marginàlies

El temps avui no queda a fer el capvespre.
Tafaneja i parteix com els cessants:
aixecant visiblement les espatlles
per preservar el cap d’incerts cops de vent
i escurant-se bé les dents amb la llengua
com si hagués berenat d’exquisideses.
Temps dropo i drapaire ensems que remena
la brossa incontinent sense quedar-se
amb res més que la sutja de les mans.
Tampoc no atén l’aguda verborrea
dels escolars que a penes vocalitzen.
Temps brut que crida la repulsió,
que ni pedacer vol ser per cridar:
besos d’aram, alens de giny, desitjos
de plom, ànimes de ferro vell, tot
ho corromp per fer efímera la bellesa.