El congrés de Junts per Catalunya del juny vinent culminarà la fase de reordenació del subsistema autonòmic al Principat, liquidant les vel·leïtats fundacionals de fa dos anys que apuntaven a un tombant estratègic independentista com alternativa a la claudicació sense escrúpols de PDECat i ERC posterior a l’Octubre del 2017. El llarg periple de la
L’apel·lació xarnego (o antigament també xarnec) és un mot despectiu, emprat originàriament al segle XVIII per referir-se al fill d’una persona catalana i d’una no catalana, especialment francesa, i al segle XX envers els immigrants castellanoparlants que viuen a Catalunya, més específicament respecte de les persones de llengua castellana no adaptades lingüísticament al català. A
La (no)estratègia del (no)diàleg només duu a la banalització del conflicte entre el poder espanyol i l’independentisme català, sense objectius, ni principis, ni determinació. La repressió judicial interioritzada al Parlament i al Govern fa que cada agressió resti sense resposta: ja sigui el 25% de castellà a l’escola, la connivència del CNI amb els jihadistes
Abans d’ahir, a Vilaweb: “L’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació cercarà el consens de 150 entitats. Prepararan un informe que exposi el consens social amb l’autodeterminació i l’amnistia, que volen presentar el Primer d’Octubre. L’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació ha començat a caminar avui i ha anunciat que el seu principal i
Plataforma per la Llengua ha fet una crida a la defensa de l’escola en català front a l’embat judicial i la claudicació del Govern de la Generalitat i els quatre partits que li donen suport: “No podem permetre que el Govern cedeixi a l’activisme judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model d’escola
La desconstrucció de l’independentisme posterior a l’1 d’Octubre del 2017 no ha menat al retorn de l’autonomisme sinó al provincianisme, tant pel que fa a la mentalitat dels gestors com a les competències disponibles. La ficció del govern efectiu amb la infraautonomia subsistent obliga el Govern de la Generalitat a actuar al dictat de les
El poder espanyol, l’institucional i el fàctic, després d’un efímer acte de contrició per desempallegar dels aspectes més estridents del franquisme i reubicar-se al context europeu, del 1978 ençà va engegar la potenciació de la megalòpoli madrilenya fins a convertir-la en una mena de ciutat-estat via paradís fiscal extractiu dels recursos espoliats als Països Catalans,
Ahir hom va presentar l’informe «Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com a “democràcia plena” i els febles fonaments dels índexs de qualitat democràtica», fet per un grup d’analistes econòmics i jurídics. I també aqueix manifest subscrit per dos-cents universitaris i professionals que hi donem suport: “Les persones signants d’aquest
Tot i compartir l’editorial de cap d’any de Vicent Partal a Vilaweb: “2021: l’any que somniaven els autonomistes. El retorn a l’autonomia necessita dues peces més que no han arribat ni es preveu que arriben: el conformisme dels ciutadans i els al·licients des de Madrid. Ni l’una cosa ni l’altra no són sobre la taula”,
Amb poques setmanes de diferència dos cops d’envergadura del poder espanyol contra el poble català mitjançant els tribunals, la imposició del castellà a l’escola de Canet i la inhabilitació del diputat Pau Juvillà, queden sense resposta nacional catalana. Aqueixa inacció és un missatge que mostra als enemics que poden atacar la llengua i les institucions
Avui, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina ha anunciat al Parlament que Catalunya participarà activament als actes de la Conferència sobre el futur d’Europa (és un procés de participació ciutadana a escala europea impulsat pel Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell Europeu). El seu Departament habilitarà un espai al portal
El Pacte de Sant Sebastià fou l’acord, no concretat per escrit, a què van arribar, el 17 d’agost de 1930, a Sant Sebastià, representants republicans de diverses nacionalitats, per reinstaurar un règim republicà a l’Estat espanyol. Els catalans que hi assistiren foren Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana), Macià Mallol Bosch (Acció Republicana de Catalunya),
Avui he publicat un apunt qualificant l’actuació del jutge Pablo Llarena com un cas d”ensimismamiento” espanyol que ara voldria complementar. Sóc dels que penso que la nació és, essencialment, el resultat d’una mentalitat col·lectiva que es nodreix de la llengua i el dret i es propaga mitjançant un relat històric que alimenta la consciència nacional
Les actuacions en matèria simbòlica menades pel Govern de la Generalitat per commemorar la Diada d’enguany mereixen una reflexió aprofundida més enllà de la qualitat de cadascuna d’elles. D’entrada, cal puntualitzar que, mentre els socis de Junts per Catalunya no diguin el contrari, les crítiques que s’hi poden fer han d’anar dirigides al conjunt de
Marc Bloch, l’eminent historiador francès, combatent voluntari a la Segona Guerra Mundial, va deixar escrites les seves reflexions sobre la desfeta de l’estiu del 1940 en un assaig titulat “L’Étrange Défaite”, editat pòstumament a la seva execució a mans dels col·laboracionistes que no suportaven la seva condició d’actiu resistent i de jueu. Fou el primer