Post Scriptum, 28 de maig del 2014.
Aqueix matí s’ha fet pública la sentència absolutòria per Ramon Massaguer i condemnatòria per Millet i Montull.
Post Scriptum, 9 de juny del 2016.
Avui s’ha fet pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol absolent definitivament els acusats del denominat “Cas Hotel del Palau”, Ramon Massaguer ha hagut d’esperar anys aqueix veredicte suportant judicis mediàtics i inquisidors demagogs com Jaume Asens, el jurista de confiança d’Ada Colau. Millet i Montull tenen altres procediments penals oberts on es jutjaran les seves responsabilitats.
Post Scriptum, 15 de juny del 2016.
Ahir, el periodista Jordi Mercader va publicar a El Periódico de Catalunya aqueix article titulat “El fals cas de l’hotel del Palau” que reprodueixo tot seguit:
El fiscal del cas de l’hotel del Palau ha aconseguit una cosa que semblava impossible: fer de Millet i Montull dos innocents. I no ho són, perquè són delinqüents confessos en la seva llarga trajectòria com a espoliadors del Palau de la Música. La sentència del Suprem, que declara que en la causa oberta pel projecte de l’hotel no hi havia delicte en els fets denunciats, confirma la sospita inicial: el procés no ha sigut més que una torna política del gegantesc sumari del ‘cas Palau’, un intent d’ampliar el ventall ideològic dels afectats (bàsicament CDC) penalitzant l’urbanisme municipal.
La sentència descriu la construcció d’un cas basat, segons el tribunal, en un inexistent tràfic d’influències, mantingut viu durant sis anys per la fiscalia a partir d’una denúncia assessorada per l’advocat Jaume Asens abans de ser tinent d’alcalde. Fent seure al banc dels acusats la cúpula d’Urbanisme (García-Bragado, Massaguer i Lambies) s’enfosquia jurídicament i políticament la transformació urbana de Barcelona sota els mandats de Maragall, Clos i Hereu. El tret ha sortit per la culata, amb l’efecte col·lateral de donar una alegria a Millet i Montull i, de passada, danyar la credibilitat de la persecució dels verdaders corruptes.
La justícia és molt lenta; els judicis paral·lels, molt ràpids, i les penes mediàtiques, irreparables. ¿Com es compensa les víctimes d’un procés infundat? I no solament per les falses acusacions a la seva integritat professional i política, també pels insults a ells i les seves famílies per part de ciutadans àvids de mossegar i fer mal. El mecanisme social de reparació de l’honorabilitat dels tres dirigents municipals encara s’ha d’inventar. L’ajuntament ho té més senzill: ¿es felicitarà públicament l’alcaldessa per la sentència que deixa intacte el prestigi jurídic de l’urbanisme barceloní i el dels seus gestors?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El denunciant i actual tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, senyor Jaume Asens, principal impulsor de l’escarni patit per l’ex gerent Sr Massaguer, tindrà la cavallerositat de reparar la honorabilitat del Sr Massaguer? Ho farà la Sra Colau amb l’anterior cúpula d’Urbanisme?