Article de Pierre-André Taguieff (Philosophe, politiste et historien des idées) publicat abans d’ahir a la revista Telos: Au début de son best-seller paru aux États-Unis en 2004, The Jewish Century, l’historien Yuri Slezkine énonce la thèse suivante : « Si le XXe siècle est devenu le Siècle juif, c’est entre autres parce que la tentative faite par Hitler de
Pierre Lurçat és un jurista jueu francès autor de diversos assaigs sobre el sionisme i l’antisionisme. Tribune Juive va publicar el proppassat 17 aquest postfaci de l’eminent politòleg Pierre-André Taguieff a la reedició d’un dels seus llibre més rellevants “Les Mythes fondateurs de l’antisionisme contemporain” (2021). Ce qui me paraît le plus intéressant dans l’ouvrage
Avui Tribune Juive publica aqueixa punyent anàlisi de Pierre-André Taguieff criticant Omer Bartov: Au début de son essai anti-israélien paru au printemps 2026 en traduction française, Israël. Une course vers l’abîme, l’historien israélo-américain Omer Bartov (né en 1954), connu pour ses travaux sur le génocide nazi des Juifs d’Europe[1] mais se comportant ces dernières années en intellectuel engagé
El proppassat 20 de maig el diari Israel Hayom publicava aqueixes declaracions de l’escriptor italià: “Erri De Luca defies Europe’s anti-Israel literary tide: ‘Genocide? It is a distortion‘. As the literary elite boycotts Israel, Erri De Luca insists on returning to the origins of the word “Zionist” and is set to appear at the International
L’operació militar de les FDI contra la República Islàmica d’Iran ha estat batejada “Rugit del Lleó” i, per ara, està essent una demostració excepcional de força, intel·ligència i determinació contra l’enemic i amb un suport social majoritari de la ciutadania israeliana. Cap d’aqueixes consideracions és tinguda en compte pels polítics i mitjans nostrats que oculten
Reprodueixo l’editorial d’avui del periòdic digital espanyol Enlace Judío perquè reflecteix l’antisemitsime d’estat imperant a tot el territori del Regne d’Espanya: Lo que vive España no es antisemitismo de Estado, como afirma el Jerusalem Post, sino algo distinto y no menos peligroso: la institucionalización, popularización y folclorización del antisemitismo, con implicaciones profundas y duraderas a
Daniel Horovitz és un col·laborador habitual de Tribune Juive amb articles punyents i ben fonamentats, com és el cas d’aqueix publicat avui on desconstrueix el pensament d’un dels intel·lectuals palestins més influents a Occident Edward Said, les obres del qual han afaiçonat el capteniment de personatges tan determinants com Barak Obama. “Né en 1935 à
Avui, Ramón Cotarelo publica al seu blog Palinur un apunt punyent: “Iran, la fallida moral de l’esquerra” el qual comparteixo i en destaco aqueix paràgraf: “Durant dues setmanes, el silenci dels mitjans de comunicació ha estat ensordidor. I, quan ja no han pogut amagar més temps la barbàrie, han propalat la versió del govern terrorista dels
Avui Francis Moritz fa un balanç panoràmic de l’any passat a Tribune Juive: Entre conflits ouverts, pressions diplomatiques et performances industrielles record, Israël a vécu en 2025 une année de guerre totale — militaire, technologique et économique. Une année qui éclaire les paradoxes d’une puissance sécuritaire à la fois dépendante et incontournable. Une guerre sur
Turquia sota el comandament d’Erdogan ha passat d’un estat no-hostil a Israel a ser-ne un dels més punyents enemics en nom del neo-otomanisme que malda per recuperar el rol hegemònic d’antany a l’Orient Mitjà. Amb aqueixa finalitat dona suport al gihadisme palestí, entorpeix l’aproximació entre el Líban i Israel, pugna per situar la Síria post-Assad
Zack Polanski, lider dels Verds britànics, una força ascendent a costa del Partit Laborista, és un jueu antisionista que aspira a emular Zohran Mamdani, alcalde electe de Nova York i estrella ascendent de l’islamo-wokisme, propulsat pels jueus d’esquerres refractaris a la seva identitat nacional. No és l’únic cas, Jill Stein, és al capdavant del Green
El reconeixement per part d’Israel de la independència de Somalilàndia té múltiples implicacions geostretègiques i polítiques, entre les quals cal destacar l’impuls a les nacions emergents. A la mateixa regió del golf Pèrsic, el Iemen del Sud pot ser el proper a ser reconegut. La Republica Federal de la Cabília també és a la fila.
Avui, el Jeruslem Post informa: “Sponsored Times Square billboard claims ‘Jesus is Palestinian,’ wishes a ‘Merry Christmas‘. Climate activist Greta Thunberg and social justice nonprofit Slow Factory also declared in a collaborative social media post on Wednesday that “Jesus was a Palestinian born under occupation.” A billboard in New York City’s Times Square declared that
Mentre Europa majoritàriament s’enfonsa en l’antisemitisme i s’aboca a una guerra civilitzacional al seu si, menada pel gihadisme pro-palestí amb el suport dels idiotes d’esquerres en plena fallida política i moral, Israel es gira preferentment cap a les democràcies asiàtiques emergents, sense enfrontar-se directament amb la Xina comunista. L’analista Gilles Touboul ho va descriure perfectament
El Iemen del Sud fou un estat independent existent entre 1967 i 1990 quan es va unir amb l’actual República Àrab del Iemen. Els conflictes interns persistents han dut a la partició de l’estat en dos, el nord dominat pels Houtis aliats de l’Iran i enemics d’Israel, i la resta del territori aparentment governat pel govern