Seis años por violar a una enferma mental, en Sueca, la noche del lunes 18 al martes 19 de noviembre de 2013. (Diario LEVANTE-EMV. El Mercantil Valenciano. R.F. Valencia. Martes 10 de marzo de 2015. Página 32).
Seis años por violar a una enferma mental, en Sueca, la noche del lunes 18 al martes 19 de noviembre de 2013. (Diario LEVANTE-EMV. El Mercantil Valenciano. R.F. Valencia. Martes 10 de marzo de 2015. Página 32).
“Quan vaig denunciar que se’n reien de mi per parlar valencià em van acomiadar pels meus blogs personals a Internet”. J.A.M. Assetjament laboral.
J.A.M. treballava en un centre de malalts mentals. Un dia dos companys que no eren del País Valencià van començar a treballar amb ell durant el seu torn. A partir d’aquí J.A.M. assegura que va rebre burles i crítiques per part dels seus companys per parlar valencià i ser catalanista. Actualment l’empresa ha acomiadat a J.A.M. i ell està en ple procés judicial per acomiadament improcedent.
Arxiu MP3 (podeu descarregar-lo fent clic dret sobre la icona de l’altaveu del reproductor. Opció: Anomena i desa l’àudio).
Un treballador d’una fundació de Sueca denuncia haver estat acomiadat per ‘catalanista’.
J.A.M explica a VilaWeb haver estat víctima d’assetjament laboral per part de dos companys de treball. Va agafar-se una baixa per ansietat i l’empresa el va acomiadar quan es va reincorporar a la feina.
Diari VILAWEB. Josep Rexach Fumanya. 8-10-2016. 22:00 hores. País > País Valencià.
El passat dia 1 de setembre J.A.M va tornar de vacances al seu lloc de treball, a la Fundació de la Comunitat Valenciana Santos Andrés i Santiago (SASM), on treballava des de feia anys com a cuidador de discapacitats intel·lectuals. La mala notícia és que la direcció de la fundació l’esperava amb una carta d’acomiadament sobre la taula. L’argument, com podeu llegir en el document original, haver exhibit en un bloc personal i un compte de Flickr ‘fotografies explícites de membres sexuals masculins’. Segons l’empresa, aquesta actitud és ofensiva i atempta contra la dignitat i el principi de bona fe’. Davant d’aquesta situació, J.A.M ha presentat una demanda contra la fundació, ja que aquesta s’ha negat, durant l’acte de conciliació, a pagar cap indemnització pel seu acomiadament.
[ IMATGE DEL DOCUMENT: Resultat de l’acta de conciliació: “SENSE AVINENÇA”. ]
Però segons l’afectat, el perquè de tot plegat comença el 2014, quan va començar el seu assetjament laboral per part de dos companys de feina: ‘Vaig començar a patir burles, menyspreu i comentaris ofensius repetidament sobre la meua llengua, el català, sobre la meua ideologia catalanista i sobre les persones amb què m’identifique en la manera de pensar’, explica a VilaWeb.
Aquesta situació s’ha allargat durant tres anys fins a convertir-se en inaguantable. ‘Quan menys m’ho esperava i en les converses més insospitades, em treien el tema de la llengua i la independència, adobant-ho amb comentaris burlescs i ofensius envers els catalans o el català’, explica J.A.M, que va pregar en multitud d’ocasions que no parlessin de temes lingüístics ni ideològics. ‘Però no paraven, era sistemàtic, com si fos un rentada de cervell’.
El mes d’abril d’aquest any J.A.M es va veure obligat a agafar una baixa laboral temporal per ansietat. En aquest moment va creure convenient comunicar a l’empresa quins havien estat els motius que l’havien portat a haver-se de tractar i va demanar formalment que contrastés objectivament les versions de cada part implicada.
J.A.M mai va rebre cap resposta i després d’empalmar quatre mesos de baixa amb un mes de vacances, va rebre la carta d’acomiadament. Segons que explica a VilaWeb, creu que l’acomiadament té un motiu purament ideològic i que la fundació no ha volgut moure ni un sol dit per a esclarir els fets i si s’escau, defensar els drets del seu treballador. Aquest mitjà s’ha intentat posar en contacte amb la directora de la fundació, Amparo Menargues Hernández, però de moment no ha tingut èxit.
____
Despatxat de la feina per ‘catalanista’. (LA VEU PV. Divendres 7-10-2016).
ARTICLE PUBLICAT EN ‘LA VEU PV’ (7-10-2016. 06.15 h.)
L’afectat va denunciar prèviament assetjament per motius lingüístics i ideològics.
(Divendres, 7 d’octubre de 2016 a les 06:15h. Eduard Ferrando. Sueca. LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ).
Els casos de Discriminació Lingüística que denunciem al nostre diari acostumen a tenir sempre un component ideològic inherent. En el cas que ens ha arribat ara, i que fem públic mitjançant aquest article, exposem el testimoni de J.A.M., extreballador de la Fundación de la Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel (Fundación SASM, a partir d’ací), qui va ser acomiadat el passat 1 de setembre per, segons consta a la seua carta d’acomiadament, “exposar públicament, en diverses xarxes socials, fotografies explícites de membres sexuals masculins, que s’exhibeixen sense cap tipus de restricció”. A més a més, l’acomiadament s’ha cursat per motius disciplinaris i per això l’afectat no té dret a cobrar cap tipus d’indemnització.
Segons aquest fet, J.A.M. hauria sigut despatxat perquè aquesta actitud és “ofensiva” i “falta a la dignitat” que es requereix per a ocupar un lloc de treball com el seu, on hi desenvolupa funcions de cuidador. El mateix J.A.M. reconeix que els continguts al·ludits a la carta “no tenen res a veure amb la meua professió de cuidador, ni tampoc amb el meu centre de treball”. És més, “els blogs en qüestió acullen més de 5.000 fotografies del meu poble, d’excursions, de viatges, d’amics, de natura, etc., amb la qual cosa no és tan senzill accedir al visionat del reduït nombre d’imatges esmentades en la carta d’acomiadament. De fet, es tracta d’un espai web obert a altres col·laboradors, cosa que fa que algú més les haja pogudes publicar. I, de totes formes, aquesta no pot ser una raó per un acomiadament tan fulminant, sense haver rebut prèviament cap tipus d’avís per part de direcció”.
Tanmateix, l’afectat afirma que els motius de l’acomiadament són estrictament “ideològics”. J.A.M. acostuma a defensar “sense temor la seua posició ideològica a favor de la llengua i la Independència catalana”, emparant-se en el seu dret a la llibertat d’expressió, i això, segons ell, l’ha dut a patir “assetjament laboral, en forma de maltractament psicològic reiterat, per part dels dos companys de feina habituals durant el torn de nit, els quals m’acusaven de catalanista. Fins i tot, un d’ells m’arribà a dir que jo era un mal educat perquè ell era de Castella i jo mai no li havia demanat permís per parlar-li en valencià”.
De fet, la situació d’assetjament de què parlem va dur J.A.M. a presentar per escrit a la directora una denúncia d’aquests fets, que, com el mateix denunciant diu: “Era sistemàtic, com un rentat de cervell. Cada dia feien servir el mateix discurs burlesc i feridor contra la meua llengua i contra els ideals que jo defense, mentre que jo procurava eludir aquest tema dins del meu centre de treball, per evitar conflictes i discussions estèrils en hores de faena”. Ho va haver de presentar en un full, per tindre’n constància documental, “després de comunicar-ho verbalment al meu centre, diverses vegades, tant a la directora com als delegats sindicals de CCOO, mentre aquests tractaven la meua denúncia i el meu malestar com si l’assetjament que jo els detallava no existira o no tinguera la mínima importància”.
