Avui s’escau, segons el calendari jueu, el setanta-tresè aniversari de la fundació de l’Estat d’Israel que de Catalunya estant els amics i solidaris del poble jueu celebrem amb afecte i complicitat. I també, amb reflexions sobre el moment que viu l’estat-nació del poble jueu i les experiències aprofitables per a al causa nacional catalana. En
El vinent 23 d’aqueix mes hi haurà noves eleccions a Israel, les quartes en dos anys, forçades pels successius oposants a Benyamin Netanyahu amb el propòsit de desplaçar-lo del poder al preu que sigui. Tot i això, l’actual cap de govern continua essent el favorit a les enquestes i els seus rivals oscil·len entre el
Fa quatre dies s’ha fet pública la decisió del TPI declarant-se competent per jutjar Israel per presumptes crims contra la humanitat a instància de l’ANP, significativament, amb el vot en contra del president, el jutge hongarès Peter Kovacs, que considera sense fonament el parer majoritari del tribunal. S’obre, doncs, un nou front internacional de deslegitimació
Fent una cerca a la xarxa sobre l’antisionisme de l’esquerra europea, especialment en el món universitari, (també al català, per vergonya nostra), he trobat un article punyent sobre aqueixa qüestió d’una lingüista jueva franco-israeliana, Yana Grinshpun, professora a la Universitat París III especialitzada en l’estudi sobre les estrategies argumentatives dels discursos militants i de victimització
El proppassat 27 de desembre l’eminent politòleg i filòsof del pensament europeu contemporani Pierre-André Taguieff va publicar al digital Atlantico.fr aqueixa punyent reflexió arran de les amenaces contra una aspirant a miss França pel sol fet que el seu pare era jueu. El menyspreu de la legitimitat i de la legalitat pels qui han fet
Preveient una eventual victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials dels EUA els analistes israelians ja van avançar les seves reflexions, com aqueixa de Raphael Ben Levi, “Biden’s Proposed Middle East Policy Would End Any Prospect for Saudi-Israeli Normalization“, publicada el proppasst 19 d’octubre als Perspectives Papers, número 1.780, editats pel BESA Center de
La mort de la jutge Ruth Bader Ginsburg membre del Tribunal Suprem dels EUA ha despertat una atenció sel·lectiva als mitjans nostrats, relacionant la figura de la il·lustre jurista amb les combinacions polítiques que es poden derivar de la designació del seu substitut. Així Vilaweb, el proppassat 19 titulava així la seva desparació (sense esmentar
Avui s’han signat a Washington els acords diplomàtics conegut com Abraham auspiciats pels EUA entre Israel, els Emirats Àrabs Units i el Regne de Bahrain, un esdeveniment històric però menystingut per la Unió Europea i els estats que la composen, ja que no han tingut cap paper en aqueix procés ancorada com està en la
La llarga campanya d’assetjament contra Benyamin Netanyahu per tal que dimiteixi com a primer ministre d’Israel fa anys que dura promoguda des de diferents sectors: antics comandants de la seguretat, l’esquerra antisionista, les elits mediàtiques i judicials, els seus antics aliats esdevingut rivals (Yalon, Liberman), i ara des del carrer, una versió jueva dels indignats
Daniel Sibony, escriptor i psicoanalista jueu de ciutadania francesa esmentat anteriorment en aqueix bloc, publica avui aqueixa reflexió sobre la nació d’autoritat en el pensament jueu contemporani aplicable arreu. La seva és una de les contribucions al número 8, corresponent al juny d’enguany, de la revista L’éclaireur, dedicat a revisar la noció jueva d’autoritat, amb
El cap de govern israelià Benjamin Netanyahu manté el seu compromís electoral d’estendre la sobirania de l’Estat a part de Judea i Samària (denominat West Bank o Cisjordània en clau occidental) a partir de l’1 de juliol vinent. Per tal de situar aqueixa controvertida qüestió en termes de debat raonable recomano la lectura d’aqueix article
Les manifestacions de protesta arran de la mort de George Floyd a Minneapolis han agafat volada arreu d’Occident adoptant caire antiracista i (retro)anticolonial i també antijueu en nom d’un antiracisme sel·lectiu i arbitrari, obviant que els jueus i els afroamericans als EUA han compartit durant dècades complicitat en la defensa dels seus respectius col·lectius. El
Avui s’escau, segons el calendari hebreu, el setanta-dosè aniversari de la independència d’Israel, un fet rellevant històricament però ignorat delberadament atesa l’animadversió predominant a Catalunya contra l’estat jueu. Enguany hi ha tres aspectes relacionats amb aqueixa efemèride que em sembla cal destacar. El primer, Israel és un dels estats del món a combatre més eficaçment
Segueixo tan com puc l’actualitat israeliana mitjançant els amics que hi tinc i la lectura diària de la premsa jueva. Per això m’atreveixo a recomanar algunes lectures il·lustratives de les qüestions que afecten el futur d’Israel en aqueixa conjuntura històrica. En primer lloc, cal destacar la diligència amb la qual ha respost el govern israelià
Ahir, el president d’Israel va encarregar a Benny Gantz que formi govern en acreditar que disposa dels 61 vots necessaris a la Knesset per a substituir a Benyamin Netanyahu, el primer ministre que més temps ha estat al capdavant del govern. Haviv Rettig Gur, analista de The Times of Israel, publica aqueix vespre un exhaustiu