marginàlies

Estant a les mans entenimentades i gairebé miraculoses d’en Pep, el fisioterapeuta, que em tracta la tendinitis del supraespinós esquerre amb tota mena de tècniques -des del massatge a la punció seca (es diu així?) passant pels ultrasons i l’electricitat- i seguint la seva recomanació de relaxar-me mentre el corrent elèctric em feia més que pessigolles i del sostre en davallava una música suaument brasilera, pensava en la vint-i-sisena Setmana del Llibre en Català, que es clausurà ahir. Una Setmana que encetà Miquel Àngel Llonovoy amb un pregó extraordinari que començava dient: Molt bé, / em demaneu un pregó… / idò, per pregar / què millor que una capella. / I, aquí, a Mallorca, / si és en català… / ja ens convé resar! / Gràcies encara a la Misericòrdia! / Sí, senyor! / Seria pitjor a s’Escorxador! / Per evitar malentesos / la cosa no s’ha fet / en el Palau de Congressos.

Vuit llibreries, enguany, han muntat la parada. Malauradament ja no hi era Llibres Mallorca, la part llibretera de Can Moll –o l’Editorial Moll- que tancà les portes definitivamente fa una mesada. Tanmateix, malgrat aquesta absència i els oratges ben poc benèvols que irriten els llibreters, el seu Gremi de Mallorca no es cansa d’oferir el bo i millor dels llibres en català. Enguany, amb Ramon Llull de teló de fons (s’hi afegí “i la paraula” al Llibre), els punts de lectura eren tota una invitació a fer més lul·liana la resistència a tant de greuge, a tanta estultícia inoculada: “Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor”.

Tant de bo, els esforços per mantenir aquesta exposició anual es vegin recompensats en un augment dels lectors. Quant a això, a la lectura i als lectors, hem de reconèixer que començam a perdre moltes batalles. I tanmateix, els no lectors o els que llegeixen amb una intensitat inapreciable, no saben què es perden.