Ja en aquest mateix diari, J.A.M. publicava un article amb el títol “Convivència entre un castellà i un valencià”, en què hi denunciava la situació d’assetjament que, per qüestions lingüístiques i ideològiques, diu que patia des de feia anys.
Ara mateix la situació es troba als jutjats, on J.A.M. ha presentat una demanda contra la Fundación SASM per acomiadament nul i subsidiàriament improcedent. Segons J.A.M., les mostres del seu malestar davant la direcció del centre i el fet mateix de denunciar l’assetjament laboral, que els responsables s’han negat a reconèixer, han sigut els motius reals del seu acomiadament.
Aquest diari s’ha posat en contacte amb la directora de la Fundación SASM, la qual ha volgut transmetre’ns que tot el que diu l’afectat “és fals” i que no pensen fer declaracions perquè no volen que aquest tema es faça més gran.
____
____
Sempre solidaris amb els necessitats.
Contra l’estigma social i contra l’anticatalanisme imperant.
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
“Quan vaig denunciar que se’n reien de mi per parlar valencià em van acomiadar pels meus blogs personals a Internet”. J.A.M. Assetjament laboral.
J.A.M. treballava en un centre de malalts mentals. Un dia dos companys que no eren del País Valencià van començar a treballar amb ell durant el seu torn. A partir d’aquí J.A.M. assegura que va rebre burles i crítiques per part dels seus companys per parlar valencià i ser catalanista. Actualment l’empresa ha acomiadat a J.A.M. i ell està en ple procés judicial per acomiadament improcedent.
Arxiu MP3 (podeu descarregar-lo fent clic dret sobre la icona de l’altaveu del reproductor. Opció: Anomena i desa l’àudio).
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
____
____
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
En referència a LAS PROVINCIAS i l’eliminació d’una notícia. (Any 2016).
Després d’enviar un comunicat a diferents mitjans, en el qual hi denunciava ahir diumenge, 16 d’octubre del 2016, l’eliminació al diari valencià LAS PROVINCIAS d’una notícia de successos que havia tingut lloc a Sueca, he comprovat hui dilluns, 17-10-2016, que LAS PROVINCIAS ha tornat a fer pública i accessible a tothom la notícia eliminada.
És la segona vegada aquesta setmana que succeeix el mateix amb un article desfavorable per al centre de salut mental que apareix en la notícia. La primera ocasió fou el dilluns passat, 10-10-2016, amb la desaparició i reaparició insòlita d’una notícia sobre un cas d’assetjament laboral, patit a la mateixa fundació, la qual havia sigut publicada en altre mitjà.
En totes dues circumstàncies, després d’esbombar als quatre vents l’eliminació de les notícies, aquestes han tornat a reaparèixer. Ara bé, tanta casualitat i coincidència en tan breu espai de temps, i sempre en referència a casos greus que enterboleixen la imatge pública d’aquesta fundació de Sueca, hi donen mala espina, molt mala espina…………..
Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 17-10-2016. Joanjo Aguar Matoses.
____
NOTÍCIA DE ‘LAS PROVINCIAS’, FETA PÚBLICA DE NOU (17-10-2016).
Un enfermo mental degüella a su madre tras huir de un psiquiátrico.
LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h.
M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA.
Un enfermo mental degüella a su madre tras huir de un psiquiátrico.
El homicida estaba obsesionado con la herencia familiar y amenazaba a la víctima para que le diera dinero, según los vecinos.
LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h.
M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA.
La madre y los dos hermanos del agresor se preocupaban por él y pagaban los tratamientos.
El homicida era una persona agresiva y ya hirió con un arma blanca al propietario de un bar en Alzira.
Elisa Ventura, de 92 años, lo había dado todo por su hijo para aliviar la enfermedad mental que sufría, pero Jesús Perepérez degolló con un cuchillo a su madre y luego se entregó a la Policía. Los vecinos de las viviendas cercanas al número 76 de la calle Hort dels Frares de Alzira, donde tuvo lugar el crimen a primera hora de la mañana de ayer, aseguraron que el homicida, de 50 años, estaba obsesionado con el dinero y la herencia que recibiría de su anciana madre.
Ayer, tras escaparse del centro psiquiátrico de Sueca donde estaba ingresado, acabó con la vida de su progenitora. En concreto, estaba siendo atendido en el Centro Específico para Personas con Enfermedad Mental Crónica que impulsa la Fundación Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel.
Unos minutos más tarde de las siete de la mañana del domingo, como todos los días, Francisco Lara, el propietario del bar Elimar, situado a muy pocos metros de la vivienda donde vivía Elisa, se encontró con Jesús cuando se disponía a abrir su establecimiento. “Me ha dado los buenos días con normalidad. No parecía que tuviera mucha prisa”, explicó Francisco con el rostro cariacontecido. “Tampoco llevaba ninguna mancha de sangre”, añadió.
Pero lo que no sabía en ese momento este hombre es que Jesús, apenas hacía unos minutos, había matado a su madre tras degollarla con un cuchillo. Después, el homicida se dirigió a la comisaría de la Policía Nacional de Alzira, donde confesó el crimen. Dos agentes de la Policía Nacional y el médico del centro de salud acudieron con urgencia a la casa de Elisa y comprobaron que la anciana estaba muerta. Minutos después, Jesús fue detenido por un delito de homicidio.
Según los vecinos, la anciana vivía un auténtico calvario por el comportamiento agresivo de su hijo, el menor de tres hermanos. “Tenía problemas con ella, le pagaba y amenazaba a veces”, aseveró Francisco. Otro vecino declaró que Jesús “era agresivo de toda la vida” y había coqueteado con las drogas. Esto no era obstáculo para que, en sus momentos de lucidez, fuera todo un portento con las matemáticas. “Cuando se medicaba era una persona lúcida e incluso educada, pero a veces perdía la cabeza”, explicó el hombre.
Según la versión ofrecida en la mañana de ayer por la delegada del Gobierno en la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León, este hombre se había escapado del centro psiquiátrico en Sueca. Tras asistir al acto de celebración del Día de la Policía de la Generalitat, Sánchez de León señaló que el crimen fue “consecuencia” de la enfermedad mental del hombre.
Otra tragedia en la familia.
La vida de Elisa estuvo marcada por otra desgracia. Tras la muerte de su marido -trabajador de una empresa de transportes en Alzira- en un accidente de circulación ocurrido varias décadas atrás, la mujer tuvo que asumir la educación de sus tres hijos.
Los dos mayores, Jorge y Bernardo, desarrollaron sólidas carreras profesionales y continuaban tratando de enderezar el comportamiento de su hermano pequeño, incluso pagando los tratamientos. Bernardo, el mediano de los hermanos Perepérez, es un reconocido arquitecto que fue, entre marzo de 1988 y marzo de 1992, director de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia, y es catedrático del Departamento de Construcciones Arquitectónicas en la Universitat Politècnica de València. Jorge, el hermano mayor, es economista.
Además de su avanzada edad, Elisa tenía un delicado estado de salud. Los vecinos recordaron que muchas veces la veían por la calle con un andador rojo. Enfrentándose a estos problemas, decidió seguir viviendo sola pese a que residía en un primer piso sin ascensor. Elisa se defendía bastante bien. A veces venía una joven para ayudarle en las labores de casa.
El propietario de una frutería cercana dijo que la anciana acudía a comprar a su tienda en muchas ocasiones, aunque Elisa no le contaba los problemas que tenía. Con quien sí se desahogaba era con una vecina, Remedios Román, a quien le confesó que su hijo Jesús le pegaba. “Me decía que le daba muchos palos y le amenazaba para que le diera dinero. Elisa se desvivió por su hijo, incluso vendió algunas fincas para pagar los tratamientos de Jesús porque ella se apañaba con poco. Es una desgracia muy grande”, manifestó Remedios.
