Treballant en un article sobre el judici de París el gener del 1927 a Francesc Macià i els voluntaris catalans detinguts arran de l’intent d’aixecament de Catalunya he parat compte en la figura del seu advocat defensor, Henry Torrès (Les Andelys, 17 d’octubre del 1891 – París, 4 de gener del 1966). Malgrat la rellevància
El proppassat 7 d’aqueix mes llegia a The Times of Israel aqueixa informació: “Un homosexuel palestinien, réfugié en Israël, décapité à Hébron. Cap mitjà occidental, ni evidentment català, s’ha fet ressò del cas, ni tampoc la comunitat LGBTI tan addicta -i ben acollida- als mitjans on impera la doctrina wok i hom practica la cancel
M’assabento casualment mitjançant un diari que no llegeixo mai, El Periódico, (hores d’ara em sembla que és l’únic mitjà publicat a Catalunya que hi fa referència), que un jove raper rus de vint-i-set anys ahir es va llevar la vida per no anar a lluitar contra Ucraïna. Immediatament m’ha vingut a la memòria la immolació
Jaume Sabater i Serra (Badalona, 1910 – 10 maig de 1945, al camp nazi de Coswig), va néixer a Badalona (Barcelonès), on el seu pare era un alt funcionari de l’ Ajuntament. Es va afiliar a Nosaltres Sols de ben jove i arribà a pertanyer a la direcció del partit. Al 1939 passà a França,
Francesc Ferrer Torrents (Barcelona, 1908- Mèxic, DF, 1979), fou un “patriota català conseqüent” (com expressament recorda l’esquela familiar publicada a l’Avui el 2 de novembre del 1979) al llarg de tota la seva vida. El seu pare era un farmacèutic nacionalista que acollia a la rebotiga de l’establiment del carrer Tallers tota mena activitats conspiratives,
Ramon Reñé Bach (Vilanova de Bellpuig, 30 de gener del 1923, Barcelona 29 de març de 2016) morí a l’edat de 93 anys d’edat i 50 de ministeri sacerdotal. Nasqué al si d’una família catòlica de petits propietaris rurals, essent el cinquè de sis germans, un dels quals fou el meu pare. No tracto gairebé
Josep Molins Salallassera (Barcelona, 1910- Òdena, 1938) fou interventor de l’Ajuntament de Reus en temps de guerra i executat extrajudicialment, presumptament per haver investigat casos de corrupció al consistori. El seu nom és desconegut pels historiadors locals i només dugues notícies aparegudes fa anys aporten informació al respecte. Cronològicament, el primer en treure a la
Sahar Khodayari, també coneguda com la “Noia Blava” ( Teheran, 1990-2019) fou una aficionada al futbol iraniana, seguidora de l’Esteghlal FC de Teheran que intentà entrar a l’estadi Azadi per a veure un partit de futbol disfressada d’home, però els vigilants de seguretat l’arrestaren i, més tard, el Tribunal Revolucionari la sentencià a sis mesos
Diumenge al capvespre Josep Guia, (el mantenidor de la memòria històrica del PSAN, com Robert Surroca ho és del FNC) piulava la trista nova que Xavier Mitjà i Sarvisé (Celrà, 3 d’agost del 1954- Arenys de Munt, 15 de juliol del 2018) acabava de morir. He recordat que el vaig conèixer la tardor del 1975
Avui ha traspassat Eva Serra i Puig (1942-2018), historiadora i militant independentista de primera hora i de primera línia. Les referències a la seva trajectòria política són nombroses i provinents de tot el ventall del moviment independentista, entre les quals destaco aqueixa semblança feta per Núria Cadenes avui mateix a Vilaweb: “Eva Serra, història i
Avui fa vint anys de l’assassinat del cantant cabil Lounès Matoub (1956-1998) a mans d’uns autors encara no identificats amb seguretat, tot apunta a islamistes instrumentalitzats pel poder algerià atès que la víctima pregonava arreu: “Je ne suis pas arabe, je ne suis pas obligé d’être musulman et suis laïc“. Tota una declaració de principis
Jeroni Alomar Poquet (1894-1937) fou l’únic sacerdot mallorquí (i al conjunt dels Països Catalans) assassinat pels franquistes , avui fa vuitanta-un anys, el 7 de juny del 1937. Clara Fontanet Abrines en va publicar a l’Ara del 4 de juny del 2017 una completa ressenya biogràfica: “La matinada del 7 de juny del 1937, a
Manuel Viusà i Camps, (Barcelona, 14 de desembre del 1917 – París, 11 de febrer del 1998), fou un patriota català d’una trajectòria militant que hauria de ser exemplar per a les joves generacions d’independentistes catalans. Robert Surroca ha fet arribar als seus amics el següent escrit de la seva filla Joana Viusà Galí per
L’any passat es van celebrar tot d’actes commemoratius del quarantà aniversari del retorn del president de la Generalitat Josep Tarradellas a Catalunya. Vaig participar en un acte col·lectiu organitzat per la Diputació de Barcelona amb altres autors de llibres relacionats amb aqueix esdeveniment com autor de l’assaig biogràfic “Lluís Gausachs i Ramon: patriota republicà i
El proper 7 de desembre hi haurà una manifestació a Brussel·les de suport al president legítim de la Generalitat de Catalunya i als consellers que l’acompanyen a l’exili per haver proclamat la República catalana. Serà una ocasió per recordar al patriota Francesc Català i Serra (1901-1928), membre d’Estat Català que hi va morir de malaltia