Un país on només els petons ens tapin la boca
Josep Lluís Sànchez Palacios
Fa uns dies, el 31 d’octubre passat, va fer 30 anys que l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va protagonitzar un acte inèdit que podríem qualificar, en certa manera, de ‘desobediència’. Aquella nit es va apagar l’enllumenat públic durant cinc minuts, a les 10 de la nit, com a senyal de protesta contra la permanència d’Espanya a l’Aliança Atlàntica. La proposta llençada pel Col·lectiu Anti-OTAN colomenc, juntament amb entitats i grups polítics locals per realitzar una gran apagada voluntària de llums a tota la ciutat també va ser recollida per l’alcalde d’aleshores, Lluís Hernàndez (PSUC), que va aconseguir l’adhesió de l’ajuntament , sense el suport del PSC, malgrat les amenaces de denúncia del governador civil de Barcelona. L’apagada va ser general i va concloure amb una amplia concentració espontània a la plaça de la Vila. En aquell moment es demanava l’acceleració per celebrar el referèndum sobre l’OTAN, el desmantellament de les bases militars americanes i per la participació espanyola en una política de neutralitat activa.
Cassolades, participació i desobediència civil
Les protestes socials, la no-cooperació i la desobediència tenen moltes vies i formes diverses d’expressió, però no tot ho podem considerar com a ‘desobediència civil’, ni podem banalitzar aquest terme per interessos polítics i partidistes, com s’està fent habitual darrerament amb alguns altres conceptes. La idea de desobediència no deixa de tenir , malauradament, un sentit pejoratiu, negatiu i molt poc conegut. Per això caldria recordar que el mateix estatut de la Cort Penal Internacional ha arribat a elevar a categoria de dret internacional ‘el deure de desobeir les ordres manifestament injustes’. Qui més va estudiar recentment aquest tema, la filosofa Hannah Arendt, justament es preocupava de tot el contrari: de l’obediència que va ser un factor clau per portar els alemanys fins i tot a la guerra i al genocidi entre les societats europees de fa 70 anys. En canvi, a partir de la Segona Guerra Mundial, aquest dret s’ha inclòs en moltes constitucions, estatuts i declaracions, així com a moltes sentències judicials favorables als ‘desobedients’. Ara ja tenim mols exemples històrics (sufragistes, antiesclavistes, pacifistes, objectors…) que han fet avançar la nostra societat en sentit positiu fins esdevenir qüestions plenament acceptades i habituals. I encara més: molt abans d’ Arendt, el primer teòric d’aquest concepte, el nord-americà Henry David Thoureau, ja parlava del ‘deure’ de la desobediència civil, de la consciència i de la resistència activa.
Per això no ens hem d’incomodar de cap manera per parlar d’aquest fet com s’està fent durant aquests dies a Catalunya. La suspensió del Tribunal Constitucional per celebrar el procés de participació previst pel 9 de novembre, després de la suspensió de la consulta que s’havia plantejat inicialment, planteja reptes legals per a l’actuació del govern català i dels governs municipals entre la legitimitat democràtica de la societat civil i el parlament català o la legal d’institucions polititzades i desacreditades com els tribunals espanyols.
Malgrat l’actitud del govern espanyol davant la consulta catalana del pròxim diumenge, ens resta la possibilitat de protestar contra els dirigents i l’ordenament legal i institucional. Ha de quedar ben clar: Això es troba incorporat a qualsevol ordenament jurídic que subscrigui els drets polítics d’un estat de dret democràtic modern.
Esperem que així es pugui demostrar el diumenge i que molts milers ciutadans puguin expressar la seva opinió i puguin votar, sense tenir que retornar al temps de les cassolades o d’apagades de llum, i al costat del governants del nostre ajuntament, que de moment no està entre els més de 900 municipis catalans que s’han adherit a la consulta. De moment han calgut manifestacions, cadenes humanes, una ‘v baixa’ multitudinària, mosaics humans, encesa d’espelmes, samarretes grogues… per aconseguir quelcom tan obvi i que ja tenim a tocar.
A Santa Coloma hi haurà 7 punt de participació per votar instal·lats als instituts de la ciutat: Puig Castellar, Terra Roja, Numància, Les Vinyes, Can Peixauet, Torrent de les Bruixes i La Bastida.
De tots els lemes de la campanya ‘Ara és l’hora, volem votar’ el que més m’agrada és que no només els petons ens tapin la boca! Molts petons a tothom!
Per saber on votar podeu consultar: www.participa2014.cat