Amb el retorn del Partido Popular al govern de l’Estat també han retornat els propòsits que inspiraren el frustrat Plan Hidrologico Nacional sota el mandat de José María Aznar. El proppassat 28 de febrer el Consejo de Ministros del Gobierno de España aprovava el Real Decreto 129/2014 pel qual es validava el Pla Hidrològic de la part espanyola de Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre. La sobreexplotació el riu es manté invariable malgrat que aqueix cop hom ho intenta a través d’un instrument aparentment tècnic no pas amb un PHN que manifestava una voluntat eminentment política.
La Plataforma de Defensa de l’Ebre encapçala un cop més la lluita contra la política de gestió dels recursos hídrics entesa com una component més de l’integrisme espanyol. Aqueixa vegada, tot el ventall parlamentari català llevat del PP i Ciudadanos, s’ha posicionat contra el pla de conca espanyol que preserva els interessos particulars dels territoris que voregen el riu tret dels catalans, fent realitat la dita que l’Ebre s’acaba a l’Aragó, i contravenint expressament tota possibilitat de gestió dels recursos hídrics des de Catalunya.
Les estelades voleiaven al llarg de marxa barrejant-se amb la música i els cants i els balls de la terra, evidenciant fins a quin punt la causa nacional catalana forma un trellat amb les reivindicacions territorials. L’absència de valencians a la manifestació continua essent una assignatura pendent. Una colla de patriotes aragonesos cloïen la marxa d’avui amb un pancarta que deia: “Encara semos bibos y en luita”, obrint una petita escletxa en l’aragonesisme anticatalà i espanyolista hegemònic al seu país.
Post Scripum, 7 de febrer del 2016.
Desenes de milers de persones s’han manifestat avui a Amposta (aqueix cop no hi he pogut acudir) contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat definitivament pel Consejo de Ministros el proppassat 8 de gener, malgrat comptar amb l’oposició dels governs autonòmics de Catalunya, Euskadi, Navarra i el País Valencià) que havien presentat al·legacions denunciant l’impacte negatiu i la manca de sostenibilitat de les mesures contingudes al PHCE.
En canvi, el cabal del riu fixat per al nou Pla de Conca és de 3.100 hm3/anuals (sense diferenciar anys secs o humits) és a dir, 5.000 hm3/anuals menys, que els proposats per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. Així que, en cas que s’implementi, tindrà un impacte equivalent a 2,5 transvasaments dels planificats pel Ministre Arias Cañete al Plan Hidrológico Nacional. Mentre que algun altre Pla de conca ha fixat els cabals ecològics en el cent per cent de les masses d’aigua, el de l’Ebre estableix únicament un vuit per cent del total de les masses de l’aigua. Aquest Pla fixa un repartiment del cabal del riu, que augmenta les concessions de nous regadius en 450.000 hectàrees quan el total del nou regadiu de tots els plans de l’Estat espanyol és de 700.000 hectàrees. La majoria d’aquestes hectàrees no tenen concessions i van lligades a 56 noves infraestructures de regulació (embassaments).”
Post Scriptum, 23 de gener del 2020.
Manolo Tomàs analitza els danys del darrer gran aiguat a les Terres de l’Ebre en una entrevista avui a Vilaweb titulada així: “La mort del delta la tenen programada de fa anys”, referint-se a la desinversió estatal i la planificació en mans de la Confederación Hidrográfica del Ebro.
Post Scriptum, 15 de setembre del 2023.
Avui s’escau el 23è aniversari de la creació de la PDE. Una de les mostres de la seva enceratda vitalitat és aqueix manifest subscrit el proppassat 21 de juny conjuntament amb altres organtzacions mediambientalistes catalanes: “Els cabals ecològics són essencials i prioritaris per la vida dels rius i la conca i no s’han de tocar.
