ASTRAY. Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12 d’Octubre de 1936. “Día de la Raza”.
(Actualització: 14-3-2015)
_____________________________________________________________________________________
Notes manuscrites del filòsof i escriptor bilbaí Miguel de Unamuno y Jugo, preses al Paraninf de la Universitat de Salamanca el dilluns 12 d’octubre de 1936, durant la celebració feixista del “Día de la Raza”, posteriorment anomenat “Día de la Hispanidad”.
Poc després d’esbossar aquestes idees, fou quan s’hi produí el famós i acarnissat enfrontament verbal entre Unamuno i Millán-Astray.
Millán-Astray (José Millán Terreros) havia sigut el fundador de ‘La Legión’ espanyola o ‘Tercio de Extranjeros’, la qual nasqué al nord d’Àfrica en 1920, a l’aleshores Protectorat espanyol del Marroc, i tindria, setze anys més tard, una importància cabdal en l’expansió i triomf definitiu de la dictadura feixista a Espanya, durant la guerra civil.
_____________________________________________________________________________________
ELS APUNTS D’UNAMUNO.
A continuació es mostren les notes manuscrites del propi Miguel de Unamuno, improvisades durant la celebració al Paraninf de la Universitat de Salamanca, el dilluns 12 d’octubre de 1936.
Els apunts de l’intel·lectual foren gargotejats en el revers de la carta que li havia enviat a Unamuno la senyora Enriqueta Carbonell Carratalà, esposa d’Atilano Coco Martín, un pastor anglicà i masó presoner a Salamanca dels militars sublevats contra la República. En la carta, la senyora Enriqueta li demanava a Unamuno que intercedís pel seu marit, ja que el pastor era un bon amic del filòsof basc.
Val a dir que, segons alguns testimonis, Atilano Coco Martín seria executat pels feixistes la nit del 8 al 9 de desembre de 1936, passada la festa de la Immaculada Concepció. Afusellat enmig del mont, prop de La Orbada, vora la carretera de Valladolid i a uns 24 quilòmetres al nord-est de Salamanca, encara es desconeix exactament on fou enterrat el seu cos.
_________________
· Manuscrit Original. Notes d’Unamuno (Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12-10-1936).
http://4.bp.blogspot.com/-P56T6MQcNn4/VCg4rJ4OcMI/AAAAAAAAKOo/wkyui4ZAto0/s1600/Escrito.jpg
_________________
NOTES MANUSCRITES D’UNAMUNO. Full en orientació horitzontal. (Paraninf de la Universitat de Salamanca. Dilluns 12 d’octubre de 1936. Celebració del ‘Día de la Raza’, posteriorment ‘Día de la Hispanidad’) Text complet:
[ A la part superior dreta del full, ocupant una huitena part d’aquest i amb lletra menuda: ]
Guerra internacional; civilización occidental cristiana. El nuevo ciudadano. Vencer y convencer. Odio y no compasión. Anglesp? Cóncavo y convexo. Descubrir un nuevo mundo.
[ A la resta del full, ocupant gairebé les set huitenes parts restants, amb lletra gran: ]
Guerra internacional occidental cristiana. Independencia. Vencer y convencer. Odio y compasión. Lucha, unidad catalanes y vascos. Cóncavo y convexo. Imperialismo lengua. Rizal. ni la mujer.
(Odio y compasión) -> Odio. Inteligencia que es crítica y diferenciadora, que es examen, inquisitiva, no inquisidora.
Ramón. Beltrán de Heredia. Maldonado. Pemán.
[ A la vora dreta, a meitat d’altura, segell circular amb la inscripció: ]
CASA MUSEO UNAMUNO
[ Al cantó inferior esquerre, amb lletra manuscrita d’una altra persona, més marcada, la numeració o codi: ]
1-2/73
_________________
ACLARIMENTS SOBRE ‘RIZAL’.
José Rizal (José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda), nascut el 19 de juny de 1861 a Calambá, 54 quilòmetres al sud de Manila, fou un escriptor i dirigent polític independentista filipí. Extremadament culte i cosmopolita, estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Santo Tomas, a Manila. Es llicencià en medicina a la Universidad de Madrid (coneguda també com Universidad Central o Universidad Complutense de Madrid). Amb sa mare malalta de la vista, es doctorà en Oftalmologia al seu pas per la Universitat de París (França) i de Heidelberg (Alemanya).
Coneixia deu idiomes i traduí la poesia de Schiller a la seua llengua nativa, el tagal. De caràcter moderat i pacifista, fundà un moviment cívic anomenat ‘Liga Filipina’, per la dignificació del poble filipí, amb la intenció d’equiparar-lo legalment amb el poble espanyol. Açò el conduiria a ser condemnat a l’exili per les autoritats colonials espanyoles, que en aquella època governaven amb mà de ferro aquelles illes del Pacífic.
