Cartes de Marènia/Ibèria

Joanjo Aguar Matoses. De Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria.

Arxiu de la categoria: nom

Desmuntem Tabàrnia! Construïm Marènia!! (4-3-2018)

Desmuntem Tabàrnia! Construïm Marènia!! (4-3-2018).

 

Ja està bé de Tabàrnia!

Marènia, xe, Marènia (o Països Catalans)!!

 

Sueca, País Valencià, Marènia. Diumenge 4 de març del 2018.
Joanjo Aguar Matoses.

 

Llegiu als enllaços la proposta alternativa per rebatejar el nostre Estat: MARÈNIA (Territoris Catalanoparlants o Països Catalans).

 

https://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/2016/03/30/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-solucio-al-conflicte-dels-noms-15-3-2016/

 

https://www.diarilaveu.com/veu/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

 

https://www.google.es/search?client=firefox-b&dcr=0&ei=lJGcWsqxIIWvU6ycsOAE&q=i+si+anomenem+mar%C3%A8nia+als+pa%C3%AFsos+catalans&oq=i+si+anomenem+mar%C3%A8nia+als+pa%C3%AFsos+catalans&gs_l=psy-ab.3…6709.11587.0.12111.20.20.0.0.0.0.209.1858.2j13j1.16.0….0…1.1.64.psy-ab..4.11.1241…33i160k1j33i21k1.0.vCP6or5y3ew

____

Desmuntem Tabàrnia! Construïm Marènia!!

Des de Sueca, el vídeo de Maemeua…..

https://www.youtube.com/watch?v=c0-SbpSl0XU

.

 

____

CONCEPTES RELACIONATS I ALTRES PARAULES D’INTERÉS.

“Marènia No a Tabàrnia”, “Marènia No Tabàrnia”, “Marènia xe!”, “No a Tabàrnia”, “No Tabàrnia”, “Països Catalans”, acceptar, Alternativa, canvi, català, conflicte, convivència, debat, diàleg, esKKaÑÑa, Espanya, gent, iber, Ibèria, ibers, Marènia, nom, noms, oberta, ofega, proposta, públic, solució, Tabàrnia, transigir, valencià,

____

____

____

____

____

____

____

____

Ibèria: Alternativa al nom de Marènia o Països Catalans.

 

Ibèria: Alternativa al nom de Marènia o Països Catalans.

____

Comentari 37  –  Joan. València  –  30 de març del 2016. 12.07h.

República federal de Catalunya, València i Balears o Països Catalans o Països (T)arragonesos o Tarragònia o Ibèria el nom és nostrat seria Ibèria com ho és Lusitània pels de l’atlàntic: els Portuguesos que agafen el nom de la ciutat Porto. de fet la nostra capaital hauria de ser la tradicional romana: Tarragona.

____

Comentari 38  –  Joanjo Aguar Matoses. Sueca, País Valencià, Ibèria (abans Marènia)  –  30 de març del 2016. 14.11h.

#37 – Precisament, Joan de València. Ho has clavat i reblat!

IBÈRIA, del riu Iberus, l’estimat Ebre que ens nodreix, ens sadolla i ens transporta dels Pirineus a la Mediterrània. Un nom amb un solatge històric (aquest SÍ!) i potser igual de bonic -¡O MÉS!- que el meu terme inventat de ‘Marènia’.

T’assegure que ara mateix, ARA MATEIX, abandonaria la proposta de ‘Marènia’, si tots els catalanoparlants (valencians, illencs i catalans) adoptassen de bon grat i amb entusiasme aquesta nova i antiga denominació: ‘Ibèria’ en compte de ‘Països Catalans’.

Podeu difondre a tot arreu el meu vist i plau: ‘Ibèria’, el millor nom.

Segur que més d’un hi llençarà coets i us cridarà desesperat: “Digueu-li que sí, xe! Digueu-li IBÈRIA o com us rote per la figa, rehòòossstiaaeeaaa!, però feu que hi calle ja el pesat eixe de ‘Marènia’….”

Sueca, País Valencià, Ibèria (abans Marènia). Dimecres 30-3-2016.
Joanjo Aguar Matoses.
Últims retocs: 2016-03-30. 16:16 h.

____

PUBLICAT EN FORMA DE COMENTARIS A L’ARTICLE DE ‘LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ’:

I si anomenem Marènia als Països Catalans?, per Joanjo Aguar. (Dissabte 26-3-2016. 08:45h)

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6884/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

____
____

Pintada. Deixa't estimar, parla Catala. Andorra. 17-11-2013

____

 

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (15-3-2016)

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (Dimarts 15-3-2016).

Article publicat a LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ el dissabte 26-3-2016.

 

https://www.diarilaveu.com/veu/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

__

[ ENLLAÇ ANTIC ]

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6884/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

____

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans?

(Solució al conflicte dels noms)

– ¿Per què no, xe? ¿I si anomenem Marènia als Països Catalans?

– ¡¡¿¿QUUÈÈEE??!!

– Sí, home, sí, Marènia. ¿No et dóna picor el nom ‘Països Catalans’? ¡Doncs diguem-li ‘Marènia’ i ja està!

D’aquesta manera és com acabe la discussió amb molts ‘blavencians’, això és, amb els valencians que defensen el blau en la senyera i miren de reüll a Catalunya, com si ens volgués ‘furtar la paella’. Amb molts d’ells he comprovat que és impossible raonar. Si no els dius que sí a tot, t’estampen als morros que “ets un traïdor a València i un venut als catalans”. Et fan la creu i ja no hi traus trellat d’ells.