Y es que mejorar el estado mental de Jesús se había convertido en una prioridad para Elisa y su familia. Hace varios años, el homicida hirió con un arma blanca al dueño de un bar de Alzira después de que la víctima le reprochara su actitud en el establecimiento. El grave incidente marcó un antes y un después dentro de la familia a la hora de estar cerca de Jesús, para evitar que hiciera daño a más personas, pero, desgraciadamente, no pudieron impedir que ayer matara a su madre.
____
Cadàver de la mare degollada pel seu fill, J.P. (malalt mental intern a Sueca). Alzira, diumenge 12 de febrer del 2012. (Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA). – Cadáver de la madre degollada por su hijo, J.P. (enfermo mental interno en Sueca). Alzira, domingo 12 de febrero de 2012. (Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA).
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
.
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
No us ho creureu, però el diari valencià LAS PROVINCIAS ha eliminat d’Internet, aquest cap de setmana, una notícia de successos que tenia publicada des de l’any 2012, relacionada amb un centre de salut mental ubicat a Sueca, al País Valencià.
Potser algun SOLIDARI D’ÀNIMA FOSCA haja mogut determinats fils, per evitar que li esquitxe la merda, més encara del que li ha esquitxat i li esquitxarà…….
Abans que LAS PROVINCIAS esborrés de l’hemeroteca digital la seua pròpia notícia, em vaig permetre fer-hi una còpia -¡per si de cas!- i la vaig publicar en aquest enllaç:
Un enfermo mental degüella a su madre tras huir de un psiquiátrico.
El homicida estaba obsesionado con la herencia familiar y amenazaba a la víctima para que le diera dinero, según los vecinos.
LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h.
M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA.
La madre y los dos hermanos del agresor se preocupaban por él y pagaban los tratamientos.
El homicida era una persona agresiva y ya hirió con un arma blanca al propietario de un bar en Alzira.
Elisa Ventura, de 92 años, lo había dado todo por su hijo para aliviar la enfermedad mental que sufría, pero Jesús Perepérez degolló con un cuchillo a su madre y luego se entregó a la Policía. Los vecinos de las viviendas cercanas al número 76 de la calle Hort dels Frares de Alzira, donde tuvo lugar el crimen a primera hora de la mañana de ayer, aseguraron que el homicida, de 50 años, estaba obsesionado con el dinero y la herencia que recibiría de su anciana madre.
Ayer, tras escaparse del centro psiquiátrico de Sueca donde estaba ingresado, acabó con la vida de su progenitora. En concreto, estaba siendo atendido en el Centro Específico para Personas con Enfermedad Mental Crónica que impulsa la Fundación Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel.
Unos minutos más tarde de las siete de la mañana del domingo, como todos los días, Francisco Lara, el propietario del bar Elimar, situado a muy pocos metros de la vivienda donde vivía Elisa, se encontró con Jesús cuando se disponía a abrir su establecimiento. “Me ha dado los buenos días con normalidad. No parecía que tuviera mucha prisa”, explicó Francisco con el rostro cariacontecido. “Tampoco llevaba ninguna mancha de sangre”, añadió.
Pero lo que no sabía en ese momento este hombre es que Jesús, apenas hacía unos minutos, había matado a su madre tras degollarla con un cuchillo. Después, el homicida se dirigió a la comisaría de la Policía Nacional de Alzira, donde confesó el crimen. Dos agentes de la Policía Nacional y el médico del centro de salud acudieron con urgencia a la casa de Elisa y comprobaron que la anciana estaba muerta. Minutos después, Jesús fue detenido por un delito de homicidio.
Según los vecinos, la anciana vivía un auténtico calvario por el comportamiento agresivo de su hijo, el menor de tres hermanos. “Tenía problemas con ella, le pagaba y amenazaba a veces”, aseveró Francisco. Otro vecino declaró que Jesús “era agresivo de toda la vida” y había coqueteado con las drogas. Esto no era obstáculo para que, en sus momentos de lucidez, fuera todo un portento con las matemáticas. “Cuando se medicaba era una persona lúcida e incluso educada, pero a veces perdía la cabeza”, explicó el hombre.
Según la versión ofrecida en la mañana de ayer por la delegada del Gobierno en la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León, este hombre se había escapado del centro psiquiátrico en Sueca. Tras asistir al acto de celebración del Día de la Policía de la Generalitat, Sánchez de León señaló que el crimen fue “consecuencia” de la enfermedad mental del hombre.
Otra tragedia en la familia.
La vida de Elisa estuvo marcada por otra desgracia. Tras la muerte de su marido -trabajador de una empresa de transportes en Alzira- en un accidente de circulación ocurrido varias décadas atrás, la mujer tuvo que asumir la educación de sus tres hijos.
Los dos mayores, Jorge y Bernardo, desarrollaron sólidas carreras profesionales y continuaban tratando de enderezar el comportamiento de su hermano pequeño, incluso pagando los tratamientos. Bernardo, el mediano de los hermanos Perepérez, es un reconocido arquitecto que fue, entre marzo de 1988 y marzo de 1992, director de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia, y es catedrático del Departamento de Construcciones Arquitectónicas en la Universitat Politècnica de València. Jorge, el hermano mayor, es economista.
Además de su avanzada edad, Elisa tenía un delicado estado de salud. Los vecinos recordaron que muchas veces la veían por la calle con un andador rojo. Enfrentándose a estos problemas, decidió seguir viviendo sola pese a que residía en un primer piso sin ascensor. Elisa se defendía bastante bien. A veces venía una joven para ayudarle en las labores de casa.
El propietario de una frutería cercana dijo que la anciana acudía a comprar a su tienda en muchas ocasiones, aunque Elisa no le contaba los problemas que tenía. Con quien sí se desahogaba era con una vecina, Remedios Román, a quien le confesó que su hijo Jesús le pegaba. “Me decía que le daba muchos palos y le amenazaba para que le diera dinero. Elisa se desvivió por su hijo, incluso vendió algunas fincas para pagar los tratamientos de Jesús porque ella se apañaba con poco. Es una desgracia muy grande”, manifestó Remedios.
Y es que mejorar el estado mental de Jesús se había convertido en una prioridad para Elisa y su familia. Hace varios años, el homicida hirió con un arma blanca al dueño de un bar de Alzira después de que la víctima le reprochara su actitud en el establecimiento. El grave incidente marcó un antes y un después dentro de la familia a la hora de estar cerca de Jesús, para evitar que hiciera daño a más personas, pero, desgraciadamente, no pudieron impedir que ayer matara a su madre.
____
Cadàver de la mare degollada pel seu fill, J.P. (malalt mental intern a Sueca). Alzira, diumenge 12 de febrer del 2012. (Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA). – Cadáver de la madre degollada por su hijo, J.P. (enfermo mental interno en Sueca). Alzira, domingo 12 de febrero de 2012. (Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA).
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
.
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
Un enfermo mental degüella a su madre tras huir de un psiquiátrico.
El homicida estaba obsesionado con la herencia familiar y amenazaba a la víctima para que le diera dinero, según los vecinos.
LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h.
M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA.
La madre y los dos hermanos del agresor se preocupaban por él y pagaban los tratamientos.
El homicida era una persona agresiva y ya hirió con un arma blanca al propietario de un bar en Alzira.
Elisa Ventura, de 92 años, lo había dado todo por su hijo para aliviar la enfermedad mental que sufría, pero Jesús Perepérez degolló con un cuchillo a su madre y luego se entregó a la Policía. Los vecinos de las viviendas cercanas al número 76 de la calle Hort dels Frares de Alzira, donde tuvo lugar el crimen a primera hora de la mañana de ayer, aseguraron que el homicida, de 50 años, estaba obsesionado con el dinero y la herencia que recibiría de su anciana madre.
