Avui, l’analista de l’INSS d’Israel Raz Zimmt subscriu un report panoràmic: “From Ideological Animosity to Strategic Rivalry: The Evolution of Iran’s Perception of Israel”, que abasta tots els fronts de colisió entre Israel Iran. Però hi ha un fenomen social que no hi és tractat expressament però que pot ser un factor rellevant en l’evolució
El Consell Nacional de la Resistència Iraniana, organisme que aplega a l’exili l’oposició al règim islamista, ha fet pública abans d’ahir la seva anàlisi sobre la implicació d’Iran en el conflicte en curs contra Israel i les alternatives possibles per enderrocar la dictadura: Le 7 octobre, alors que le monde entier était sous le choc,
Narges Mohammadi és una iraniana valenta que planta cara a la dictadura teocràtica islamista que ha estat guardonada amb el premi Nobel de la pau d’enguany. Ignorada per les feministes europees, addictes a l’antisemitisme i l’anticapitalisme, silencien vergonyosament el coratge de les dones que lluiten pels seus drets i per la llibertat. No l’ha pogut
Hussein Aboubakr Mansour (El Caire, Egipte, 1989) nascut al si d’una família islamista de classe mitjana, va estudiar història a la universitat de la seva ciutat natal, va participar a la revolta contra el règim de Mubarak, fou detingut l’any 2012 i posteriorment s’exilià als EUA, on ha desenvolupat la seva carrera acadèmica i esdevingut
El proppassat 3 de novembre, en un gest d’un valor excepcional, un grapat de personalitats francòfones d’ascendència musulmana van signar aqueixa crida publicada a Tribune Juive: “Nous, issus de la culture musulmane, refusons par notre silence d’être complices du massacre génocidaire du 7 octobre. Not in my name! “Le 7 octobre dernier nous avons, encore
Avui l’escriptor franco-marroquí Tahar Ben Jelloun ha publicat un punyent article a Le Point essent una de les poques veus de lliurepensadors musulmans (una altra és Sonya Zadig, psicoanalista franco-tunisiana) que gosen plantar cara al jihadisme, -anteriorment ja ho havia fet respecte dels talibans- i ara s’alça contra el que abandera la causa palestina. “Moi,
Així, en anglès, ” Women, live, freedom” (per fer-ho arribar arreu del món i especialment a Occident), el poble iranià es revolta contra la dictadura islamista fent costat a les dones que es lleven el vel. Dissortadament, el seu clam no és escoltat com caldria, llevat dels actes simbòlics de parlamentàries de diferents estats que
A Cisjordània hi ha en curs una nova fornada de terroristes palestins que actuen al marge de l’ANP, en un aiguabarreig entre les diverses faccions jihadistes, i sense altre objectiu que el de destruir Israel, emprant les xarxes socials i el ressò mediàtic global pels seus propòsits. Ho analitzà Avi Issacharoff el proppassat 1 d’aqueix
Abans d’ahir Le Figaro entrevistava l’escriptor algerià Boualem Sansal, una de les poques veus que tenen el coratge de denunciar l’islamisme del seu país estant (també cal destacar a Kamel Daoud i Zineb El Rhazoui) i també, un dels escassos intel·lectuals amb projecció a Occident que ha alertat de la transcendència de l’atac contra Salman
D’Occident estant, hom atribueix avui dia als musulmans un odi visceral envers els jueus, en reacció a l’èxit del sionisme bastint l’estat d’Israel, però en aqueix article aparegut a L’Orient-Le Jour de Beirut el proppassat 17 de juny s’analitza l’antisionisme hegemònic al món musulmà com un producte importat i induït per l’antisemitisme europeu. L’edició francesa
Fa divuit anys vaig tenir ocasió d’accedir -breument- a l’esplanada de les mesquites bastides sobre el mont del temple jueu de Jerusalem. De les meves impressions i de l’estudi sobre l’estatut jurídic d’aqueix indret en vaig fer un apunt intentant explicar com ha esdevingut l’epicentre de la lluita de l’islamisme contra la sobirania d’Israel. Des
Els partidaris de la causa palestina estan enfurismats en veure el suport que té el poble d’Ucraïna a Occident davant l’agressió de Rússia i la minva de la connivència amb els seus propòsits i han posat en marxa immediatament l’aparell d’agitació i propaganda que cerca l’equiparació amb la complicitat activa de les ong -cas d’Amnistia
Vistos de Catalunya estant, els conflictes en curs al Magreb haurien de ser objecte d’una atenció preferent per part dels governants i polítics nostrats, però sovint no passa d’un tractament mediàtic i superficial. Les lluites per l’autodeterminació dels cabils i els saharauís, la revolta democràtic de l’Hirak algerià, la democratització de Tunísia, i en menor
Gairebé deu anys d’ençà el començament de la guerra multidimensional de Síria, el règim d’Al-Assad continua al capdavant d’un estat fallit malgrat el seu caràcter genocida. No queda pràcticament res del projecte de la Gran Síria, que havia d’abastar l’actual Líban, Jordània, Iraq, Palestina i més enllà, només el Partit Sirià Nacional Social (PSNS), fundat
L’editorial de Vicent Partal, avui a Vilaweb, és especialment pertinent en assenyalar l’articialitat de les fronteres estatals arbitràriament fixades pels colonitzadors europeus al segle XIX i XX com un dels factors que ha menat als conflictes inter-ètnics de les poblacions compreses dins d’uns límits territorials aliens i ficticis: “El tabú de la frontera inamovible: l’amarga