El proppassat 4 d’aqueix mes moria als setenta cinc anys d’edat a Castelldefels el patriota Jordi Soriano i Rubio, conegut per “Sori” entre els seus companys del Front d’Alliberament de Catalunya. Gràcies a les aportacions de Carles Garcia Solé, Josep Maria Garcia Solé i Jordi Vera Arús redacto aqueixa breu ressenya per tal que la
Per encàrrec dels promotors dels actes commemoratius del centenari dels Fets de Prats de Molló he fet una ressenya elemental sobre un personatge extraordinari, Jaume Mir Mas (Sant Sadurní d’Anoia, 25 de desembre del 1888- Ixelles, Bèlgica, 11 de gener del 1943). Fill de Casimir Mir Borràs, paleta de professió i Oliva Mas Costada. Hom
Avui s’escau el quarantè aniversari de la mort en acció del militant de Terra Lliure Josep Antoni Villaescusa i Martín (1957-1984). El contrast entre la seva trajectòria i la desorientació i desmemòria actual de l’independentisme resulta frapant. Un article de Joan Rocamora a Llibertat.cat el proppassat 13 -“Escola de Formació Toni Villaescusa (1984-2024)“-, contraposa l’Escola
Avui ha mort l’eminent historiador Joan Baptista Culla i Clarà (Barcelona, 5 de setembre del 1952 – 29 de novembre del 2023). Els mitjans nostrats s’han fet immediatament ressò de la trista nova, i amics i coneguts lloen pòstumament la seva trajectòria. Un dels articles que més fa justícia al finat és aqueix d’Agustí Colomies
Josep Munté i Rodríguez, (Barcelona, 21 d’octubre del 1913- 27 de desembre del 1996) fou un patriota català de la generació nascuda al primer terç del segle XX, crescut en una família catalanista amb arrels a Montroig del Camp. Va iniciar les seves activitats sota la dictadura de Primo de Rivera, quan els seus germans
Avui s’escau l’aniversari de l’assassinat de la jove kurda Mahsa Amini per part de la policia iraniana pel fet de no dur el vel islàmic. Una nova revolta contra la dictadura teocràtica ha estat menada per les dones i els joves soportant brutals condicions repressives i al preu de centenars de noves víctimes. A moltes
Treballant en un article sobre el judici de París el gener del 1927 a Francesc Macià i els voluntaris catalans detinguts arran de l’intent d’aixecament de Catalunya he parat compte en la figura del seu advocat defensor, Henry Torrès (Les Andelys, 17 d’octubre del 1891 – París, 4 de gener del 1966). Malgrat la rellevància
El proppassat 7 d’aqueix mes llegia a The Times of Israel aqueixa informació: “Un homosexuel palestinien, réfugié en Israël, décapité à Hébron. Cap mitjà occidental, ni evidentment català, s’ha fet ressò del cas, ni tampoc la comunitat LGBTI tan addicta -i ben acollida- als mitjans on impera la doctrina wok i hom practica la cancel
M’assabento casualment mitjançant un diari que no llegeixo mai, El Periódico, (hores d’ara em sembla que és l’únic mitjà publicat a Catalunya que hi fa referència), que un jove raper rus de vint-i-set anys ahir es va llevar la vida per no anar a lluitar contra Ucraïna. Immediatament m’ha vingut a la memòria la immolació
Jaume Sabater i Serra (Badalona, 1910 – 10 maig de 1945, al camp nazi de Coswig), va néixer a Badalona (Barcelonès), on el seu pare era un alt funcionari de l’ Ajuntament. Es va afiliar a Nosaltres Sols de ben jove i arribà a pertanyer a la direcció del partit. Al 1939 passà a França,
Francesc Ferrer Torrents (Barcelona, 1908- Mèxic, DF, 1979), fou un “patriota català conseqüent” (com expressament recorda l’esquela familiar publicada a l’Avui el 2 de novembre del 1979) al llarg de tota la seva vida. El seu pare era un farmacèutic nacionalista que acollia a la rebotiga de l’establiment del carrer Tallers tota mena activitats conspiratives,
Ramon Reñé Bach (Vilanova de Bellpuig, 30 de gener del 1923, Barcelona 29 de març de 2016) morí a l’edat de 93 anys d’edat i 50 de ministeri sacerdotal. Nasqué al si d’una família catòlica de petits propietaris rurals, essent el cinquè de sis germans, un dels quals fou el meu pare. No tracto gairebé
Josep Molins Salallassera (Barcelona, 1910- Òdena, 1938) fou interventor de l’Ajuntament de Reus en temps de guerra i executat extrajudicialment, presumptament per haver investigat casos de corrupció al consistori. El seu nom és desconegut pels historiadors locals i només dugues notícies aparegudes fa anys aporten informació al respecte. Cronològicament, el primer en treure a la
Sahar Khodayari, també coneguda com la “Noia Blava” ( Teheran, 1990-2019) fou una aficionada al futbol iraniana, seguidora de l’Esteghlal FC de Teheran que intentà entrar a l’estadi Azadi per a veure un partit de futbol disfressada d’home, però els vigilants de seguretat l’arrestaren i, més tard, el Tribunal Revolucionari la sentencià a sis mesos
Diumenge al capvespre Josep Guia, (el mantenidor de la memòria històrica del PSAN, com Robert Surroca ho és del FNC) piulava la trista nova que Xavier Mitjà i Sarvisé (Celrà, 3 d’agost del 1954- Arenys de Munt, 15 de juliol del 2018) acabava de morir. He recordat que el vaig conèixer la tardor del 1975