Ara bé, no tots els ‘blavencians’ són iguals. Entre ells hi ha una gran biodiversitat. Com també entre nosaltres, els ‘catalencians’ o catalanistes valencians. Al llarg de la meua vida he conviscut amb diferents tipus de valencianistes ‘blavers’ i de catalanistes valencians, i he descobert que la majoria no són ni tan tancats ni tan radicals com alguns pretenen fer-nos creure, ja siguen d’una banda o de l’altra. Només cal saber raonar de manera civilitzada, sense imposar nosaltres les nostres ‘doctrines nacionals’ ni ells els seus ‘dogmes regionals’. Això és, desmuntant-nos uns a altres els prejudicis que hi teníem sobre els respectius interlocutors.

Aquest text està dedicat a ells, a tots els valencians realment dialogants, aquells que estimen, parlen i escriuen en la nostra llengua, la llengua pròpia dels valencians, aquells que potser no se senten catalans, però que tampoc li llepen el cul als madrilenys, ni s’agenollen davant dels castellans. En definitiva, li ho dedique als valencians que trobarien viable una unió de la nostra terra amb Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, sempre que els valencians no hi quedem subordinats als catalans, ni que València hi esdevinga una delegació de Barcelona. Més o menys seria així, a grans trets.

EL CONFLICTE POLÍTIC.

Potser us resulte còmic o ridícul, però jo, com a valencià, ja n’estic fart de naufragar milers de voltes entre les dues corrents que hi entrexoquen i s’acarnissen a la nostra terra com el ‘Gran Defensor de la Pàtria’. M’hi referisc a la ‘Pàtria Valenciana’, és clar, no a la ‘Pàtria Espanyola’. Si sou aferrissats defensors d’Espanya, ¡compte!, aquest text no és per vosaltres i us demane que el deixeu ara mateix.

Per una banda m’increpen, personalment, els de la meua família de Sueca, valencianistes blavers quasi tots ells: “Xe, ¿com t’hi ajuntes amb els catalans, si volen envair València i furtar-nos la nostra llengua?”

¡Què curiós! Mai no s’hi queixen de la invasió i colonització castellana, que ens oprimeix des de fa més de tres-cents anys. Hipòcrites addictes al sadomasoquisme: “¡Ohh, dame más….! ¡Dame, dame… en castellàààaa….!”

Per altra banda estan els meus amics, de Sueca i voltants, catalanistes valencians amb els seus eterns consells: “Xe, deixa de calfar-te el cap, xe. No hi faces cas als ‘blaveros’. ¿No veus que són feixistes espanyols?. Nosaltres som valencians, però valencians dels Països Catalans. ¡Ja n’aprendran, xe! Temps al temps….”

Recontrafotre, ¡quina paella mental! Si continue fent cas a tothom, acabaré tornant-me boig.

Doncs bé, com jo segur que n’hi ha milers i milers de valencians. Valencians que hi bracegem desesperats entre els dos pols o remolins que ens intenten fagocitar. O entre els tres pols, millor dit, si incloem també els espanyolistes radicals que s’hi caguen tant en Catalunya com en València i sobretot en la nostra pròpia llengua, que no és, certament, la seua.

Diuen que els extrems s’hi ajunten -i possiblement siga així- però, a aquells que ens toca viure enmig de dues o tres voràgines sense fi, només fan que amargar-nos la vida i privar-nos d’un bocí de llibertat. Si alguns ja s’hi consideren discriminats per Espanya, tu imagina’t sentir-te discriminat pels mateixos discriminats. ¡Refotre, tu! ¡Quina flipada! ¡Nosaltres som els marginals dels marginals!

EL CONFLICTE DELS NOMS.

A veure, deixem clara una cosa. Jo sé que l’idioma que parle i que escric a Sueca, tot i dir-li ‘valencià’, forma part del conjunt de la llengua catalana, igual que l’idioma que es parla a Vinaròs, a Reus, a Fraga, a Lleida, a Vic, a Andorra, a Prada de Conflent, a Girona, a Tarragona, a Sagunt, a Alcoi, a Elx, a Eivissa, a Palma o a la Ciutadella de Menorca. Si algú de la meua família s’hi rebolca en llegir açò, que agafe el llegó i se’n vaja a cavar hort, a veure si allibera tensió.

No pots dir que estimes la teua llengua si negues la seua unitat. És incompatible una cosa amb l’altra. Si aquells que estimen Espanya hi defensen a mort la unitat territorial de l’actual Estat, els valencians que estimem la nostra llengua també hauríem de defensar, per tant i amb totes les nostres forces, la unitat de la llengua catalana, ¡xe!

La unitat de la llengua és un fet. Que m’ho diguen a mi, que ho he comprovat parlant igual que a la gent de Sueca, però al nord dels Pirineus: a Prada, a Salses i a Perpinyà, allà pel territori francés (francés, de moment). Per tant, no hi perdré en aquest tema ni un segon més. Tant se val si ets un valencià blaver anticatalà o un valencià compromés amb la llengua però acagallonat per la premsa espanyola. Vosaltres continueu dient-li valencià, que jo li diré català. Us assegure, no obstant, que tots tres parlem el mateix.

Bo, tots no, clar. No hi parlem igual que el típic salva pàtries que ens espeta, com una fuetada: “Yo soy más valenciano que nadie y defiendo el valenciano contra vosotros, los imperialistas catalanes”. Amb aquest, però, no cal ni discutir. Deixeu que amolle una o dues brofegades més i es descobrirà sol.

Aclarit el tema de la llengua, passaré a l’assumpte delicat, la qüestió nacional. Perquè una cosa és reconéixer que jo hi parle català i una altra, de ben diferent, és dir que jo sóc català. Fa temps que hi pregone als quatre vents que sóc un valencià catalanista, i ho sóc des de farà quinze anys, encoratjat per José María Aznar, l’expresident espanyol, un ultranacionalista castellà que ha fomentat més l’independentisme català que el propi Artur Mas. Ara bé, el que no puc afirmar és que jo siga català, atès que no he nascut ni visc a Catalunya. I, per tant, si no sóc català, em costa Déu i ajuda anomenar la meua terra ‘Països Catalans’. Sent defraudar-vos a molts, però és així.