SEO/BirdLife, PDE i IPCENA-EdC davant la proposta de l’esborrany del Pla de Sequera de la CHE de reduir els cabals ecològics, consideren urgent frenar les mesures que posen en risc la conservació de les zones humides i reclamen assegurar els cabals ecològics com a element de preservació de la biodiversitat, qualitat de l’aigua i de l’activitat econòmica al llarg de les conques.
Les entitats posen en relleu, en el context de canvi climàtic actual, la incongruència d’un pla de sequera, que es centra bàsicament en la reducció de cabals ecològics i no inclou com a urgent la revisió a la Baixa les noves demandes de regadius dels últims 20 anys.
Des del primer cicle de planificació 2010-2015, els col·lectius conservacionistes i socials, han alertat del desequilibri entre els recursos disponibles i la demanda que portarien a la conca de l’Ebre a una situació de col·lapse hídric com el que estem vivint produint-se en aquests moments. Lluny de tenir en compte les recomanacions d’aquestes entitats i plantejar una reconversió del regadiu amb l’objectiu de reduir les superfícies de regadius i per suposat una moratòria a l’ampliació de les demandes, en l’últim Pla de Conca 2021-2027, continuen augmentant les hectàrees de regadiu (63.000 ha fins a 2027, ampliables a 230.000 ha després de 2027), això unit a la reducció de recursos per efectes del canvi climàtic, que ha afavorit que augmentessin encara més la freqüència i la intensitat dels problemes d’escassetat, especialment en un futur immediat.
És per això que considerem que la situació actual i els nous Plans de sequera en període d’al·legació fins a juny, són una oportunitat per a revisar la planificació i que aquesta sigui coherent entre recursos disponibles i demandes, de manera que, als Plans de Desenvolupament Rural de cada Comunitat Autònoma, es disposi d’una mesura adreçada a finançar la reconversió de regadiu a secà, i aquesta és l’única mesura que permetrà que puguin sobreviure regadius en actiu en el futur. A la Conca de l’Ebre, els governs de Navarra, Aragó i Catalunya tenen una gran responsabilitat a gestionar com reconvertiran el regadiu en secà, de manera que uns agricultors deixin de regar, perquè altres agricultors puguin salvar els regadius. Les zones declarades vulnerables per nitrats (molt contaminades), les zones humides a Xarxa Natura amb dèficit d’aigua o les comunitats de regants de Canal de Navarra, Canal de Bardenas, Regs de l’Alt Aragó o Segarra-Garrigues, haurien de ser les prioritàries a reduir la superfície destinada a regadius.
El Pla Especial de Sequera de la CHE 2023, admet un règim de cabals ecològics menys exigent en cas de sequera prolongada ( excepte en zones de Xarxa Natura 2000). Els rius són sistemes dinàmics i complexos, la reducció del seu règim hídric natural altera de manera significativa els processos biològics, la qualitat de l’aigua i totes les comunitats directament o indirectament vinculades a ells, incloent-hi les seves lleres, riberes, aiguamolls i estuaris. Els cabals ecològics previstos en el Pla de Conca oscil·len entre 5-10% dels cabals en règim natural, són de per si ja molt baixos per a complir amb les seves necessitats ambientals. El Pla de sequera suposa l’incompliment sistemàtic d’aquests cabals, agreujant-se així el deteriorament dels ecosistemes i posant en risc la continuïtat ecològica, la biodiversitat i la qualitat de les aigües.
Per tot això els col·lectius signants considerem que reduir els cabals ecològics suposa un greu error que tindrà afeccions importants aigües avall aquest punts i especialment en les zones Xarxa Natura 2000 com pot ser el delta de l’Ebre. Els escenaris de canvi climàtic preveuen una reducció de recursos del 5% fins a 2039 i 20% fins a 2100, això contrasta amb la reserva futura de 3.500 hm3/any (increment del 40%) en l’assignació de recursos, prevista en el Pla de conca. Aquest increment generarà una situació d’escassetat conjuntural permanent i suposa de facto l’incompliment sistemàtic dels cabals ecològics en un futur immediat, amb afeccions greus a l’estat de les masses d’aigua i especialment a les zones humides i la biodiversitat.