Ayer, tras escaparse del centro psiquiátrico de Sueca donde estaba ingresado, acabó con la vida de su progenitora. En concreto, estaba siendo atendido en el Centro Específico para Personas con Enfermedad Mental Crónica que impulsa la Fundación Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel.
Unos minutos más tarde de las siete de la mañana del domingo, como todos los días, Francisco Lara, el propietario del bar Elimar, situado a muy pocos metros de la vivienda donde vivía Elisa, se encontró con Jesús cuando se disponía a abrir su establecimiento. “Me ha dado los buenos días con normalidad. No parecía que tuviera mucha prisa”, explicó Francisco con el rostro cariacontecido. “Tampoco llevaba ninguna mancha de sangre”, añadió.
Pero lo que no sabía en ese momento este hombre es que Jesús, apenas hacía unos minutos, había matado a su madre tras degollarla con un cuchillo. Después, el homicida se dirigió a la comisaría de la Policía Nacional de Alzira, donde confesó el crimen. Dos agentes de la Policía Nacional y el médico del centro de salud acudieron con urgencia a la casa de Elisa y comprobaron que la anciana estaba muerta. Minutos después, Jesús fue detenido por un delito de homicidio.
Según los vecinos, la anciana vivía un auténtico calvario por el comportamiento agresivo de su hijo, el menor de tres hermanos. “Tenía problemas con ella, le pagaba y amenazaba a veces”, aseveró Francisco. Otro vecino declaró que Jesús “era agresivo de toda la vida” y había coqueteado con las drogas. Esto no era obstáculo para que, en sus momentos de lucidez, fuera todo un portento con las matemáticas. “Cuando se medicaba era una persona lúcida e incluso educada, pero a veces perdía la cabeza”, explicó el hombre.
Según la versión ofrecida en la mañana de ayer por la delegada del Gobierno en la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León, este hombre se había escapado del centro psiquiátrico en Sueca. Tras asistir al acto de celebración del Día de la Policía de la Generalitat, Sánchez de León señaló que el crimen fue “consecuencia” de la enfermedad mental del hombre.
Otra tragedia en la familia.
La vida de Elisa estuvo marcada por otra desgracia. Tras la muerte de su marido -trabajador de una empresa de transportes en Alzira- en un accidente de circulación ocurrido varias décadas atrás, la mujer tuvo que asumir la educación de sus tres hijos.
Los dos mayores, Jorge y Bernardo, desarrollaron sólidas carreras profesionales y continuaban tratando de enderezar el comportamiento de su hermano pequeño, incluso pagando los tratamientos. Bernardo, el mediano de los hermanos Perepérez, es un reconocido arquitecto que fue, entre marzo de 1988 y marzo de 1992, director de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia, y es catedrático del Departamento de Construcciones Arquitectónicas en la Universitat Politècnica de València. Jorge, el hermano mayor, es economista.
Además de su avanzada edad, Elisa tenía un delicado estado de salud. Los vecinos recordaron que muchas veces la veían por la calle con un andador rojo. Enfrentándose a estos problemas, decidió seguir viviendo sola pese a que residía en un primer piso sin ascensor. Elisa se defendía bastante bien. A veces venía una joven para ayudarle en las labores de casa.
El propietario de una frutería cercana dijo que la anciana acudía a comprar a su tienda en muchas ocasiones, aunque Elisa no le contaba los problemas que tenía. Con quien sí se desahogaba era con una vecina, Remedios Román, a quien le confesó que su hijo Jesús le pegaba. “Me decía que le daba muchos palos y le amenazaba para que le diera dinero. Elisa se desvivió por su hijo, incluso vendió algunas fincas para pagar los tratamientos de Jesús porque ella se apañaba con poco. Es una desgracia muy grande”, manifestó Remedios.
Y es que mejorar el estado mental de Jesús se había convertido en una prioridad para Elisa y su familia. Hace varios años, el homicida hirió con un arma blanca al dueño de un bar de Alzira después de que la víctima le reprochara su actitud en el establecimiento. El grave incidente marcó un antes y un después dentro de la familia a la hora de estar cerca de Jesús, para evitar que hiciera daño a más personas, pero, desgraciadamente, no pudieron impedir que ayer matara a su madre.
Cadàver de la mare degollada pel seu fill, J.P. (malalt mental intern a Sueca). Alzira, diumenge 12 de febrer del 2012.
(Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA).
__
Cadáver de la madre degollada por su hijo, J.P. (enfermo mental interno en Sueca). Alzira, domingo 12 de febrero de 2012.
(Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA).
____
Cadàver de la mare degollada pel seu fill, J.P. (malalt mental intern a Sueca). Alzira, diumenge 12 de febrer del 2012. (Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA). – Cadáver de la madre degollada por su hijo, J.P. (enfermo mental interno en Sueca). Alzira, domingo 12 de febrero de 2012. (Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA).
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
.
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
El acusado también sufre un retraso y los dos estaban internados en un centro de Sueca.
LEVANTE – El Mercantil Valenciano. R.F. Valencia.
Martes 10 de marzo de 2015. Página 32.
Un hombre que sufre un retaso mental leve aceptó ayer una condena de seis años de prisión y seis años de internamiento en un centro psiquiátrico por violar a una enferma mental en la residencia “Fundación de la C.V. Santos Andrés, Santiago y Miguel” de Sueca.
Los hechos ocurrieron sobre la 1:00 horas del 19 de noviembre de 2013. En el centro, las habitaciones de los hombres están situadas en el primer piso y las de las mujeres en el segundo. El acusado salió de su habitación y le pidió permiso al celador para bajar a la planta baja. El procesado se coló en la habitación de la víctima aprovechando que las cámaras del circuito cerrado de televisión habían sido desviadas y no enfocaban a los pasillos.
El condenado, una vez en el interior de la habitación, se quitó la ropa y se tiró encima de la víctima. La mujer se resistió, pero el acusado consiguió abusar de ella.
La víctima aseguró ayer al tribunal que “no prestó consentimiento”. La mujer nunca había mantenido hasta ese momento relaciones sexuales.
Los celadores que atendieron a la interna explicaron que al principio no le dieron credibilidad porque la vieron tranquila.
La Fiscalía pedía inicialmente una condena de 7 años de prisión, pero aceptó rebajar la pena después de que el acusado reconociera los hechos.
Seis años por violar a una enferma mental, en Sueca, la noche del lunes 18 al martes 19 de noviembre de 2013. (Diario LEVANTE-EMV. El Mercantil Valenciano. R.F. Valencia. Martes 10 de marzo de 2015. Página 32).
Seis años por violar a una enferma mental, en Sueca, la noche del lunes 18 al martes 19 de noviembre de 2013. (Diario LEVANTE-EMV. El Mercantil Valenciano. R.F. Valencia. Martes 10 de marzo de 2015. Página 32).
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
Un treballador d’una fundació de Sueca denuncia haver estat acomiadat per ‘catalanista’.
J.A.M explica a VilaWeb haver estat víctima d’assetjament laboral per part de dos companys de treball. Va agafar-se una baixa per ansietat i l’empresa el va acomiadar quan es va reincorporar a la feina.
Diari VILAWEB. Josep Rexach Fumanya. 8-10-2016. 22:00 hores. País > País Valencià.