De vegades l’anomene, és cert, ‘Territoris Catalanoparlants’, i amb això sí que hi estic d’acord, però aquest nom m’hi resulta tan llarg i farragós que acabe descartant-lo, malauradament, en repetides -massa- ocasions.

EL RENTAT DE CERVELL.

Abans de seguir avant, necessite confessar-vos una cosa: No hi tinc clar si la meua objecció al nom ‘Països Catalans’ obeeix del tot a la lògica o si és fruit d’un reflex visceral, involuntari i vergonyant. Un reflex provinent de la catalanofòbia que m’imprimiren a foc lent, quan jo era menut, els meus pares i tios de part de mare, tots ells suecans catalanoparlants però amb una inflexible educació franquista i radicalment anticatalanista.

Si és així, cal dir que em resulta impossible erradicar del tot la meua llacor anticatalana, insuflada abans de prendre-hi jo consciència de l’adoctrinament. Han clavat unes falques tan profundes a dins la meua ment que, malgrat declarar-m’hi catalanista ara mateix, encara em sorprenc -quan baixe una mica la guàrdia- sentint una lleugera aversió envers la paraula ‘català’ o ‘catalana’. Sé que és fort tot això, i em dol de tot cor, però, ¿què voleu? ¡Això són els rentats de cervell!

És clar que no ens ho inculquen directament: “Has d’odiar als catalans, has d’odiar als catalans, has d’odiar als catalans….” Això seria descarat i contraproduent. El que fan és emprar mètodes subtils, barrejant consignes repetitives amb ganyotes i un agre to de menyspreu, mentre hi relacionen contínuament Catalunya amb l’arrogància, la intransigència, la insolidaritat, la malícia, la perversitat, la discriminació, el racisme, la xenofòbia, la dictadura, el totalitarisme, el nazisme, etc.

I després tenen la barra de dir que els catalanistes adoctrinen als seus fills…. ¡¿I l’adoctrinament espanyolista que ens injecten els nostres pares, tios i altres familiars? ¿I el continu bombardeig anticatalà que ens plou des de fa anys des dels mitjans de comunicació espanyols? ¡Un altre rentat de cervell! ¡Tindran poca vergonya! ¡Fills d’Una, Grande y Libre Mòmia Corrupta!

L’ALTRA CARA DEL CONFLICTE.

Fart de veure-hi urpes i dents a la meua família i considerat per ells com un traïdor a València, m’hi acoste als meus amics de Sueca per consolar-m’hi una mica. És quan m’hi tope, de sobte, amb l’altre mur del calabós valencià.

No us ho creureu, però jo, per als catalanistes més puristes, els resulte un tant ambigu i moderat, per no dir-ne massa ‘sospitós’ o ‘ablaverat’.

– Res de ‘Marènia’ o ‘Territoris Catalanoparlants’. ¡Es diu ‘Països Catalans’ i punt!- m’amollen sense contemplacions.

– Xe, ¿que no veieu que a molts valencians no els ajoca bé? ¿Per què no hi cerquem entre tots un altre nom, un substitut viable que esdevinga còmode per tothom?”

– Ni pensar-ho, xe. Som Països Catalans i amb els anys ho acceptaran. Temps al temps….

Sí, sí… Temps al temps, temps al temps…. Fa més de setze anys que escolte la mateixa cançoneta, des que m’apuntí -a les acaballes de 1999- a l’aleshores Casal Jaume I de Sueca, d’Acció Cultural del País Valencià. I ara cada cop hi ha menys gent al meu voltant que hi defensa el nom i la idea de ‘Països Catalans’. Temps al temps, temps al temps…. Sí. I ara em veig polítics valencianistes, abans catalanistes abraonats, que no gosen ni parlar en públic de ‘País Valencià’. “¿I els Països Catalans, mante? ¿On te’ls has deixat?” “Eii, xee, era una forma de parlar….” En resum: que ni estan, ni se’ls espera ja.

I jo em pregunte una cosa. Si la batalla pel nom de ‘País Valencià’ fa anys que estem perdent-la; si a més d’un castellonenc i de dos alacantins els costa anomenar-se ‘valencians’ arran del centralisme de València; si passaran encara dècades abans que hi siga normal dir-li ‘català’ a la llengua dels valencians, ¡¿a qui dimonis se l’acudeix mantindre encés un altre front amb l’espinós mot de ‘Països Catalans’?!

UN GRAN ESCLAFIT.

¡Recollons xe, així no anem bé! Enviem els feixistes espanyols al blau de la mar, si voleu. Només saben que insultar-nos i humiliar-nos, és cert. Però, per favor, tinguem en compte la resta de valencians, els valencians que sí reconeixen la unitat lingüística del català però els costa definir-se com a integrants dels ‘Països Catalans’.

¿Per què recollona no inventem un terme neutral i equidistant, amb una clara finalitat: que acoste els valencians als catalans i als illencs, unint-nos com a germans? Obrim un diàleg de concòrdia amb la gent del nord i de l’est, xe. Si ens esperen amb els braços oberts i no amb un Kalàixnikov sota el braç.

Altrament, ¿què hi preteneu, seguir embotint el nom ‘Països Catalans’ fins que hi desapareguem del mapa els catalanoparlants? Si cada vegada hi ha més valencians, catalanistes fins i tot, que se’n desmarquen públicament d’aquest mot? ¿A què aspireu, a convertir en enemics els nostres possibles aliats? Si ens girem d’esquena a gran part dels valencians, ¿amb quanta gent creieu que redreçarem el nostre arruïnat, enfonsat i dividit país, amb fileres d’herois espectrals?

