Així, en anglès, ” Women, live, freedom” (per fer-ho arribar arreu del món i especialment a Occident), el poble iranià es revolta contra la dictadura islamista fent costat a les dones que es lleven el vel. Dissortadament, el seu clam no és escoltat com caldria, llevat dels actes simbòlics de parlamentàries de diferents estats que
A Cisjordània hi ha en curs una nova fornada de terroristes palestins que actuen al marge de l’ANP, en un aiguabarreig entre les diverses faccions jihadistes, i sense altre objectiu que el de destruir Israel, emprant les xarxes socials i el ressò mediàtic global pels seus propòsits. Ho analitzà Avi Issacharoff el proppassat 1 d’aqueix
Abans d’ahir Le Figaro entrevistava l’escriptor algerià Boualem Sansal, una de les poques veus que tenen el coratge de denunciar l’islamisme del seu país estant (també cal destacar a Kamel Daoud i Zineb El Rhazoui) i també, un dels escassos intel·lectuals amb projecció a Occident que ha alertat de la transcendència de l’atac contra Salman
D’Occident estant, hom atribueix avui dia als musulmans un odi visceral envers els jueus, en reacció a l’èxit del sionisme bastint l’estat d’Israel, però en aqueix article aparegut a L’Orient-Le Jour de Beirut el proppassat 17 de juny s’analitza l’antisionisme hegemònic al món musulmà com un producte importat i induït per l’antisemitisme europeu. L’edició francesa
Fa divuit anys vaig tenir ocasió d’accedir -breument- a l’esplanada de les mesquites bastides sobre el mont del temple jueu de Jerusalem. De les meves impressions i de l’estudi sobre l’estatut jurídic d’aqueix indret en vaig fer un apunt intentant explicar com ha esdevingut l’epicentre de la lluita de l’islamisme contra la sobirania d’Israel. Des
Els partidaris de la causa palestina estan enfurismats en veure el suport que té el poble d’Ucraïna a Occident davant l’agressió de Rússia i la minva de la connivència amb els seus propòsits i han posat en marxa immediatament l’aparell d’agitació i propaganda que cerca l’equiparació amb la complicitat activa de les ong -cas d’Amnistia
Vistos de Catalunya estant, els conflictes en curs al Magreb haurien de ser objecte d’una atenció preferent per part dels governants i polítics nostrats, però sovint no passa d’un tractament mediàtic i superficial. Les lluites per l’autodeterminació dels cabils i els saharauís, la revolta democràtic de l’Hirak algerià, la democratització de Tunísia, i en menor
Gairebé deu anys d’ençà el començament de la guerra multidimensional de Síria, el règim d’Al-Assad continua al capdavant d’un estat fallit malgrat el seu caràcter genocida. No queda pràcticament res del projecte de la Gran Síria, que havia d’abastar l’actual Líban, Jordània, Iraq, Palestina i més enllà, només el Partit Sirià Nacional Social (PSNS), fundat
L’editorial de Vicent Partal, avui a Vilaweb, és especialment pertinent en assenyalar l’articialitat de les fronteres estatals arbitràriament fixades pels colonitzadors europeus al segle XIX i XX com un dels factors que ha menat als conflictes inter-ètnics de les poblacions compreses dins d’uns límits territorials aliens i ficticis: “El tabú de la frontera inamovible: l’amarga
Ghazal Golshiri és una jove periodista iraniana independent que col·labora habitualment als mitjans occidentals i que ahir va publicar a Le Monde aqueixa lúcida reflexió: “L’incroyable succès d’Hannah Arendt en Iran“. Així ho explica fent aqueixa analogia punyent entre el règim nazi i la teocràcia xiïta: “La récente traduction en persan de « Eichmann à
La penetració de les diferents tendències de l’islamisme polític a Europa (otomanisme, sunnisme saudita i qatarí, entre d’altres) és una realitat no reconeguda pels estats europeus des de fa dècades que tot just ara comença a capgirar-se. L’expansionisme xiïta és el més agressiu de tots els esmentats i el que és objecte d’una reacció defensiva
Avui s’escau el centenari del reconeixement de l‘estat autònom del Gran Líban dins la Síria creada sota protectorat francès després de la Primera Guerra Mundial. L’objectiu era bastir un territori on la minoria cristiana formès part del sistema polític, una excepció enmig de l’hegemonia islàmica a l’Orient Pròxim. Durant un breu període de temps el
Les respostes a la pandèmia del coronavirus són diferents segons la cultura civilitzacional dels pobles que la pateixen, en el cas dels països àrabs el secretisme tradicionalment imperant per part de les elits religioses i polítiques dificulta saber-ne les proporcions de la població afectada i la resposta a la Covid-19 per part dels diferents estats,
L’Iran és el tercer estat del món més afectat pel coronavirus segons les xifres oficials del règim, (la realitat pot ser cinc vegades més segons obsercadors forasters i la resistència interior). En tot cas, resulta evident la incapacitat de les autoritats per fer-hi front sense voler confinar la població o almenys les zones més afectades,
L’expansionisme iranià ha convertit en protectorats els estats d’Iraq, Síria i Líban al servei de l’estratègia del règim xiïta que és al poder des de fa quaranta anys. La potència militar iraniana no va acompanyada d’un projecte de desenvolupament econòmic apte pels territoris sotmesos a la seva influència, ans al contrari s’empobreixen ràpidament en patir