El passat dia 1 de setembre J.A.M va tornar de vacances al seu lloc de treball, a la Fundació de la Comunitat Valenciana Santos Andrés i Santiago (SASM), on treballava des de feia anys com a cuidador de discapacitats intel·lectuals. La mala notícia és que la direcció de la fundació l’esperava amb una carta d’acomiadament sobre la taula. L’argument, com podeu llegir en el document original, haver exhibit en un bloc personal i un compte de Flickr ‘fotografies explícites de membres sexuals masculins’. Segons l’empresa, aquesta actitud és ofensiva i atempta contra la dignitat i el principi de bona fe’. Davant d’aquesta situació, J.A.M ha presentat una demanda contra la fundació, ja que aquesta s’ha negat, durant l’acte de conciliació, a pagar cap indemnització pel seu acomiadament.
[ IMATGE DEL DOCUMENT: Resultat de l’acta de conciliació: “SENSE AVINENÇA”. ]
Però segons l’afectat, el perquè de tot plegat comença el 2014, quan va començar el seu assetjament laboral per part de dos companys de feina: ‘Vaig començar a patir burles, menyspreu i comentaris ofensius repetidament sobre la meua llengua, el català, sobre la meua ideologia catalanista i sobre les persones amb què m’identifique en la manera de pensar’, explica a VilaWeb.
Aquesta situació s’ha allargat durant tres anys fins a convertir-se en inaguantable. ‘Quan menys m’ho esperava i en les converses més insospitades, em treien el tema de la llengua i la independència, adobant-ho amb comentaris burlescs i ofensius envers els catalans o el català’, explica J.A.M, que va pregar en multitud d’ocasions que no parlessin de temes lingüístics ni ideològics. ‘Però no paraven, era sistemàtic, com si fos un rentada de cervell’.
El mes d’abril d’aquest any J.A.M es va veure obligat a agafar una baixa laboral temporal per ansietat. En aquest moment va creure convenient comunicar a l’empresa quins havien estat els motius que l’havien portat a haver-se de tractar i va demanar formalment que contrastés objectivament les versions de cada part implicada.
J.A.M mai va rebre cap resposta i després d’empalmar quatre mesos de baixa amb un mes de vacances, va rebre la carta d’acomiadament. Segons que explica a VilaWeb, creu que l’acomiadament té un motiu purament ideològic i que la fundació no ha volgut moure ni un sol dit per a esclarir els fets i si s’escau, defensar els drets del seu treballador. Aquest mitjà s’ha intentat posar en contacte amb la directora de la fundació, Amparo Menargues Hernández, però de moment no ha tingut èxit.
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
L’afectat va denunciar prèviament assetjament per motius lingüístics i ideològics.
(Divendres, 7 d’octubre de 2016 a les 06:15h. Eduard Ferrando. Sueca. LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ).
Els casos de Discriminació Lingüística que denunciem al nostre diari acostumen a tenir sempre un component ideològic inherent. En el cas que ens ha arribat ara, i que fem públic mitjançant aquest article, exposem el testimoni de J.A.M., extreballador de la Fundación de la Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel (Fundación SASM, a partir d’ací), qui va ser acomiadat el passat 1 de setembre per, segons consta a la seua carta d’acomiadament, “exposar públicament, en diverses xarxes socials, fotografies explícites de membres sexuals masculins, que s’exhibeixen sense cap tipus de restricció”. A més a més, l’acomiadament s’ha cursat per motius disciplinaris i per això l’afectat no té dret a cobrar cap tipus d’indemnització.
Segons aquest fet, J.A.M. hauria sigut despatxat perquè aquesta actitud és “ofensiva” i “falta a la dignitat” que es requereix per a ocupar un lloc de treball com el seu, on hi desenvolupa funcions de cuidador. El mateix J.A.M. reconeix que els continguts al·ludits a la carta “no tenen res a veure amb la meua professió de cuidador, ni tampoc amb el meu centre de treball”. És més, “els blogs en qüestió acullen més de 5.000 fotografies del meu poble, d’excursions, de viatges, d’amics, de natura, etc., amb la qual cosa no és tan senzill accedir al visionat del reduït nombre d’imatges esmentades en la carta d’acomiadament. De fet, es tracta d’un espai web obert a altres col·laboradors, cosa que fa que algú més les haja pogudes publicar. I, de totes formes, aquesta no pot ser una raó per un acomiadament tan fulminant, sense haver rebut prèviament cap tipus d’avís per part de direcció”.
Tanmateix, l’afectat afirma que els motius de l’acomiadament són estrictament “ideològics”. J.A.M. acostuma a defensar “sense temor la seua posició ideològica a favor de la llengua i la Independència catalana”, emparant-se en el seu dret a la llibertat d’expressió, i això, segons ell, l’ha dut a patir “assetjament laboral, en forma de maltractament psicològic reiterat, per part dels dos companys de feina habituals durant el torn de nit, els quals m’acusaven de catalanista. Fins i tot, un d’ells m’arribà a dir que jo era un mal educat perquè ell era de Castella i jo mai no li havia demanat permís per parlar-li en valencià”.
De fet, la situació d’assetjament de què parlem va dur J.A.M. a presentar per escrit a la directora una denúncia d’aquests fets, que, com el mateix denunciant diu: “Era sistemàtic, com un rentat de cervell. Cada dia feien servir el mateix discurs burlesc i feridor contra la meua llengua i contra els ideals que jo defense, mentre que jo procurava eludir aquest tema dins del meu centre de treball, per evitar conflictes i discussions estèrils en hores de faena”. Ho va haver de presentar en un full, per tindre’n constància documental, “després de comunicar-ho verbalment al meu centre, diverses vegades, tant a la directora com als delegats sindicals de CCOO, mentre aquests tractaven la meua denúncia i el meu malestar com si l’assetjament que jo els detallava no existira o no tinguera la mínima importància”.
Ja en aquest mateix diari, J.A.M. publicava un article amb el títol “Convivència entre un castellà i un valencià”, en què hi denunciava la situació d’assetjament que, per qüestions lingüístiques i ideològiques, diu que patia des de feia anys.
Ara mateix la situació es troba als jutjats, on J.A.M. ha presentat una demanda contra la Fundación SASM per acomiadament nul i subsidiàriament improcedent. Segons J.A.M., les mostres del seu malestar davant la direcció del centre i el fet mateix de denunciar l’assetjament laboral, que els responsables s’han negat a reconèixer, han sigut els motius reals del seu acomiadament.
Aquest diari s’ha posat en contacte amb la directora de la Fundación SASM, la qual ha volgut transmetre’ns que tot el que diu l’afectat “és fals” i que no pensen fer declaracions perquè no volen que aquest tema es faça més gran.
____
____
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original, junt amb els comentaris, en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
El treballador acomiadat no s’ha trobat sol. Ací teniu una mostra de solidaritat que li arribà a través de Facebook, el dissabte 8 d’octubre del 2016, des del partit d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) de Sueca.
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
Ibèria: Alternativa al nom de Marènia o Països Catalans.
____
Comentari 37 – Joan. València – 30 de març del 2016. 12.07h.
República federal de Catalunya, València i Balears o Països Catalans o Països (T)arragonesos o Tarragònia o Ibèria el nom és nostrat seria Ibèria com ho és Lusitània pels de l’atlàntic: els Portuguesos que agafen el nom de la ciutat Porto. de fet la nostra capaital hauria de ser la tradicional romana: Tarragona.
____
Comentari 38 – Joanjo Aguar Matoses. Sueca, País Valencià, Ibèria (abans Marènia) – 30 de març del 2016. 14.11h.
#37 – Precisament, Joan de València. Ho has clavat i reblat!
IBÈRIA, del riu Iberus, l’estimat Ebre que ens nodreix, ens sadolla i ens transporta dels Pirineus a la Mediterrània. Un nom amb un solatge històric (aquest SÍ!) i potser igual de bonic -¡O MÉS!- que el meu terme inventat de ‘Marènia’.