LA MEUA PROPOSTA: ‘MARÈNIA’ EN COMPTE DE ‘PAÏSOS CATALANS’.

És ara quan, dotze anys després de remoure terra i cel, us plantege de nou el meu repte personal: Adoptem el nom de ‘Marènia’ com a substitut del terme ‘Països Catalans’.

¡Xe, que sí! Escolteu, si volem acostar postures entre el País Valencià, Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, caldrà encetar de veritat un debat obert, seré i raonat sobre la qüestió dels noms, tan llargament dilatat. Crec que ha arribat el moment -ara, ¡ja!- de cercar un consens entre multitud de forces polítiques, socials i culturals valencianes, catalanes, illenques i de més territoris catalanoparlants.

Una alternativa moderna a ‘Països Catalans’ la teniu sobre la taula: ‘Marènia’. L’alternativa antiga, ‘Bacàvia’, d’un altre fill de Sueca, l’il·lustre Nicolau Primitiu, també la teníeu fa temps. Propostes individuals no us en falten, el que ens manca és voluntat col·lectiva, generositat i ganes de treballar tots plegats.

Jo demane que hi presenteu més noms alternatius, que hi barallem en comú els pros i contres de cadascun i que arribem per fi a un mot definitiu, acceptat per tothom, malgrat que no ens satisfaça per complet a ningú. Un cop acordat el nom unitari per als territoris catalanoparlants, us demane que en fem d’ell un ús extensiu i intensiu, de tot cor i amb tot el seny. Només així crearem la base necessària per unir la majoria de catalanoparlants, que és el que hi combat Castella ¡o Espanya! des de fa segles. L’Espanya que ens separa, l’Espanya que ens asfixia, l’Espanya que ens escanya….

‘MARÈNIA’ VERSUS ‘ESPANYA’.

És curiós, però he comprovat que hi causa més efecte el nom de ‘Marènia’ entre els espanyolistes que entre els catalanistes que conec. ¡Bona senyal! Si als espanyolistes el nom d’una Marènia catalanoparlant, en contraposició amb el d’una Espanya castellanoparlant, els causa tant de respecte i temor, potser en el fons no hi vaig tan malament encaminat.

Tinguem-ho en compte: si els castellans s’inventaren el nom d’Espanya per expandir veladament la seua dominació i la imposició lingüística arreu de la Península Ibèrica, ¿per què no adoptem nosaltres el nom de Marènia per interconnectar-nos millor els territoris catalanoparlants, atès que ja ens uneix la llengua?

L’ORIGEN DE ‘MARÈNIA’.

Per a qui li interesse, ‘Marènia’ és una paraula de nova creació que se m’acudí entre l’abril i el maig del 2004, mentre hi treballava d’operador de càmera a la productora World Films, ubicada a Castelló de la Plana, vora la delegació de Canal 9.

El divendres 7 de maig del 2004 redactí el primer text on hi plantejava substituir el terme de ‘Països Catalans’. Tres dies més tard, el dilluns 10 de maig, ja amb connexió a Internet, envií l’atrevida proposta de ‘Marènia’ per correu electrònic a diverses persones i entitats de la cultura, la política i l’activisme dels territoris catalanoparlants.

Durant els mesos i anys subsegüents la presentaria també a les xarxes socials, tant a la web de Relatsencatalà, [ ENLLAÇ 1 ] com la de Racó Català [ ENLLAÇ 2 ], fins a crear recentment una pàgina exclusiva en Facebook anomenada ‘Marènia – Territoris Catalanoparlants’ [ ENLLAÇ 3 ] i un bloc personal en Mesvilaweb intitulat ‘Cartes de Marènia’. [ ENLLAÇ 4 ]

[ ENLLAÇ 1 ]

http://relatsencatala.cat/relat/paisos-marencs-o-paisos-catalans/10466

[ ENLLAÇ 2 ]

http://www.racocatala.cat/forums/fil/27226/paisos-marencs-marenia-paisos-catalans

[ ENLLAÇ 3 ]

https://www.facebook.com/Marenia.Cat

[ ENLLAÇ 4 ]

http://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/

A més a més, a partir de la idea inicial he redactat més cartes [ ENLLAÇ 5 ] al voltant de la proposta de ‘Marènia’, per explicar-la a fons a aquells que hi demostraven un mínim interés i em feien arribar els seus dubtes i objeccions. Passats els anys i autoexigint-me una major concisió, també vaig decidir exposar-la de manera més amena i resumida [ ENLLAÇ 6 ], per fer-la atraient i entenedora a qualsevol tipus de lector.

[ ENLLAÇ 5 ]

http://relatsencatala.cat/relat/la-recerca-de-marenia-mes-sobre-el-noms-dels-paisos-catalans-carta-a-cris/223140

[ ENLLAÇ 6 ]

http://relatsencatala.cat/relat/de-marenia-a-compromis-final-de-la-guerra-11-11-2011/1043319

Fins i tot vaig redactar un guió humorístic [ ENLLAÇ 7 ], que acabaria convertint-se en un esquetx del programa MAEMEUA, realitzat pel bonàs Josep Lledó i emès en juny del 2006 a Sueca Televisió. En ell, el conegut cantant, actor i figura mundial de l’Alcúdia (¡la de Crespins NO, la de Carlet!), el gran senyor Lluís -famós ara com a ‘Toni de l’Hostal’- interpretava a un hipotètic Joan Fuster i em sotmetia a un cruel interrogatori per debatre -¡i combatre!- la meua alternativa al nom de Països Catalans. Fou la millor manera, o la més divertida almenys, d’arribar a un públic més ampli i heterogeni, adreçant la meua proposta a totes les llars del meu poble i d’arreu dels territoris catalanoparlants, gràcies a la posterior publicació i difusió del vídeo [ ENLLAÇ 8 ] en YouTube, l’any 2007.