La llei d’aigües i el Pla Hidrològic considera prioritaris els cabals ecològics sobre la resta d’usos, indicant que els cabals ecològics són una restricció prèvia als usos, no obstant això, en els diferents cicles de planificació i especialment en els plans de sequera, es prioritzen els usos enfront dels cabals ecològics.
És per això que es sol·licita una revisió d’aquesta planificació sobre la base de l’excés de demanda actual i futura que és la causant del problema d’escassetat que ens afecta. Aquesta revisió ha d’incloure la reducció de regadius preexistents i la revisió dels actuals cultius a cultius més d’acord amb el clima mediterrani de la conca.
En l’actualitat la demanda bruta mitjana per a ús agrícola en la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre és del 92% del total (8.141,33 hm3 /any) corresponent a un regadiu concessional de 924.424 ha (el reg efectiu és de 780.000 ha), la qual cosa suposa un consum de 8.809 hm3/ha, una demanda desmesurada en un clima mediterrani amb sequeres recurrents i davant els escenaris actuals de canvi climàtic. La mateixa CHE reconeix que la modernització de regadiu dels dos últims cicles de planificació ha estat un fracàs ambiental, no ha generat reducció del consum, ni de contaminació difusa, empitjorant les masses d’aigua tant superficials com subterrànies, s’ha demostrat per tant que no és la solució als problemes d’escassetat.
És urgent, per tant, planificar des d’un punt de vista global de conca i assegurar la preservació dels valors ecosistèmics que directament beneficien a la pròpia conca, així com assegurar els cabals ecològics i la continuïtat fluvial moltes vegades amenaçada pels usos hidroelèctrics de les centrals.
El tram final de l’Ebre, malgrat els seus indiscutibles valors ecològics (xarxa natura 2000, LIC i ZEPA, reserva de la biosfera i zona RAMSAR), amb ecosistemes productius que alberguen una rica biodiversitat, és un sistema extremadament vulnerable, no sols pels impactes in situ, sinó per ser receptors finals dels impactes acumulats en les parts altes de les conques. La reducció de cabals d’aigua i de sediments de les últimes dècades, ha contribuït a augmentar la fragilitat de les àrees de major valor ambiental del Delta de l’Ebre com han posat en evidència temporals com el Gloria i Filomena.
En el Pla de sequera està previst reduir el cabal dels canals de reg del Delta, aquests canals tenen un valor fonamental en la superfície deltaica més enllà del seu ús agrícola per al cultiu de l’arròs. Els drenatges dels regs alimenten d’aigua dolça les badies, llacunes i la resta de masses d’aigua de la plana deltaica i són el motor de biodiversitat d’aquests hàbitats. Per això demanem que en el Pla de Sequera, els cabals de reg de la plana deltaica siguin considerats cabals ecològics i no es redueixin a la meitat com està previst en el pla.
Incompliment de cabals ecològics. Tenim exemples fragants com el tram sota del Segre, de Lleida a l’embassament d’Utxesa, el tram paral·lel del riu Segre, deriva en el canal hidroelèctric de Seròs uns 60 m3/s durant 40 km, deixant només de mitjana menys d’un 5% del cabal mitjà en la ribera del Segre, que ha acreditat científicament ser insuficient per al manteniment ambiental, d’altra banda en els rius en trams dels Pirineus, casos exemplars com la presa de Borén en el riu de la Noguera Ribagorçana, no disposa de cabal i des de Sopeira en el mateix riu fins a la central de Pont de Muntanyana el cabal és del tot insuficient al prioritzar el cabal derivat del riu cap al canal hidràulic de la central del Pont de Muntanyana, tot i afectar una zona Xarxa Natura 2000.
