ARCHILETTERS

Davant la crisi econòmica que vam viure entre 1991 i 1996 sols ens va quedar la possibilitat de reinterpretar les arquitectures tradicionals per a continuar fent arquitectures barates. Hi havia la tendència postmoderna carregada d’un banal classicisme que sempre hi havia rebutjat. Per a eixir de l’empàs vaig idear un parell de vies. Una era la seguida per arquitectes com Òscar Tusquets a Son Blau,

També Tusquets i Clotet a Llofriu i a Pantelleria (Itàlia)

o Milton & Alan Coulhoun en les seues intervencions al Milton Keynes (Londres).

La segona i que em semblava més segura era la dels cottages anglesos i escocesos que en el tombant del segle XIX al XX (Later Victorian houses) van prendre la decisió d’aprofundir en la realització d’habitatges unifamiliars basats en l’arquitectura vernacular per a implementar la modernitat i deixar enrere la reiterativa arquitectura  revival, com la Red House a Kent de Philip Webb, o els de Ch. F. A. Voysey a partir de la publicació de Designs for picturesque cottages de l’escocès J.C. Loudon.

I ací és on naix una empremta que en aquells anys de precarietat econòmica, industrial i d’idees em portà a projectar amb murs de càrrega tan sols. No renunciant per això a crear espais de doble alçada. Estratègies com fer que les xemeneies tingueren la doble funció de calefactar els espais i alhora foren els matxons sobre els quals crear l’espai a doble alçada d’arrel anglosaxona, com a espai del fum. Tan poc mediterrània, per una altra banda. O crear terrasses encarades vers l’est i sempre ocultant-nos del vent i la direcció de ponent. O crear lluminàries exteriors amb senzilles teules. o fer ús de les persianes de tota la vida. O que els porxes forende fusta autèntica reutilitzada de bigues de forjats antics. Sempre intentant que l’espai servit fora el major a base de minimitzar el servidor tal i com ens ensenyà Louis Kahn.