Després d’obtindre una plaça de metge de campanya a Cuba, illa colonial espanyola del Carib immersa també en un roent procés cap a la Independència, seria arrestat a bord del vaixell en què viatjava i empresonat posteriorment a Barcelona. Deportat de nou a Filipines, després de jutjat i condemnat per instigació a la rebel·lió, seria afusellat el 30 de desembre de 1896 al paratge de Bagumbayan, a Manila, actualment ‘Parc Rizal’, per les autoritats colonials de l’època. Es convertiria així, als seus 35 anys d’edat, en un màrtir a ulls no sols dels filipins, sinó també d’importants sectors espanyols que s’hi sentien identificats amb la seua lluita per la dignitat, fins el punt de dedicar-li alguns carrers a Espanya amb el seu nom: José Rizal.
Per aquella època, justament, un jove José Millán Terreros (posteriorment Millán-Astray), amb aleshores només 17 anys, combatia a sang i foc al mateix indret del planeta, les illes Filipines, en contra de la facció més extrema dels rebels tagals, grups d’indígenes independentistes que s’havien alçat en armes contra la colonització espanyola.
Arran la seua arravatada i coratjosa defensa de la població de San Rafael, José Millán (Terreros/Astray) esdevindria un heroi militar condecorat per la corona d’Espanya.
José Rizal, per la seua banda, seria proclamat heroi nacional de les Illes Filipines, a títol pòstum, i es convertiria en un símbol de la lluita cívica i no violenta envers la Independència.
Una biografia clau sobre José Rizal seria l’elaborada per Wenceslao Emilio Retana y Gamboa. Publicada a Madrid en 1907 per la ‘Librería Victoriano Suárez’. Duria per títol ‘Vida y escritos del Dr. José Rizal’ i el seu remarcable epíleg, per cert, seria escrit per un basc anomenat Miguel de Unamuno y Jugo, de Bilbao.
_________________
REVERS DE LES NOTES MANUSCRITES D’UNAMUNO. Full en orientació vertical. (Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12-10-1936). Carta escrita a mà per Enriqueta Carbonell Carratalà i adreçada a Don Miguel de Unamuno y Jugo. Text complet:
Don Miguel: Soy la esposa del pastor evangélico y le voy a molestar una vez más.
Se acusa a mi esposo de masón y en realidad lo es, lo hicieron en Inglaterra el año 20 o 21; me dice que consulte con usted qué es lo que tiene que hacer; mi esposo, desde luego, no ha hecho política de ninguna clase; le hicieron eso porque sabe usted que en Inglaterra casi todos los pastores lo son, y muchos también en España; en Inglaterra lo es el rey, y también el jefe de las iglesias anglicanas. En España he oído que lo son algunos generales; no sé lo que habrá de verdad en esto.
Creo que esto pasará al Gobierno Militar, y sí quisiera que usted cuando pudiera se informase de algo, o que dé alguna luz sobre esto. Perdone que le moleste hasta en la cama; que mejore usted y Dios le premie todo lo que por nosotros está haciendo.
_________________
_________________
_____________________________________________________________________________________
FONTS:
_________________
· Salamanca Paso a Paso. Dimecres, 8 d’octubre del 2014.
“Aquel amargo Día de la Hispanidad”
http://salamancapasoapaso.blogspot.com.es/2014/10/aquel-amargo-dia-de-la-hispanidad.html
_________________
· Diari LA VANGUARDIA. Dimarts, 17 d’agost del 2004. Pàg. 19. Opinió. “Grandes discursos del siglo XX”.
“Venceréis pero no convenceréis”
Traducció i extractes de l’article original de Luis Portillo, publicat a la revista ‘Horizon’, de Londres, en desembre de 1941.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/08/17/pagina19/33668337/pdf.html
_________________
· Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Dijous, 17 de juliol del 2014.
“Castilla y León: Atilano Coco Martín”
http://represaliadosdelfranquismo.blogspot.com.es/2014/07/castilla-y-leon-atilano-coco-martin.html
_________________
· Miguel de Unamuno. Estudios sobre su obra. Volumen 4.
Universidad de Salamanca. Septiembre 2007.
https://books.google.es/books?id=kGeW5oRlCMoC
_________________
· Manuscrit Original. Notes d’Unamuno (Paraninf de la Universitat de Salamanca. 12-10-1936).
http://4.bp.blogspot.com/-P56T6MQcNn4/VCg4rJ4OcMI/AAAAAAAAKOo/wkyui4ZAto0/s1600/Escrito.jpg
_________________
_________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
__
__
valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,
Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,
centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,
Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,
repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,
asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,
hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,
ספרד
,
קטלוניה
,
ולנסיה
,
ארצות הברית
,
__
__
Llengua, Llengua, Language, Llenguatge, Lenguaje, Idioma, Idiom, Idiomes, Idiomas, Idioms, Parlants, Hablantes, Speakers,
“Hablamos xe!”, “Hablemos xe!”, “Parlem xe!”, “Speak xe!”, Hablamos, Hablemos, parle, Parlem, Speak, Speaking,
Diàleg, Dialeg, Diálogo, Dialogo, Dialog, Dialogue, Duologue, Conversació, Conversación, Conversation, Conversar, Convers, Converso, Con, Verso, Vers, “Converso con Verso”,
__
__
ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).
basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,
__
__
Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,
manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”, “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”, “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”, “Dia de la Hispanitat”,
“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,
“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”, “Terç d’Estrangers”, Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,
“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,
1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,
____
____