[ ENLLAÇ 7 ]

http://relatsencatala.cat/relat/entrevista-joan-fuster-marenia-vs-paisos-catalans-esquetx-maemeua/494203

[ ENLLAÇ 8 ]

http://www.youtube.com/watch?v=c0-SbpSl0XU

L’OBJECTIU.

El meu propòsit era i continua sent, com he explicat, superar d’una vegada per totes el maleït conflicte dels noms i ajudar a unir i cohesionar, com ja hi foren antigament, el País Valencià, Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, així com també el Carxe, la Franja de Ponent, Andorra, la Catalunya Nord i la ciutat sarda de l’Alguer. En resum, tots ells territoris catalanoparlants, formant en aquest ordre una marca mmm…. espiral, cada cop més gran.

En definitiva, el nom de ‘Marènia’ no hi suposa cap atac al concepte de ‘Països Catalans’. De fet, el concepte és el mateix. Només canvia una cosa: que el nom és diferent.

El que pretén ‘Marènia’, en el fons, és que els anomenats ‘Països Catalans’ esdevinguen, per fi, una realitat política i social, ben cohesionada i potent. La realitat lingüística i cultural ja la tenim, per descomptat. Ja fa segles que existeix, de fet, per molt que intenten dinamitar-la periòdicament els poders fàctics castellanistes, o espanyolistes, que són el mateix.

Ara bé, si el nom ‘Països Catalans’ impedeix la construcció efectiva de la realitat política i social a què aspirem, ¿no serà el temps de provar-hi un nom alternatiu, per intentar assolir un idèntic objectiu?

Si el nom de ‘Marènia’, per exemple, redueix les discrepàncies entre valencians i catalans, ¿per què no provem adoptar-lo -aquest nom o un de diferent- per escapar del pantà en què agonitzem des de fa anys? ¿Què volem, continuar embarrancats per sempre i podrir-nos en aquest pestilent fangar?

Una mica d’imaginació, ¡xe! Crec que és el que ens cal per capgirar la situació. Peguem-hi la volta i agafem desprevinguts els nostres perseguidors. Sé que el meu plantejament no esdevé ni ortodox ni convencional, però està demostrat que l’ortodòxia i el convencionalisme ens han conduït a l’actual atzucac en què ens tenen acorralats. Si no hi furguem sota el mur per obrir-hi una escletxa, un túnel cap a la llibertat, acabaran exterminant-nos com a rates en una ratera.

EL GENTILICI, EL SIGNIFICAT I MÉS ENLLÀ.

Finalment, algú ens preguntarà: Si el nom del país és Marènia ¿com us anomeneu els habitants?

Respecte al gentilici de Marènia, em sembla que esdevenen acceptables aquestes dues variants: mareni/marènia i marenienc/marenienca. Totes elles em resulten prou agradables com per ser àmpliament reconegudes. Posats a inventar paraules, inventa-les tan boniques com pugues.

De fet, parlant de bellesa, l’evocador nom de ‘Marènia’ me l’inspirà la mar Mediterrània, el Mare Nostrum, la immensitat d’aigua que ens uneix a valencians, catalans i illencs de Ses Pitiüses i Balears, o de l’Alguer. En definitiva, ‘Marènia’ entroncaria amb el ‘Pont de Mar Blava’, al qual hi cantaria Lluís Llach sobre un poema de Miquel i Martí i Pol, i també amb la cançó de la Mediterrània, glorificada fins a l’infinit pel grandíssim Joan Manuel Serrat.

Si deixem volar encara més el pensament -i ara ja estic somiant- podem superar qualsevol frontera. La sonoritat de ‘Marènia’ ens eleva llavors amb lleugeresa i ens transporta a l’altra banda del planeta, a la germana ‘Oceania’ i les remotes illes de la Polinèsia. Us recomane de tot cor que hi llegiu el llibre ‘Els Papalagi’, del gran home, pensador i honorable cap de tribu Tuiavii de Tiavea, natural de l’arxipèlag de Samoa. Un descobriment vital, [ ENLLAÇ 9 ] ¡amb un segle d’antiguitat!

[ ENLLAÇ 9 ]

http://relatsencatala.cat/relat/estudi-doccident-des-del-pacific-els-papalagi/560092

En el fons, adoptar el nom de Marènia esdevé una forma d’eixamplar els nostres horitzons, de connectar espiritualment amb altres pobles i cultures, amb altres paratges i éssers humans, de recordar que no estem sols al món, sinó que hi formem part d’una comunitat. Però no de la ‘Comunitat Valenciana’, sinó de la ‘Comunitat de l’Espècie Humana’.

Ja em podeu dir si no n’és de suggerent i engrescador aquest nou mot que aspira al retrobament de valencians amb illencs i catalans, tots nosaltres catalanoparlants. Un terme nou de trinca, tan artificial com funcional, tan sintètic com adorable, tan menudet com valent, tan infravalorat com valuós, tan enigmàtic com meravellós. El llegendari nom de…. ‘Marènia’.

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 15 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

(Últims retocs:  2016-03-25. 13.30 h)

____

¿I si anomenem Marènia als Països Catalans? Solució al conflicte dels noms. (Dimarts 15-3-2016).

Article publicat a LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ el dissabte 26-3-2016.

