“Merèixer la victòria. El Procés per a adults”, David Madí i Cendrós, Columna Edicons, Barcelona, 2024. El relat de David Madí m’ha semblat verídic i honest, un fet que ja per si mateix el diferencia d’altres versions lliurades pels màxims protagonistes del denominat “procés independentista”. Reflecteix les seves experiències i pecepcions des de la perspectiva
“Le Frérisme et ses réseaux”, Florence Bergeaud-Blackler,(Odile Jacob, París, 2023). Segueixo les intervecions mediàtiques i els escrits d’aqueixa antropòloga francesa (Burdeus, 1964), dedicada a l’estudi de l’islamisme a les societats europees i a l’antisemitisme contemporani. Una tasca introbable a les universitats catalanes on campa l’islamo-gauchisme i el progressisme woke. Ella mateixa es presenta i identifica
“Le livre noir de Vladimir Poutine”, Galia Ackerman i Stéphane Courtois, “Robert Laffont, Paris, 2023). Ackerman i Courtois han aplegat un grup d’historiadors en una obra col·lectiva que retrata el sistema de poder a la Federació Russa inspirat en els principis mafiosos dins el qual Putin ocupa el lloc de gran “padrí” de la banda
“Pourquoi déconstruire ? Origines philosophiques et avatars politiques de la French Theory”, Pierre-André Taguieff, (H&O Éditions, 2022). Aqueix llibre té voluntat didàctica per tal de comprendre i criticar el conjunt de corrents d’opinió més o menys intel·lectuals que des de fa mig segle es poden aplegar sota la denominació comuna de desconstructivisme o French Theory.
“Difon la idea ! Memòria gràfica de l’Esquerra Independentista. Adhesius 1969-2019”, de Jordi Padró, Martí Puig i Pep Garcia, Pol·len Edicions, La Florets, 2021. Trobo una magnífica iniciativa la dels autors aplegant un material efímer i d’autoria col·lectiva com són els adhesius d’agitació que ha anat generant l’independentisme català contemporani. No trobo encertat històricament estendre
“Lettre à la Génération qui va tout changer”, Raphaël Glucksmann, Allary Éditions, 2021. Raphaël Glucksmann (Boulogne-Billancourt, 15 octubre 1979) és un politòleg i eurodiputat francès, fill del finat filòsof i escriptor André Glucksmann. El maig de 2019, va ser elegit membre del Parlament europeu al capdavant d’una candidatura conjunta entre el partit polític de centre-esquerra
“La nouvelle idéologie dominante. Le post-modernisme”, Shmuel Trigano, Éditions Hermann, París, 2012. Aqueix sociòleg i filòsof jueu francès (nascut a Blida, Algèria, al 1948), sovint esmentat en els apunts d’aqueix bloc, fa en aqueix assaig breu una anàlisi del pensament postmodern aplicat, amb la desconstrucció com a mètode, a totes les disciplines de les ciències
“L’émancipation promise”, Pierre-André Taguieff, Les Éditions du Cerf, 2019, París. El polifacètic intel·lectual francès Pierre-André Taguieff, s’endinsa en aqueix nou assaig en la idea d’emancipació humana tal com ha anat evolucionant a partir de la Il·lustració i la Revolució francesa fins arribar als nostres dies en una cerca permanent i inassolible: l’autonomia personal dins un
“Nosaltres els catalans. Del catalanisme catòlic al pujolisme”, Mariona Lladonosa Latorre, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019. En una època que hom blasma el pujolisme equiparant-lo a la corrupció autòctona, sense para compte que fou un subproducte de la cleptocràcia espanyola estructuralment hegemònica i present, resulta convenient analitzar de manera multidimensional aqueix fenomen polític cabdal
“Les luttes de classes en France au XXIe siècle”, Emmanuel Todd, Éditions du Seuil, París, 2020. Emmanuel Todd (Saint Germain-en-Laye, 1951), antropòleg, historiador i politòleg francès d’ascendència jueva, és l’autor d’aqueix assaig punyent sobre la conflictivitat social i política en curs a la República francesa que parteix d’una paradoxa: com és que la fallida econòmica
“El nacionalismo español 1808-2018”, Xosé Manoel Núñez Seixas,Editorial Crítica, Barcelona, 2018. Xosé Manoel Nuñez Seixas, (Ourense, 1966), és un historidor gallec especialitzat en l’època contemporània i que coneix bé la trajectòria del nacionalisme català. L’any passat va codirigir amb Arnau González Vilalta, Enric Ucelay el llibre “El catalanisme davant el feixisme, 1919-2018”, (Gregal Edicions, 2018),
“Radicalisation”, Farhad Khosrokhavar, Éditions de la Maison des sciences de l’homme, París, 2019. Aqueix assaig és la versió actualitzada del text aparegut l’any 2014 on aqueix sociòleg iranià nacionalitzat francès exposa el procés pel qual la mentalitat dels joves musulmans i conversos occidentals adopta una forma violenta d’actuació. Segons defineix Khosrhokhavar, “Par radicalisation, on désigne
“El pensament nacional a Europa. Una història cultural”, Joep Leerssen, Editorial Afers, Catarroja, 2019. El proppassat 25 de febrer Vicent Partal publicava un editorial a Vilaweb titulada “El nacionalisme no fa petit l’independentisme: el fa sòlid”, on entre els arguments que exposava en pro de la vigència de la idea de nació i del nacionalisme
“Sobre la República catalana. Escrits de Dret Constitucional i de Dret Internacional”, Hèctor López Bofill, Llibres del Segle, Barcelona, 2019. Aqueix assaig jurídic d’Hèctor López Bofill enllaça amb un de fa deu anys titulat ” Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat”, tot i que l’objecte central del darrer més que desenvolupar la virtualitat contemporània dels
“Com han estat i com som els catalans”, Rodolf Llorens i Jordana, Edicions Ariel, 1968, Barcelona. Nascut a Vilafranca del Penedès el 1910, es llicencià en filosofia a la universitat de Barcelona l’any 1930. Posteriorment fou professor a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’Institut de Cultura de la Dona. Militant d’ERC, fou secretari de la