Com que no tinc twitter i més m’estimo emprar les potencialitats expressives del bloc em sumo a aqueixa iniciativa des d’aquí afegint-t’hi algunes consideracions complementàries.
La primera és que hauria estat més escaient (si hi hagués hagut algun polític català coetani de Suárez a l’abast) contraposar a la figura de l’heroi espanyol de la “Transición” un altre personatge nostrat que no fos Lluís Companys, però ni Josep Tarradellas, ni Jordi Pujol (per no parlar de Joan Raventós) en varen ésser contrincants sinó més aviat còmplices. Només Heribert Barrera i Lluís Maria Xirinacs van tenir la dignitat nacional de sostenir la legitimitat republicana i el dret d’autodeterminació del poble català.
La segona és que em temo que sota l’aparença del culte a la personalitat post-mortem envers Adolfo Suárez hi ha el propòsit de rehabilitar el paper de Juan Carlos I en el trànsit de la dictadura franquista a la monarquia constitucional. Tot per tal que l’hereu del Borbó, el príncep de Girona, trobi arribada l’hora el seu Suárez particular capaç de liderar una entesa amb un eventual Pierre Trudeau a la catalana, per tal de mantenir l’ordre estatal i autonòmic establert i estroncar el moviment social independentista català.
Post Scriptum, 26 de març del 2014.
Els tres diputats de la CUP al Parlament de Catalunya han fet un acte dignitat tot negant-se a participar en l’acte de vassallatge envers el poder espanyol observant un minut de silenci a la sessió d’avui en memòria de qui fou president del govern espanyol, Adolfo Suárez.
Els panegírics de tota mena adreçats a sublimar la figura de polític que transità des del falangisme a la monarquia constitucional dilueixen la seva responsabilitat en els pactes entre els poders fàctics (militars i econòmics) i els partits que s’avingueren a incloure la indissoluble unitat de “la nación española” a l’article segon de la CE del 1978. Un precepte que hores d’ara s’empra d’ariet per part de l’integrisme espanyol contra la reivindicació del dret d’autodeterminació del poble català. Honorant més enllà del respecte a la dignitat personal del finat el seu llegat polític és contradictori per part dels qui es reclamen valedors de la causa de la llibertat del nostre país.
Post Scriptum, 25 de març del 2023.
Crec que és literal, però no en trobo la data exacta, aqueixa frase de Lluís Companys: “Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”. Trobo escaient recordar-la avui, quan proliferen a casa nostra tota mena d’apologetes de l’antiracisme, l’anticapitalisme, l’antifeixisme, defensors fervents de les teories transgèneres, propalestins fanàtics, predicadors de les noves masculinitats, pacifistes subvencionats, multiculturalistes anticolonials, esquerrans tan estèrils com banals, i dissortadament manquen patriotes catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!