 

https://www.diarilaveu.com/veu/29540/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

__

[ENLLAÇ ANTIC]

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6884/i-si-anomenem-marenia-als-paisos-catalans-per-joanjo-aguar

____
____

____

____

____

Règnia i Marènia versus País Valencià i Països Catalans. (7-3-2016)

 

Règnia i Marènia versus País Valencià i Països Catalans. (7-3-2016)
____

37  –  Joanjo Aguar Matoses. Sueca, País Valencià/Règnia, Marenia  (8 de març del 2016. 02.36h)

Règnia i Marènia versus País Valencià i Països Catalans.

Comentari número 37 en resposta a Torrente [comentari 36], publicat [per Joanjo Aguar Matoses, el 8-3-2016. 02.36 h] a:

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

Senyor Torrente, no intente ridiculitzar-vos, xe. Només posava en evidència aquesta obvietat, com tu dius, de la ‘triple valencianitat’ (ciutat-província-país/comunitat), que a alguns alacantins o castellonencs hi sembla grinyolar-vos tant. A mi, personalment, la divisió provincial em dóna aversió, ja que ens va ser imposada des de Madrizz, sense preguntar-nos el nostre parer. Així que, per mi, només hi hauria una ‘doble confusió’ (ciutat-país).

I sí, jo també, natural del poble de Sueca, no de la Ciutat de València, podria sentir-me (i de vegades em sent) discriminat pels valencians de la capital, atès que ells ostentarien (i ostenten) el títol de ‘doble valencians’ i jo només de ‘simple valencià’ (compte, que no de ‘ximple valencià’, o també, qui sap….)

Arran la maleïda ‘doble’ o ‘triple confusió’, alguns s’acaloren i rebutgen de pla el nom ‘País Valencià’ però, veges per on, els mateixos ‘reticents’ hi callen com a tombes davant del terme ‘Comunitat Valenciana’, que introdueix la mateixa, idèntica, ¡IDÈNTICA!, ‘doble’ o ‘triple ambigüitat’. ¿Per què serà….?

De tota manera, em sembla que jo, personalment, hi sóc més sensible al tema de la discriminació nominativa del que tu creus. De fet, jo sóc el creador i promotor del terme ‘Marènia’, per denominar els ‘Països Catalans’ sense que ningun valencià ni illenc s’hi senta discriminat ni subordinat als catalans.

Ara bé, a poca gent, ben poca gent, ni tan sols valencians, ni illencs, els convenç aquest terme inventat ‘de nova planta’, que aspira a trobar un consens i una millor convivència entre els catalanoparlants, de nord a sud i d’est a oest.

Podria inventar-me ara mateix, si vols, un nom alternatiu a ‘País Valencià’, com per exemple ‘Règnia’, provinent de ‘Regne de València’. Llavors, els seus habitants ja no serien ‘valencians’, sinó ‘regnencs’ i, aleshores, els alacantins i castellonencs ja no us sentiríeu humiliats ni marginats pels ‘valencians’ del Cap i Casal. Si t’agrada ‘Règnia’ en compte de ‘País Valencià’, sent-te amb plena llibertat per divulgar i promocionar aquesta nova denominació. Et desitge, sincerament, més sort que la que he tingut jo amb la meu estimada -i malaguanyada- invenció de…. ‘Marènia’.

Per cert, de vegades em sembla que hi causa més efecte el nom de ‘Marènia’ entre els castellanistes i espanyolistes que conec, que entre els valencianistes i catalanistes als quals intente convèncer. ¡Bona senyal! Si als espanyolistes aquest nom unificador d’una Marènia catalanoparlant, en contrast amb el nom uniformitzador d’una Espanya castellanoparlant, els causa tant de respecte i el senten com una amenaça major, fins i tot, que el nom -en excés evident i aclaparador- de ‘Països Catalans’, potser en el fons no hi vaig tan desencaminat…. Si els castellans s’inventaren el nom d’Espanya, per no dir el seu nom real, que seria ‘Dominación Castellana’, el qual provocaria certa aversió i malestar, ¿per què nosaltres no podem inventar-nos i emprar el nom de Marènia per referir-nos als ‘Territoris Catalanoparlants’?

Entra a l’enllaç que t’hi adjunte i llegeix el diàleg fictici amb Joan Fuster que vaig escriure l’any 2006, com a guió per al programa ‘MAEMEUA‘ de Josep Lledó i Lluís Toni de l’Hostal, de la televisió local de Sueca, al voltant del següent dilema vital: Marènia versus Països Catalans.

http://relatsencatala.cat/relat/entrevista-joan-fuster-marenia-vs-paisos-catalans-esquetx-maemeua/494203

http://www.maemeua.com/

https://www.facebook.com/maemeua

https://es-es.facebook.com/tonidelhostal/

Almenys, jo sí que propose alternatives i solucions. Si la gent d’aquest país -bastant ingrat i envitricollat- no les accepta ni debat o, pitjor encara, se’m burla d’elles a la cara, sense ni tan sols haver-les pres en consideració, llavors ja no és culpa meua. Demaneu-li explicacions a milers i milers de valencians que diuen que lluiten i treballen per aquest país, però que, en el fons, només fan que protestar i renegar a la poca substància, mentre que, a l’hora d’acostar postures i d’arribar a un mutu enteniment, cedint cadascú una part, no mouen ni un sol dit per resoldre la qüestió nacional.

(¡Refotre! Llegit amb perspectiva, sembla que hi parle, més bé, de la conformació gairebé irresoluble del proper govern i desgovern del nostre país veí: esKKaÑÑÑa!!!)

Sueca, País Valencià/Règnia, Marènia.
Dilluns 7 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

____

36  –  Torrente  (7 de març del 2016. 11.20h)

#30

De tant obvi que es tu mateix t´has contestat. Torne al que deia, els de Sueca ben pegadets a València cap i casal vos trobeu en una situació identitaria molt mes còmoda i fàcil que els de la provincia d´Alacant, pero perque tu es trobes a gust en eixa situació no canvia el que li passa a la resta de valencians que no son de la provincia de València.