T’assegure que ara mateix, ARA MATEIX, abandonaria la proposta de ‘Marènia’, si tots els catalanoparlants (valencians, illencs i catalans) adoptassen de bon grat i amb entusiasme aquesta nova i antiga denominació: ‘Ibèria’ en compte de ‘Països Catalans’.
Podeu difondre a tot arreu el meu vist i plau: ‘Ibèria’, el millor nom.
Segur que més d’un hi llençarà coets i us cridarà desesperat: “Digueu-li que sí, xe! Digueu-li IBÈRIA o com us rote per la figa, rehòòossstiaaeeaaa!, però feu que hi calle ja el pesat eixe de ‘Marènia’….”
Sueca, País Valencià, Ibèria (abans Marènia). Dimecres 30-3-2016.
Joanjo Aguar Matoses.
Últims retocs: 2016-03-30. 16:16 h.
____
PUBLICAT EN FORMA DE COMENTARIS A L’ARTICLE DE ‘LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ’:
– ¿Per què no, xe? ¿I si anomenem Marènia als Països Catalans?
– ¡¡¿¿QUUÈÈEE??!!
– Sí, home, sí, Marènia. ¿No et dóna picor el nom ‘Països Catalans’? ¡Doncs diguem-li ‘Marènia’ i ja està!
D’aquesta manera és com acabe la discussió amb molts ‘blavencians’, això és, amb els valencians que defensen el blau en la senyera i miren de reüll a Catalunya, com si ens volgués ‘furtar la paella’. Amb molts d’ells he comprovat que és impossible raonar. Si no els dius que sí a tot, t’estampen als morros que “ets un traïdor a València i un venut als catalans”. Et fan la creu i ja no hi traus trellat d’ells.
Ara bé, no tots els ‘blavencians’ són iguals. Entre ells hi ha una gran biodiversitat. Com també entre nosaltres, els ‘catalencians’ o catalanistes valencians. Al llarg de la meua vida he conviscut amb diferents tipus de valencianistes ‘blavers’ i de catalanistes valencians, i he descobert que la majoria no són ni tan tancats ni tan radicals com alguns pretenen fer-nos creure, ja siguen d’una banda o de l’altra. Només cal saber raonar de manera civilitzada, sense imposar nosaltres les nostres ‘doctrines nacionals’ ni ells els seus ‘dogmes regionals’. Això és, desmuntant-nos uns a altres els prejudicis que hi teníem sobre els respectius interlocutors.
Aquest text està dedicat a ells, a tots els valencians realment dialogants, aquells que estimen, parlen i escriuen en la nostra llengua, la llengua pròpia dels valencians, aquells que potser no se senten catalans, però que tampoc li llepen el cul als madrilenys, ni s’agenollen davant dels castellans. En definitiva, li ho dedique als valencians que trobarien viable una unió de la nostra terra amb Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, sempre que els valencians no hi quedem subordinats als catalans, ni que València hi esdevinga una delegació de Barcelona. Més o menys seria així, a grans trets.
EL CONFLICTE POLÍTIC.
Potser us resulte còmic o ridícul, però jo, com a valencià, ja n’estic fart de naufragar milers de voltes entre les dues corrents que hi entrexoquen i s’acarnissen a la nostra terra com el ‘Gran Defensor de la Pàtria’. M’hi referisc a la ‘Pàtria Valenciana’, és clar, no a la ‘Pàtria Espanyola’. Si sou aferrissats defensors d’Espanya, ¡compte!, aquest text no és per vosaltres i us demane que el deixeu ara mateix.
Per una banda m’increpen, personalment, els de la meua família de Sueca, valencianistes blavers quasi tots ells: “Xe, ¿com t’hi ajuntes amb els catalans, si volen envair València i furtar-nos la nostra llengua?”
¡Què curiós! Mai no s’hi queixen de la invasió i colonització castellana, que ens oprimeix des de fa més de tres-cents anys. Hipòcrites addictes al sadomasoquisme: “¡Ohh, dame más….! ¡Dame, dame… en castellàààaa….!”
Per altra banda estan els meus amics, de Sueca i voltants, catalanistes valencians amb els seus eterns consells: “Xe, deixa de calfar-te el cap, xe. No hi faces cas als ‘blaveros’. ¿No veus que són feixistes espanyols?. Nosaltres som valencians, però valencians dels Països Catalans. ¡Ja n’aprendran, xe! Temps al temps….”
Recontrafotre, ¡quina paella mental! Si continue fent cas a tothom, acabaré tornant-me boig.
Doncs bé, com jo segur que n’hi ha milers i milers de valencians. Valencians que hi bracegem desesperats entre els dos pols o remolins que ens intenten fagocitar. O entre els tres pols, millor dit, si incloem també els espanyolistes radicals que s’hi caguen tant en Catalunya com en València i sobretot en la nostra pròpia llengua, que no és, certament, la seua.
Diuen que els extrems s’hi ajunten -i possiblement siga així- però, a aquells que ens toca viure enmig de dues o tres voràgines sense fi, només fan que amargar-nos la vida i privar-nos d’un bocí de llibertat. Si alguns ja s’hi consideren discriminats per Espanya, tu imagina’t sentir-te discriminat pels mateixos discriminats. ¡Refotre, tu! ¡Quina flipada! ¡Nosaltres som els marginals dels marginals!
EL CONFLICTE DELS NOMS.
A veure, deixem clara una cosa. Jo sé que l’idioma que parle i que escric a Sueca, tot i dir-li ‘valencià’, forma part del conjunt de la llengua catalana, igual que l’idioma que es parla a Vinaròs, a Reus, a Fraga, a Lleida, a Vic, a Andorra, a Prada de Conflent, a Girona, a Tarragona, a Sagunt, a Alcoi, a Elx, a Eivissa, a Palma o a la Ciutadella de Menorca. Si algú de la meua família s’hi rebolca en llegir açò, que agafe el llegó i se’n vaja a cavar hort, a veure si allibera tensió.
No pots dir que estimes la teua llengua si negues la seua unitat. És incompatible una cosa amb l’altra. Si aquells que estimen Espanya hi defensen a mort la unitat territorial de l’actual Estat, els valencians que estimem la nostra llengua també hauríem de defensar, per tant i amb totes les nostres forces, la unitat de la llengua catalana, ¡xe!
La unitat de la llengua és un fet. Que m’ho diguen a mi, que ho he comprovat parlant igual que a la gent de Sueca, però al nord dels Pirineus: a Prada, a Salses i a Perpinyà, allà pel territori francés (francés, de moment). Per tant, no hi perdré en aquest tema ni un segon més. Tant se val si ets un valencià blaver anticatalà o un valencià compromés amb la llengua però acagallonat per la premsa espanyola. Vosaltres continueu dient-li valencià, que jo li diré català. Us assegure, no obstant, que tots tres parlem el mateix.
Bo, tots no, clar. No hi parlem igual que el típic salva pàtries que ens espeta, com una fuetada: “Yo soy más valenciano que nadie y defiendo el valenciano contra vosotros, los imperialistas catalanes”. Amb aquest, però, no cal ni discutir. Deixeu que amolle una o dues brofegades més i es descobrirà sol.
Aclarit el tema de la llengua, passaré a l’assumpte delicat, la qüestió nacional. Perquè una cosa és reconéixer que jo hi parle català i una altra, de ben diferent, és dir que jo sóc català. Fa temps que hi pregone als quatre vents que sóc un valencià catalanista, i ho sóc des de farà quinze anys, encoratjat per José María Aznar, l’expresident espanyol, un ultranacionalista castellà que ha fomentat més l’independentisme català que el propi Artur Mas. Ara bé, el que no puc afirmar és que jo siga català, atès que no he nascut ni visc a Catalunya. I, per tant, si no sóc català, em costa Déu i ajuda anomenar la meua terra ‘Països Catalans’. Sent defraudar-vos a molts, però és així.
