Avui s’escau el vint-i-vuitè aniversari de la mort de Karl Popper (Viena, 28 de juliol del 1902 – Londres, 17 de setembre del 1994), filòsof i sociòleg, fou un dels intel·lectuals més influents del segle XX a Occident. Jueu austríac fugitiu del nazisme, va escriure durant la Segona Guerra Mundial (concretament entre els anys 1938
Fa quatre dies, Josep-Lluís Carod-Rovira publicava a Nació Digital una reflexió punyent: “Potser ja hem tocat fons…“, del qual en comparteixo plenament l’esperit però, dissortadament, no el diagnòstic, ja que encara no hem tocat fons en la cursa autodestructiva que promouen falsos dirigents mentiders i mesells al capdavant dels tres partits parlamentaris. Queda encara el
La transcendència de l’acte de rendició que va protagonitzar el Govern de la Generalitat el proppassat 27 de juliol a La Moncloa no ha estat prou valorada políticament. Només Vicent Partal va escriure l’endemà: “el tema realment greu, el tema de fons, és el pacte assolit en la taula de diàleg. Assumir, com ho va
La resolució del Parlament de Catalunya denigrant Israel en pro de la “causa palestina” és un episodi més d’una successió de fets que cal analitzar conjuntament per entendre el seu significat i propòsit. Els actuals dirigents polítics catalans són majoritàriament responsables del fracàs del procés independentista estroncat al 2017, incapaços d’assumir les seves responsabilitats miren
Amb aqueix mateix encapçalament Maria Cosp publica avui a Regió 7 un article punyent referit a Berga però aplicable, dissortadament, a moltes localitats de Catalunya, que mereix una reflexió pertinent: “A vegades les dites populars antigues són tan vigents que et demostren que tot en aquest món està en transformació, de forma cíclica, quasi circular.
Al juny del 2018 el col·lectiu pacifista tarragoní va engegar la campanya “Silenci….rebel·leu-vos” denunciant davant seus judicials i policials la repressió contra l’independentisme català. Posteriorment van dur la protesta davant el Tribunal Suprem a Madrid. Després van enllaçar-la amb la denominada “Silenci…. plantem cara” davant el Parlament de Catalunya, i ahir el portaveu Lluís-Ignasi Pastrana
El congrés de Junts per Catalunya del juny vinent culminarà la fase de reordenació del subsistema autonòmic al Principat, liquidant les vel·leïtats fundacionals de fa dos anys que apuntaven a un tombant estratègic independentista com alternativa a la claudicació sense escrúpols de PDECat i ERC posterior a l’Octubre del 2017. El llarg periple de la
L’apel·lació xarnego (o antigament també xarnec) és un mot despectiu, emprat originàriament al segle XVIII per referir-se al fill d’una persona catalana i d’una no catalana, especialment francesa, i al segle XX envers els immigrants castellanoparlants que viuen a Catalunya, més específicament respecte de les persones de llengua castellana no adaptades lingüísticament al català. A
La (no)estratègia del (no)diàleg només duu a la banalització del conflicte entre el poder espanyol i l’independentisme català, sense objectius, ni principis, ni determinació. La repressió judicial interioritzada al Parlament i al Govern fa que cada agressió resti sense resposta: ja sigui el 25% de castellà a l’escola, la connivència del CNI amb els jihadistes
Abans d’ahir, a Vilaweb: “L’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació cercarà el consens de 150 entitats. Prepararan un informe que exposi el consens social amb l’autodeterminació i l’amnistia, que volen presentar el Primer d’Octubre. L’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació ha començat a caminar avui i ha anunciat que el seu principal i
Plataforma per la Llengua ha fet una crida a la defensa de l’escola en català front a l’embat judicial i la claudicació del Govern de la Generalitat i els quatre partits que li donen suport: “No podem permetre que el Govern cedeixi a l’activisme judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model d’escola
La desconstrucció de l’independentisme posterior a l’1 d’Octubre del 2017 no ha menat al retorn de l’autonomisme sinó al provincianisme, tant pel que fa a la mentalitat dels gestors com a les competències disponibles. La ficció del govern efectiu amb la infraautonomia subsistent obliga el Govern de la Generalitat a actuar al dictat de les
El poder espanyol, l’institucional i el fàctic, després d’un efímer acte de contrició per desempallegar dels aspectes més estridents del franquisme i reubicar-se al context europeu, del 1978 ençà va engegar la potenciació de la megalòpoli madrilenya fins a convertir-la en una mena de ciutat-estat via paradís fiscal extractiu dels recursos espoliats als Països Catalans,
Ahir hom va presentar l’informe «Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com a “democràcia plena” i els febles fonaments dels índexs de qualitat democràtica», fet per un grup d’analistes econòmics i jurídics. I també aqueix manifest subscrit per dos-cents universitaris i professionals que hi donem suport: “Les persones signants d’aquest
Tot i compartir l’editorial de cap d’any de Vicent Partal a Vilaweb: “2021: l’any que somniaven els autonomistes. El retorn a l’autonomia necessita dues peces més que no han arribat ni es preveu que arriben: el conformisme dels ciutadans i els al·licients des de Madrid. Ni l’una cosa ni l’altra no són sobre la taula”,