Estàs en la postura rajoniana i que jo critique, Rajoy es troba molt a gust identitariament en esta Espanya i el que senten els demes li importa ben poc. El que vol que sempre siguen els “altres” els que es “convertisquen” a la seua identitat acaba quedant-se mes sol que la una. Temps al temps que s´inicie un moviment d´independència alacantí per eixir del País Valencià, i després la gent es preguntarà per que ha passat. A veure si ens llevem la bena dels ulls, i quan escoltem que hi ha gent que denunciem que les coses no van pel bon camí, no els ridiculitzem.

____

30  –  Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia  (7 de març del 2016. 00.50h)

#25 – ¿I, els de la Ciutat de València, triple valencians, per ciutat, província i país…..? ¿No ho són ja, per ciutat, província i comunitat….?

____

25  –  Torrente  (4 de març del 2016. 20.48h)

#24

jajaja¡¡ Be, un poc si que pot ser, pero molts dels conceptes que vull explicar crec que han quedat clars, encara que puga portar-se a l´extrem.

A mi m´agrada el nom de País Valencià, l´unic matís que he volgut expressar es que pareix que els de la provincia de València siguen doblement valencians (per provincia i per País) i per tant, algú pot creure que ells es pensen que son mes valencians que els d´Alacant, o al revés que els d´Alacant pensen que son menys valencians que els de la provincia de València.

Vull trobar solucions no quedarme parat com Rajoy i esperar a que les coses es solucionen per sí soles. Aixó no passa mai. Si no treballem nosaltres per millorar les coses i les deixem com están els problemes no es solucionen, sempre empitjoren.

____

24  –  Francesc de Cocentaina  (4 de març del 2016. 20.06h)

#23 Si això no és marejar la perdiu, que baixe el nostres senyor i que ho veja.

____

23  –  Torrente  (4 de març del 2016. 16.30h)

#21

Francesc no es marejar la perdiu, cada poble te una història i resulta que la del poble valencià ha d´enfrontarse a unes divisions territorials com qualsevol país. Si una d´aquestes divisions vol que la resta també prenguen el seu nom mal anem.

I es que a la Comunitat Valenciana no aprenem, sempre des de la reconquesta jaumina ens han batejat com han volgut, i hem hagut d´identificar la nostra identitat amb altres territoris.

Un exemple del que dic: Els de la ciutat d´Ibi, resulta que a mes d´Iberuts resulta que “tenen que ser” de la foia de Castalla subcomarca de la comarca de l´alcoià, provincia d´Alacant, del País Valencià, dels Paisos Catalans, de la Corona d´Aragó, de Espanya i de Europa. Que jo sapia Ibi no es Castalla, Alcoi, Alacant, Valencia, Catalunya o Aragó. Els únics noms que no porten a confusió son Espanya i Europa, perque que jo sapia a Espanya no hi ha una regió o ciutat que es diga Espanya i a Europa tampoc.

Els castellans van ser rapids i per no tindre els problemes que tenim nosaltres es van apresurar a dir-se Espanya i deixar de banda Castella (els andalusos o asturians no estarien per la labor de dir-se castellans)

Fent una ullada solament a l´estat espanyol veiem que Galicia no es diu País Corunyés o Santiagués, Asturies no es diu País Oventese, Cantabría no es diu País Santanderí, Aragó no es diu País Saragossà, Catalunya no es diu País Barceloní, La Rioja no es diu País Logronyés, Navarra no es diu País Pamplonés, Euskadi no es diu País Alavés o Vitorià, Castella i Lleó no es diu País Val.lisoletà, Castella la Manxa no es diu País Toledà, Madrid no es diu País Madrileny, Extremadura no es diu País Pacense o Emeritense, Andalucia no es diu País Sevillà, Murcia no es diu País Murcià, les Illles Balears no es diu País Mallorquí o Palmesà, les Canaries no es diu País Tinerfeny o Chicharrero.

¿Qué ens passa valencians? Com no tingam un poc d´imaginació i trobem un nom que ens identifique a tots per igual i no a uns mes que als altres o no anem a cap lloc.

____

22  –  dofí  (4 de març del 2016. 12.48h)

No m’agrada el nom de País Valencià, preferiria que tota la Comunitat s’anomenara Valencia, des de Castelló fins a Alacant. Però eixa denominació no seria acceptada ni per Alacant, ni per Castelló. El nom de País Valencià s’associa amb la idea utópica de Països Catalans, i es rebutjada per bona part dels habitants de la Comunitat Valenciana. No crec que mai es produïsca una Federació Política entre Catalunya, les Balears i la Comunitat, però és un fet que existix comerç entre Catalunya i Valencia.
I és evident que a la Comunitat Valenciana no l’hi ananat massa bé, ofrenant noves glòries a Espanya. La Comunitat Valenciana no és més que Cantabria, però tampoc menys.

____

21 –  Francesc de Cocentaina  (4 de març del 2016. 12.46h)

#20 Collons Torrente, quina manera d’embolicar la perdiu. No crec que la cosa siga tant complicada. País Valencià és tot el territori valencià, i el gentilici de tots el que viuen i treballen en aquest País és valencià. Tant complicat és? Altra cosa és el gentilici local de cada poble i ciutat.

____

20  –  Torrente  (3 de març del 2016. 22.15h)

La denominació Comunitat Valenciana la descarte perque a ningú se li ocorrería canviar-li el nom a Andalucia per el de Comunidad Andaluza o a Extremadura per el de Comunidad Extremeña, pero es que de la denominació de País Valencià (que a mí m´agrada) algú podría dir el mateix.