De vegades l’anomene, és cert, ‘Territoris Catalanoparlants’, i amb això sí que hi estic d’acord, però aquest nom m’hi resulta tan llarg i farragós que acabe descartant-lo, malauradament, en repetides -massa- ocasions.
EL RENTAT DE CERVELL.
Abans de seguir avant, necessite confessar-vos una cosa: No hi tinc clar si la meua objecció al nom ‘Països Catalans’ obeeix del tot a la lògica o si és fruit d’un reflex visceral, involuntari i vergonyant. Un reflex provinent de la catalanofòbia que m’imprimiren a foc lent, quan jo era menut, els meus pares i tios de part de mare, tots ells suecans catalanoparlants però amb una inflexible educació franquista i radicalment anticatalanista.
Si és així, cal dir que em resulta impossible erradicar del tot la meua llacor anticatalana, insuflada abans de prendre-hi jo consciència de l’adoctrinament. Han clavat unes falques tan profundes a dins la meua ment que, malgrat declarar-m’hi catalanista ara mateix, encara em sorprenc -quan baixe una mica la guàrdia- sentint una lleugera aversió envers la paraula ‘català’ o ‘catalana’. Sé que és fort tot això, i em dol de tot cor, però, ¿què voleu? ¡Això són els rentats de cervell!
És clar que no ens ho inculquen directament: “Has d’odiar als catalans, has d’odiar als catalans, has d’odiar als catalans….” Això seria descarat i contraproduent. El que fan és emprar mètodes subtils, barrejant consignes repetitives amb ganyotes i un agre to de menyspreu, mentre hi relacionen contínuament Catalunya amb l’arrogància, la intransigència, la insolidaritat, la malícia, la perversitat, la discriminació, el racisme, la xenofòbia, la dictadura, el totalitarisme, el nazisme, etc.
I després tenen la barra de dir que els catalanistes adoctrinen als seus fills…. ¡¿I l’adoctrinament espanyolista que ens injecten els nostres pares, tios i altres familiars? ¿I el continu bombardeig anticatalà que ens plou des de fa anys des dels mitjans de comunicació espanyols? ¡Un altre rentat de cervell! ¡Tindran poca vergonya! ¡Fills d’Una, Grande y Libre Mòmia Corrupta!
L’ALTRA CARA DEL CONFLICTE.
Fart de veure-hi urpes i dents a la meua família i considerat per ells com un traïdor a València, m’hi acoste als meus amics de Sueca per consolar-m’hi una mica. És quan m’hi tope, de sobte, amb l’altre mur del calabós valencià.
No us ho creureu, però jo, per als catalanistes més puristes, els resulte un tant ambigu i moderat, per no dir-ne massa ‘sospitós’ o ‘ablaverat’.
– Res de ‘Marènia’ o ‘Territoris Catalanoparlants’. ¡Es diu ‘Països Catalans’ i punt!- m’amollen sense contemplacions.
– Xe, ¿que no veieu que a molts valencians no els ajoca bé? ¿Per què no hi cerquem entre tots un altre nom, un substitut viable que esdevinga còmode per tothom?”
– Ni pensar-ho, xe. Som Països Catalans i amb els anys ho acceptaran. Temps al temps….
Sí, sí… Temps al temps, temps al temps…. Fa més de setze anys que escolte la mateixa cançoneta, des que m’apuntí -a les acaballes de 1999- a l’aleshores Casal Jaume I de Sueca, d’Acció Cultural del País Valencià. I ara cada cop hi ha menys gent al meu voltant que hi defensa el nom i la idea de ‘Països Catalans’. Temps al temps, temps al temps…. Sí. I ara em veig polítics valencianistes, abans catalanistes abraonats, que no gosen ni parlar en públic de ‘País Valencià’. “¿I els Països Catalans, mante? ¿On te’ls has deixat?” “Eii, xee, era una forma de parlar….” En resum: que ni estan, ni se’ls espera ja.
I jo em pregunte una cosa. Si la batalla pel nom de ‘País Valencià’ fa anys que estem perdent-la; si a més d’un castellonenc i de dos alacantins els costa anomenar-se ‘valencians’ arran del centralisme de València; si passaran encara dècades abans que hi siga normal dir-li ‘català’ a la llengua dels valencians, ¡¿a qui dimonis se l’acudeix mantindre encés un altre front amb l’espinós mot de ‘Països Catalans’?!
UN GRAN ESCLAFIT.
¡Recollons xe, així no anem bé! Enviem els feixistes espanyols al blau de la mar, si voleu. Només saben que insultar-nos i humiliar-nos, és cert. Però, per favor, tinguem en compte la resta de valencians, els valencians que sí reconeixen la unitat lingüística del català però els costa definir-se com a integrants dels ‘Països Catalans’.
¿Per què recollona no inventem un terme neutral i equidistant, amb una clara finalitat: que acoste els valencians als catalans i als illencs, unint-nos com a germans? Obrim un diàleg de concòrdia amb la gent del nord i de l’est, xe. Si ens esperen amb els braços oberts i no amb un Kalàixnikov sota el braç.
Altrament, ¿què hi preteneu, seguir embotint el nom ‘Països Catalans’ fins que hi desapareguem del mapa els catalanoparlants? Si cada vegada hi ha més valencians, catalanistes fins i tot, que se’n desmarquen públicament d’aquest mot? ¿A què aspireu, a convertir en enemics els nostres possibles aliats? Si ens girem d’esquena a gran part dels valencians, ¿amb quanta gent creieu que redreçarem el nostre arruïnat, enfonsat i dividit país, amb fileres d’herois espectrals?
LA MEUA PROPOSTA: ‘MARÈNIA’ EN COMPTE DE ‘PAÏSOS CATALANS’.
És ara quan, dotze anys després de remoure terra i cel, us plantege de nou el meu repte personal: Adoptem el nom de ‘Marènia’ com a substitut del terme ‘Països Catalans’.
¡Xe, que sí! Escolteu, si volem acostar postures entre el País Valencià, Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, caldrà encetar de veritat un debat obert, seré i raonat sobre la qüestió dels noms, tan llargament dilatat. Crec que ha arribat el moment -ara, ¡ja!- de cercar un consens entre multitud de forces polítiques, socials i culturals valencianes, catalanes, illenques i de més territoris catalanoparlants.
Una alternativa moderna a ‘Països Catalans’ la teniu sobre la taula: ‘Marènia’. L’alternativa antiga, ‘Bacàvia’, d’un altre fill de Sueca, l’il·lustre Nicolau Primitiu, també la teníeu fa temps. Propostes individuals no us en falten, el que ens manca és voluntat col·lectiva, generositat i ganes de treballar tots plegats.
Jo demane que hi presenteu més noms alternatius, que hi barallem en comú els pros i contres de cadascun i que arribem per fi a un mot definitiu, acceptat per tothom, malgrat que no ens satisfaça per complet a ningú. Un cop acordat el nom unitari per als territoris catalanoparlants, us demane que en fem d’ell un ús extensiu i intensiu, de tot cor i amb tot el seny. Només així crearem la base necessària per unir la majoria de catalanoparlants, que és el que hi combat Castella ¡o Espanya! des de fa segles. L’Espanya que ens separa, l’Espanya que ens asfixia, l’Espanya que ens escanya….
‘MARÈNIA’ VERSUS ‘ESPANYA’.
És curiós, però he comprovat que hi causa més efecte el nom de ‘Marènia’ entre els espanyolistes que entre els catalanistes que conec. ¡Bona senyal! Si als espanyolistes el nom d’una Marènia catalanoparlant, en contraposició amb el d’una Espanya castellanoparlant, els causa tant de respecte i temor, potser en el fons no hi vaig tan malament encaminat.