Les 360 centrals hidroelèctriques de la conca de l’Ebre sostreuen de les lleres cabals importants, en períodes d’escassetat d’aigua, i són la principal causa de reducció dels cabals ecològics. Aquests usos industrials no són prioritaris enfront d’usos essencials i prioritaris com els cabals ecològics i el proveïment a la població, pel que haurien de suspendre el seu funcionament mentre duri el període d’escassetat.
La construcció massiva de centrals eòliques i solars ha suposat l’augment d’energia disponible exponencial, sense afectar recursos essencials que puguem limitar com el sol i el vent, justifica la parada de les centrals hidroelèctriques que si afecten un recurs essencial finit com és l’aigua, que tindrien de deixar de funcionar per risc greu ambiental, ja previst en la normativa en ser concessions públiques.
La conca del Segre, absolutament deficitària
La conca del Segre és el clar exemple que la construcció de nous embassaments, com Rialb, no augmenten la garantia de disposar d’aigua, si no tot el contrari, incrementen la demanda (Segarra-Garrigues) i amb això esgoten els recursos disponibles a major velocitat, posant en risc el poder donar servei a regs històrics com el canal Urgell.
Encara que les dades disponibles en el Pla de conca asseguren un garantia volumètrica del 99% i un índex WEI+ entorn al 20%, aquestes dades són dades mitjanes, de manera que davant períodes de menors aportacions pluviomètriques com l’actual, no es disposa dels recursos previstos, generant-se una situació de col·lapse com estem vivint en aquest moment en els regs del canal d’Urgell i Segarra-Garrigues.
Fins ara s’ha compensat amb els anys humits i les aportacions nivals que han generat reserves en els embassaments, però en el context de canvi climàtic, els períodes secs tendeixen a anar en augment, així com la pèrdua de precipitacions i nevades, augmentant encara més el dèficit previst.
Malgrat aquesta situació alertada des del primer cicle de planificació per part dels col·lectius signants, és previst ampliar fins a 2027, en 10.000 ha noves de rec en el Canal Segarra-Garrigues amb dotacions elevades entorn a 5.000 m3/ha any.
Per tot això, i davant la situació d’escassetat d’aigua actual i les futures, en el context de canvi climàtic, les entitats reclamem, al Govern central i a la Generalitat:
1- Prioritzar el manteniment dels cabals ecològics en tota la conca, entenent com a recurs essencial pel seu elevat valor ecosistèmic d’aquests, i la interrelació de tota la conca. Entendre que el cabal ecològic a més d’aportar inquantificables serveis ecosistèmics és fonamental al llarg de tota la conca, de la qual depenen a més una important activitat econòmica fins a la mar.
2- Reducció mitjançant la reconversió de regadius actuals a secà (finançat pels Plans de desenvolupament rural de cada Comunitat Autònoma) prioritzant: zones declarades vulnerables per nitrats, aiguamolls inclosos a la Xarxa Natura i afectats per dèficit hídric i grans comunitats de regants en zones salines .
3- Traslladar el finançament dels plans de desenvolupament rural destinats a la modernització de regadius, que ha demostrat ser un fracàs ambiental i com a estalvi de cabals, a la reconversió indicada al punt 2.
4-Revisió i adequació de les demandes i de cultius existents cap a cultius més propis del clima de la conca que tinguin menors exigències de demanda d’aigua i major adaptació als períodes de sequera: el blat de moro i l’alfals tenen dotacions de 9.000 m3/ha, no és el mateix que el reg de suport per a oliveres o ametllers i cereal (cultius mediterranis i autòctons) que tenen 1/3 de les necessitats hídriques dels farratges.
5- Eliminar les dobles collites, com a mínim en anys secs com els anteriors (si el passat estiu i l’anterior que han estat secs, no s’haguessin fet dobles collites, ara potser tindria aigua per a enguany).
6- Adequar el funcionament de les centrals hidroelèctriques per a assegurar els cabals ecològics com prioritaris i essencials, paralitzant la seva activitat hidroelèctrica en períodes secs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!