Per ventura és hora, perquè hi ajuda
la llum del diumenge, de fer inventari
del que cou i del que cura. Que soni
el corn per començar a vertebrar
els espais que abastam i malvivim
per inveterar els records i les ànsies
que ens han de bastir hores i desitjos.
I encerclar amb les paraules que millor
han resistit l’erosió dels somnis
el silenci, que com més va més creix,
millor s’harmonitza i molt més s’abisma.
Força ens ajudarà a inventariar
els elements constitutius dels dies
la parla remorosa de la mar
si prèviament ens hem atrevit
a catalogar el lèxic de l’arena
i les veus ribotades dels barrancs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!