Tinguem-ho en compte: si els castellans s’inventaren el nom d’Espanya per expandir veladament la seua dominació i la imposició lingüística arreu de la Península Ibèrica, ¿per què no adoptem nosaltres el nom de Marènia per interconnectar-nos millor els territoris catalanoparlants, atès que ja ens uneix la llengua?
L’ORIGEN DE ‘MARÈNIA’.
Per a qui li interesse, ‘Marènia’ és una paraula de nova creació que se m’acudí entre l’abril i el maig del 2004, mentre hi treballava d’operador de càmera a la productora World Films, ubicada a Castelló de la Plana, vora la delegació de Canal 9.
El divendres 7 de maig del 2004 redactí el primer text on hi plantejava substituir el terme de ‘Països Catalans’. Tres dies més tard, el dilluns 10 de maig, ja amb connexió a Internet, envií l’atrevida proposta de ‘Marènia’ per correu electrònic a diverses persones i entitats de la cultura, la política i l’activisme dels territoris catalanoparlants.
Durant els mesos i anys subsegüents la presentaria també a les xarxes socials, tant a la web de Relatsencatalà, [ ENLLAÇ 1 ] com la de Racó Català [ ENLLAÇ 2 ], fins a crear recentment una pàgina exclusiva en Facebook anomenada ‘Marènia – Territoris Catalanoparlants’ [ ENLLAÇ 3 ] i un bloc personal en Mesvilaweb intitulat ‘Cartes de Marènia’. [ ENLLAÇ 4 ]
A més a més, a partir de la idea inicial he redactat més cartes [ ENLLAÇ 5 ] al voltant de la proposta de ‘Marènia’, per explicar-la a fons a aquells que hi demostraven un mínim interés i em feien arribar els seus dubtes i objeccions. Passats els anys i autoexigint-me una major concisió, també vaig decidir exposar-la de manera més amena i resumida [ ENLLAÇ 6 ], per fer-la atraient i entenedora a qualsevol tipus de lector.
Fins i tot vaig redactar un guió humorístic [ ENLLAÇ 7 ], que acabaria convertint-se en un esquetx del programa MAEMEUA, realitzat pel bonàs Josep Lledó i emès en juny del 2006 a Sueca Televisió. En ell, el conegut cantant, actor i figura mundial de l’Alcúdia (¡la de Crespins NO, la de Carlet!), el gran senyor Lluís -famós ara com a ‘Toni de l’Hostal’- interpretava a un hipotètic Joan Fuster i em sotmetia a un cruel interrogatori per debatre -¡i combatre!- la meua alternativa al nom de Països Catalans. Fou la millor manera, o la més divertida almenys, d’arribar a un públic més ampli i heterogeni, adreçant la meua proposta a totes les llars del meu poble i d’arreu dels territoris catalanoparlants, gràcies a la posterior publicació i difusió del vídeo [ ENLLAÇ 8 ] en YouTube, l’any 2007.
El meu propòsit era i continua sent, com he explicat, superar d’una vegada per totes el maleït conflicte dels noms i ajudar a unir i cohesionar, com ja hi foren antigament, el País Valencià, Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, així com també el Carxe, la Franja de Ponent, Andorra, la Catalunya Nord i la ciutat sarda de l’Alguer. En resum, tots ells territoris catalanoparlants, formant en aquest ordre una marca mmm…. espiral, cada cop més gran.
En definitiva, el nom de ‘Marènia’ no hi suposa cap atac al concepte de ‘Països Catalans’. De fet, el concepte és el mateix. Només canvia una cosa: que el nom és diferent.
El que pretén ‘Marènia’, en el fons, és que els anomenats ‘Països Catalans’ esdevinguen, per fi, una realitat política i social, ben cohesionada i potent. La realitat lingüística i cultural ja la tenim, per descomptat. Ja fa segles que existeix, de fet, per molt que intenten dinamitar-la periòdicament els poders fàctics castellanistes, o espanyolistes, que són el mateix.
Ara bé, si el nom ‘Països Catalans’ impedeix la construcció efectiva de la realitat política i social a què aspirem, ¿no serà el temps de provar-hi un nom alternatiu, per intentar assolir un idèntic objectiu?
Si el nom de ‘Marènia’, per exemple, redueix les discrepàncies entre valencians i catalans, ¿per què no provem adoptar-lo -aquest nom o un de diferent- per escapar del pantà en què agonitzem des de fa anys? ¿Què volem, continuar embarrancats per sempre i podrir-nos en aquest pestilent fangar?
Una mica d’imaginació, ¡xe! Crec que és el que ens cal per capgirar la situació. Peguem-hi la volta i agafem desprevinguts els nostres perseguidors. Sé que el meu plantejament no esdevé ni ortodox ni convencional, però està demostrat que l’ortodòxia i el convencionalisme ens han conduït a l’actual atzucac en què ens tenen acorralats. Si no hi furguem sota el mur per obrir-hi una escletxa, un túnel cap a la llibertat, acabaran exterminant-nos com a rates en una ratera.
EL GENTILICI, EL SIGNIFICAT I MÉS ENLLÀ.
Finalment, algú ens preguntarà: Si el nom del país és Marènia ¿com us anomeneu els habitants?
Respecte al gentilici de Marènia, em sembla que esdevenen acceptables aquestes dues variants: mareni/marènia i marenienc/marenienca. Totes elles em resulten prou agradables com per ser àmpliament reconegudes. Posats a inventar paraules, inventa-les tan boniques com pugues.
De fet, parlant de bellesa, l’evocador nom de ‘Marènia’ me l’inspirà la mar Mediterrània, el Mare Nostrum, la immensitat d’aigua que ens uneix a valencians, catalans i illencs de Ses Pitiüses i Balears, o de l’Alguer. En definitiva, ‘Marènia’ entroncaria amb el ‘Pont de Mar Blava’, al qual hi cantaria Lluís Llach sobre un poema de Miquel i Martí i Pol, i també amb la cançó de la Mediterrània, glorificada fins a l’infinit pel grandíssim Joan Manuel Serrat.
Si deixem volar encara més el pensament -i ara ja estic somiant- podem superar qualsevol frontera. La sonoritat de ‘Marènia’ ens eleva llavors amb lleugeresa i ens transporta a l’altra banda del planeta, a la germana ‘Oceania’ i les remotes illes de la Polinèsia. Us recomane de tot cor que hi llegiu el llibre ‘Els Papalagi’, del gran home, pensador i honorable cap de tribu Tuiavii de Tiavea, natural de l’arxipèlag de Samoa. Un descobriment vital, [ ENLLAÇ 9 ] ¡amb un segle d’antiguitat!
En el fons, adoptar el nom de Marènia esdevé una forma d’eixamplar els nostres horitzons, de connectar espiritualment amb altres pobles i cultures, amb altres paratges i éssers humans, de recordar que no estem sols al món, sinó que hi formem part d’una comunitat. Però no de la ‘Comunitat Valenciana’, sinó de la ‘Comunitat de l’Espècie Humana’.
Ja em podeu dir si no n’és de suggerent i engrescador aquest nou mot que aspira al retrobament de valencians amb illencs i catalans, tots nosaltres catalanoparlants. Un terme nou de trinca, tan artificial com funcional, tan sintètic com adorable, tan menudet com valent, tan infravalorat com valuós, tan enigmàtic com meravellós. El llegendari nom de…. ‘Marènia’.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 15 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.
(Últims retocs: 2016-03-25. 13.30 h)
____
____
¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (Dimarts 15-3-2016).
Article publicat a LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ el dissabte 26-3-2016.
