Aqueixos dies coincideixen en el temps el judici a l’Audiencia Nacional, a Madrid, dels encausats per l’indignant assetjament al Parlament de Catalunya del 15 de juny del 2011 i l’encalçament mediàtic engegat per la premsa madrilenya en vistes a la possible il·legalització de l’ANC. La campanya “Desobediència 2014“, que empara la solidaritat amb els encausats i va
Aqueix migdia una gernació ha creat el pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre en la primera mobilització massiva un cop aprovat el pla de la conca de la Demarcació Hidrològica l’Ebre que preveu un cabal insuficient per garantir la sostenibilitat del Delta. Amb el retorn del Partido Popular al govern de l’Estat també han retornat
La llengua catalana és l’ànima del poble, l’expressió d’una mentalitat col·lectiva i element indispensable de pervivència i la projecció de la catalanitat. Precisament per tot això, el procés d’assimilació forçada a l’ordre espanyol s’ha centrat històricament en la destrucció de la llengua catalana com a llengua nacional. Hores d’ara, la negació del català a
“L’imaginaire du complot mondial”, Pierre-André Taguieff, Éditions Mille et Une Nuits, París, 2006. En aqueix assaig breu, Pierre-André Taguieff, politòleg, historiador i filòsof francès sintetitza idees ja avançades en altres estudis anteriors relatius als moviments populistes i totalitaris de signe divers (neofeixistes, racistes, antisionistes entre d’altres). El nucli central de la seva reflexió gira entorn de la nova embranzida
El procés independentista català, real socialment per ara només simbòlic institucionalment, després del pronunciament del Tribunal Constitucional d’avui pot ser desviat cap a un projecte de reforma constitucional espanyola segons com vagi el debat al Congrés espanyol sobre la consulta inicialment prevista pel 9-N. Francisco Rubio Llorente en un article publicat fa un any i mig, “Un referéndum para
Aqueix vespre l’Associació Torrenca d’Opinió i Debat ha organitzat un col·loqui al voltant de les repercussions de la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local en el qual hem participat Arnau Funes, diputat per Iniciativa a la Diputació de Barcelona, Baldomero Rovira, interventor de l’Ajuntament de Reus i jo mateix, secretari del mateix
Amb aqueix missatge de twitter hom intenta replicar des de la catalanitat els elogis desmesurats que els mitjans de comunicació hegemònics a Catalunya -ja siguin espanyolistes o autonomistes- estan dedicant al difunt president espanyol Adolfo Suárez. Com que no tinc twitter i més m’estimo emprar les potencialitats expressives del bloc em sumo a aqueixa iniciativa
SI no concorrerà a les properes eleccions europees perquè la militància així ho ha decidit en referèndum i perquè no hi havia la possibilitat de configurar una candidatura unitària independentista tal com es posa de manifest en aqueix comunicat que reprodueixo tot seguit. Solidaritat Catalana per la Independència ha donat suport durant aquests darrers mesos
L’amic Josep Maria Vall Comaposada ha tingut l’amabilitat de fer-me arribar aqueix article que en data d’ahir va publicar al digital E-Notícies tot esmentant els independentistes que amb força anys d’antel·lació vam apuntar al 2014 com una data de referència per bastir l’Estat català: Carles Muñoz Espinalt, ja als anys vuitanta, i Uriel Bertran, Hèctor López
“El franquismo, cómplice del holocausto”, Eduardo Martín de Pozuelo, Libros de La Vanguardia, Barcelona, 2012. Arran de les jornades “Perseguits i salvats” celebrades dilluns i dimarts a Barcelona, dedicades a l’estudi del pas pels Pirineus i Barcelona dels jueus fugitius del nazisme durant la Segona Guerra Mundial, vaig interessar-me per aqueix llibre del periodista Eduardo Martín de
Amb aqueix títol s’han celebrat ahir i avui, unes jornades d’estudi organitzades per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, a la seu del Museu de la ciutat. Rosa Serra, coordinadora de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació ha liderat aqueix projecte patrocinat
Avui ha mort a Barcelona Jaime Vándor, nascut a Viena el 1933 amb el nom d’Helmut Jacques Vándor fill de pare hongarès i mare austríaca, ambdós jueus, que fugiren cap a Budapest l’any 1939 després d’annexionar-se Hitler la República d’Àustria. Com ell mateix va deixar escrit a la seva web personal , el seu pare va
L’amic i company Josep Maria Sabaté Vidal em va fer arribar aqueix article de l’eminent jurista Francesc Maspons i Anglasell publicat al número LX, corresponent al 16 de març del 1918, a “La Revista”, quadern de publicació quinzenal. L’escrit que reprodueixo a continuació és un fragment del discurs que Maspons i Anglasell va llegir a
Avui s’escau el tercer aniversari del començament de la revolta popular contra la dictadura d’Al-Assad havent-se transformat en una guerra multidimensional perllongada sense perspectives de solució a mig termini. A Síria, com d’altres països àrab, l’Estat s’ha esfondrat, els grups gihadistes esclafen les reivindicacions democràtiques, les minories nacionals -llevat dels kurds que se n’han alliberat per les
Aqueixos dies Ramon Massaguer i Meléndez s’asseu al banc dels acusats en el judici que s’està desenvolupant a l’Audiència de Barcelona conegut mediàticament com el cas de l’hotel del Palau de la Música. Em fa mal el cor de veure’l al costat d’un impostor com Fèlix Millet, sabent que el meu amic personifica per a molts funcionaris catalans