Fa sis anys, a Sa Casa Llarga, Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, inicià un nou projecte amb els seus residents: uns tallers de recuperació de roba, mobles i llibres. A través d’aquesta nova experiència, l’entitat posava en pràctica un dels principis essencials de la seva proposta assistencial a l’exclusió social extrema: que aquestes persones
Per ventura és hora, perquè hi ajuda la llum del diumenge, de fer inventari del que cou i del que cura. Que soni el corn per començar a vertebrar els espais que abastam i malvivim per inveterar els records i les ànsies que ens han de bastir hores i desitjos. I encerclar amb les paraules
Tenia les mans grosses i els dits ostentosament revenguts. Quan donava la dreta per saludar, era freqüent que qui la prenia s’incomodàs no perquè fos mà imperativa i poc amable, sinó per sentir la seva, que no podia abastar-la tota i estrènyer-la, infantilment inacabada. No en presumia mai, de les seves mans enormes, perquè entenia
El proper dimarts, 17 de març, a les 19.30 h, al Teatre Sindical de CCOO (c. Francesc de Borja Moll, 3, de Palma), tendrà lloc l’acte de presentació de la campanya de l’OCB “Conversem” a Palma. L’acte comptarà amb les intervencions de Jaume Mateu, president de l’entitat, i oferirà una conversa glosada entre Mateu Matas
S’acaramullen les paraules en els caps dels dits per tenyir de peresa el capvespre que menysprea les hores. A quin ofici convoquen les campanes tan inquietes? No són de mort, tan vives; ni de goig, tan discretes.
Els sàtrapes que com més va més són i més veta fan, no apreuarien la greixonera d’ou que espera per dinar. Ous –vull dir poder- en tenen ben a bastament, aquests capsigranys insuportables, i com els de veres volen saber més que les gallines i són malvadament mediocres. Per com es comporten i pel posat
Sempre són temps per a la lírica i quan les cartes del joc són dolentes o la conjuminació de molts elements nocius fa dificultós el camí o l’alenar, més encara. Els versos sempre són pistes d’envol, penyores per als laberints que ens disposa l’existència o sacs de crits o de punys per acarar a qui
Estant a les mans entenimentades i gairebé miraculoses d’en Pep, el fisioterapeuta, que em tracta la tendinitis del supraespinós esquerre amb tota mena de tècniques -des del massatge a la punció seca (es diu així?) passant pels ultrasons i l’electricitat- i seguint la seva recomanació de relaxar-me mentre el corrent elèctric em feia més que
Que en aquestes alçades de la humanitat encara commemorem el Dia Internacional de la Dona, Dia de la Dona o altres denominacions semblants, diu molt poc a favor de la nostra natura humana i del poder encara abassegador dels homes. Així, parlar d’igualtat de gènere ens ha d’avergonyir, als homes. Per això, encara que sigui
… i és que, en general, som especialistes en complicar-nos la vida. La folgança és la mare de totes les virtuts, ja ho diuen certs llibres sagrats. Quants n’hi ha que viuen esquena dreta sense cap altra aspiració que conquerir els poquíssims metres quadrats que volten les quatre parets que els fan de llar? Un
Llegint el diari local que atén més i millor les històries domèstiques de sang i fetge que no la podridura municipal que ja vessa omplint la plaça de la Sala de llot putrefacte, es topa amb la pàgina 17 -imparella, més cara que les parelles- que inclou l’anunci d’un antic banc nostrat malbaratat pels que
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acaba d’incorporar el doctor Damià Pons i Pons (Campanet, 1950), catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, a la seva secció Històrico-Arqueològica com a nou membre numerari. Es tracta d’un reconeixement a la seva vàlua acadèmica, sens dubte, però també al seu treball esforçat, exigent i esponerós
El temps avui no queda a fer el capvespre. Tafaneja i parteix com els cessants: aixecant visiblement les espatlles per preservar el cap d’incerts cops de vent i escurant-se bé les dents amb la llengua com si hagués berenat d’exquisideses. Temps dropo i drapaire ensems que remena la brossa incontinent sense quedar-se amb res més
Segueixen les conferències al voltant del Tricentenari de la Guerra de Successió. Ahir, en el Club Diario de Mallorca, organitzada per la delegació de Palma de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Obra Cultural Balear, i amb la col·laboració de l’empresa amfitriona i la Comissió Cívica del Tricentenari, el doctor Joan Miralles, parlà de “El Decreto de
Ja corre la campanya “Conversem”, de l’Obra Cultural Balear, iniciativa pensada perquè la societat mallorquina prengui consciència de la importància que tenen la llengua i la cultura catalanes, pròpies de l’arxipèlag, l’educació, i el maltractament fiscal que patim. Perquè és important que els ciutadans, independentment dels seus orígens o de la llengua que parlin, coneguin