“L’imaginaire du complot mondial”, Pierre-André Taguieff, Éditions Mille et Une Nuits, París, 2006.
En aqueix assaig breu, Pierre-André Taguieff, politòleg, historiador i filòsof francès sintetitza idees ja avançades en altres estudis anteriors relatius als moviments populistes i totalitaris de signe divers (neofeixistes, racistes, antisionistes entre d’altres). El nucli central de la seva reflexió gira entorn de la nova embranzida que han agafat les teories de la conspiració, en concret les que atien la creença en un complot mundial, per tal d’explicar esdeveniments a escala global que semblen incomprensibles sense una anàlisi aprofundida que no sempre és a l’abast de la majoria de la població.
La incertesa davant l’esdevenidor precari de les condicions socio-laborals dels assalariats arreu d’Europa fan créixer l’angoixa col·lectiva i la demanda d’explicacions simples i solucions immediates que són el brou que alimenta la ràpida expansió de tota mena de teories complotistes mitjançant les noves xarxes de comunicació social de lliure accés. “Un complot peut se définir minimalement comme un récit explicatif permettant à ceux qui y croient de donner un sens à tout ce qui arrive, en particulier à ce qui n’a été ni voulu ni prévu” (pàgina 17).
Tot i que els mites dels complots han tingut diferents protagonistes des del segle XVIII ençà (els jesuïtes, els maçons) és arran de la publicació l’any 1903 dels “Protocols dels savis de Sió” que es difon el mega-complot jueu mundial que amb diverses mutacions arriba fins als nostres dies transformat sota la forma de l’aliança americano-sionista que resumeix tota la maldat d’Occident. A l’origen d’aqueixa brama hi trobem materials simbòlics provinents de l’antijudaisme i l’antisatanisme medieval que tenien com suposat objectiu la destrucció de la cristiandat que, hores d’ara laïcitzats i modernitzat, forma part de la cultura política popular contemporània arreu d’Europa.
Amb l’emergència de l’islamisme anti-occidental el mite del complot mundial contra l’Islam serveix per atribuir a elements externs les causes de l’endarreriment dels pobles musulmans, com reconeix Amin Maaluf,
“els àrabs tenen una terrible mentalitat de perdedors”. Com diu Taguieff: “La dénonciation du complot juif contre l’Islam va de pair avec une auto-présentation misérabiliste des musulmans comme victimes. L’accusation de style complotiste vise les Juifs non pas simplement comme “dominateurs” et “conquérants”, mais aussi comme criminels. L’ayatollah Khomeiny inscrivait ce thème d’accusation porté par le ressentiment et la victimisation chimérique dans une vision conspirationiste élargie: “Les Juifs, l’Amérique et Israël cherchent à nous enfermer et nous tuer, a nous sacrifier”, (pàgina 37).
En el mateix sentit, la carta fundacional d’Hamàs (18 d’agost del 1988) imputa a la conspiració jueva la Revolució francesa, la Revolució russa, la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i totes de les quals se’n ha sentit parlar des d’aleshores. Així mateix els hi imputa la creació de tota mena d’organitzacions per tal de servir els interessos sionistes (els francmaçons, el Rotary Club, el Lions Club, el B’nai B’rith, entre d’altres), segons reprodueix a la pàgina 36.
Arran de la victòria d’Israel a la “Guerra dels Sis Dies” (juny del 1967) front els estats àrabs, arreu del Pròxim Orient reneix el mite del complot jueu mundial com a arma de revenja contra l’estat hebreu i el sionisme, presentats com la reencarnació del diable. Així l’antisionisme musulmà recupera una de les falsificacions creades a començaments del segle XX que més difusió havia tingut a Occident: “Els Protocols dels Savis de Sió”. Aqueix libel antijueu fou creat a París l’any 1900 per la policia secreta zarista per tal de desqualificar tota temptativa orientada a modernitzar Rússia i convertir-la en una democràcia liberal presentant-la com un projecte judeo-maçonic per controlar tot el món.
Els Protocols són la rèplica al congrés sionista celebrat a Bâle el 1897 i foren emprats com a detonant dels pogroms antijueus que s’escamparen per arreu de l’imperi rus a començaments de segle. Després del triomf de la Revolució soviètica l’any 1917, el nacionalisme alemany focalitza el ressentiment per la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial agitant el perill jueu-bolxevic. El nazisme fa seus els Protòcols i els presenta com a documents verídics del complot jueu per dominar el món.
La reactivació de l’imaginari conspiracionista té lloc després dels atemptats gihadistes de l’11 de setembre del 2001 a Nova York tot i ser reivindicats per Al Qaeda realment són una manipulació sionista per tal de consolidar la seva hegemonia mundial. Aqueixa brama ha estat assumida i globalitzada per un ventall de personatges contemporanis des de Roger Garaudy a Hugo Chavez, passant per Ahmadinejad, obcecats a culpar l’imperialisme capitalista de tots els mals de la humanitat.