La crisi dels estats àrabs dissenyats per les França i Anglaterra fa cent anys (Jordània, Síria i Iraq, principalment) es tractada per dos analistes israelians excepcionals. El proppassat 17 d’aqueix mes Freddy Eytan publcava al Jerusalem Post aqueixa reflexió històricament panoràmica: “In fire and blood: How the colonial divisions of the Middle East are dissolving.
“Ciutat blanca” és el nom que les FDI han donat a l’operació contra el moviment huti Ansar Al·lah (Partidaris de Déu) en resposta als atacs d’aqueixa milícia sostinguda per Iran d’ençà que va començar l’atac gihadista palestí contra Israel el 7 d’octubre de l’any passat. La primera qüestió que cal plantejar-se és la manca de
Avui, Gil Hoffmann, es demana al Jerusalem Post: Why is journalism in Syria held to a different standard ? Hypocrisy is what happens when too much of the media put their biases before their responsibilities as journalists. La resposta escaient l’aporta el veterà periodista jueu francès Yves Mamou publica avui a Tribune Juive aqueixa constatació:
Vladimir Jabotinsky (1880-1940), fou el fundador de la tendència dita “revisionista” del moviment sionista, oposat a la línia socialista de Ben Gurion. Fou l’inspirador dels grups paramilitars jueus dels anys de la dominació britànica i ho és actualment dels partis governants d’ençà el 1977 a Israel. L’article “Le mur de fer” fou publicat per la
Les ong’s humanitàries adopten davant el conflicte entre Israel i l’eix iranià una actitud hostil a l’estat-nació del poble jueu tot alimentant obertament el victimisme palestí, i en canvi refusant sostenir defensors de la democràcia com Navalny i ara Boualem Sansal. Ahir a Le Figaro l’assagista Gilles-William Goldnadel assenyalava aqueixa deriva anti-israeliana i anti-occidental específicament
La banalització del terme genocidi per capgirar-ne el significat originial amb la finalitat de deslegitimar l’estat-nació del poble jueu és un dels fenomens més frapants i perversos de l’actualitat mundial. Encara no fa vuitanta anys del final de la Segona Guerra Mundial, i restant encara supervivents del l’holocaust contra els jueus, la globalitació mediàtica i
De tot el que s’ha escrit arran de l’atac antijueu d’Amsterdam -aprofitant la cobertura d’un partit de la Champions League – en dedueixo aqueixa percepció: a Europa occidental som a l’inici d’una nova etapa de l’antisemitisme, aqueix cop amb els islamistes com a força de xoc, però amb el progressisme antisionista com a instigadors. No
La pèrdua d’influència social dels historiadors en benefici dels opinadors mediàtics ha fet perdre perspectiva temporal i conceptual a l’hora d’evaluar conflictes locals i globals en curs, com el que des de fa dècades enfronta l’eix iranià contra l’estat d’Israel. A Occident especialment les cabòries del wokisme i el relativisme moral i polític han difuminat
Avui, a Tribune Juive, Renée Fregosi hi publica aqueix clarificador article: Le 20 octobre dernier dans un message sur X effacé par la suite, Pascal Boniface a semble-t-il accusé le maire de Saint-Ouen de silence coupable concernant Netanyahou pour s’assurer un succès médiatique[1]. Outre le qualificatif insultant de “muslmim d’apparence” adressé à Karim Bouamrane, le
Philippe Sola és director d’institut a Moisac (Occitània), llicènciat en filosofia, és autor d’un assaig de recent aparició, “Le juif et le nazi. métaphysique de l’antisémitisme” (L’Harmattan, 2024), on analitza l’antisemitisme des de l’angle de la filosofiae i la psicoanàlisi afirmant afirmant que és una barreja d’odi i fascinació. Avui, Tribune Juive en publica un
Aqueix article de la politòloga corsa i ex-membre del PSF aparegut abans d’ahir a la Revue Politique et Parlementaire il·lustra encertadament l’hostilitat generalitzada de l’ONU i els seus organismes dependents (UNRWA, UNIFIL..) contra Israel i la fallida dels seus principis fundacionals i la raó d’ésser de la seva existència. Renée Fregosi est Philosophe et politologue. Dernier ouvrage
Els reiterats posicionament hostils a Israel per part del president Macron, que inicialment va proposar una coalició internacional contra Hamàs arran del 7 d’Octubre, reiteren i agreugen l’estratègia diplomàtica francesa favorable al món àrab (palestins, libanesos, sirians) en plena guerra multifronts d’Israel contra l’eix iranià. Ahir Le Figaro va entrevistar el president israelià sobre totes
De totes les valoracions i anàlisi sobre la massacre perpetrada pels gihadistes palestins contra els jueus d’Israel avui fa un any la que més m’ha fet reflexionar és la del periodista israelià Yossi Klein Halevi (Nova York, 1953), publicada avui a The Times of Israel: “The end of the post-Holocaust era. October 7 shattered Israelis’
Passat demà farà un any de la massacre de jueus més nombrosa en un sol dia d’ençà del final de l’holocaust perpetrat pels nazis i els seus col·laboradors arreu d’Europa i resulta que la majoria de les reaccions públiques a casa nostra són de suport al gihadisme palestí i a l’eix iranià que vol perpetrar
Ahir, Le Figaro publicava aqueixa entrevista a l’historiador Georges Bensoussan: LE FIGARO. – Un an après le 7 octobre , Israël se retrouve plus isolé que jamais sur le plan international. La réponse d’Israël était-elle, selon vous, proportionnée ? Le spectacle des destructions à Gaza est en effet effrayant. Cela posé, le Hamas a réussi à effacer du