A Mèxic no se li diu País Mexicà, a Luxemburg no se li diu País Luxemburgués, els del País Vasc, s´han canviat el nom i son Euskadi, i dels Països Baixos ningú parla perque diem Holanda.

El que m´estranya es que a algú que ha comentat que València sempre ha sigut reconeguda soles per Valéncia (si Regne de Valencia, pero es que tots diem Espanya i Portugal, i no Regne d´Espanya o Republica Portuguesa que son els seus noms oficials) no se l´ha valorat molt positivament.

Supose que l´opinió d´eixa persona estava basada en l´exemple de Mèxic on per a diferenciar el nom del país del de la ciutat, a aquesta última se li diu Ciutat de Mèxic o Mèxic D.F.

Pero el que importa es que en aquestos moments la nació valenciana es debat entre la vida i la mort i supose que la denominació de País Valencià es la que millor expressa el desig de reconeiximent del que som, un País, una nació, i no una regió, ni una comunitat ni una colonia.

El problema sent realistes es que a la Comunitat Valenciana, molts dels seus habitants es senten “comunitaris espanyols” i no es consideren ni es senten “nacionals valencians”.

Si a aixó li afegim que molts alacantins es senten soles alacantins i no valencians, ens trobem en una difícil situació. Perque ho vulgam o no a ningú de la provincia de València li agradaría que li digueren que es alacantí, ¿Perque llavors no entenen algúns que al revés passa el mateix?

Crec que ací els que tenen que donar un pas endavant per a salvar el País son els de la ciutat de València. Es a dir, si decideixen continuar sent la capital d´una provincia que es diga València i per tant valencians soles seríen els de la seua provincia, el nom del País deuría ser un altre (a mi m´agrada Valentina i tots seríem Valentins), en canvi si decideixen ser la capital del País i que totes les provincies siguen valencianes deuríen canviar el nom de la provincia de València per un altre (també podría ser el mateix i que fora Valentina).

O som alacantins i valentins, valencians i valentins, i castellonencs i valentins, o som alacantins i valencians, valentins i valencians, i castellonencs i valencians.

Si no, mes prompte que tard, ens passarà com al regne de Murcia, on no van tindre millor idea que la de dividir el regne en dues provincies en la que una d´elles era Murcia i l´altra Albacete. Al final els d´Albacete van preferir ser castellans abans que murcians. Aprengam dels errors dels altres per a no repetir-los nosaltres.

Crec que als valencians ens falta valor per a renovar-nos, o morir.
____
____

CONTEXT

Els comentaris anteriors van ser publicats a la següent notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ.

http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

____

LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ. Dijous, 3 de març de 2016 a les 09:15h.

Més de 4.000 signatures donen suport a la petició de País Valencià com a nom oficial.

Ahir s’encetava la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’ a la plataforma Change.org la qual ara per ara intenta assolir les 5.000 signatures.

La petició està adreçada a les Corts, la Generalitat i al president per recollir signatures i donar impuls a la petició de denominar el nostre territori pel seu nom.

RedactaVeu / València

Joanjo Aguar encetà una campanya a la plataforma Change.org adreçada a les Corts Valencianes, la Generalitat i al president Ximo Puig per impulsar la nomenclatura que ha de rebre el nostre territori.

Sota el títol ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’ la petició explica que “demanem a les Corts Valencianes, a la Generalitat Valenciana i al president Valencià que el nostre país s’anomene oficialment País Valencià.

Moltes gràcies per escoltar el clamor de milers de valencians, que durant dècades hem sigut proscrits i silenciats a la nostra pròpia terra, el País Valencià”.

Ara per ara, després de 24hores de campanya, ja compta amb més de 2.500 signatures i s’estableix així un nou objectiu, abastir les 5.000 adhesions. Per això mateix el promotor de la petició prega que “continueu difonent aquesta iniciativa. Quanta més gent ens hi afegim a la petició, més força hi tindrem davant del parlament”, resa la campanya.

“Crec que, després de 34 anys (arran de l’Estatut de 1982, que relegà el nom del nostre país a un segon pla), ja hi va sent hora que les Corts valencianes ens facen cas a aquells que estimem de veritat el País Valencià i la nostra pròpia llengua, el valencià o català, com vulgueu dir-li, xe! Recordeu que, en el fons, el més important per una llengua és parlar-la, escriure-la i estimar-la, com fem molts, cada vegada més….

Amunt i endavant!”

Podeu signar la petició punxant ací.

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____
____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -COMPLET

____

 

Demanem el nom oficial de País Valencià.

Demanem el nom oficial de País Valencià.

Petició en CHANGE.ORG

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____

PETICIÓ:  Demanem el nom oficial de País Valencià.

DIRIGIDA A:  Corts Valencianes, Generalitat Valenciana i President Valencià.

E-CORREU DE LA GENERALITAT:  cartaciudadano@gva.es

____

TEXT DE LA CARTA.

Demanem el nom oficial de País Valencià.

Li demanem a les Corts Valencianes, a la Generalitat Valenciana i al President Valencià que el nostre país s’anomene oficialment País Valencià.

Moltes gràcies per escoltar el clamor de milers de valencians, que durant dècades hem sigut proscrits i silenciats a la nostra pròpia terra, el País Valencià.

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____

Primera Petició de Joanjo en CHANGE.ORG.

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 2 de març del 2016. Joanjo Aguar Matoses.

____

FOTO ADJUNTADA:  “Festa Pais Valencia (031) 4 Pilars. Andrea, Jordi, Joanjo. Pl.Ajunt. Sueca. 9-10-2014-RETALL.JPG

AUTOR DE LA FOTO:  Adrià González Vercher, de Sueca.

FOTO COMPLETA DISPONIBLE A:

https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/15334498319/in/photostream/

____
____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -COMPLET

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari