Avui ha mort a Barcelona
Jaime Vándor, nascut a Viena el 1933 amb el nom d’Helmut Jacques Vándor fill de pare hongarès i mare austríaca, ambdós jueus, que fugiren cap a Budapest l’any 1939 després d’annexionar-se Hitler la República d’Àustria.
Com ell mateix
va deixar escrit a la seva web personal , el seu pare va traslladar-se tot sol a Barcelona per obrir-se camí i reagrupar-hi tot seguit la família. Però l’esclat de la Segona Guerra Mundial comportà el tancament de fronteres provocant que Jaime, la seva mare i un germà restéssin a Hongria sota ocupació alemanya fins que l’ambaixador espanyol a Budapest, Angel Sanz Briz els salvà (amb altres cinc mil dos cents jueus) d’anar a raure als camps d’extermini.
L’any 1947 la família Vándor es reuneix a Barcelona, on Jaime enllesteix els estudis secundaris i després els universitaris en Filosofia i Literatura, especialitzant-se en Filologia Semítica i esdevenint professor i doctor en aqueixa disciplina a la Universitat de Barcelona des del 1965 fins a la seva jubilació. També fou musicòleg i poeta. Al mateix temps participa en la reconstrucció de la Comunitat Israelita de Barcelona i l’any 1979 en la fundació de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel. Sempre fou un actiu divulgador de la cultura jueva i de la
prevenció de la judeofòbia, així com un testimoni de la maldat del nazisme compromés a
repensar críticament les causes i els efectes de l’Holocaust perpetrat contra els jueus europeus.
Ocasionalment vaig tenir la satisfacció de coincidir amb ell en diverses activitats de l’ARCCI, sempre la seva presència em va causar un profund respecte per la vàlua intel·lectual i moral que desprenia el seu mestratge. Discret, atent a la conversa, amb una fermesa interior que traspuava des del fons d’uns ulls blaus molt clars, sabia escoltar i intervenir -quan calia- amb la paraula precisa.
Ha mort justament avui, quan se celebren a Barcelona, a la seu del Museu d’Història de la ciutat i organitzades per la Diputació, les jornades ”Perseguits i salvats”, dedicades a estudiar el pas dels refugiats jueus i aliats pels Pirineus i Barcelona durant la Segona Guerra Mundial fugint dels nazis i els seus col·laboradors. Com va dir a una entrevista al Singular Digital el 7 d’abril de l’any passat: “
No existeix cap garantia perquè no es repeteixi l’Holocaust”.
Post Scriptum, 19 de març del 2014.
Ahir mateix, Lluís Permanyer en publicava un sentit obituari a La Vanguardia titulat “Testigo del Holocausto“.