El president espanyol Pedro Sánchez es vanta d’estar al costat correcte de la història en posicionar-se contra Israel i els EUA en el conflicte en curs contra l’eix islamista iranià. Quins paràmetres morals o ideològics fa servir per fonamentar aital afirmació ? el seu plantejament fa avançar la pau ? es sustenta en el dret
Què és el neo-antifeixisme ? Originàriament fou la resistència democràtica al règim feixista implantat per Benito Mussolini als anys vint del segle passat a Itàlia. Posteriorment es va estendre per denominar a tots els moviments d’oposició que sorgien contra els estats europeus que adoptaven sistemes totalitaris similars al feixisme, com fou el cas del nazisme
Demà hi ha convocades a Barcelona dues manifestacions separades: la de l’ANC i Consell per la República en pro de la independència i la de la tarda, la contra-programació de la primera, per part d’ERC, Òmnium i tota la colla de còmplices de l’ordre autonòmic, aparentment només contra el dèficit d’infraestructures ferroviàries. De fet, cap
Ara ha fet vint anys de l’aparició de l’assaig “La independència i la realitat” (Nova Editorial Moll, 2005), de l’escriptor i jurista Hèctor López Bofill que va causar un cert impacte en les aigües tèbies de l’independentisme. Combinant amb brillantor el rigor jurídic, l’objectivitat del discurs i l’audàcia dels plantejaments pretenia destruir els llocs comuns
El 10 de gener del 2009 hi va haver a Barcelona convocada amb el lema “Aturem la massacre de Gaza. Boicot a Israel” arran de la qual vaig fer l’apunt “Cataluya, poble desorientat“, dissortadament vigent, on vaig escriure: “la conjuntura del nostre país és de desorientació: la classe política no sap resoldre eficaçment l’espoli fiscal
Les fonts més credibles per analitzar els esdeveniments mundials són les d’intel·ligència militar i els centres d’estudis geostratègics. A Catalunya, fora de la Societat d’Estudis Militars i el Catalonia Global Institute, no en tenim i en canvi anem sobrats d’opinadors mediàtics, pacifistes professionals i ong’s solidàries tan estèrils com sectàries. Ens manquen anàlisi nacionalment autocentrats,
Arran de la controvèrsia mediàtica i política generada al voltant del desallotjament dels immigrants que havien ocupat l’institut B9 de Badalona, amarada d’humanisme abstracte mancat de tota consideració nacionalment autocentrada, val la pena recordar allò que ha dit un dels centres de pensament geopolític més solvents del nostre país. El Catalonia Global Institute va publicar
El balanç de l’any que s’escola per l’aigüera es pot resumir a nivell espanyol com el final d’etapa del govern de Pedro Sánchez i el seu processisme cap enlloc a l’espera de l’assalt de l’altre component de l’integrisme espanyol: l’eix PP/Vox. Una crisi de governabilitat que no és aprofitada pels partits processistes nostrats en el
Aqueix és el manifest d’historiadors al qual m’he adherit perquè cal retornar al rigor historiogràfic nacionalment autocentrat el lloc que ens cal a la vida pública del país: Amb la publicació del Decret 209/2025, de 8 d’octubre de 2025, un conjunt d’historiadors i d’historiadores, i investigadors i investigadores en història, volen manifestar la seva preocupació
La Diada d’enguany es presenta encara més desnacionalitzada que la de l’any passat seguint la tendència encetada pel president Aragonès. El cartell oficial aprovat pel govern del president Illa parla per si sol de la degradació institucionalitzada de la catalanitat. Per si això fos poc, el palestinisme nostrat adopta aqueixa variant del totalitarisme on conflueixen
Traicionada vergonyosament la causa nacional catalana per aquells que se’n deien defensors el nostre país es degrada acceleradament a tots nivells per manca de projecte de reconstrucció política. I sense que hi hagi llums d’esperança en el subsistema mediàtic autòcton, majoritàriament addicte a l’ordre espanyol restablert. Els mitjans -ja siguin públics o privats- són hispanocèntrics,
La mentalitat col·lectiva hegemònica a Catalunya d’ençà mig segle és la derivada del progressisme abstracte i banal d’arrels totalitàries que campa majoritàriament entre els sectors -aparentment- més il·lustrats del país. Aqueixa, diguem-ne cultura política ha impedit el protagonisme d’un veritable pensament català nacionalment autocentrat que s’ha trobat a faltar en els anys del simulacre de
Els mitjans nostrats amarats d’antisemitisme i propalestinisme (amb l’excepció parcial del Nacional.cat) prenen per referència les opinions dels jueus que reneguen del seu propi poble i menyspreen les dels que s’hi mantenen fidels, i alhora s’empasen les rodes de molí de la propaganda gihadista (per cert, ara que l’ANP ha clausurat Al Jazeera a Cisjordània,
L’Onze de Seteembre d’enguany es presenta oficialment d’una manera estranya, desnacionalitzada, obviant el conflicte secular de Catalunya per alliberar-se d’Espanya essent substituït per una barreja de wokisme post-nacional que tan agrada a ER i soflames contra l’extrema dreta amanides de palestinisme mític (i estèril) en lloc d’independentisme. Tot plegat és un poti-poti que retrata la
El 30 de gener del 2018 és la data de la fallida reinvestura de Carles Puigdemont després de les eleccions del 21-D, quan ERC s’hi va negar i Junts ho va acatar. D’aleshores ençà tot han sigut reculades, promogudes per Esquerra i consentides per JxCat i la CUP. Amb el gest d’avui del president Puigdemont