marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de març de 2015
0 comentaris

L’ESTUPOR ANUNCIAT

Llegint el diari local que atén més i millor les històries domèstiques de sang i fetge que no la podridura municipal que ja vessa omplint la plaça de la Sala de llot putrefacte, es topa amb la pàgina 17 -imparella, més cara que les parelles- que inclou l’anunci d’un antic banc nostrat malbaratat pels que pensen que el món és una moneda falsa i que ha acabat diluït dins una unió bancària forçada per les bandes de facinerosos que dicten les polítiques monetàries mundials. La cara d’un jove amb rialla perfecta i barba negra curta retallada curosament, diu amb els ulls lleugerament oblics que aquell banc que anuncia és per a tu, així, amb totes les lletres i la descaradura de qui ha estat rescatat de l’abisme de la bancarrota pels diners de tots. I no pot pus. De la bossa en treu el bolígraf que li regalà el seu nét en fer els anys i just a la galta tesa del jove anunciant hi escriu d’una tibada:

la intensitat
amb què es manifesta
l’existència,
és inversament
proporcional
a l’interès
amb què enjogassam
la vivència.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.