ARCHILETTERS

• COM A MEMBRE DE PLE DRET DEL COL·LECTIU CMES VOS CONVIDE AL CICLE SEGÜENT
• Programa:

  Dins del cicle de conferències “Visions de la Catalunya del Futur”, el Col·legi presenta el tercer acte que porta per títol “La transició energètica a Catalunya, anàlisi i solucions”. Impartida per Ramon Sans i Carles Riba, enginyers industrials, que analitzaran la situació energètica actual i exposaran les solucions per evitar un col·lapse.

  Carles Riba exposarà un anàlisi basat en les grans agències de l’energia (l’EIA, del Govern dels Estats Units, i l’IEA-AIE, de l’OCDE), així com també en altres fonts estadístiques reconegudes a escala internacional, sobre l’actual situació energètica basada en els combustibles fòssils i els seus propers esgotaments recollit en el seu llibre “Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles”.

• 

  Ramon Sans presentarà un rigorós estudi tècnic i econòmic sobre com fer el canvi a un model 100% renovable, a Catalunya i a Europa, que amb tota seguretat hauran d’afrontar ben aviat els nostres fills recollit en el seu llibre recentment publicat “La Transició Energètica del Segle XXI, el col.lapse és evitable”.

  La sorprenent conclusió del seu estudi és que un model basat en renovables per a Catalunya no només és tecnològicament viable i socialment, ecològicament i territorialment molt avantatjós, sinó que també resulta extraordinàriament rendible des d’un punt de vista econòmic. Però a més, millora la balança comercial del país i propicia l’ocupació i el desenvolupament d’empreses competitives a nivell internacional.

• Impartit per:

  Ramon Sans, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en Tècniques de Gestió Empresarial per la Universitat de Barcelona, on també realitza postgraus en Microscòpia i Microanàlisi de Materials i en Caracterització Estructural de Materials Metàl·lics. La seva dilatada vida professional, de gairebé quaranta anys, s’ha desenvolupat a la multinacional catalana Girbau, empresa dedicada a la fabricació de béns d’equip, on ha exercit com a director tècnic durant els últims vint i cinc anys i com a vicepresident durant els últims deu, dedicant gran part del seu treball a innovació i desenvolupament de projectes de R+D tant en l’àmbit mecànic com en l’energètic. Prova d’això són les nombroses patents mundials que ha registrat al llarg d’aquests anys.

  Carles Riba, enginyer industrial, professor d’enginyeria mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Director del Centre de Disseny d’Equips Industrials (CDEI) de la UPC (forma part de TECNIO, Generalitat de Catalunya). Ha col·laborat en uns 150 projectes amb unes 80 empreses i administracions. Director d’uns 140 projectes de fi de carrera i de 10 tesis doctorals. Autor d’uns 15 llibres i d’uns 100 articles en revistes i congressos.
  Impulsor de la fundació CEQUIP (fabricants de béns d’equip) creada el 2006, i membre de la Comissió Institucional en representació de la UPC.  Des de la seva creació (2003), membre del Patronat de l’Institut Ramon Muntaner (IRM) formada a parts iguals pel govern de la Generalitat i la CCEPC. President del Col·lectiu per un nou model energètic social sostenible (CMES).

  • Dates i horaris:23 d’octubre de 2014 a les 19 h
  • Lloc: Sala d’actes d’ENGINYERS BCN
    Consell de Cent, 365
    08009 Barcelona
    Tel. 934 96 14 20
    Fax. 932 15 20 81
  • INSCRIPCIONS……..ACÍ

   

• www.cmescollective.org

  NO VENIM DEL NO RES SINÓ DELS PEONERS AVANTGUARDISTES. ENS CAL COPIAR BÉ, TOT CORREGINT-HI I AMPLIANT-NE
  

Davant la crisi econòmica que vam viure entre 1991 i 1996 sols ens va quedar la possibilitat de reinterpretar les arquitectures tradicionals per a continuar fent arquitectures barates. Hi havia la tendència postmoderna carregada d’un banal classicisme que sempre hi havia rebutjat. Per a eixir de l’empàs vaig idear un parell de vies. Una era la seguida per arquitectes com Òscar Tusquets a Son Blau,

També Tusquets i Clotet a Llofriu i a Pantelleria (Itàlia)

o Milton & Alan Coulhoun en les seues intervencions al Milton Keynes (Londres).

La segona i que em semblava més segura era la dels cottages anglesos i escocesos que en el tombant del segle XIX al XX (Later Victorian houses) van prendre la decisió d’aprofundir en la realització d’habitatges unifamiliars basats en l’arquitectura vernacular per a implementar la modernitat i deixar enrere la reiterativa arquitectura  revival, com la Red House a Kent de Philip Webb, o els de Ch. F. A. Voysey a partir de la publicació de Designs for picturesque cottages de l’escocès J.C. Loudon.

I ací és on naix una empremta que en aquells anys de precarietat econòmica, industrial i d’idees em portà a projectar amb murs de càrrega tan sols. No renunciant per això a crear espais de doble alçada. Estratègies com fer que les xemeneies tingueren la doble funció de calefactar els espais i alhora foren els matxons sobre els quals crear l’espai a doble alçada d’arrel anglosaxona, com a espai del fum. Tan poc mediterrània, per una altra banda. O crear terrasses encarades vers l’est i sempre ocultant-nos del vent i la direcció de ponent. O crear lluminàries exteriors amb senzilles teules. o fer ús de les persianes de tota la vida. O que els porxes forende fusta autèntica reutilitzada de bigues de forjats antics. Sempre intentant que l’espai servit fora el major a base de minimitzar el servidor tal i com ens ensenyà Louis Kahn.